En aquest article editorial hi trobem esbossat tot el contingut d’aquest número de la Revista del Centre de Lectura, que inclou, entre d’altres, un monogràfic a Joan Perucho, amb motiu del centenari del seu naixement el 2020; així com altres commemoracions, ja siguin del 2020 o del 2021. A més, inclou una valoració de l’activitat de l’entitat en els primers mesos d’aquest any.
És habitual que la nostra vida es desenvolupi en un entorn que conformen llocs i
Marc Casellas ens explica com Joan Perucho fa cap a Albinyana a través d’Apel·les Fenosa i què en resulta de comprar Cal Groc on, deia, hi havia un fantasma i on convidava els seus amics. Ens endinsa en aquest lligam entre Perucho i el poblet del Baix Penedès. Que li tenia el cor robat ho deixa ben clar quan expressa: «Albinyana és un brillant a la diadema de la Creació.»
Àlex Broch ens permet recuperar el seu conte «Cita al Balneari de Pandicosa» ‒extret del seu llibre de narracions La mirada de pedra (2013)‒, en què recull, tal com ens explica en la «Nota a l’edició» ‒escrita especialment per a aquest número de la Revista del Centre de Lectura‒, que es refereix a Joan Perucho i que parteix d’un referent real.
Joan Perucho a Les històries naturals, a través d’Antoni de Montpalau, recorda Martí Ardenya en passar per Altafulla. Veurem qui va ser i què més destaca en la literatura oral o escrita d’Altafulla, com per exemple les bruixes, que la fan tan encisadora.
Fina Masdéu cerca la presència reusenca a Les històries naturals de Joan Perucho que, ens diu, és més qualitativa que quantitativa. L’analitza a fons per fer-nos veure que no només hi ha personatges, sinó també textos i títols que fan que la petjada reusenca en el llibre sigui més present que no ho sembla en una lectura poc atenta.
És resseguint el contacte entre Joan Perucho i Joan Miró que Martí Rom ens connecta, també Perucho, amb Mont-roig tant de manera física com de manera escrita. Veurem l’abast d’aquest vincle i els textos que hi fan referència.
De camí a la Miranda de la serra de Llaberia, Meritxell Blay ens fa prendre consciència, a contracor, de com la tecnologia s’apodera de les feines humanes; recorre els indrets que Joan Perucho evoca i ens en recupera la veu per poder-nos-hi endinsar des de la seva perspectiva.
David Figueres recupera els vincles de Joan Perucho amb Prades, sobretot al voltant de l’ermita de l’Abellera, on va demanar que llencessin les seves cendres. Sabrem com sorgeix aquesta petició i com evoluciona.
Eugeni Perea ens acosta Joan Perucho a Poblet, als vincles establerts amb aquest espai, i ho relaciona amb les paraules d’Eduard Pelisek, un escriptor nascut a Bohèmia al segle XIX, referides a Poblet: «la imatge en terra de l’ànima».
Jordi Duran repassa els vincles que Joan Perucho va establir amb Gandesa i des d’aquí amb totes les Terres de l’Ebre. Fruit d’aquesta estreta relació múltiples textos de l’escriptor hi fan referència. Ens n’ofereix un tast a tall de mostra.
Marc Jornet ens explica com va anar l’aventura de fer un llibre sobre Joan Perucho adreçat als xiquets i les xiquetes de Gandesa. Primer, calia informar-se’n i, així, va aparèixer un fil prou interessant: la seva passió per la cuina, a banda, és clar, de la seva passió pel territori.
Artur Quintana ens fa una passejada pel Matarranya històric de Joan Perucho. Ens recupera els indrets per on va passar quan era jutge de Gandesa, amb algunes curiositats incloses i la recuperació de les referències que se’n troba en els seus textos. Però també ens explica els diferents contactes que hi va tenir amb la gent i que s’allargassen en el temps.
Text revisat d’un article que Jaume Massó va publicar el 2014 al Diari de Tarragona i que ja havia aparegut pràcticament tot inclòs en un article més llarg publicat a la Revista del Centre de Lectura el juliol-setembre del 2010, però que ens serveix per recuperar la veu considerada més políticament incorrecta (atea i satírica, en concret) de la poesia de Joaquim Maria Bartrina, d’aquí la censura de la qual va ser víctima.
Rosa Cabré repassa el contacte de Joaquim M. Bartrina amb La Jove Catalunya i intenta concretar la data en què va passar de viure a Reus a establir-se a Barcelona. Per fer-ho, recorre als diferents estudis que hi fan referència, així com a diferents escrits dels mateixos membres de La Jove Catalunya, fent especial èmfasi a les cartes de Joaquim M. Bartrina a Francesc Matheu que incorpora al final de l’article.
