Darrer número publicat: Vol. 2022: 9a època, 1r quadrimestre

Consulteu tots els números a l'arxiu d'articles

Vol. 2022: 9a època, 1r quadrimestre

Traient el vel al País Valencià

Explicació del monogràfic inclòs en aquest número de la Revista del Centre de Lectura amb motiu de l’Any Joan Fuster: «Despullant el País Valencià», un intent de conèixer millor què s’hi cou ‒en aquesta zona dels Països Catalans, la de Joan Fuster; una zona que tenim tan a prop, però de la qual alhora tenim tan poca idea.


Els valencians: d’on venim, on som i cap on anem?

Des de la conquesta i la repoblació s’analitza una integració valenciana a la catalanitat no sempre senzilla perquè s’ha passat per moments molt complicats com quan es van dictar els Decrets de Nova Planta o quan es va passar pel franquisme, però s’ofereix la imatge d’un poble sempre amb ganes de superar les dificultats i tirar endavant. Es pronostica, així, i es desitja, la independència plena de la nació.


Tres pinzellades grosses, sobre el passat, present i futur del País Valencià

Començant per tenir present els pobles que havien ocupat les terres valencianes abans de Jaume I i tot el que hi van deixar, així com tenint present les conseqüències d’esdeveniments històrics com la guerra de Successió, l’article fa cap a la situació actual en què s’evidencia que sota de moltes i diferents capes de regionalisme espanyolista, al País Valencià encara batega amb certa força un substrat de valencianitat que, si més no, encara condiciona, i molt, tota la política valenciana. Tenint això present estableix tres ítems sobre els quals cal operar si es vol redreçar el present i el futur del País Valencià.


D’on venim? On estem? Cap on anem?

Des del Regne de València s’ha fet cap a una «Comunitat Valenciana» que darrerament ha avançat força tot i que encara li queda molt per camí per recórrer, com plantar cara a del nacionalisme ultraespanyolista de dretes i d’extrema dreta que ens vol culturalment desapareguts i avançar significativament en molts àmbits necessaris per assolir una autonomia de primera categoria.


Demanen a un independentista valencià republicà que conteste tres preguntes: D’on venim?, on som? i cap on anem? Entenc que el subjecte són els valencians

Parteix de la pregunta que ja es va fer Joan Fuster el seu moment i, en relació amb les respostes que aleshores ell va donar, constata una manca de consciència nacional i una manca d’acció; a partir d’aquí reclama adquirir la consciència nacional i l’acció necessària per evitar desaparèixer com a poble.


El País Valencià – Història, present i futur

Després de repassar la història del País Valencià l’article se centra en el futur, un futur en què l’existència del poble valencià només hi serà si lluita i reclama les seves singularitats i els drets que li pertoquen, més enllà de la voluntat anorreadora dels estats que el sotmeten, una lluita que ha d’estar coordinada amb la resta de pobles dels Països Catalans.


El País Valencià: una societat perplexa i incòmoda

Es parteix de la situació actual, per retrocedir i veure que realment s’ha avançat força, perquè en el vessant socioeconòmic s’havien establert certes fites molt negatives. Malgrat tot, l’avenç no és suficient i s’apunten els àmbits que queden coixos i la feina que resta per fer (exposada àmpliament en el llibre Notícia del País Valencià).


A escoti. Raó d’uns premis

Després de fer una anàlisi crítica de la societat o de la situació en què es troba la societat, s’endinsa en l’anàlisi dels premis literaris que es convoquen a Alcoi, en recull les editorials que els han publicat, els autors que els han guanyat… I acaba manifestant-se a favor de moure’s per la llengua i per la cultura.


Valencians al sud del sud

El sentit de pertinença més generalitzat a les comarques del sud és la identitat espanyola, així és ben difícil plantar cara a polítiques que ignoren la realitat d’un sud que es debat entre un model agrari que cal revisar amb urgència, sumat a un turisme de devastació del territori, i una industrialització ancorada en models envellits. Desdibuixar la identitat valenciana de les terres més meridionals, amaga, empudega i obstrueix un desenvolupament social i econòmic absolutament necessari per a la cohesió de tot el País Valencià. Per donar peu a l’esperança ens queda un llarg recorregut de reconeixement i confluència.


