Darrer número publicat: Vol. 2023: 9a època, 3r quadrimestre
Vol. 2023: 9a època, 3r quadrimestre
Una Revista que s’ha fet esperar
«Algú va dir —cantava Lax’n’busto— que és bo tot el que es fa desitjar.» Així
Una mirada a la dansa i a l’Escola de Dansa del Centre de Lectura en concret
Diferents persones vinculades amb l’Escola de Dansa del Centre de Lectura, tot i que ni com a alumnat ni com a professorat, ens en donen la seva mirada, sobre l’Escola en si o sobre la dansa en general, o sobre les dues coses.
La veu d’exprofessores
6 antigues professores de l’Escola de Dansa del Centre de Lectura en recorden els moments més especials.
La veu d’exalumnes
14 exalumnes ens expressen què va significar el seu pas per l’Escola de Dansa del Centre de Lectura.
La veu dels professionals
Record del pas per l’Escola de Dansa del Centre de Lectura de persones que han acabat dedicant-se professionalment a l’àmbit artístic.
La veu de la directora i les actuals professores
Breu repàs, en especial, dels diferents anys de Teresa Aguadé com a directora de l’Escola de Dansa amb la mirada posada en el futur i un emotiu record de tota la gent que hi ha anat passant.
75è aniversari de l’Escola de Dansa del Centre de Lectura
Petit recorregut històric per l’Escola de Dansa i recull dels diferents actes per commemorar-ne els 75 anys.
L’exposició «Dansa en moviment»
Explicació de la gestació de l’exposició «Dansa en moviment»: rerefons i materialització de la idea.
Alguns projectes de futur
Explicació de tres projectes en clau de futur: araArt, La Pe i en Cordi fan ballar a l’escola i els Premis Òrbita, uns projectes que busquen, a més, apropar la dansa i tots els seus beneficis a més gent.
Relació d’obres i projectes de Lluís Domènech i Montaner en el terme municipal de Reus, per ordre cronològic
Relació de les obres i els projectes que va realitzar Lluís Domènech i Montaner al terme municipal de Reus, exposades de manera cronològica i amb informació d’on se’n pot trobar la referència o quina va ser l’evolució del projecte, sobretot en el cas de no poder-se veure actualment perquè no es va realitzar o perquè es va enderrocar, entre d’altres casos.
L’empremta de Lluís Domènech i Montaner a la ciutat de Reus. Una anàlisi de la seva arquitectura
Després de repassar l’empremta de Lluís Domènech i Montaner a Reus en diferents construccions, se n’analitza l’estil de manera detallada i posant la mirada especialment en els edificis reusencs.
El llegat de Domènech i Montaner, un gran atractiu per a Reus
La celebració de l’Any Domènech i Montaner ha projectat la imatge de Reus a Catalunya a partir del llegat que suposa la seva obra arquitectònica a la ciutat. Les xifres de visitants al Pavelló dels Distingits de l’Institut Pere Mata així ho evidencien.
Lluís Domènech i Pere Caselles, un tàndem per al Manicomi de Reus
Ponència exposada el mes d’abril del 2023 amb motiu de celebrar el centenari de la mort de l’arquitecte Lluís Domènech i Montaner al congrés endegat pel CEDIM (Centre d’Estudis Domènech i Montaner, amb seu a Canet de Mar) en què es vinculen els arquitectes Lluís Domènech i Pere Caselles a l’hora de bastir el Manicomi de Reus.
A propòsit d’alguns projectes «menors» de Lluís Domènech i Montaner descoberts a l’Arxiu Històric Municipal de Reus
Informació detallada de projectes «menors» que Lluís Domènech i Montaner va dur a Reus, localitzats gràcies a la informació que s’ha pogut extreure de l’Arxiu Històric Municipal de Reus. Projectes, alguns, que va acabar traspassant al seu fill.
