Articles per autor

Jaume Massó Carballido

Tècnic de l’Institut Municipal Reus Cultura


El poeta Bartrina, censurat a El Eco del Centro de Lectura (1871)

Text revisat d’un article que Jaume Massó va publicar el 2014 al Diari de Tarragona i que ja havia aparegut pràcticament tot inclòs en un article més llarg publicat a la Revista del Centre de Lectura el juliol-setembre del 2010, però que ens serveix per recuperar la veu considerada més políticament incorrecta (atea i satírica, en concret) de la poesia de Joaquim Maria Bartrina, d’aquí la censura de la qual va ser víctima.


El retrat de Franco del Museu de Reus

Jaume Massó ens explica els detalls del retrat de Franco que es conserva en una de les sales de reserva al Museu de Reus, obra de Modest Gené. Es va realitzar per a la «I Feria de Muestras Provincial» del 1942 i després es va exhibir al Saló de Plens de l’Ajuntament de Reus durant molts anys, fins que es va canviar pel del rei Juan Carlos I. Franco s’hi mostra fent la típica salutació feixista, una postura que, més endavant, s’eliminaria de l’estètica oficial.


Eduard Toda i Josep Llovera, compatricis i amics

El passat 29 de gener fou inaugurat –a Reus– un petit monument dedicat a Eduard Toda i Güell (1855-1941) i consistent en un bust de bronze, produït a partir d’un original en terracuita de l’escultor tortosí Agustí Querol (realitzat cap al 1885 i conservat al Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú). En aquest article, Jaume Massó recorda la relació d’amistat de Toda amb el pintor Josep Llovera i Bufill (1846-1896), també fill il·lustre de la ciutat.


Joaquim Maria Bartrina, agredit (1869)

Arran de la recent publicació del llibre de Joan Vernet Borràs, Els debats polítics i socials a la premsa de Reus durant el Sexenni Democràtic (1868-1874), volum número 145 de la sèrie d’Assaig de les Edicions del Centre de Lectura, recuperem un article de Jaume Massó sobre l’agressió física de què fou objecte –l’estiu de 1869–l’escriptor Joaquim M. Bartrina, com a lamentable conseqüència d’una qüestió difosa en la premsa reusenca d’aquella època.


Quin dia va néixer, Pròsper de Bofarull?

En aquest breu article —escrit per Jaume Massó— es planteja, tal com diu el títol, quin dia va néixer l’arxiver i historiador reusenc Pròsper de Bofarull. La data del seu naixement ha estat objecte de diverses vacil·lacions i ambigüitats per part dels diferents estudiosos, ja que algunes fonts, com la del mateix Pròsper de Bofarull, són equivocades o incertes. Jaume Massó corregeix aquest error persistent i aclareix al lector aquest dubte.


Notes sobre l’escultor Joan Roig i Solé (Reus, 1835 – Barcelona, 1918)

Resum biogràfic de l’escultor reusenc Joan Roig i Solé (1835-1918), redactat amb motiu del centenari de la seva mort i de l’exposició commemorativa que és oberta a la sala Fortuny del Centre de Lectura de Reus fins al 16 de juny de 2018. En aquestes notes escrites per Jaume Massó es fa un recorregut per la seva trajectòria com escultor des dels seus inicis, fent un repàs de les diferents exposicions artístiques en què va participar, les seves obres i on les podem trobar i, finalment la seva tasca en representacions infantils.


Homenatge al general Josep Moragues

Text del parlament de Jaume Massó, president del Centre de Lectura, a l’acte d’homenatge a Josep Moragues portat a terme el dissabte 9 de setembre de 2017 al davant del monument erigit al carrer que porta el nom del general català austriacista. Entre altres coses, l’autor transcriu diversos fragments de discursos de Lluís Companys, president de la Generalitat de Catalunya, fets durant la guerra Civil.