La sanitat al País Valencià

S’ofereixen quatre eixos per entendre la degradació de la sanitat, i en general del País: la degradació de la professió mèdica, el dèficit d’estructures, la manca d’inversió tecnològica i la jerarquització de la governança. Per resoldre-ho es reclama una democratització de la gestió sanitària que inclogui els metges i les metgesses.


Les bretxes al País Valencià

S’analitza la desigualtat salarial entre homes i dones, què implica, quines en són les causes —discriminació, sostre de vidre…, però també es contempla una bretxa territorial— i quines en són les conseqüències —per exemple, la bretxa de gènere en les pensions—, i es reclama acabar amb l’infrafinançament per poder-hi fer front.


Cultura de tradició: una revolució ignorada

Anàlisi de què va comportar la revolució cultural dels anys 70 al País Valencià, com a projecte de reidentificació i reconstrucció, però vist des d’avui en dia, valorant on estem i què hem perdut pel camí, per acabar centrant-se en la cançó popular, la que ens han llegat els nostres avantpassats, des d’Al Tall —fruit d’aquella revolució cultural— fins a avui en dia, esmentant i valorant algunes de les noves propostes.


Municipalisme al País Valencià

Es fa referència a la importància del municipalisme per tal de capgirar la sociologia imperant de l’apatia i despolitització de gran part de la societat per aconseguir la participació ciutadana, així com a la necessitat de generar aquesta transformació per tal de construir un hegemonia social que porte al País Valencià a ser radicalment democràtic, socialment igualitari, mediambientalment sostenible i completament lliure.


La memòria democràtica al País Valencià a hores d’ara. Crònica d’un camí

Primer es tracta el Terrer de Paterna i es recorden les persones que després de ser assassinades van fer cap a la fossa. Se n’explica la situació i els problemes, i com s’ha anat avançant en altres casos. Es comenta l’estat avançat del Mapa de Fosses de la Comunitat Autònoma i la creació de la Coordinadora d’Associacions per la Memória Democràtica del País Valencià (CAMDEPV) i tot el que ha fet i ha anat aconseguint en la lluita contra la dictadura i a la recerca de les llibertats democràtiques i els drets humans, com a única manera de tancar les ferides del genocidi franquista.


País Valencià. Territori, canvi climàtic i crisi de model

Es fa una crida a la sostenibilitat i a projectes que no malmetin la terra i/o el territori, pensats per als guanys d’uns pocs i la pèrdua de la majoria, se citen i s’analitzen casos com l’ampliació del Port de València, la línia d’alta velocitat València-Castelló i la línia de molt alta tensió; així com es fa prendre consciència de determinades situacions a les quals la «mala gestió» dels governants ens ha abocat.


Territori i país

L’article fa referència a la necessitat de capgirar el maltractament del territori que deriva de decisions preses des de Madrid des d’on es valora, sobretot, el benefici que se’n pot treure —del territori— i no tant un estat del benestar mediambientalment sostenible per als que hi viuen. Per això, es reclama el dret a decidir per superar les mancances imposades com a comunitat injustament maltractada, infrafinançada i espoliada, canviar el model de relació amb l’Estat amb una hisenda pròpia i l’ampliació de la capacitat legislativa.


La manca de reciprocitat suposa la manca de normalitat lingüística

Després d’apuntar el declivi de la llengua, l’article tracta la necessitat de construir una única entitat radiotelevisiva per a tot el domini lingüístic entre tots els mitjans i a tot el territori, tracta d’assolir la reciprocitat en tots els mitjans. Així, si el 2011 es va deixar de poder veure TV3 al País Valencià, fet que era possible gràcies a la iniciativa d’ACPV, tot i que després s’han signat acords per retornar a la vella situació no s’ha acabat d’aconseguir mai. Sí que es disposa en el cas de TV3 i IB3, però no n’hi ha prou, és clar, cal la reciprocitat plena.


