138 – La transició democràtica a Cambrils (1975 – 1983)

Núm. 138 de les Edicions del Centre de Lectura

Autor: Josep Bertran Cuders

portada138Núm. 138 de les Edicions del Centre de Lectura

Autor: Josep Bertran Cuders


Pròleg de Jordi Tous i Vallvé, historiador

Premi Vila de Cambrils 2009, el llibre de Josep Bertran i Cuders és una de les darreres aportacions que l’autor fa en l’àmbit de la història local i que cal afegir a una ja extensa nòmina de títols publicats entre els quals cal esmentar El Sexenni Revolucionari a la vila de Cambrils (1987), Aspectes socioeconòmics del segle xix i inicis del xx a Cambrils (1992), Història de la vila de Talarn (2003), El franquisme a Cambrils (2003), Història d’Isona i la Conca Dellà (2007), La Conca de Tremp al segle xix (2007), i Reus i El Baix Camp durant la dictadura de Primo de Rivera (2008). Una obra, tota ella, caracteritzada pel rigor i per l’exigència amb què Josep Bertran encara la recerca.

Amb La transició democràtica a Cambrils (1975-1983) Josep Bertran ens apropa al Cambrils de la transició i ho fa a partir de l’anàlisi d’aquest procés històric complex i incert que es va iniciar amb la crisi del règim franquista durant la dècada dels anys 70 empesa per la creixent conflictivitat social i política al carrer, per la progressiva pèrdua de suports de la dictadura i per la fractura interna de la classe política franquista. Un període recent de la nostra història en què, d’una banda, les ànsies de canvi i, de l’altra, la resistència a qualsevol modificació de l’statu quo van tenyir el procés d’incerteses fins que no va assolir un avançat estat de gestació, no exempt de tensions i amenaces, que va acabar amb un equilibri de forces, amb l’assoliment d’acords i amb concessions i renúncies per totes les parts.

Essent aquest el context, a la dificultat d’elaboració que tot treball d’investigació històrica implica, en aquest cas, a més, cal tenir en compte que som davant d’una obra immersa dins del que la historiografia ha convingut a denominar «història dels temps presents» amb tota la problemàtica que això comporta a l’hora, per exemple, de bastir un text netament històric, en cap cas adscrit a la politologia. Precisament, el primer mèrit que vull ressaltar del llibre de Josep Bertran és que el text defuig tant la visió imposada pels principals artífexs de la transició democràtica, consistent a presentar el procés com una mena de projecte il·lustrat liderat per les elits polítiques i on la ciutadania va tenir un paper més aviat secundari i subordinat, com la d’aquelles interpretacions que en fan una lectura simplista i maniquea tot presentant la transició com un pacte vergonyant entre la classe dirigent franquista i l’antifranquisme oportunista. El resultat, com tindreu ocasió de comprovar, és un relat reflexiu i ponderat en què en tot moment preval l’anàlisi històrica per damunt de qualsevol altra consideració. I és que la solidesa dels fonaments d’aquesta obra en garanteixen la solvència al lector a bastament. El text és el fruit d’una llarga i meritòria recerca no exempta d’algunes dificultats que Josep Bertran ha dut a terme a partir d’una amplíssima base documental. L’autor ha exhumat nombroses fonts primàries, ha consultat diverses publicacions periòdiques i bibliogràfiques referides a l’època i referenciades tant en la bibliografia com en les quantioses notes a peu de pàgina. I és també la conseqüència de l’estudi acurat i sistemàtic que l’autor fa de l’evolució demogràfica de la vila, de la seva estructura econòmica, de la cultura, de l’ensenyament, sense defugir, però, l’anàlisi de la memòria col·lectiva, de l’ocupació del carrer, de la mobilització social i dels símptomes evidents de canvi polític que es produeixen a Cambrils entre el 1975 i el 1983.

Josep Bertran no es limita, però, a realitzar una mera descripció dels fets i a presentar-nos les dades més rellevants del període sinó que també ens n’ofereix una interpretació que, sens dubte, afegeix un plus qualitatiu al text alhora que contribueix a fer-lo més intel·ligible. A això, cal afegir-hi les més de mil notes que donen suport al relat, notes avalades per centenars de documents consultats, d’articles de publicacions periòdiques resseguits i per un nombre considerable de referències bibliogràfiques i d’entrevistes a què ha recorregut.

