IDEOLOGIES OSCIL·LATÒRIES, 2015

Xavier Ferré Trill ens convida a la lluita antifeixista, prèviament, però, puntualitza què cal entendre per feixisme i d’on prové (de fet, emergeix amb el capitalisme), fins on arriba el del franquisme i en què es transforma: la monarquia.

Carme Porta remarca visibilitzar les dones i, per fer-ho, reclama reescriure la història, també la història de l’antifeixisme, perquè tot i silenciades, les dones hi són i també han jugat un paper determinant, poques han aconseguit destacar en l’engranatge patriarcal del qual tots som víctimes.

Joan Mas Quetglas ens marca l’inici de Falange Española a les illes Balears, una història que va de bracet del marquès de Zayas, entre d’altres, i que, en aquells inicis, no comptava amb el beneplàcit amb què sí que sembla que compta ara.

Jorge Mancebo ens exposa a grans trets d’on ha sortit l’extrema dreta que campa pel País Valencià i què ha suposat ser un dels seus principals camps de batalla a casa nostra: els atacs rebuts per una part de la societat (l’antifexista) i la impunitat per l’altra (la feixista), però també com se l’ha combatuda; la qual cosa dona pistes de com continuar actuant.

Jordi Martí assenyala els precedents de l’extrema dreta en relació amb l’1 d’octubre, i com reacciona posteriorment, la ideologia i la voluntat que hi ha al darrere d’aquests grupuscles o partits polítics i, fins i tot, n’indica els responsables.

Oriol Falguera ens explica el motiu i el procés de realització de la reedició del cartell de Pere Català i Pic Aixafem el feixisme, així com ho fa també de la reedició del mapa dels Països Catalans de l’activista Joan Ballester i Canals, en tots dos casos per part de la Fundació Reeixida. Centrant-se en el primer, ens explica qui va ser Pere Català i Pic i com va realitzar la mítica fotografia.

1. Arquitectura 2. Escena 3. Dibuix creat pel dolor 4. Detall (Dibuix)

Xavier Robert posa sobre la taula l’existència de reusencs que van fer cap als camps de concentració nazis i tot el que s’ha fet i es pretén fer per reconèixer-los i visibilitzar-los. Després fa una anàlisi sobre la situació actual del feixisme.

Joan Navais i Frederic Samarra ens expliquen l’inici de Falange Española de las JONS a Reus i comarca, qui hi havia darrere, com s’organitzen, amb què es troben i com acaben, la qual cosa els porta a resseguir el cas concret de les persones més destacades en aquest entramat.

Isabel Martínez repassa els «reusencs de Franco», especialment Fontana Tarrats i els diferents alcaldes de Reus del període, però també inclou altres personatges així com algunes figures femenines. Abasta fins a la mort del dictador; ens indica com es va rebre la notícia i què va comportar.

El tinent retirat  Amelio Esteve González va llevar-se la matinada del 15 de gener del

Jaume Massó ens explica els detalls del retrat de Franco que es conserva en una de les sales de reserva al Museu de Reus, obra de Modest Gené. Es va realitzar per a la «I Feria de Muestras Provincial» del 1942 i després es va exhibir al Saló de Plens de l’Ajuntament de Reus durant molts anys, fins que es va canviar pel del rei Juan Carlos I. Franco s’hi mostra fent la típica salutació feixista, una postura que, més endavant, s’eliminaria de l’estètica oficial.

Carme Puyol ens recorda qui va ser Antònia Abelló i el llegat que ens va deixar amb La Sala Llarga: l’experiència per la presó de les Oblates, de la qual volia deixar constància per demostrar que els estralls de la guerra van continuar més enllà de la contesa bèl·lica.

Clara Rivas ens repassa, a grans trets, la vida de la seva mare, l’Anna Sugrañes, una vida de compromís i militància, malgrat que el feixisme, contra el qual actuava, li estigués trepitjant els talons. Properament en podrem saber més amb la publicació del llibre que en repassa la vida extensament.

Isabel Baixeras aborda l’antifeixisme que va guiar la vida i la tasca professional de Francesc Tosquelles que va aportar una nova manera de veure la malaltia mental i de tractar els qui la pateixen.

Un cop imposat el nou règim franquista, fruit de l’aixecament militar i feixista del 18 de juliol del 1936 contra la Segona República, es va establir una dura repressió sobre les persones que es consideraven desafectes al règim. A través de judicis militaritzats es dictaven sentències que anaven des de llargues condemnes de presó fins a la pena de mort. Entre les persones executades també hi va haver dones. La repressió franquista sobre les dones va presentar un component de gènere que no podem obviar, ho veurem en el cas sumaríssim contra Elisa Cardona Ollé, l’única dona executada pel franquisme a Tarragona.

Roger Mateos, que ens va apropar el cas de Cipriano Martos a través d’un llibre en què s’hi aboca extensament, ara ens fa unes pinzellades per recordar-lo; un cas que, tot i ell ser d’Andalusia, toca de ple Reus perquè és on la Guardia Civil el va torturar fins a causar-li la mort el 1973.

Martí Rom ens explica qui va ser i tota la història que gira al seu entorn (posant alguns punts a les is) Antoni Benaiges Nogués, el mestre que propugnava la tècnica Freinet i que anant a parar com a docent a Briviesca (Burgos) i prometre el mar als seus alumnes, el seu mar, el de Mont-roig del Camp, el 1936, va quedar sense poder complir la promesa perquè els que es van alçar aleshores el van torturar i assassinar.