Què és el Centre de Lectura

foto-centreEl Centre de Lectura és una institució cultural de referència del país. És uns dels primers ateneus de Catalunya, fundat l’any 1859, amb la voluntat d’alfabetitzar i ensenyar a llegir a la població obrera i a les capes més desfavorides de la societat.

Des de 1859, el Centre ha anat conformant un projecte molt ampli. Disposa d’una de les principals biblioteques patrimonials de Catalunya, d’un fons d’art de primer ordre amb obres destacades del segle XIX i del XX, d’una important oferta docent (amb escoles de dansa, teatre, lletres, música i idiomes), d’una programació d’activitats culturals molt intensa, d’una col·lecció editorial d’assaig i recerca (les Edicions del Centre) i d’un potent balanç social, atès que l’ateneu registra la visita de 1.300 persones diàries.

El Centre de Lectura és avui una entitat dinàmica, plenament integrada en la societat del segle XXI i que no perd de vista el seu objectiu fundacional: el foment i la difusió de la cultura a Reus i al país. La seva supervivència cal atribuir-la a l’alta capacitat d’adaptació a una societat sempre en evolució i a la disponibilitat d’establir aliances amb altres iniciatives públiques i privades.

Declarada d’utilitat pública, l’entitat treballa en la promoció i difusió de la cultura en totes les seves manifestacions. És Premi d’Honor Lluís Carulla (1982), Creu de Sant Jordi (1983), Premi Nacional de Cultura (2013) i Medalla de la Ciutat de Reus (2022).

Breu història

Els orígens i la lluita per la pervivència (1859-1897)

L’ateneu reusenc va néixer l’any 1859, fruit de les tertúlies informals d’un grup de menestrals d’idees avançades,  encapçalats per Josep Güell i Mercader, que s’aplegaven en un cafè per llegir en veu alta els periòdics i comentar l’actualitat política o social. Tot i que inicialment es preveia denominar-lo Centre Popular d’Instrucció (un nom amb clares connotacions obreristes), per evitar la censura governativa es va optar per la fórmula innòcua de Centre de Lectura que, en paraules de Pere Anguera, historiador i expresident de l’ateneu, «no volia dir res i ho significava tot». Tanmateix, la llibertat d’expressió i la tolerància cap a totes les idees van esdevenir ben aviat un pilar primordial i constant de la praxi de l’ateneu.

Dedicatòria manuscrita de Josep Güell i Mercader del 27 d’agost de 1900.

Des d’un bon principi i davant les inhibicions de l’Estat i del govern municipal, l’entitat, que volia democratitzar la cultura i el coneixement en tots els seus àmbits, va impulsar l’alfabetització i la instrucció de les classes populars i més desfavorides de la societat. Desenes de treballadors i menestrals van començar a omplir les precàries aules de les escoles de l’entitat. Ben bé es pot afirmar que el Centre, interclassista i popular, va esdevenir una estructura cultural i social fonamental per a la ciutat, o més ben dit, un instrument de fer ciutat i cultura.

Gràcies al voluntarisme i a la generositat de molts socis i amics de la cultura, també es va començar a bastir pas a pas la pedra angular de l’entitat: la biblioteca. I no menys important, la col·lecció d’art i el fons museístic de l’ateneu. En aquests primers temps, l’altruisme fou el combustible que va moure el motor del Centre i feu possible la seva pervivència tot i les dificultats.

Imatge de la biblioteca de començaments del segle XX.

Amb voluntat d’incidir amb més força en la societat reusenca, el Centre de Lectura va publicar diferents periòdics de caire literari i artístic. Un altre dels grans projectes fou l’obertura, el juny del 1862, dels Jardins de l’Euterpe, decorats pel pintor Josep Tapiró, un espai obert a la ciutat i dedicat a la cultura i a la música. En l’àmbit cultural, la figura més destacada dins el Centre fou, sens dubte, Joaquim Maria Bartrina.

Tot i la neutralitat política de l’entitat, el 1866 l’activisme –o, si més no, l’afinitat– dels dirigents i bona part dels socis del Centre a favor de les idees demòcrates i republicanes va provocar la primera clausura forçada de l’ateneu, que es va mantenir fins a l’any 1868.

