140 – Una ciutat en ebullició. Petites històries de Reus i de més enllà

Número 140 de les Edicions del Centre de Lectura.

Autor: Joan Navais i Icart

portada-140Número 140 de les Edicions del Centre de Lectura.

Autor: Joan Navais i Icart


Pròleg a càrrec de Carles Viñas

Si quelcom es desprèn d’aquesta obra és passió. Una vehemència desfermada per un entorn, proper i estimat. Per una realitat coneguda, apreciada i respectada. De fet, no podia ser cap altra forma atès que Joan Navais viu apassionadament la història i així és com la transmet. Sortosament per a nosaltres, no ho sap fer d’una altra manera. Sempre des del rigor i el coneixement, però alhora també amb devoció extrema. Malauradament, aquesta és una forma de treballar en vies d’extinció. Com aquells artesans curosos que es delien per deixar les seves peces perfectes, Navais ens ofereix unes pinzellades adients per copsar la història de Reus, una ciutat en ebullició permanent. Amb la pulcritud que caracteritza les seves obres, aquest historiador ens apropa a alguns dels fets i personatges més transcendents i alhora, sovint, menys coneguts del Reus contemporani.

En un recorregut àgil, que el lector agrairà, s’endinsa en projectes com el canal navegable que havia d’unir Reus amb Salou. Aquella ciutat que al segle xvii es situà, gràcies a l’aiguardent, al nivell de grans urbs europees com París i Londres, mentre Tarragona amenaçava l’hegemonia portuària reusenca. L’obra aborda sense complexos altres aspectes, com la mitificada figura del general Prim –un dels fills més afamats de la ciutat– arran de la seva participació a la guerra d’Àfrica que afavorí la seva projecció com a heroi idealitzat. També ens explica els viaranys de la gestació del moviment anarcosindicalista –minoritari, combatiu, clandestí i militant– i dels grups d’acció; i exposa l’eclosió i el fracàs de l’autonomisme catalanista que afavorí la concreció de l’independentisme local –el separatisme de l’època– i com aquest autonomisme emmirallat en el nacionalisme irlandès més abrandat, com evidenciaren els Fets del 6 d’Octubre, s’acabà agrupant al voltant del Foment Nacionalista Republicà i les JEREC durant el període d’entreguerres. L’obra ens apropa les vivències de la ciutat i la seva població durant la proclamació/ruptura de la Segona República l’abril de 1931 de la mà de l’Entesa Republicana i Catalanista, un cop superada la dictadura primoriverista, preludi de l’esclat de la Guerra Civil i el procés revolucionari de caire llibertari, popular, obrerista, antifeixista i construït de baix a dalt que s’endegà l’estiu de 1936; el mateix que va aturar la temptativa insurreccional dels carlins locals. Un recorregut trepidant que finalitza amb una ciutat –aleshores capital de vegueria– assolada pels bombardejos i la fam, que acabà desmoralitzada, esgotada i ocupada per les tropes nacionals el 15 de gener de 1939. L’inici d’una nova etapa per la ciutat de la rosa de gules –el «Reus liberado»– que permet a l’autor explicar com incidí el franquisme en la quotidianitat dels reusencs i les reusenques.

Al llarg de l’obra, Navais ens demostra com l’erudició –no debades les seves línies de recerca són eminentment el catalanisme, l’obrerisme, la Segona República, la Guerra Civil i la societat catalana al Camp de Tarragona– no només impregna les obres que aborden realitats nacionals rellevants o grans períodes històrics. Precisament, el seu mèrit és treballar abnegadament la història local i alhora contextualitzar-la. Sovint menystinguda però d’una importància innegable, aquesta història local és un dels fils que basteixen imaginaris comuns, divergències punyents o rivalitats fratricides. En un món cada cop més global, la història local és essencial per entendre el nostre entorn immediat, conèixer d’on venim i poder analitzar i contrastar el present amb les experiències del passat. A més a més, la visió multidisciplinària de Navais, deslliurada de cotilles i més pròpia de la tradició de les ciències socials anglosaxones, ens permet gaudir d’una panoràmica àmplia del teixit social reusenc tot abordant àmbits habitualment inèdits en la historiografia autòctona com l’esport (futbol i hoquei) i el circ. Dues realitats que exerceixen de metàfora d’una societat en permanent transformació, on ideologia, identitat i lleure esdevenen elements rellevants.

Sense la constància d’historiadors com Navais, de ben segur que personatges com el reusenc Josep Maria Prous i Vila haurien caigut en l’oblit. Sense la seva feina tampoc coneixeríem amb abast l’eclosió en l’àmbit local dels moviments polítics vinculats a les classes populars. Per tant, l’obra que tenim entre les mans és un bocí de la nostra història, aquella més vernacla, que si no fos per la dedicació i la cura d’autors com Navais restaria oblidada en prestatgeries plenes de polsina.

El manuscrit tothora evidencia la petjada del mestratge de Pere Anguera, un dels més reputats historiadors catalans del segle xx, de qui l’autor fou un dels deixebles més propers i amb qui va compartir moments i experiències al Centre de Lectura de Reus. No debades ambdós participaren en l’obra col·lectiva Historiografia de Reus que el 2008 edità l’entitat. Anguera va crear escola i Navais és part del seu llegat. Així ho evidencia el rigor documental que presenta el present estudi, quelcom al que ens té malacostumats l’autor, i que és una constant en la seva obra acadèmica.

Tothom qui coneix Joan Navais sap que és un historiador apassionat de la seva professió. És d’aquells que fan recerques sense tenir en compte el cost –humà, social i laboral– que pot comportar abordar investigacions poc profitoses econòmicament però imprescindibles des del punt de vista historiogràfic. Aquelles que cal fer abans que es malmeti documentació, desapareguin testimonis o no siguin beneïdes per les dinàmiques culturals oficials de torn. Les mateixes que gràcies a ell perduraran i enriquiran el nostre imaginari col·lectiu. Aquestes petites històries en majúscules que esdevenen el fil conductor que ens permet entendre l’orgull de capitalitat que perviu en els reusencs i les reusenques.

Carles Viñas
Vila de Gràcia, febrer de 2017