La llengua al País Valencià: aprofitem ara que podem

L’article analitza les dades extretes de l’última enquesta sobre l’ús i el coneixement del valencià, així com té en compte la legislació vigent, la Llei d’ús i ensenyament del valencià (LUEV). Tot per centrar-se en els àmbits en què el valencià està més o menys normalitzat: l’administració pública i l’ensenyament, i acabar adonant-se que encara hi ha de recórrer molt de camí. El valencià, a més, va retrocedint, tot i que és present de manera desigual en el territori, per la qual cosa, apunta, cal actuar i esbossa tres aspectes en els quals incidir.


Entrevista a Juan Ramón Ferrandis Bresó

Juan Ramón Ferrandis Bresó es mostra molt contrari a l’existència de l’AVE ja que perjudica el territori i les persones que hi viuen en gran mesura, ho argumenta a través de l’entrevista. Explica, per exemple, que es tracta d’un servei amb pocs usuaris, mentre que els usuaris del ferrocarril convencional sí que necessiten una gran injecció econòmica en el servei que se’ls ofereix. D’altra banda, també critica el projecte del Corredor del Mediterrani perquè, argumenta, no està pensat per a les mercaderies. Advoca, en qualsevol cas, per un futur sostenible en què els governs apostin més per la ciutadania i l’entorn.


La feraç i ferotge música del País Valencià

Es recull com es va gestar i va dur a terme l’ocupació del Palau de la Música de València el 2005 per part dels músics en valencià, una ocasió en què per la quantitat de músics reunits quedava ben clar que eren molts i que havian estat amagats, perseguits, vetats i censurats. Després se centra en la constitució del Col·lectiu Ovidi Montllor de músics i cantants del País Valencià i tot el que amb aquest col·lectiu s’ha anat creant, com els Premis Ovidi. La música en valencià es mostra com una fera ferotge que no es deixa atrapar i que creix de manera imparable; un moviment feraç, creatiu, divers i crític.


Ens calen més aliances per enfortir la llengua

A Castelló cada any es commemoren les Normes de Castelló perquè encara cal reivindicar la unitat de la llengua. La llengua al País Valencià pateix una situació d’anormalitat perquè és minoritzada a favor de la llengua castellana que sí que gaudeix de tots els mecanismes oficials i socials per ocupar un lloc central. És possible que tinguem un teixit social més fort del que ens pensem, però que ens manque estructurar-lo amb alguna mena d’intenció estratègica envers la recuperació de la llengua, per això el 2011 es va crear Castelló per la Llengua.


La PAH al País Valencià

S’aborda l’emergència residencial en dues qüestions fonamentals: parar els desnonaments i superar l’insuportable desequilibri entre demanda d’habitatge i parc públic. A més, es fa una crida perquè prevalga la vida de les persones i les famílies i el seu dret a l’habitatge per damunt de formalismes; per fer-ho, calen polítiques valentes i una llei al servei de les persones.


Serveis públics, finançament i deute al País Valencià

Aquest text cerca d’explicar la influència del deute i de l’infrafinançament en la capacitat de la Generalitat Valenciana per donar resposta a les necessitats de les valencianes. Per fer-ho cal donar informació quantitativa bàsica sobre la realitat estructural i social d’un país allunyat de l’orxata i la paella, així com analitzar les relacions entre les dificultats del govern valencià per desenvolupar serveis, l’infrafinançament i el deute. El sistema del deute és el mecanisme ocult creat per a impedir la satisfacció de les necessitats socials de la gent i del país. Aquesta tasca d’explicació no pot fer-se sense usar nombres i índexs, i avise que això pot fer que el text no sempre puga ser fàcil de seguir. Si és així, demane disculpes.


On està la veu del país valencià dins de l’ECC?

Es reclamen vincles comunicatius entre els diferents mitjans que publiquen en català/valencià, vincles de reciprocitat, i es manifesta la necessitat d’exigir continguts en llengua pròpia a les plataformes de pagament, així com la posada en marxar el corredor mediàtic català. Un exemple d’aquesta voluntat queda manifest en el Diari La Veu, del qual es fa un petit esbós històric.