Els anys d’esplendor (1897-1936)

L’any 1897, després d’haver ocupat diferents espais de la ciutat (com ara cal Miró, a l’actual plaça de Prim), el Centre de Lectura es va instal·lar, de lloguer, a l’antic palau dels marquesos de Tamarit. El canvi d’ubicació va coincidir amb l’època en què l’ateneu va adquirir cada cop més protagonisme cultural, cívic i social. El 1916 va marcar un punt d’inflexió en la trajectòria de l’entitat: el filantrop Evarist Fàbregas va comprar l’edifici, el va reformar i el va regalar a l’entitat perquè en fos l’estatge social; un gest ben generós que va assegurar la pervivència i l’expansió del projecte cultural del Centre. El nou casal remodelat fou inaugurat l’octubre del 1921.

El bust d’Evarist Fàbregas presideix l’escalinata d’accés al primer pis del Centre de Lectura.

Paral·lelament, el 1904 es va inaugurar un petit i precari teatre d’estiu al jardí de l’entitat. Arran de l’èxit de la iniciativa, l’any següent el Centre en va bastir un altre molt més sòlid i adequat. Al cap d’uns anys, el 1918 el teatre fou millorat, embellit i refundat en el Teatre Bartrina, un dels puntals irrenunciables de l’activitat cultural de l’ateneu. Així mateix, gràcies al mecenatge d’Eduard Toda i de Miquel Ventura, la biblioteca va fer un gran salt endavant i es va convertir en la joia de la corona de l’entitat i, per extensió, del patrimoni cultural de la ciutat i del país.

En aquell període, el Centre de Lectura va esdevenir una autèntica universitat popular de les comarques del Camp i el principal referent cultural i ètic del sud de Catalunya. L’entitat es va transformar en un nucli receptor i generador de cultura de qualitat i prestigi. Així, les principals figures de la cultura i les lletres van desfilar per la tribuna del Centre i els artistes més reconeguts van exposar a les seves instal·lacions. Un dels moments de màxima projecció exterior es va obtenir amb la celebració del primer Congrés d’Ateneus de Catalunya, l’abril del 1911, en què Reus es va erigir en l’epicentre de l’associacionisme cultural del país. A poc a poc, l’entitat va adquirir la personalitat i l’estructura d’un ateneu del segle XX.

També cal destacar la tercera època de la Revista del Centre de Lectura (1920-1934), la més brillant d’aquesta publicació, que va acollir les primeres signatures de la comarca i el país –amb treballs d’indiscutible vàlua intel·lectual– i que, per mitjà de l’intercanvi, el 1929 va arribar a la Universitat de la Sorbona de París i, al cap d’uns anys, a la d’Uppsala, a Suècia. En els anys vint i trenta, el prestigi del Centre no va parar de créixer.

Temps de dificultats (1936-1975)

L’esplèndida progressió del Centre de Lectura es va veure estroncada per l’esclat de la Guerra Civil l’estiu del 1936. De fet, la destrucció i la devastació provocades per la guerra van tocar de ple l’ateneu el setembre del 1937 quan les bombes feixistes van caure, i destruir, bona part de la biblioteca de l’entitat, i també van causar la mort de la jove bibliotecària
Regina Figuerola i de Josep Saperes. El bombardeig va despertar una campanya de solidaritat d’abast nacional cap al Centre de Lectura que va implicar el bo i millor de la intel·lectualitat catalana.

La instauració de la dictadura franquista va provocar el segon gran parèntesi forçat, i el més dolorós, en la centenària trajectòria de l’entitat. El Centre, ocupat per la Central Nacional-Sindicalista, fou clausurat fins a l’any 1948 (fins i tot l’ajuntament franquista es va voler apoderar, sense èxit, de la titularitat de l’edifici). I el Teatre Bartrina no va reprendre l’activitat cultural, sota el control de l’Obra Sindical de Educación y Descanso falangista, fins al 1942.

Acte organitzat pels Amics de la Poesia l’any 1949.

El Centre de Lectura, en un estat físic força precari, fou reobert el 1948 sota la presidència d’Enric Aguadé i la vigilància política i moral de les autoritats. Malgrat el context d’ofec espanyolista i poc procliu a la cultura, a poc a poc va tornar a aflorar l’esmorteït sentiment de catalanitat i cívic de l’ateneu. A tall d’exemple, el 1949 es van crear els Amics de la Poesia i el 1950, en una data ben primerenca, es va redactar la primera acta en català, això sí, de manera esporàdica. Cap al 1958, Teresa Miquel va impartir la primera classe pública de català de la postguerra.

