Darrer número publicat: Vol. 2023: 9a època, 3r quadrimestre

Consulteu tots els números a l'arxiu d'articles

Vol. 2023: 9a època, 3r quadrimestre


La veu de la directora i les actuals professores

Breu repàs, en especial, dels diferents anys de Teresa Aguadé com a directora de l’Escola de Dansa amb la mirada posada en el futur i un emotiu record de tota la gent que hi ha anat passant.


Relació d’obres i projectes de Lluís Domènech i Montaner en el terme municipal de Reus, per ordre cronològic

Relació de les obres i els projectes que va realitzar Lluís Domènech i Montaner al terme municipal de Reus, exposades de manera cronològica i amb informació d’on se’n pot trobar la referència o quina va ser l’evolució del projecte, sobretot en el cas de no poder-se veure actualment perquè no es va realitzar o perquè es va enderrocar, entre d’altres casos.


Lluís Domènech i Pere Caselles, un tàndem per al Manicomi de Reus

Ponència exposada el mes d’abril del 2023 amb motiu de celebrar el centenari de la mort de l’arquitecte Lluís Domènech i Montaner al congrés endegat pel CEDIM (Centre d’Estudis Domènech i Montaner, amb seu a Canet de Mar) en què es vinculen els arquitectes Lluís Domènech i Pere Caselles a l’hora de bastir el Manicomi de Reus.


2023DiM. Una provocació a l’aprenentatge

Recull de les activitats ofertes des del Centre de Recursos Pedagògics del Baix Camp als diferents centres docents en el marc de les del centenari de la mort de l’arquitecte català Lluís Domènech i Montaner, propostes que pretenien donar a conèixer i projectar, en el conjunt del món educatiu, la figura del famós arquitecte i la magnífica i extensa obra que d’ell tenim a la ciutat.


Joaquim Mir, un nou col·laborador de Lluís Domènech i Montaner a la Casa Navàs

Aquest article explica la recerca feta pels seus autors a partir de la localització d’un quadre de Joaquim Mir Trinxet que és el disseny a escala reduïda dels plafons de mosaic ceràmic de l’entrada de la Casa Navàs. Es posa en relació el pintor amb Lluís Domènech i Montaner, i la seva estada a l’Institut Pere Mata.


L’habitatge, un dret social

Durant la tardor de 2023, el Centre de Lectura, a proposta de la seva Secció de Ciències Socials Polítiques i Econòmiques, ha celebrat el cicle «L’habitatge, un dret social» per tal d’abordar la situació actual i la necessitat d’adopció de mesures tendents a garantir l’accés a un habitatge segur, assequible, habitable i culturalment apropiat.
L’origen de la iniciativa ha sigut l’atorgament del 38è Memorial per la Pau Josep i Liesel Vidal a la cooperativa Llars Familiars Habitatge Sostenible i Just, en haver el jurat considerat que és un projecte democràtic que busca la sostenibilitat social, econòmica i ambiental, i l’empoderament dels interessats.


Nadia Ghulam, premiada amb el 39è Memorial per la Pau

El passat 6 d’octubre del 2023 es va entregar el premi Memorial per la Pau Josep i Liesel Vidal a Nadia Ghulam en reconeixement a la seva condició de «dona supervivent de la tragèdia a l’Afganistan, per la seva resiliència, per fer conèixer en català els estralls de la guerra i pel seu compromís en construir ponts per la pau».


Cal parlar de/amb dones de l’audiovisual?

Resum i valoració de les jornades «Les dones en el món audiovisual» (Centre de Lectura, 2-16 d’octubre de 2023) que han aportat visions lúcides i molt contemporànies sobre què vol dir ser dona i fer cinema en el món en què vivim, alhora que ens han fet reflexionar profundament sobre el món que, des de la creació, des de l’art, volem i estem construint.


Llambordes que obren camins

Vinculació de l’Escola Sant Josep de Reus amb les diferents llambordes Stolperstein instal·lades a la ciutat. De la mà del professor Eliseu Bàrcena diferents alumnes s’hi han implicat de ple i ens deixen a la Revista els textos literaris que van preparar-ne al costat de la seva biografia; uns textos colpidors, com ho van ser les seves vides i, en alguns casos, les seves morts.