Cent vint-i-cinquè aniversari de la mort d’Antoni de Bofarull i Brocà

L’advocat, arxiver, escriptor, historiador i àdhuc traductor Antoni de Bofarull i Brocà, nascut al capdamunt del carrer de Monterols (no al palau del carrer de Llovera) el 3 de novembre de 1821, va morir a Barcelona ara fa cent vint-i-cinc anys, concretament el 12 de febrer de 1892, a l’Arxiu de la Corona d’Aragó, lloc on treballava i on havia patit –tres dies abans– un atac de feridura que l’obligà a romandre-hi i del qual no es recuperà.


Record de Josep Iglésies i Fort, als trenta anys de la seva mort

El 13 de març de 1987 es va portar a terme, a la sala d’actes del Centre de Lectura de Reus, un memorable acte acadèmic en honor de Josep Iglésies, copresidit per l’acalde Josep Abelló i pel president de l’entitat Josep M. Balañà, i amb la molt destacable participació de Ramon Amigó (president de l’Associació d’Estudis Reusencs), d’Agustí Jolís…


Centre de Lectura, 1937: solidaritat versus bombes

El bombardeix de l’aviació feixista que es perpertrà ara fa 79 anys, en plena guerra Civil, fou un dels molts atacs aeris sobre la nostra ciutat que, malauradament, anirien in crescendo fins al final del conflicte. Una de les bombes va caure damunt la biblioteca del Centre de Lectura i ocasionà la mort de la bibliotecària auxiliar Regina Figuerola i Rebull…


Eduard Toda, un reusenc de soca-rel

Com tants altres compatricis seus, Eduard Toda i Güell (Reus, 1855 – Poblet, 1941) es va sentir sempre vitalment vinculat a la seva ciutat natal. I molts dels qui el van conèixer i en van parlar també n’acostumaven a destacar el seu caràcter reusenc i àdhuc reusenquista. Publiquem un autògraf de 1924 que ho posa ben de manifest.


Una carta d’Eduard Toda a Salvador Vilaseca, sobre el Centre de Lectura (1935)

Entre la documentació del metge i prehistoriador reusenc Salvador Vilaseca Anguera (1896-1975), conservada a l’arxiu de l’Institut Municipal de Museus de Reus, és força destacable la corresponent al seu amic i compatrici Eduard Toda i Güell (1855-1941). De la interessant sèrie de cartes (una quarantena llarga) que Eduard Toda adreçà a Salvador Vilaseca entre els anys 1926 i 1941…


La resistència indígena, vista per una historiadora de Reus

La geògrafa, arqueòloga i historiadora Josefina Oliva Teixell va néixer a Reus l’any 1912 i va morir a la ciutat de Mèxic el 2007, als 95 anys. Llicenciada en Geografia i Història per la Universitat de Saragossa (1933) i professora de Geografia a l’institut de batxillerat de la Seu d’Urgell (1937) i en un de Barcelona (1938). A Mèxic, també va ser docent a diferents centres d’ensenyament i, com veurem, fou autora de diversos llibres de geografia i d’història precolonial de Mèxic.


Josep Iglésies, fill espiritual del Centre de Lectura

El geògraf, historiador, biògraf i escriptor Josep Iglésies i Fort va néixer a Reus el 9 de setembre de 1902. Ha estat un dels representants més conspicus del noucentisme reusenc i més d’una vegada va proclamar que se sentia “fill de l’esperit del Centre de Lectura de Reus”. Estudià Dret i direcció d’indústries tèxtils, per a dedicar-se a la fàbrica familiar instal·lada a la Riba (no exercí com a advocat).


Francesc Gaudí i Cornet, col·laborador d’El Eco del Centro de Lectura (1870)

Francesc Gaudí i Cornet va néixer a Reus el 27 de maig de 1851. Era, doncs, un any més gran que el seu germà Antoni (Reus, 1852 – Barcelona, 1926). Va fer, com aquest, els estudis de batxillerat a les Escoles Pies de Reus, però amb més aplicació i uns millors resultats acadèmics que el seu germà petit. L’any 1868 es desplaçà fins a la ciutat comtal per a estudiar a la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona.