El personatge que il·lustrava la lenta recuperació cultural del Centre en aquells anys fou el doctor Bonaventura Vallespinosa, que es va convertir en l’impulsor i l’ànima de l’activitat cultural de l’ateneu reusenc.

Acte d’inauguració, el 14 de juny de 1966, del bust dedicat a Pompeu Fabra a la biblioteca. L’acte va comptar amb Carlota Fabra, filla de Pompeu Fabra, i diversos directius de l’Institut d’Estudis Catalans.

Tot i la censura governativa i les dificultats econòmiques, a mitjan anys seixanta el Centre de Lectura va iniciar un lent però imparable procés, més o menys encobert, cap a la catalanització i la democratització de l’entitat i la normalització de l’activitat cultural. Algunes de les principals fites d’aquella etapa foren la inauguració, el 1963, del refugi de muntanya Musté-Recasens a Mont-ral, l’homenatge a Pompeu Fabra el 1968 amb la col·locació d’un bust seu –realitzat per Ramon Ferran– a la biblioteca, la fundació del Cineclub el 1969 i els actes de renovació de la Flama de la Llengua Catalana el 1975, sota la presidència de Ramon Amigó.

L’etapa contemporània (des del 1975)

Amb la caiguda de la dictadura i l’establiment de la democràcia liberal, el Centre de Lectura va recuperar plenament el batec cultural, cívic i social que l’havia caracteritzat. Ben aviat es va tornar a erigir en un dels principals referents ciutadans de la ciutat i les comarques del Camp.

En els anys de l’anomenada transició democràtica, el Centre va refermar el seu compromís amb la cultura, però també amb les llibertats i la catalanitat i es va convertir en una tribuna –i a cops, en un refugi més o menys clandestí– oberta a les idees de progrés i democràcia.

Inauguració de l’exposició «Miró/Reus» l’any 1977.

D’aquells anys, cal destacar la qualitat del fons d’art contemporani amb obres de Josep M. Subirachs, Joan Miró i Joan Brossa, les quals foren creades especialment per al Centre, un reconeixement d’aquests artistes a la llarga trajectòria cultural de l’ateneu reusenc. De fet, als anys vuitanta i noranta, el Centre de Lectura, i en especial la sala Fortuny, van esdevenir espais creatius de referència, com a receptors i generadors de projectes, de les arts visuals del país.

L’any 1979, l’entitat va impulsar la col·lecció de les Edicions del Centre de Lectura amb desenes de volums publicats fins al moment. I, el 1983, el Centre va acollir el III Congrés d’Ateneus que va donar lloc a l’actual Federació d’Ateneus de Catalunya. Amb la restauració i la dignificació de l’espai, l’any 1997, i la creació d’un consorci per gestionar-lo, el Teatre Bartrina, rejovenit, va agafar una nova empenta. És inqüestionable que d’ençà de la seva creació el 1859, amb alts i baixos, el Centre de Lectura sempre ha demostrat amb fets la seva vocació de servei públic, per a la ciutat, la cultura i el país.

III Congrés d’Ateneus de Catalunya, celebrat al Centre de Lectura l’any 1983.

En un context de greu crisi econòmica i política global, el 2009 es va celebrar el 150è aniversari de l’entitat. Així, amb més d’un segle i mig de fer ciutat i cultura a les espatlles, el Centre de Lectura és l’ateneu en actiu més antic de Catalunya i amb una de les biblioteques patrimonials més importants i preuades del país.

La vitalitat i el potencial de l’entitat són ben visibles en els milers d’actes i activitats que s’han dut a terme en els darrers anys: projeccions de l’incombustible Cineclub, cicles commemoratius, jornades, teatre, activitats literàries, escoles, excursions, tallers, conferències, exposicions. I tot plegat, amb l’ambició de seguir endavant, de millorar l’oferta cultural i docent, d’adaptar-la als reptes del segle XXI i d’engrandir i dignificar la cultura i el coneixement per a tothom.

Espais i serveis

Des de l’any 1921 el Centre de Lectura està emplaçat al número 15 del carrer Major de Reus, en un edifici que fou el palau dels marquesos de Tamarit i que el mecenes Evarist Fàbregas va comprar, reformar i donar a l’entitat. L’edifici disposa de més d’una vintena d’espais per realitzar l’activitat pròpia com la d’altres institucions.