Domènech i Montaner també s’estudia a les escoles de Reus
Reflexió sobre la importància d’apropar l’art a les escoles per tal de fornir als alumnes un mirada més oberta i més acostada al seu entorn, com és el cas de totes les propostes que s’han fet entorn l’Any Domènech i Montaner a Reus.
2023DiM. Una provocació a l’aprenentatge
Recull de les activitats ofertes des del Centre de Recursos Pedagògics del Baix Camp als diferents centres docents en el marc de les del centenari de la mort de l’arquitecte català Lluís Domènech i Montaner, propostes que pretenien donar a conèixer i projectar, en el conjunt del món educatiu, la figura del famós arquitecte i la magnífica i extensa obra que d’ell tenim a la ciutat.
L’Any Domènech i Montaner i l’Associació Fotogràfica Foto Camp Reus
Gènesi i evolució de l’exposició fotogràfica que, amb motiu de l’Any Domènech i Montaner, va realitzar l’Associació Fotogràfica Foto Camp Reus.
VI Trobada USK Catalunya a Reus. Any Domènech i Montaner
El moviment sketcher és d’abast mundial. Un dels seus principals ideals consisteix a tenir mirada
La Casa Navàs és de Gaudí?
La Casa Navàs tanca l’Any Domènech i Montaner amb més de 17.000 participants en les activitats que va programar el 2023 per commemorar el centenari de la mort de l’arquitecte. Difondre la transversalitat i l’obra de Domènech ha estat el principal objectiu d’aquest any.
Joaquim Mir, un nou col·laborador de Lluís Domènech i Montaner a la Casa Navàs
Aquest article explica la recerca feta pels seus autors a partir de la localització d’un quadre de Joaquim Mir Trinxet que és el disseny a escala reduïda dels plafons de mosaic ceràmic de l’entrada de la Casa Navàs. Es posa en relació el pintor amb Lluís Domènech i Montaner, i la seva estada a l’Institut Pere Mata.
Adeu Domènech, adeu. Els magatzems Llopis
Vindicació d’una de les obres de Domènech i Montaner que, malgrat la celebració del centenari de la seva mort, ha quedat difuminada: els magatzems Llopis. Un espai que des d’Espais Ocults s’encarreguen d’explicar i posicionar.
Els hexàgons daurats
Origen i explicació del llibre Els hexàgons daurats que pretén donar a conèixer el patrimoni de Domènech i Montaner que hi ha a Reus als seus habitants més menuts.
Lluís Domènech i Montaner a Reus. Tres mirades
Entrevista a Teresa Llorach, Lena Paüls i Carme Puyol amb motiu de la publicació de Lluís Domènech i Montaner a Reus. Tres mirades.
L’habitatge, un dret social
Durant la tardor de 2023, el Centre de Lectura, a proposta de la seva Secció de Ciències Socials Polítiques i Econòmiques, ha celebrat el cicle «L’habitatge, un dret social» per tal d’abordar la situació actual i la necessitat d’adopció de mesures tendents a garantir l’accés a un habitatge segur, assequible, habitable i culturalment apropiat.
L’origen de la iniciativa ha sigut l’atorgament del 38è Memorial per la Pau Josep i Liesel Vidal a la cooperativa Llars Familiars Habitatge Sostenible i Just, en haver el jurat considerat que és un projecte democràtic que busca la sostenibilitat social, econòmica i ambiental, i l’empoderament dels interessats.
Nadia Ghulam, premiada amb el 39è Memorial per la Pau
El passat 6 d’octubre del 2023 es va entregar el premi Memorial per la Pau Josep i Liesel Vidal a Nadia Ghulam en reconeixement a la seva condició de «dona supervivent de la tragèdia a l’Afganistan, per la seva resiliència, per fer conèixer en català els estralls de la guerra i pel seu compromís en construir ponts per la pau».
Cal parlar de/amb dones de l’audiovisual?
Resum i valoració de les jornades «Les dones en el món audiovisual» (Centre de Lectura, 2-16 d’octubre de 2023) que han aportat visions lúcides i molt contemporànies sobre què vol dir ser dona i fer cinema en el món en què vivim, alhora que ens han fet reflexionar profundament sobre el món que, des de la creació, des de l’art, volem i estem construint.