El dibuix del gratacels “gaudinià” conservat al Centre de Lectura

Des de fa més de seixanta anys, el Centre de Lectura de Reus conserva l’sketch (esbós, apunt o croquis), a tinta i acolorit, d’un Office Building, a escala 1:400, sobre el qual s’havia originat una certa confusió pel que fa a l’autoria. En realitat es tracta de l’alçat d’una façana corresponent al projecte –no reeixit– d’un edifici per a oficines, a Nova York, que fou dissenyat cap a la segona dècada del segle XX per l’arquitecte barceloní Ignasi Brugueras Llobet (1883-1964). A l’article hi són esmentats i reproduïs alguns dels dibuixos corresponents a l’igualment frustat Attraction Hotel que Antoni Gaudí (1852-1926) va projectar també, més o menys coetàniament, per a la gran ciutat nord-americana.


El “Jueu del Raval”, al Centre de Lectura (1925-1940)

Des de l’any 1940, el Museu de Reus conserva una escultura de fusta, antropomorfa, semblant a una mena de Cupido adult, somrient i de trets satírics moderns, amb restes de policromia i de mida gairebé natural (157 cm d’altura màxima), que és coneguda popularment com el “Jueu del Raval”, una mena de renom que figura també a la fitxa museogràfica corresponent.


El poeta Bartrina, censurat a El Eco del Centre de Lectura (1871)

Estic convençut que Joaquim Maria Bartrina i d’Aixemús (Reus, 1850 – Barcelona, 1880) és un dels personatges més interessants i polifacètics del segle xix català. Per qui vulgui conéixer millor la seva personalitat, recomano la lectura del volum Joaquim M. Bartrina, entre les raons poètiques i les científiques, coordinat per Montserrat Corretger i Xavier Ferré i editat per l’Arxiu Municipal de Reus l’any 2002.


Santasusagna, Vilaseca, i la Revista del Centre de Lectura

Sens dubte, una de les parts més valuoses de l’important llegat bibliogràfic i documental de l’erudit escriptor i memorable excursionista Joaquim Santasusagna i Vallès (1899-1982) que es conserva al Centre de Lectura és la de la seva correspondència personal. Un parell de tasts fets per Pere Anguera, l’any 1985 (a “Dos testimonis inèdits dels fets d’octubre”, Quaderns d’Història Contemporània, núm. 8, i al “Pròleg” a l’edició de Contra els tòpics, del mateix Santasusagna), ja van palesar el seu interès.


Notes sobre les roses a l’època romana

L’any 1997, l’aleshores comissari de l’exposició, Pere Campi, em va demanar un petit article per a l’especial monogràfic de la Revista del Centre de Lectura –intitulat, és clar, Roses– dedicat a la cinquantena edició del Concurs-Exposició Nacional de Roses. Em va semblar que, per a no repetir conceptes –sovint més aviat poètics– ja expressats per molts dels glossadors de la flor més emblemàtica, podia fer una petita incursió en el nostre passat clàssic.


Andreu de Bofarull (1810-1882), impulsor del Centre de Lectura

Qui fou el primer historiador destacat de Reus descendia d’una família noble, els Bofarull, que tenia –però– uns orígens més modestos: uns quants Boffarull (amb dues f, a la francesa) van ser, entre els segles xvi i xviii, pagesos, blanquers i boters. Els pares d’Andreu eren el noble Francesc de Bofarull i Mascaró, nét de l’ennoblit Josep de Bofarull i germà del famós arxiver i historiador Pròsper, i Antònia Brocà, filla del doctor en Drets Salvador Brocà i Salas.


Presentació del llibre Justícia i poder a Catalunya abans de l’any mil, de Josep Maria Salrach i Marés

Nascut a Llinars del Vallès l’any 1945, Josep Maria Salrach i Marés es llicencià l’any 1969, en Història General, a la Universitat de Barcelona, en la qual també es doctorà, l’any 1974 (ja fa quaranta anys, doncs), amb la tesi d’història medieval Els comtes i el comtat de Besalú durant l’època carolíngia. Va ser profesor (des del 1970) d’Història de la Corona d’Aragó la mateixa Universitat de Barcelona i actualment és catedràtic d’Història Medieval a la Universitat Pompeu Fabra. Val a dir que també ha impartit cursos a la Universitat de París VII.


