Darrer número publicat: Vol. 2019: 9a època, 3r quadrimestre

Consulteu tots els números a l'arxiu d'articles

Homenatge del Centre de Lectura a l’Àngels Ollé Romeu

Acte d’homenatge del Centre de Lectura a l’Àngels Ollé Romeu. Organitzat per la Secció de Ciències de l’Educació el 24 d’octubre de 2019 a 2/4 de 8 del vespre a la sala d’actes del Centre de Lectura de Reus. Taula rodona amb els ponents Maria Josep Udina, Pilar Ruibal, Pere Prats, Neus Aragonés i Anna-Misericòrdia Rué. Modera i condueix l’acte Núria Olesti.


Àngels Ollé i les primeres llavors en el desert literari dels anys seixanta

El dia 27 de novembre del 2019 es van dur a terme a la Biblioteca Central Xavier Amorós les segones jornades de la «Llum de Llull» . En aquest cas, s’homenatjava l’Àngels Ollé per tota la seva aportació en relació amb la literatura infantil. L’article recull les diferents intervencions en aquestes jornades, així com el nom de tota la gent que s’hi va implicar per tal d’aconseguir que aquella jornada fos ben completa.


Ramon Marcer Ollé: «La mare va ser mestra fins a l’últim dia»

El fill de l’Àngels Ollé, el Ramon Marcer Ollé, ens apropa, a través d’una entrevista, feta per Agnès Toda i Bonet, l’Àngels Ollé més íntima, la del clos familiar: la mare, l’àvia… I ens explica com feia extensiu en aquest espai la seva manera d’entendre la vida, com ho vivien i com han assumit tot aquell bagatge.


Lletres de lluita

El material epistolar és fonamental per a obrir nous camins de recerca i de reflexió. En el cas d’Andreu Nin, l’obra publicada per Laertes, ofereix al lector ambients, contextos i protagonistes, els quals giravolten al voltant de la decisiva conjuntura soviètica dels anys vint, després del traspàs de Lenin.


Nació i revolució democràtica

Referent teòric i polític destacat pel que fa a la defensa i projecció de la legitimitat revolucionària dels moviments d’alliberament nacional, llur dret a l’autodeterminació (i a la separació), Andreu Nin ofereix al lector interessat i a l’estudiós un conjunt de reflexions i programes que, des dels anys de la Primera pre-Guerra Mundial fins a mitjan anys trenta, influïren en el sorgiment de nous estats antiimperials. Alguns d’aquests plantejaments mostren la historicitat del fet nacional –i la seva vigència–, en el marc actual definit per una conjuntura (cicle?) de revoltes contra la dominació d’elits parasitàries i els estats que les legitimen.