De la lectura de La transició democràtica a Cambrils (1975-1983), es constata que la ciutat va seguir la petjada de l’evolució política general però, com evidencia Josep Bertran, presenta singularitats que en alguns aspectes la diferencien de l’evolució que seguiren altres poblacions similars de la comarca. Així, des d’un punt de vista demogràfic la vila va continuar incrementant la població tot i que en el conjunt de Catalunya s’imposava la reducció del creixement vegetatiu i la caiguda del saldo migratori. La seva ubicació a la vora dels nuclis industrials i, especialmente, el seu atractiu turístic explicarien en bona part aquest fenomen. En aquest sentit, l’autor ens dona també evidència científica sobre el fet comunament acceptat que va ser el sector turístic de la mà de la construcció el qual, tot i la crisi econòmica que va dominar l’etapa, es va erigir com el veritable motor econòmic de la vila i es va convertir en generador de més llocs de treball, això sí, sovint estacionals i amb escassa qualificació professional. Especialment interessant m’ha semblat el capítol destinat a analitzar la reconversió econòmica que va experimentar en aquests anys el sector primari cambrilenc, un sector que va ser engolit en bona part pel sector serveis i, més específicament, per tota aquella activitat que girava entorn del turisme i de la construcció. Només en part, el transvasament de renda entre sectors va contribuir de retruc a millorar i a modernitzar les explotacions hortofructícoles.

Finalment, des del punt de vista de l’evolució política de la vila, La transició democràtica a Cambrils (1975-1983) recull el testimoni de les primeres actuacions del moviment antifranquista cambrilenc, de la progressiva ensulsiada del règim i de l’aflorament dels partits polítics i dels sindicats, dels seus programes i projectes per a Cambrils així com també del resultat de les primeres conteses electorals i referèndums, de la participació i de la implicació de la ciutadania en el trànsit de règim.

Josep Bertran no deixa res per verd i s’endinsa també en la descripció de la composició i dels consistoris cambrilencs en aquell final d’etapa i, sobretot, en l’anàlisi de l’obra de govern. En aquest sentit és interessant l’aportació que l’autor fa respecte al darrer Ajuntament franquista, un consistori l’obra de govern del qual és rellevant en tres aspectes: en l’àmbit urbanístic, perquè va saber anticipar-se, planificar i vertebrar el futur creixement de la ciutat per als futurs vint-i-cinc anys a través del Pla General d’Ordenació Urbana; en l’àmbit de la formació, perquè va impulsar la creació d’alguns dels centres educatius i culturals que el municipi reclamava; i des del punt de vista financer, perquè va saber modernitzar la recaptació i la capacitat creditícia de l’Ajuntament. Aquesta tasca va ser completada pel primer consistori democràtic que, tot i que força inestable quant a la governança, no va dubtar a donar continuïtat als projectes més determinants de l’etapa anterior a la vegada que va impulsar tot un seguit d’iniciatives per tal de dotar Cambrils de les infraestructures socials necessàries perquè la ciutat disposés de serveis assistencials com és ara el centre assistencial de salut, la residència de gent gran o el poliesportiu. Aquest capítol marca també la diferència respecte del que va passar en altres poblacions del territori.

A les pàgines que segueixen l’autor ressegueix amb intel·ligència la història a Cambrils del període que s’ha convingut a denominar la transició i que fa gairebé quaranta anys que es va iniciar, una etapa de la història recent encara mancada sovint de monografies d’àmbit local que, com la present, ens permetin llegir i interpretar amb encert com s’esdevingueren aquests anys en el nostre entorn immediat. Aquest és, insisteixo, un text escrit amb passió però sense apassionament, cosa que el fa encara més apassionant. Un llibre al qual Josep Bertran ha dedicat temps i esforços i a qui cal felicitar per l’excel·lent resultat aconseguit com tindreu ocasió de comprovar.