Joaquim Mir al Centre de Lectura

 |   |  Twitter

quadre-mir

Pel Centre de Lectura ha circulat durant anys una llegenda urbana en el sentit que el quadre Un hort de l’Aleixar, un paisatge del pintor Joaquim Mir, va restar durant anys penjat a la sala de converses de l`’entitat, ara Sala de converses Ramon Amigó, de cap per avall degut a l’estil de l’artista que pintava a base de taques de color. Es una llegenda divertida però difícil de acceptar com a verídica ja que l’esmentat quadre presenta a l’esquerra de la part inferior la signatura de l’artista i la dedicatòria Al Centre de Lectura de Reus. Aquesta pintura, juntament amb una altre coneguda com Carrer d’Alforja, forma part del fons d’Art de l’entitat i actualment estan penjades al despatx de presidència. Els dos quadres van ser sol·licitats per una exposició celebrada a Madrid el 1971 i un any després per una altra al Museu d’Art Modern de Barcelona.

La relació de Mir amb la ciutat i amb el Centre de Lectura va ser molt intensa segurament degut a l’estada de tres anys que el pintor va fer a l’Institut Pere Mata per curar-se d’una lesió cerebral  provocada per un accident esdevingut a Mallorca. Al Pere Mata hi va romandre durant els anys 1903 i 1906 i feu coneixences amb els cenacles culturals de Reus i potser també amb altres cercles no tant intel·lectuals però que li devien ser familiars ja que el seu pare era representant de comerç i bijuteria i durant uns anys el mateix Mir seguia les petjades del negoci familiar i feia de viatjant dels esmentats productes. Una ciutat de comerciants i botiguers no se li faria estranya al fill d’un viatjant  de betes i fils.

Mir però havia conegut anteriorment a Hortensi Güell durant una estada a Madrid l’any 1895 on es va dedicar a descobrir i copiar els grans mestres del Museo del Prado, sobretot Velázquez. Mir i Güell eren gairebé de la mateixa edat i van establir una bona amistat reblada pel retrat que el pintor feu de l’Hortensi, retrat que actualment es troba al Museu Municipal de Reus i pels dos dibuixos, dos retrats, que Güell va fer de Mir. Dibuixos que des del 2010 es troben al Centre de Lectura.  Segons explica l’historiador Pere Anguera: «la primera exposició de Mir a Reus se celebrà l’any 1928, al saló del Centre de Lectura, amb un èxit esclatant de crítica i de públic, fins a l’extrem de dedicar-se-li un homenatge en l’àpat del qual es pronunciaren diverses al·locucions laudatòries. Mir, agraït, regalà al Centre el quadre titulat Carrer d’Alforja també conegut com La font del bolcador, oli sobre tela de 74 per 61 cm. Però ja anteriorment el pintor havia pres part en diverses exposicions col·lectives fetes al Centre i s’havia relacionat amb el grup modernista local. Altrament el 16 desembre de 1929 la secció d’art li organitzà una exposició homenatge que fou molt visitada pel públic». Quatre anys abans, el 1924, Mir havia visitat el Centre de Lectura i signat en el llibre d’honor de l’entitat no amb una dedicatòria, sinó amb un dibuix, el seu autoretrat.

L’exposició realitzada l’any 1972 al Museu d’Art Modern de Barcelona viatjà a Reus. Anguera explicava que: «es tracta de 23 quadres, entre pastels i aquarel·les, del qui, a judici de la crítica, és el més representatiu paisatgista de l’escola catalana. Potser ha estat Mir qui millor ha captat els colors i la llum de la terra catalana; són les seves obres millors aquelles en què plasma, a l’aire lliure, les muntanyes i les valls, els arbres i els rius, els pobles i els núvols del país .Malgrat tot quan es troba davant un home també el sap portar al llenç amb cos i caràcter, com ho demostra el vigorós retrat d’Hortensi Güell, obra per altra banda de jovenesa. El crèdit i el valor de la pintura de Mir va en augment, ho prova l’elevat preu que les seves obres obtenen al mercat artístic. Està valorada l’exposició actual en una suma superior als deu milions de pessetes tot i no sent les teles exposades una mostra del millor de la seva obra sinó un conjunt molt heterogeni».

Joaquim Mir, un cop guarit de la malaltia que el portà al Pere Mata, romangué al Camp de Tarragona pintant paisatges d’Alforja, de l’Aleixar on els seus pares hi serien enterrats, i de Maspujols, fascinat pels colors i la llum d’aquestes terres. Havia nascut a Barcelona el 1873 i morí a la ciutat comtal el 1940. Aconseguí diverses medalles en exposicions a Madrid i a Barcelona i també exposà, entre altres ciutats, a Washington, París, Nova York, Amsterdam i Venècia. El seu estil es basa en una superació pròpia i potser inconscient de la pintura impressionista, vorejant molt sovint l’abstracció.

Joaquim Mir i Trinxet
Barcelona, 1873 – Barcelona, 1940
Fill d’un magatzemista de merceria. Fou deixeble de Lluís Graner i passà per Llotja (1894-95). Formà part de la Colla del Safrà. A Olot, ciutat del seu pare, fou influït pel paisatgisme de l’escola de Vayreda (~1894-96). Participà en les Exposicions de Belles Arts de Barcelona del 1894, 1896 i 1898 i concorregué a una exposició col·lectiva d’Els Quatre Gats (1897). Guanyador d’una medalla de segona classe a l’Exposición Nacional de Madrid el 1899, provà inútilment d’aconseguir a Madrid —on ja havia residit el 1895 copiant obres de Velázquez— una pensió per anar a Roma (1899). Al final del mateix any s’afegí al viatge que Santiago Rusiñol es disposava a fer a Mallorca, gràcies a l’ajut econòmic que el seu oncle, l’industrial Avel·lí Trinxet, li concedí en canvi de tota la seva producció. Allí conegué el pintor francobelga William Degouve de Nuncques i la seva obra. El 1901 exposà individualment a Barcelona. El 1907 la seva participació a la gran Exposició Internacional de Belles Arts de Barcelona, on el seu oli El Rovell (Pareis) aconseguí primera medalla, el consagrà definitivament com un dels màxims artistes catalans.