1879 i 2023: el Centre de Lectura de Reus visita Vallfogona de Riucorb. A propòsit de Francesc Vicent Garcia
El primer dia de setembre de 1879, amb motiu de la commemoració del 256è aniversari
Un sopar molt especial
Referència al sopar que es va dur a terme el 29 de novembre de 2023 a la Sala Fortuny del Centre de Lectura per tal d’homenatjar tres socis d’honor que són, alhora, fills il·lustres de la ciutat: Ramon Gomis de Barbarà, Joaquim Mallafrè i Josep Murgades Barceló, i recull de les seves paraules d’agraïment.
El Centre de Lectura seu de la X Viquimarató de la Llengua Catalana
Realització al Centre de Lectura, el passat 24 de novembre, d’una de les sessions de la X Viquimarató de la Llengua Catalana, en aquest cas adreçat al vocabulari esportiu.
Reus Refugi: cap a un món que encara no existeix
Explicació dels inicis i de l’evolució de Reus Refugi, així com dels objectius que hi ha al darrere (acollida, antiracisme), i anàlisi, de fons, de la societat i de les persones migrants.
El mas del tiet Pere, l’àvia i la tia: el Mas Totosaus
El dia 4 d’octubre de 2023, l’entitat Reus Ocult va organitzar una jornada de portes obertes a llocs singulars de la ciutat. Integrants de la família van participar de l’esdeveniment ciutadà i van poder retornar al lloc que de petits havíem estimat molt, el Mas Totosaus, la informació del qual es recull aquí.
Llambordes que obren camins
Vinculació de l’Escola Sant Josep de Reus amb les diferents llambordes Stolperstein instal·lades a la ciutat. De la mà del professor Eliseu Bàrcena diferents alumnes s’hi han implicat de ple i ens deixen a la Revista els textos literaris que van preparar-ne al costat de la seva biografia; uns textos colpidors, com ho van ser les seves vides i, en alguns casos, les seves morts.
Una pedra, una història. Stolpersteine en homenatge a Ramon Gorga Borràs
Repàs de la vida de Ramon Gorga Borràs —d’ofici fuster, però bomber de vocació— amb motiu de la col·locació de la llamborda Stolpersteine en record del seu compromís i del seu patiment davant de la casa on va viure a Reus (raval de Santa Anna, 60).
El bomber Manel Mas Santanà, a partir de la cultura escrita
Conferència a càrrec de Pep Farré Sanfeliu, pronunciada el 8 de novembre a la sala Ramon Amigó del Centre de Lectura, sobre el bomber Manel Mas Santanà.
Diccionari incomplet dels inicis del CESDA
Breu història dels inicis del CESDA (Centre d’Estudis Superiors d’Aviació) a partir del repàs de les persones i les entitats que s’hi van involucrar per fer realitat el projecte.
46 anys de docència de Medicina
Balanç dels 46 anys de docència de Medicina a la zona primer com a delegació de la Universitat de Barcelona, després com a Universitat Rovira i Virgili. Es fa especialment èmfasi en les persones que en van fer possible els inicis i que van intervenir, també, per tal que la Facultat de Medicina s’establís a Reus i, així, n’hi hagués continuïtat.
Conversa ràpida amb Ramon Llop
Entrevista realitzada a Reus al director de la companyia El Trole, el 8 d’octubre del 2023, a propòsit de l’espectacle teatral Guardeu-me la paraula, basat en textos de Xavier Amorós.
Via Laietana: centre de tortura. Prou!
