Darrer número publicat: Vol. 2022: 9a època, 3r quadrimestre
Consulteu tots els números a l'arxiu d'articles
Vol. 2022: 9a època, 3r quadrimestre
Coneixent una mica més Francesc Tosquelles
Anàlisi del contingut d’aquest nou número de la Revista del Centre de Lectura, fent especial èmfasi al monogràfic dedicat a Francesc Tosquelles, però sense obviar cap dels altres apartats.
Entorn rural i salut mental
L’article se centra en la importància que Francesc Tosquelles donava a l’entorn rural i a la integració en aquest entorn per part dels malalts mentals, enfocament que va posar en pràctica a Saint Alban.
Tosquelles en la història de la medicina
En el present treball es dona notícia de cinc treballs de 2000 i 2001, en els quals es difonen conferències inèdites de Tosquelles, es fa esment de la seva relació amb les avantguardes literàries i artístiques a Saint Alban, es valora Tosquelles com a psiquiatre i es recorda el seu rol en les transformacions de l’Hospital de l’Institut Pere Mata (en endavant IPM) en hospital universitari i en docent de l’especialitat per a Metges Interns i Residents. Els autors dels cinc treballs són els Dr. Sánchez Ripollès, Andreu Pujol, García Ibáñez i Labad Arias, aquests dos darrers psiquiatres.
Història potencial de Francesc Tosquelles, Catalunya i la por
Petita introducció, a mode de sinopsis, de la pel·lícula de Mireia Sallarès, escrita amb Joana Masó, sobre Francesc Tosquelles seguida de 6 cartells amb les escenes de la pel·lícula, que Mireia Sallarès va exposar a La Panera de Lleida.
Tosquelles i l’Institut Pere Mata
Repàs de les vivències d’Antonio Labad amb Francesc Tosquelles i record, sobretot, de la seva segona etapa a l’Institut Pere Mata amb la inclusió d’un petit arxiu fotogràfic.
Tosquelles i l’educació a Reus
El doctor Tosquelles va facilitar la inclusió i l’educació dels alumnes amb necessitats d’educació especials als anys setanta, va dignificar la formació dels professionals que treballaven amb alumnes amb discapacitats greus i trastorns mentals i va introduir l’escolta de l’inconscient en el marc escolar.
Entrevista a José García Ibáñez, deixeble de Tosquelles
Entrevista feta a un dels deixebles de Tosquelles: José García Ibáñez, que ens permet conèixer-ne millor el seu llegat.
El Dr. Francesc Tosquelles i l’Escola Montsant
Referència als contactes del Dr. Tosquelles amb l’Escola Montsant que va vetllar per integrar alumnes amb dificultats psíquiques dins l’aula i, per això, va comptar tant amb el seu suport com amb el suport de tot el grup de psiquiatres de l’Institut Pere Mata
Francesc Tosquelles llegeix Gabriel Ferrater, amb Jacques Lacan
Anàlisi i desxiframent del llibre de Francesc Tosquelles al voltant del poema «In memoriam» de Gabriel Ferrater amb interpretació i distinció del Jo i del Subjecte, donant importància als significants i a la diferència entre el Jo de la personalitat i el subjecte del llenguatge, de Jacques Lacan.
Històries del carrer Major
Vincles entre Joan Ballester i Francesc Tosquelles que comencen al carrer Major i es mouen en el vessant personal i en relació amb el Centre de Lectura.
Qui soc?
Recuperació d’aquest apartat de la revista amb una membre de la Secció de Ciències Socials, Polítiques i Econòmiques del Centre de Lectura que, precisament, en aquest número tant ha contribuït: Isabel Baixeras Delclòs. Amb la seva presentació la podem conèixer una mica millor.
Activitat de la Secció de Ciències de l’Educació
La Secció de Ciències de l’Educació del Centre de Lectura està integrada per professionals que
El Cineclub del Centre entre els homenatjats per l’Acadèmia del Cinema Català com a patrimoni cinematogràfic essencial del nostre país
El Cineclub del Centre de Lectura homenatjat per l’Acadèmia del Cinema Català per ser un dels deu cineclubs en actiu amb més de cinquanta anys de vida.
La Revista del Centre de Lectura a València
El passat 18 de novembre la Revista del Centre de Lectura dedicada al País Valencià
Ramon Gomis: Altres retrats, més o menys impertinents
Repàs per part de Joaquim Mallafrè d’alguns dels personatges, alguns de coneguts mutus, que recull Ramon Gomis al seu llibre, així com esbós del tipus de retrat que en fa.
Sota el mar
Anàlisi de la primera novel·la d’Antoni Veciana, que ens submergeix sota el mar i ho fa en llenguatge mariner, tot basant-se en la mitologia.
Explicar un país
Retrat de Miquel Bonet i anàlisi del seu darrer llibre, un recull de diferents dels seus articles centrats en el Camp de Tarragona, del qual es van destacant les aportacions més destacables.
Fuster opinador
Anàlisi de les entrevistes a Joan Fuster que Isidre Crespo ens aporta a De viva veu, tenint en compte el moviment històric en què es produeixen i l’aportació que representen en cada cas tant per conèixer millor Joan Fuster, com el país i nosaltres mateixos.
Una imatge val més que mil paraules
Contemplant les planxes dels gravats de Goya a l’Academia de San Fernando a Madrid, el somni de la raó va començar a produir monstres que podrien ser actuals. En aquesta imatge, veiem el soldat vomitant en el camp de batalla i la llum del no-res que ho envaeix tot.
El tractament de la diferència. Frantz Fanon
Apropament a la figura de Frantz Fanon i, indirectament, a la de Francesc Tosquelles, ja que van coincidir a l’Asil de Saint Alban. I perspectiva de Fanon de la psiquiatria tenint en compte la seva lluita en contra del colonialisme.
El bluf del Gabriel Ferrater matemàtic
Comentari relatiu als estudis i a la competència matemàtica de Gabriel Ferrater, contrastant les seves declaracions públiques i la realitat d’aquesta competència.
DE RADIO MUSIC CLUB A LANOVA RÀDIO (1982-2022). Quatre dècades de periodisme radiofònic a Reus
Transgressió, ràdio local i compromís de ciutat. A grans trets, aquestes són les tres etapes per les quals han transcorregut els 40 anys d’existència d’un projecte radiofònic, l’actual LANOVA Ràdio, que forma part de la història de la ciutat i de la seva evolució. Nascuda a principis dels vuitanta sota el nom Radio Music Club en el caliu de les anomenades «ràdios lliures», l’emissora ha sobreviscut a la manca d’una freqüència definitiva, als canvis d’emplaçament i, fins i tot, de denominació en les seves quatre dècades d’existència.
Hebe Maria Pastor de Bonafini
Amb motiu del seu traspàs el novembre passat, record de Hebe Maria Pastor de Bonafini, líder de las Madres de la Plaza de Mayo, de la lluita pacífica que representa. El 1995 va passar pel Centre de Lectura i va signar al seu Llibre d’Honor.
Els dos mestres. Les «camisas azules» contra Antoni Benaiges
La Voz de la Bureba va ser un setmanari independent defensor de l’agricultura i dels interessos de la comarca de la Bureba, que es va publicar a la ciutat de Briviesca (Burgos) entre l´abril de 1934 i el juliol de 1936. En la redacció d’aquest diari escrivien amb regularitat dos joves mestres, un de socialista i un altre de falangista. Aquest article intenta donar a conèixer qui eren aquests dos mestres, les seves trajectòries tan diferents i quina responsabilitat pogués tenir un en la desaparició de l’altre.