El Centre de Lectura és una institució cultural de referència del país. De fet es tracta d’uns dels primers ateneus de Catalunya, fundat l’any 1859 amb la voluntat d’alfabetitzar i ensenyar a llegir a la població obrera i a les capes més desfavorides de la societat.

En el decurs dels 159 anys de la seva història, el Centre ha anat conformant un projecte molt ampli. Disposa d’una de les principals biblioteques patrimonials de Catalunya (conjuntament amb la Biblioteca de Catalunya, la Biblioteca Arús, la Biblioteca del Centre Excursionista de Catalunya, la Biblioteca Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Biblioteca de l’Ateneu Barcelonès); d’un fons d’art de primer ordre amb obres destacades del segle XIX i del XX; d’una important oferta docent amb escoles de dansa, teatre, lletres, música, idiomes i art, que apleguen cada curs entre 700 i 800 alumnes inscrits; d’una programació d’activitats culturals, molt intensa i continuada amb més de cent propostes trimestrals; d’una col·lecció editorial d’assaig i recerca, Edicions del Centre, amb 143 volums publicats; i d’un balanç social, el qual contempla l’accés al Centre de Lectura durant el curs acadèmic d’una mitjana de 1.300 persones diàries.

El Centre de Lectura de Reus és una entitat destacada en el panorama cultural del país, a la qual els millors intel·lectuals hi han donat suport. Declarada d’utilitat pública, treballa en la promoció i difusió de la cultura en totes les seves manifestacions. Premi d’Honor Lluís Carulla (1982), Creu de Sant Jordi (1983) i Premi Nacional de Cultura (2013).

Breu historia

Fundat al 1859 pel periodista Josep Güell i Mercader, el Centre sempre s’ha caracteritzat pel seu tarannà progressista, democràtic i catalanista.

La seu de l’entitat es troba a sobre del Cafè dels Amics, al carrer Vallroquetes, en un espai cedit per l’amo de l’establiment a l’entresol de l’edifici.

El Centre crea la primera biblioteca patrimonial de Catalunya.

Des de l’any 1896 té la seu a l’edifici del carrer Major núm. 15 de Reus, l’antic Palau dels Tamarit, que va ser comprat i donat al Centre el 1916 pel filantrop reusenc Evarist Fàbregas i Pàmies que a més va finançar les obres de remodelació.

1883 Neix la revista Eco del Centre de Lectura, que un any després desapareixerà per motius polítics.

1896 La seu del Centre de Lectura es trasllada al Carrer Major núm. 15 de Reus, antic Palau dels Tamarit en règim de lloguer.

1901 Es recupera la revista de l’entitat (2a època) fins al 1904.

Neix la Secció Excursionista del Centre de Lectura de Reus.

1905 S’inaugura el Teatre Bartrina com a teatre a l’aire lliure i anys més tard l’arquitecte Simó Bofarull en fa l’adequació com a teatre.

1911 L’entitat organitza el Primer Congrés d’Ateneus Culturals de Catalunya, amb la participació de les principals societats ateneístiques del país i amb la celebració de setanta dues ponències.

1916 El filantrop reusenc Evarist Fàbregas i Pàmies dóna a l’entitat l’edifici del Carrer Major núm. 15 (antic Palau dels Tamarit).

1920 Es torna a editar la Revista de l’entitat (3a època), que durarà fins al 1934.

1921 Es reinaugura el Centre després de les obres de remodelació amb la presència del President de la Mancomunitat Puig i Cadafalch.

1924 L’entitat crea l’Estació Meteorològica.

1936 Es celebra la primera Exposició Nacional de Roses. L’entitat tanca les seves portes durant la Guerra Civil Espanyola.

1948 L’entitat reobre les seves portes sota la presidència d’Enric Aguadé i Parés.

1952 Es recupera la Revista del Centre de Lectura en ple Franquisme (4a època), curiosament, la més llarga de la història de la publicació. Es continuarà editant en diferents etapes.