País Valencià: alguns dels seus secrets

Es reclama un nivell just de finançament i d’inversions per a la Comunitat Valenciana, perquè l’infrafinançament que pateix l’està abocant a un moment insostenible, a una realitat social gens agradable ni, per tant, engrescadora. El canvi sembla que s’està generant, però potser no s’està fent prou en la línia que toca o que es necessita. El futur està per construir i la responsabilitat és de tots.


Habitar el sud

Fixant-se primer en la divisió territorial imposada i, sembla, acceptada, acaba fent referència a la ciutadania i les opcions que té, tant l’autòctona com al nouvinguda, de configurar consensos d’espai i temps.


El senyor de Reus i la tisana de Peníscola

Al segle XIV trobem vincles entre Pere de Luna amb Reus a causa del senyoriu de Reus que li comportava el dret a residir al Castell del Cambrer. Més endavant el castlà Joan d’Olzinelles es va arruïnar i va perdre la castlania de Reus que va adquirir Pere de Luna, llavors ja nomenat papa Benet XIII, que va passar a ser l’únic senyor de la vila. A partir d’aquí l’article se centra en la tisana que el Papa Luna prenia durant el seu exili al penyal de Peníscola per tractar la lesió estomacal que patia a causa d’un enverinament criminal a través d’una entrevista a Joan Baptista Simó i Jordi Cid Foix.


Vine al sud!

Al Principat i a les Illes és ben difícil trobar interès o coneixement pel territori valencià i, més encara, el del sud, però hi ha tot un territori per descobrir. Això ha sigut el sud sempre: víctima de la incomprensió forana, del desconeixement en alguns casos i sempre, sempre, colpejat per l’estigmatització. I portes endins, per què no dir-ho, un territori incapaç d’articular-se, de vertebrar-se, de projectar-se i de defensar-se. Però no tot està perdut, hi ha canvis que auguren esperança.


Sis peces de la nostra biblioteca a l’exposició del CCCB sobre Francesc Tosquelles

Repàs de la figura de Francesc Tosquelles i dels diferents actes previstos amb motiu de l’Any Tosquelles, arran del préstec de sis peces del fons del Centre de Lectura per a l’exposició «Francesc Tosquelles. Com una màquina de cosir en un camp de blat» que el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona ofereix entre el 8 d’abril i el 28 d’agost del 2022.


1962-2022

A Notícia del País Valencià hi trobem una cartografia sociològica del país dels valencians, integrada per factors economicopolítics, ideològics i culturals. Una cartografia que hauria de servir de guiatge al moviment de construcció nacional valencianista no sucursalitzat, o satel·lizat. No es tracta d’un enfocament regenerador sinó que capgira la condició de de País com a «perifèria» respecte d’un «centre» aliè (estatal) i estableix, doncs, la «perifèria» com a centre.


La (re)invenció de València a Noruega

Comentari de la novel·la Noruega, de Rafa Lahuerta, centrat en la postració diglòssica de l’idioma «valencià» a la ciutat de València i en la recreació per part del narrador d’un paisatge ciutadà on ell es dilueix en la pròpia ficció, de manera que la urbs actua com a imatge especular de la seva buidor existencial.


La cuina que ens fa persones

Apropament a la cuina de Mariona Quadrada no només a través del llibre Essències. Cuina i sentiments a taula (que compta amb imatges de l’Adela Blasi), sinó també especialment a través de la posada en escena del poema de Gabriel Ferrater «In memoriam» acompanyada del Pau Ferran i la Bàrbara Roig.


Francesc Tosquelles: l’home lliure que curava

Repàs de la vida del reusenc Francesc Tosquelles de la mà de Joana Masó, passant per l’experiència psiquiàtrica que li aporta la Guerra Civil i els infames camps de concentració francesos fins a aquell oasi que fou Saint-Alban-sur-Limagnole on posarà en pràctica una revolucionària voluntat no de curar els malalts mentals sinó les institucions.