Teatre Bartrina

El teatre és un dels principals actius de l’entitat. Construït l’any 1905 i restaurat el 1995, actualment està gestionat per un consorci format pel Centre de Lectura i l’Ajuntament de Reus. El Centre de Lectura hi convoca alguns dels seus principals esdeveniments com el Concurs Exposició Nacional de Roses, la programació del Cineclub i els espectacles de final de curs de les escoles, que atrauen milers de persones.

• Aforament: 459 localitats.

Biblioteca

La Biblioteca, que es troba al primer pis, és de planta rectangular i té un espai hàbil de 300 m² i 125 places de lectura. És una de les biblioteques més importants del país. Per la seva fotogènia és reclamada sovint per al rodatge de pel·lícules, anuncis i altres creacions audiovisuals. Està equipada per donar servei als lectors i investigadors del segle XXI:

• Biblioteca-hemeroteca: 272.000 documents.

• Biblioteca digital: 62.912 arxius.

• Biblioteca infantil: 12.000 volums. Espais diferenciats per edats i un racó per als pares.

• Videoteca: 10.000 dvds, 5.000 cds, 8 ordinadors, pantalles LED i 3D de visualització.

Sala Fortuny

La sala Fortuny és l’espai on es realitzen les principals exposicions d’art contemporani del Centre de Lectura i altres activitats com recepcions, promocions i presentacions comercials, recitals, concerts de petit format, etc.

• Superfície: 130 m² (15,45 llarg x 8,35 ample).

• Espai adaptat per a persones amb mobilitat  reduïda.

• Aforament: 100 persones dempeus i 80 assegudes.

• Serveis de megafonia, projecció i wifi.

Sala Emili Argilaga / Sala virtual

La sala Emili Argilaga és on es convoquen la majora dels actes acadèmics i de difusió cultural (conferències, jornades, presentacions de llibres, concerts de petit format, projeccions d’audiovisuals i cinema, etc.). Des de l’any 2019 és també la sala virtual del Centre de Lectura, atès que és l’indret on es retransmeten en directe pel canal Youtube els principals esdeveniments de l’entitat.

• Aforament: 140 persones.

• Serveis de megafonia, projecció i wifi.

Vestíbul

El vestíbul del Centre de Lectura no és només l’espai d’accés al Teatre Bartrina i a l’Escola de Dansa, sinó un indret polivalent que, en els últims anys, s’ha convertit en la segona sala d’exposicions de l’ateneu. Cada hi hi transiten centenars de persones.

• Superfície: 129 m² (15,41 llarg x 8,40 ample).

• Espai adaptat per a persones amb mobilitat reduïda.

• Serveis de megafonia i wifi.

Sala Miquel Ventura

Sala de lliure accés de la Biblioteca, on els usuaris troben les últimes novetats editorials. És també un espai adequat per a la presentació de llibres.

• Aforament: 40 persones.

Sala Ramon Amigó

Sala de converses de l’entitat, que s’utilitza també per a l’organització d’actes de petit format com presentacions de llibres o conferències.

• Aforament: 30 persones.

Sala Hortensi Güell

Actual seu de l’Escola de Teatre, aquesta sala s’utilitza també per a la convocatòria d’activitats culturals i docents.

• Aforament: 60 persones.

Sala Vidal Llecha

Sala de lliure accés, contigua a la biblioteca infantil, on s’exposen revistes i altres publicacions periòdiques. També hi ha la cartoteca de l’entitat.

• Aforament: 40 persones.

Activitats i serveis

El Centre de Lectura s’organitza en seccions. Els estatuts aprovats el 2017 estableixen les següents:

  • Ciències de la Comunicació
  • Ciències de l’Educació
  • Música
  • Ciències Socials, Polítiques i Econòmiques
  • Excursionista
  • Ciències Exactes Físiques i Naturals
  • Tecnologia
  • Art
  • Llengua i Literatura
  • Geografia i Història

Al llarg dels anys algunes seccions han destacat per les seves activitats o la seva incidència, com ara la Secció d’Estudis Socials, fundada el 1908, i impulsora del Primer Congrés d’Ateneus de Catalunya i de les Converses d’Interès Local. La Secció Excursionista ha mantingut al llarg de més d’un segle l’interès pel coneixement físic i científic de les contrades de Catalunya. La Secció de Comunicació va promoure, ja el 1969, el Cineclub del centre de Lectura, un referent cinematogràfic a les comarques meridionals de Catalunya.