Les primeres activitats de la Secció Artística del Centre de Lectura (1902 – 1903)

Des del maig de 2010, la Biblioteca del Centre conserva el primer àlbum de correspondència rebuda entre 1902 i 1903 per la Secció Artística (ara d’Art) del Centre de Lectura de Reus, aparegut en revisar la documentació particular de l’escultor Modest Gené Roig (Reus, 1914 – Bata, 1983) que conservaven les seves filles Glòria i Carme (el pare de l’escultor, el mestre de cases Modest Gené Fort, fou nomenat el 1948 secretari de la Secció d’Art del Centre de Lectura).


Salvador Vilaseca, soci del Centre de Lectura de Reus

El metge i prehistoriador reusenc Salvador Vilaseca Anguera (1896-1975) va estar relacionat molt intensament i des de molt jove amb el Centre de Lectura. El 31 de gener de 1911, quan encara no tenia quinze anys, va ser-hi admès com a soci numerari. Es va donar de baixa temporalment, durant un parell d’anys, mentre portava a terme els seus estudis universitaris a fora de Reus, però tot seguit –el 4 de juliol de 1916– es va tornar a inscriure al nostre ateneu i continuà sent-ne soci fins a la mort.


Eduard Toda i la Biblioteca del Centre de Lectura (1870)

No hi ha dubte que la biblioteca del Centre de Lectura de Reus és una de les més importants de Catalunya, tant per la quantitat de volums inventariats que atresora (uns dos-cents seixanta mil), com per la seva específica qualitat històrica i documental. Gràcies a la tasca eficient de les seves bibliotecàries, de tant en tant es produeixen “descobriments” valuosos entre els fons que cataloguen. L’any 2005, per exemple, va “reaparèixer” un manuscrit d’Eduard Toda i Güell (Reus, 1855 – Poblet, 1941), amb un text inèdit que considero realment interessant. Es tracta d’un article que s’havia de publicar a la revista de l’entitat, El Eco del Centro de Lectura, en què també col·laboraven habitualment el seu oncle matern Josep Güell i Mercader (Reus, 1839-1905) i el seu amic Joaquim Maria Bartrina (Reus, 1850 – Barcelona, 1880), tots dos molt estretament relacionats amb el Centre.


Dona nua, de Pau Gargallo, presideix el vestíbul de la Biblioteca del Centre

No hi ha dubte que la peça de què parlem avui és una de les més ben situades del Centre. Pel seu costat hi passen, cada dia, moltes persones: els que van i vénen de la biblioteca, de la sala Fortuny, de la sala d’actes, de la sala de converses, de la Secció Excursionista, de les aules, etc. Els més habituals de la casa ja gairebé ni la miren, de tant familiar com és, però els que visiten per primera vegada la planta noble del Centre no poden deixar d’admirar les formes classicistes, quasi arqueològiques, d’aquesta bella estàtua de bronze. Les seves dimensions són prou considerables: 82 centímetres d’alçada per 19 de gruix i d’amplada.


Notes sobre el Museu del Centre de Lectura de Reus

El Centre de Lectura va ser la primera institució cultural reusenca que va posseir una col·lecció d’objectes d’interès historicoartístic. Si repassem la monografia de Pere Anguera sobre el Centre (1977), veurem que ja al començament de 1860, poc després de la fundació, ja es van fer efectives donacions que inauguraren el que avui –ensems amb els fons de la Biblioteca– és un patrimoni realment extraordinari. El 5 d’abril de 1862, la Junta Directiva va fer pública la seva intenció de formar un “museu d’antiguitats” i va nomenar un equip d’onze persones per dur a terme tasca de recol·lecció, sota la presidència de l’escultor Andreu Arpa. Al llarg dels anys, a les revistes de l’entitat hi trobem referències a diverses cessions d’objectes.