1969 Neix el Cineclub del Centre de Lectura.

1982 L’entitat rep el premi Lluís Carulla.

1983 L’entitat obté el reconeixement de la seva trajectòria amb la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya. Es celebra al Centre el III Congrés d’Ateneus de Catalunya.

1987 Es celebren els primers Premis Reus al Teatre Bartrina.

Comença la 5a època de la Revista, que durarà fins el 1993.

1993 Comencen a donar servei la Videoteca i la Fonoteca del Centre de Lectura.

1994 6a època de la revista fins al 2001.

1995 S’instal·la una nova sala de Compactes a la Biblioteca del Centre de Lectura.

1997 Lluís Pasqual reinaugura el Teatre Bartrina, propietat del Centre, cedint-ne la gestió al Consorci del Teatre Bartrina integrat per l’Ajuntament i el Centre.

2001 Accedeix a la presidència del Centre el catedràtic d’Història Contemporània Pere Anguera Nolla.

2002 7a època de la Revista,  els seus articles sortien a vegades de l’àmbit del Centre de Lectura. Aquesta etapa durarà fins al 2006.

2004 El Centre de Lectura és declarada Entitat d’Utilitat Pública.

2007 Jordi Agràs és nomenat nou president de l’entitat.

2009 L’entitat celebra el seu 150è aniversari i es remodela la Sala Miquel Ventura de la Biblioteca.

2010 L’entitat celebra el 40è aniversari del Cineclub.

El Campus Extens Antena del Coneixement de la URV s’ubica al Centre.

2011 Xavier Filella substitueix Jordi Agràs com a president de l’entitat.

La revista s’edita en format digital i es dissenya la nova web www.centrelectura.cat

2013 L’entitat rep el Premi Nacional de Cultura atorgat pel Consell de la Cultura i les Arts.

2015 Es crea la Biblioteca Digital del Centre de Lectura que integra els fons fotogràfics, sonors, de cinema, de goigs i el fons d’art.

2016 Continua la informatització del catàleg de la Biblioteca a un ritme de vint mil volums anuals.

La biblioteca ha augmentat de manera destacada el seu valor patrimonial en els darrers anys amb la donació de llibres d’alt valor bibliogràfic. Hi contribueixen diverses persones i en especial la deixa testamentària de l’exbibliotecària Maria Martorell Gurrera.

Missió

El Centre de Lectura de Reus atesa la pluralitat ideològica dels socis que l’integren i la conveniència de garantir-los un àmbit institucional de respecte mutu i de col·laboració conjunta en bé de l’entitat, declina pronunciar-se explícitament com a tal en qüestions de política, religió, art i literatura, i això tant si és per mitjà d’adhesions o de proclames com per mitjà de qualsevol altre procediment de definició formal i taxativa.

El Centre de Lectura de Reus entén que l’activitat cultural fomenta i desenvolupa ha de respondre sempre i en tot cas als interessos específics propis, segons cada moment històric, de la cultura popular, la qual cosa significa, el compromís per erigir-se dins el radi d’acció qie li escau, en alternativa vàlida a la cultura oferta pels grans mitjans de comunicació de masses i, doncs a vehicular i fer possible només aquelles manifestacions culturals que siguin crítiques, participatives i personalitzadores.

El Centre de Lectura de Reus  és sobradament conscient que tant la causa primera que duu a la seva fundació el 1859, com la seva suprema raó de ser encara avui dia, no són sinó resultat de l’imperatiu cívic de subvenir, per mitjà de la iniciativa privada, a unes necessitats culturals deficitàriament o només parcialment cobertes pels poders públics. Tot i amb això, el Centre de Lectura de Reus atesa la seva desinteressada voluntat de servei a la col·lectivitat, col·labora a nivell municipal, nacional o estatal amb qualsevol organisme públic que així ho requereixi.