La d’Art també és una secció que ha tingut una llarga trajectòria. En destaca la importància que va adquirir als anys 80 i 90 del segle XX, en què va projectar els artistes del territori que en aquella època començaven la seva carrera i que ara són punts vitals del moviment artístic del Camp i tot Catalunya: Salvador Juanpere, Aureli Ruiz, Albert Macaya, Montserrat Cortadellas, Francesc Vidal, el grup Sàpigues i Entenguis Produccions, Anton Gurí, Àngel Pomerol, Ramón Vilella, Jordi Abelló, Àlvar Calvet, Isabel Granollers, Glòria Cot i Ester Ferrando, entre molts d’altres.

Actualment, les seccions, el Consell Directiu, les escoles i la Biblioteca impulsen l’acció de l’entitat, que l’any 2023 va presentar un balanç de 424 activitats, amb 43.000 assistents. Des de l’any 2019, bona part de les activitats es transmeten en directe pel canal Youtube, amb un seguiment molt òptim: 35.741 visualitzacions l’any 2023.

L’ensenyament ha estat un dels principals interessos del Centre de Lectura des de la seva fundació i amb un denominador comú: fer accessible la formació cultural i acadèmica als diversos estaments socials de la ciutat. Actualment funcionen les següents:

  • Escola de Teatre: creada l’any 1993. Disposa d’un pla d’estudis d’ensenyaments artístics i professionals de grau elemental. Forma part de l’Associació Catalana d’Escoles de Teatre i està reconeguda per l’Associació d’Actors i Directors Professionals de Catalunya.
  • Escola de Dansa: creada l’any 1948 sota la direcció de Misericòrdia Besora. Autoritzada pel Departament d’Educació de la Generalitat. Aposta per la qualitat de l’ensenyament a través dels plans d’estudis de dansa clàssica, dansa espanyola i contemporània, pla d’estudis musicals (Teatre, Música i Dansa) i estudis elementals. Prepara alumnes per al nivell elemental de dansa en diferents matèries i per a les proves a l’Institut del Teatre de Barcelona.
  • Escola d’Idiomes: ensenyaments d’anglès, italià i alemany.
  • Escola de Lletres: forma persones amb inquietuds culturals entorn de la llengua i la literatura. Ofereix un extens programa de cursos, tallers i activitats.

Un esdeveniment important del Centre de Lectura és el Concurs Exposició Nacional de Roses, el certamen roserista  més antic de Catalunya. Se celebra cada any des de 1936 i atrau cada edició milers de persones.

Missió

El Centre de Lectura és una entitat cultural sense ànim de lucre, declara d’utilitat pública, i que té com a objectiu, des de la seva fundació l’any 1859, el foment de la cultura en totes les seves manifestacions.

Visió

El Centre de Lectura contribueix a la millora de la societat a través de promoure tota mena d’activitats culturals que fomentin el lliure intercanvi d’idees i que possibilitin la producció i la transmissió de coneixements humanistes i científics, tot en l’ampli marc d’una catalanitat sentida i practicada com a identitat irrenunciable.

Atesa la pluralitat ideològica dels socis i de les sòcies que l’integren, i la conveniència de garantir-los un àmbit institucional de respecte mutu i de col·laboració conjunta en bé de l’entitat, el Centre de Lectura declina pronunciar-se explícitament com a tal en qüestions de política, religió, art i literatura.

Valors

Humanisme: posem les persones (beneficiaris, voluntaris i professionals) en el centre de cada activitat i orientem el servei als altres com a mitjà per contribuir a la millora de la societat i al progrés de la humanitat.
Solidaritat: les responsabilitat culturals i cíviques que tenim contretes, en primer lloc, amb els nostres socis i, en segon lloc, amb l’àmplia col·lectivitat ciutadana i nacional de què formem part, ens obliguen a oferir la nostra infraestructura material i la nostra capacitat d’iniciativa a tothom. D’aquesta manera, afavorim l’intercanvi d’experiències, bones pràctiques i cooperació amb els agents implicats.
Responsabilitat: actuem amb rigor i eficiència en l’aplicació dels recursos de què disposem per garantir el compliment de la nostra missió i els nostres fins associatius
Professionalitat: afavorim el desenvolupament personal i professional de tots els implicats en la nostra organització (professionals, voluntaris i òrgans de govern) per assegurar la consecució dels nostres objectius.
Inclusió: atesa la desinteressada voluntat de servei a la col·lectivitat, tota l’activitat que desenvolupem s’adreça a tothom sense excloure cap col·lectiu, que s’adapti a la singularitat de cada persona o col·lectiu com a base per garantir la igualtat d’oportunitats.