Jornades de l’Institut d’Estudis Catalans al Centre de Lectura

Escrit per | Amb data: | Articles | Arxivat a:

Resum
Les jornades de la Secció Filològica de l’IEC van aplegar un nombre important d’intel·lectuals que es van fer càrrec de les diverses ponències que s’hi van pronunciar. Una primera part es va dedicar a la tasca realitzada per Ramon Amigó en el camp de la onomàstica; La segona sessió de les jornades es va dedicar a ponències de temàtica diversa: onomàstica, neologismes, folklore, etc. amb aportacions de diversos doctors en la matèria, com Jordi Ginebra, Xavier Rull, Carme Plaza Arqué, Josep Maria Martí, Salvador Palomar, d’entre altres.


 

img-jornades-iecEl mes d’abril farà dos anys que la secció filològica de l’IEC (Institut d’Estudis Catalans) va celebrar al Centre de Lectura unes Jornades Acadèmiques de les que acaben de sortir publicades les actes. La presència de l’IEC a Reus va constituir també un homenatge de la institució a Ramon Amigó Anglès, aleshores recentment traspassat.

Les jornades de la Secció Filològica  de l’IEC van constituir tot un esdeveniment cultural tant pel Centre de Lectura com per la ciutat. Conduïdes per Joaquim Mallafrè, membre de l’IEC i persona totalment vinculada al Centre de Lectura, és Soci d’Honor de l’entitat, les jornades van aplegar un nombre important d’intel·lectuals que es van fer càrrec de les diverses ponències que s’hi van pronunciar. Una primera part es va dedicar a la tasca realitzada per Ramon Amigó en el camp de la onomàstica. Montserrat Corretger i Xavier Ferré van definir Amigó com “pedagog del territori” amb la conclusió que “ha estat un treball humanitzat i no pas estrictament tècnic, gairebé sempre destinat a motivar la recerca des de la base, la dels propis ciutadans, la tasca dels quals era la d’exercir el mestratge envers altres baules generacionals”. Altrament, Miquel S. Jassans, artista pintor i professor d’art, va dedicar la seva intervenció a parlar dels vincles que l’unien a Amigó, “el meu mestre”.

La segona sessió de les jornades es va dedicar a ponències de temàtica diversa, sessions que van ser moderades per Josep Moran i M. Teresa Cabré i Castellví. L’escriptor i historiador Eugeni Perea va dissertar sobre un tema ben atractiu «El joc de pilota al Camp de Tarragona (segle XV al XX)». Segons explica Perea la “tria del tema no es aleatòria, sinó que respon a una sol·licitud de treball feta per Joan Coromines respecte al joc de pilota a Catalunya, al seu dir sense gaires precedents ni ecos en el Principat”.

img-sala-amigoLa doctora en filologia catalana Carme Plaza Arqué va presentar una ponència titulada «Frontera i senyorius en la toponímia de la Conca de Barberà» en la introducció de la qual recalca que “el camp i l’estudi del treball comprèn alguns topònims de la Conca de Barberà, tot i que s’ha ampliat amb noms de lloc de les comarques veïnes de la Segarra, el Camp i l’Anoia, ja que no tindria sentit fer un estudi històric a partir de les fronteres actuals. Com que l’estudi es basa en topònims històrics, en relacionar els noms i la història, forçosament s’ha de recórrer a l’etimologia, fet que comporta una sèrie de problemes, ja que com deia Ramon Amigó, el camp de l’etimologia és un esbarzer del qual en podem sortir esgarrinxats”.

Jordi Ginebra i Xavier Rull, de la URV, van dedicar la seva ponència conjunta a la «Creació lèxica en la premsa del Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre». En la introducció destaquen que “l’observació de la realitat viva de les llengües permet comprovar que contínuament es formen paraules noves, un fenomen anomenat neologia. Avui, gràcies a les eines que proporcionen els recursos electrònics, és possible emmagatzemar i processar amb eficàcia quantitats immenses de dades neològiques. El treball que es presenta s’emmarca en un projecte de recerca anomenat «Neoxoc» que té com a objectiu estudiar la variació territorial en la neologia de la premsa escrita arreu de tot el domini lingüístic català. En aquest projecte de recerca hi ha implicada una xarxa de vuit universitats catalanes, entre elles la URV.

El doctor en Ciències de la Informació Josep Maria Martí va reflexionar sobre les «Particularitats de l’ecosistema mediàtic reusenc». Martí exposa que el “nou context global de la comunicació social que es dibuixa des de fa anys gràcies a les tecnologies de producció i de difusió té també una incidència directa en l’àmbit local, i afecta particularment aquells territoris que disposen d’un ecosistema específic, vinculat principalment a una cultura i llengua pròpies. En el cas de Reus i la seva àrea d’influència explica la problemàtica que genera el nou paradigma de la comunicació social especialment en entorns socials configurats a partir d’elements de tradició històrica i d’una determinada evolució de la seva estructura social i  cultural”.

Salvador Palomar, del Centre de Documentació del Patrimoni i la Memòria «Carrutxa», presenta un atractiu treball sobre «Carnaval i literatura carnavalesca  a Reus (1859-1919)». Palomar parteix del fet que “les primeres noticies documentals del carnaval a Reus són del segle XIV i la primera mostra de literatura carnavalesca de la vila que s’ha conservat és del segle XVII: un document de constitució de la Confraria del llum d’oli, manuscrit del 1652 que es conserva a l’Arxiu Històric”.

La cloenda de les Jornades es va encomanar a Josep Murgades, catedràtic de la Universitat de Barcelona, i a Fina Masdéu, catedràtica d’ensenyament secundari, que van enraonar de Gabriel Ferrater amb el títol «Espais literaris entre la lingüística i la procacitat». Murgades justifica parlar de Ferrater perquè “la seva obra es caracteritza especialment per la creació i la recreació d’espais literaris”. De manera que “gràcies al métier literari de Ferrater podem veure i apreciar Reus – trets del seu paisatge així com del seu paisanatge – amb ulls ben altres que els de qui no en conegui l’obra”.

La presència a Reus, els dies 21 i 22 d’abril de 2012, dels membres de la Secció Filològica de l’IEC i la celebració de les jornades va ser una efemèrides digna de recordar i va coincidir amb la celebració a Reus del centenari del primer Congrés d’Ateneus de Catalunya que va tenir lloc al Centre de Lectura l’abril de 1911 i la creació de la Secció Filològica el mateix any.

Descarrega PDF Versió en PDF