El present número acull diferents aportacions sobre tot allò que va ser i va representar l’Àngels Ollé: mestra, narradora, amiga, mare, àvia… La voluntat és deixar-ne constància per tal que qui vulgui, en el futur, pugui aproximar-s’hi a partir d’una base escrita.
Justificació de la portada d’aquest número de la Revista del Centre de Lectura dedicada a l’Àngels Ollé.
Una carta íntima que recorda els moments compartits a la Universitat i tot el que l’amistat ha comportat des d’aleshores, des d’esdeveniments més políticament compromesos a espais molt més íntims.
Fina Rifà ens reporta als inicis de l’Àngels Ollé com a escriptora de contes a La Galera, sempre amb uns personatges diferents dels habituals i amb plena consciència lingüista, i amb l’ajut de l’il·lustrador en qüestió, que acabava de transportar els nens i les nenes a la lectura proposada.
Dels inicis com a mestra a l’escola Talitha a la fundació i la tirada endavant de l’escola Mowgli de Reus, sense obviar els contes, trobem una gran tasca educadora duta a terme per l’Àngels Ollé, que se suma a la renovació pedagògica que s’inicia durant el franquisme.
Dolors Esquerda topa amb la Renovació Pedagògica en entrar a treballar a l’Escola Mowgli on entra en contacte amb l’Àngels Ollé. Ens explica què va representar per a ella aquell nou univers.
Recuperem les paraules que Xavier Amorós ha escrit sobre Àngels Ollé, amb qui va compartir no només un moment històric convuls amb molta feina a fer, sinó també un cert neguit que els va empènyer a canviar l’estat de certes coses.
L’Àngels Ollé fou professora de l’Escola de Mestres de Tarragona durant vint-i-nou anys. Hi posà cordialitat, empenta, discreció, sensatesa i moltes destreses per a la comunicació efectiva amb els altres.
Professora universitària i secretària de l’EUFPEGB de Tarragona. A les seves assignatures de Literatura Infantil, els infants van a la universitat, els estudiants universitaris van a les escoles i tots viuen els contes. L’Àngels era activitat, moltes trobades de treball, molts viatges, molta amistat i molta vida.
Salvador Batlle recorda què va significar per a ell, com a alumne, l’escola Mowgli i, en especial, la petjada que hi va deixar l’Àngels Ollé, amb la seva manera de combatre el tardofranquisme, el seu peculiar estil de portar l’escola, la seva ironia…
El 7 de febrer del 2012, dins el cicle «Testimonis» organitzat per Carrutxa i l’Arxiu
Àngels Ollé ens fa reflexionar sobre els contes, els contes explicats de viva veu, sense cap suport visual, els contes tradicionals: com s’expliquen, per què s’expliquen, què aporten… I ho fa, precisament, recuperant certs contes i explicant-nos-els per al delit dels petits i els més grans.
Cori Torroja i Anna-Misericòrdia Rué fan un balanç del Pacte Nacional pel Dret a Decidir i els Avis i Àvies de Reus per la Llibertat per vincular l’Àngels Ollé a les entitats i, per tant, a la defensa de certes llibertats coartades al país.
Acte d’homenatge del Centre de Lectura a l’Àngels Ollé Romeu. Organitzat per la Secció de Ciències de l’Educació el 24 d’octubre de 2019 a 2/4 de 8 del vespre a la sala d’actes del Centre de Lectura de Reus. Taula rodona amb els ponents Maria Josep Udina, Pilar Ruibal, Pere Prats, Neus Aragonés i Anna-Misericòrdia Rué. Modera i condueix l’acte Núria Olesti.
El dia 27 de novembre del 2019 es van dur a terme a la Biblioteca Central Xavier Amorós les segones jornades de la «Llum de Llull» . En aquest cas, s’homenatjava l’Àngels Ollé per tota la seva aportació en relació amb la literatura infantil. L’article recull les diferents intervencions en aquestes jornades, així com el nom de tota la gent que s’hi va implicar per tal d’aconseguir que aquella jornada fos ben completa.
El fill de l’Àngels Ollé, el Ramon Marcer Ollé, ens apropa, a través d’una entrevista, feta per Agnès Toda i Bonet, l’Àngels Ollé més íntima, la del clos familiar: la mare, l’àvia… I ens explica com feia extensiu en aquest espai la seva manera d’entendre la vida, com ho vivien i com han assumit tot aquell bagatge.
El material epistolar és fonamental per a obrir nous camins de recerca i de reflexió. En el cas d’Andreu Nin, l’obra publicada per Laertes, ofereix al lector ambients, contextos i protagonistes, els quals giravolten al voltant de la decisiva conjuntura soviètica dels anys vint, després del traspàs de Lenin.
Referent teòric i polític destacat pel que fa a la defensa i projecció de la legitimitat revolucionària dels moviments d’alliberament nacional, llur dret a l’autodeterminació (i a la separació), Andreu Nin ofereix al lector interessat i a l’estudiós un conjunt de reflexions i programes que, des dels anys de la Primera pre-Guerra Mundial fins a mitjan anys trenta, influïren en el sorgiment de nous estats antiimperials. Alguns d’aquests plantejaments mostren la historicitat del fet nacional –i la seva vigència–, en el marc actual definit per una conjuntura (cicle?) de revoltes contra la dominació d’elits parasitàries i els estats que les legitimen.