Al voltant del 8 de març al Centre de Lectura es va organitzar el cicle «#donescultura» amb la pretensió d’impregnar la visió de gènere en les activitats organitzades per les diferents seccions i, a partir d’aquí, aconseguir que el Centre de Lectura prengui partit en l’empoderament que es pretén donar a les dones.
L’article recull la xerrada central del cicle «#donescultura» que es va dur entorn el 8 de març al Centre de Lectura. Isabel Martínez va ser l’encarregada de fer-la, el mateix 8 de març, amb el títol d’«Una història (des)coneguda. El Centre de Lectura amb ulleres de color lila». Amb la seva intervenció perseguia recuperar de l’oblit algunes dones rellevants en la història de l’entitat i posar de manifest la masculinització del Centre.
Joan-Enric Vidiella i Bessa recull l’aportació de l’advocat reusenc Ramon Vidiella Balart a través de tres apartats: un de biogràfic, un de documental i un de cronològic, per tal de poder-nos-en fer arribar totes les facetes: la vital, social, cultural i formativa. D’aquesta manera podem imaginar-nos millor l’abast de la seva estratègia política.
El llibre aborda l’aportació ideològica de Pere Vigués i els seus companys del grup d’«Allà baix» en l’articulació del comunisme ‒especialment al Vallès, però d’aquí arreu del Principat de Catalunya‒, la qual cosa passa pel compromís social de l’intel·lectual. S’aposta per una literatura proletària que expressi les tensions fonamentals de l’ambient social i l’estructura política del moment.
Tate Cabré ens guia pels cementiris de les comarques que conformen les Terres de l’Ebre i la vegueria del Camp. Ens explica el rerefons de les construccions –i ens les analitza–, de manera que les podem enllaçar amb els esdeveniments històrics i els personatges més destacats.
La narració històrica del periodista Juanjo de la Asunción fa un retrat d’època de militants i activistes dels anys setanta al si de les Plataformes Anticapitalistes, d’aquesta manera entenem tot el que van significar i ens incita a pensar on som ara.
Anàlisi creativa de l’aposta narrativa de Rosina Ballester. El títol d’aquesta nova veu és Liquidació i es basa en la literatura del jo per submergir-se en el món de la violència masclista, que denuncia.
El premi Documenta 2020: Els desperfectes, d’Irene Pujadas, no deixarà ningú indiferent. Crearà addicció o rebuig. Hi trobem una realitat descarnada i contrafeta passada pel sedàs del realisme màgic i l’humor negre que permet que tot sigui possible.
Al Teatre Bartrina vam poder veure l’obra teatral que recorda com va morir a Reus víctima de la brutalitat franquista Cipriano Martos. Amb ella se’n recupera la història que els assassins van voler amagar. Es planteja que a Reus ja és hora que es faci alguna cosa per reparar aquella injustícia.
L’exposició, que arrenca de l’impacte produït en Miquel García llegir la notícia, trobada en un breu en un diari local publicat als anys de la Guerra Civil Espanyola, d’una representació, al Teatre Fortuny de Reus, de la sarsuela Amor i metralla ens transporta un moment en què Reus va ser víctima de bombardejos.
Jordina Gort, en un treball aprofundit de recerca, ens apropa a la tasca de Josep Carner com a traductor i, en concret, a les traduccions que va fer de cinc sonets de la Vita Nuova de Dante Alighieri el 1912 i de quatre composicions de Giacomo Leopardi el 1923.
Per tal d’entendre i valorar millor el context (inicis del segle XX) de les tres entitats feministes que Frederic Samarra Sancho va tractar en el seu article del darrer número de la Revista del Centre de Lectura, ara aborda, fent especial èmfasi en les comarques tarragonines, la societat d’aquell moment i el posicionament de les forces polítiques davant d’aquest tema, la qual cosa el porta a incloure el posicionament entorn el sufragi femení.
Amb motiu del 150è aniversari de la Comuna de París dos amics parlen a la plaça Mercadal i, a part d’il·lustrar-nos amb la seva anàlisi dels esdeveniments històrics, acaben fent referència a Arthur Rimbaud. Entusiasmats, decideixen acostar-nos-en la traducció feta per Joan Brossa de dos poemes seus.
Nota Enguany, aquest 2021 fa 60 anys de la mort del Dr. F. Fanon. Tant