46 anys de docència de Medicina

Balanç dels 46 anys de docència de Medicina a la zona primer com a delegació de la Universitat de Barcelona, després com a Universitat Rovira i Virgili. Es fa especialment èmfasi en les persones que en van fer possible els inicis i que van intervenir, també, per tal que la Facultat de Medicina s’establís a Reus i, així, n’hi hagués continuïtat.


La mort a Guadalajara d’un alferes, l’any 1936, usada com acusació falsa contra dos republicans, l’any 1940

El cas que presentem en aquest article pot ser paradigmàtic de com va funcionar la repressió franquista de la postguerra, especialment pel que fa a les motivacions que tenien els delators, acusadors, jutges i fiscals militars. El mòbil genèric de la ideologia feixista, volent eliminar els qui pensen diferent d’un mateix, es complementava sovint amb un altre element bàsic de l’activitat repressora: els odis personals, les enveges, els interessos…, adobats amb la vulneració de la veritat, amb la calúmnia com a eina d’acusació. El lector trobarà una mica de tot això en aquest episodi que s’esdevingué, l’any 1936, a Guadalajara, Beneixama i Alacant i, els anys 1939-1944, a Beneixama, Villena i les presons de Monòver i Alacant.


Una Odissea per parlar-ne

Ressenya d’una nova versió per a joves, i grans, de l’Odissea, adaptada per la professora i filòloga clàssica Meritxell Blay i il·lustrada per Genie Espinosa al segell Inuk Books, amb col·laboració amb La Casa dels Clàssics de la Fundació Bernat Metge. La destil·lació narrativa de Blay destaca per nous canvis, més moderns i adaptats als nous temps. I la magnífica feina gràfica d’Espinosa és colorista i original.


Escrits sobre Noucentisme

Escrits sobre Noucentisme es presenta com un esplèndid llibre d’història. Suposa un avenç historiogràfic reflectit en quaranta anys de recerca de l’autor: Josep Murgades. Incorpora les recerques més significatives que han anat delimitant la dinàmica del moviment i dialoga amb el lector quant a la versemblança present d’algunes propostes noucentistes.


La memòria dels absents

La memòria dels absents de Vicent Martínez Sancho no és tan sols el que se’n diu un egodocument; és un retrat de grup generacional, alguns actors del qual són troncals a tota la narració. A part, cal destacar-ne el seguiment de la trajectòria de l’autor a través de la qual un intel·lectual tècnic —un físic— va anar prenent consciència del seu entorn i el va dur, finalment, a la intervenció en afers d’interès de Simat. I, en darrer terme, és una gran aportació a la història general del País Valencià des de la història local.


Morató Aragonès. La passió tranquil·la

Antologia del pintor Josep Maria Morató Aragonès (Reus, 1923 — Barcelona, 2006). Estudi del recorregut vital i professional del pintor amb reproduccions i documentació de gran part de les seves obres.
La primera part s’ocupa del seu origen, família, formació i vida professional. Analitza les etapes, els viatges, els llocs on va pintar i la seva predilecció pel paisatge de Cornudella i el Montsant.
La segona part es dedica als retrats, el tema religiós, les figures de dones joves i les escenes de cafès i cabarets amb noies tocades amb barrets.


Margarida de Prades. Regnat breu, vida intensa

Cinc anys de recerca històrica han donat com a fruit diferents aportacions documentals inèdites que donen cos al llibre: Margarida de Prades. Regnat breu, vida intensa. Una recerca que ha estat coral; al darrere, hi trobem noms de referència en la investigació i anàlisi de documentació medieval, tant de casa nostra com d’universitats estrangeres que han tractat la figura històrica, la literària, la femenina, l’epistolar, etc. de Margarida de Prades. S’ha aprofundit en la seva biografia, s’ha pogut sentir la seva veu, s’han aclarit dubtes i, per damunt de la llegenda, s’han descobert realitats. S’enforteix, d’aquesta manera, la identitat nacional i la pròpia territorial del Comtat de Prades, pràcticament set-cents anys després que fos creat per Jaume II, i se n’incrementa tant el coneixement com també el gaudi estètic a través de l’art.


Anna Murià, viure, escriure

Anàlisi de l’edició corregida i ampliada del llibre entrevista de Quirze Grifell que va aparèixer el 1992 sota el títol d’Anna Murià, àlbum de records, ara amb edició, pròleg i notes de Sam Abrams i amb un títol renovat: Anna Murià, viure, escriure.