Bona part del coneixement que tenim de la Prefectura de la Policia Nacional de Via
La mort a Guadalajara d’un alferes, l’any 1936, usada com acusació falsa contra dos republicans, l’any 1940
El cas que presentem en aquest article pot ser paradigmàtic de com va funcionar la repressió franquista de la postguerra, especialment pel que fa a les motivacions que tenien els delators, acusadors, jutges i fiscals militars. El mòbil genèric de la ideologia feixista, volent eliminar els qui pensen diferent d’un mateix, es complementava sovint amb un altre element bàsic de l’activitat repressora: els odis personals, les enveges, els interessos…, adobats amb la vulneració de la veritat, amb la calúmnia com a eina d’acusació. El lector trobarà una mica de tot això en aquest episodi que s’esdevingué, l’any 1936, a Guadalajara, Beneixama i Alacant i, els anys 1939-1944, a Beneixama, Villena i les presons de Monòver i Alacant.
Quan la paraula és al centre de tot
Reproducció de la crítica de l’espectacle Guardeu-me la paraula, basat en textos de Xavier Amorós i publicada al Diari Més el 13 de novembre de 2023.
Una Odissea per parlar-ne
Ressenya d’una nova versió per a joves, i grans, de l’Odissea, adaptada per la professora i filòloga clàssica Meritxell Blay i il·lustrada per Genie Espinosa al segell Inuk Books, amb col·laboració amb La Casa dels Clàssics de la Fundació Bernat Metge. La destil·lació narrativa de Blay destaca per nous canvis, més moderns i adaptats als nous temps. I la magnífica feina gràfica d’Espinosa és colorista i original.
Escrits sobre Noucentisme
Escrits sobre Noucentisme es presenta com un esplèndid llibre d’història. Suposa un avenç historiogràfic reflectit en quaranta anys de recerca de l’autor: Josep Murgades. Incorpora les recerques més significatives que han anat delimitant la dinàmica del moviment i dialoga amb el lector quant a la versemblança present d’algunes propostes noucentistes.
La memòria dels absents
La memòria dels absents de Vicent Martínez Sancho no és tan sols el que se’n diu un egodocument; és un retrat de grup generacional, alguns actors del qual són troncals a tota la narració. A part, cal destacar-ne el seguiment de la trajectòria de l’autor a través de la qual un intel·lectual tècnic —un físic— va anar prenent consciència del seu entorn i el va dur, finalment, a la intervenció en afers d’interès de Simat. I, en darrer terme, és una gran aportació a la història general del País Valencià des de la història local.
Morató Aragonès. La passió tranquil·la
Antologia del pintor Josep Maria Morató Aragonès (Reus, 1923 — Barcelona, 2006). Estudi del recorregut vital i professional del pintor amb reproduccions i documentació de gran part de les seves obres.
La primera part s’ocupa del seu origen, família, formació i vida professional. Analitza les etapes, els viatges, els llocs on va pintar i la seva predilecció pel paisatge de Cornudella i el Montsant.
La segona part es dedica als retrats, el tema religiós, les figures de dones joves i les escenes de cafès i cabarets amb noies tocades amb barrets.
Margarida de Prades. Regnat breu, vida intensa
Cinc anys de recerca històrica han donat com a fruit diferents aportacions documentals inèdites que donen cos al llibre: Margarida de Prades. Regnat breu, vida intensa. Una recerca que ha estat coral; al darrere, hi trobem noms de referència en la investigació i anàlisi de documentació medieval, tant de casa nostra com d’universitats estrangeres que han tractat la figura històrica, la literària, la femenina, l’epistolar, etc. de Margarida de Prades. S’ha aprofundit en la seva biografia, s’ha pogut sentir la seva veu, s’han aclarit dubtes i, per damunt de la llegenda, s’han descobert realitats. S’enforteix, d’aquesta manera, la identitat nacional i la pròpia territorial del Comtat de Prades, pràcticament set-cents anys després que fos creat per Jaume II, i se n’incrementa tant el coneixement com també el gaudi estètic a través de l’art.
Anna Murià, viure, escriure
Anàlisi de l’edició corregida i ampliada del llibre entrevista de Quirze Grifell que va aparèixer el 1992 sota el títol d’Anna Murià, àlbum de records, ara amb edició, pròleg i notes de Sam Abrams i amb un títol renovat: Anna Murià, viure, escriure.