141 – Xavier Amorós o el temps recuperat

Número 141 de les Edicions del Centre de Lectura.

Autor: Antoni Nomen

portada-141Número 141 de les Edicions del Centre de Lectura.

Autor: Antoni Nomen


Justificació

Presento en aquest esprimatxat llibre onze escrits que tenen com a tema principal l’obra literària de Xavier Amorós Solà, amb només les imprescindibles mencions biogràfiques. Els he aplegats no perquè sigui la seva una obra mancada d’exegetes i comentaristes de tota mena, sinó per la gosadia —que la ignorància permet— d’afegir una cirereta al monumental pastís que conformen les exegesis i els comentaris, d’intencionalitat crítica diversa, segregats.

Els dos primers i els dos darrers dels escrits, tot just acabats de coure, volen ser una reflexió sobre la producció amorosiana feta des de la distància i atenent, és clar, les anàlisis prèvies existents. Aquesta producció, per diferents motius, ha estat llegida algun cop d’una forma fragmentària o desballestada, desarticulada en el temps o en l’abast. La reflexió que insinuo vol adreçar-se a determinar-ne el grau de coherència i a mostrar el sentit unitari del seu discurs «autobiogràfic». Si l’auto/bio m’ha dut a la crítica de la literatura del jo, la grafia a la del text.

El tercer, titulat «L’Institut de Reus dins del mite literari de la ciutat», només ateny d’una forma tangencial l’obra d’Amorós. L’hi afegeixo per il·lustrar, ho comentaré més endavant, de quina manera el mode utilitzat pel nostre autor s’incorpora als diferents registres factibles del gènere autobiogràfic.

Els sis papers restants apleguen notícies, recensions i pròlegs publicats entre el 1975 i el 2013, relatius a diferents aspectes de l’obra amorosiana. N’he mantingut el redactat diacrònic original perquè em sembla que responen, en essència, a un mateix argumentari i alhora reflecteixen com el work in progress d’Amorós ha impel·lit a construir i a matisar l’argumentari en qüestió. Tot i que en publicar-los de nou els he revisats lliurement, n’he mantingut la temporalitat en el sentit de no utilitzar-hi dades de què no disposava al moment d’escriure’ls. Serà, doncs, inevitable trobar-hi repeticions feixugues. He desistit d’esporgar-les per no deixar coix un o un altre dels escrits on alguna cosa apareix duplicada. Però reelaborar-los ara estant, en un redactat sincrònic, obligaria a una tasca que desborda la meva disponibilitat i el meu objectiu. Apel·lo, doncs, a la benevolència de qui els fullegi.

En relació amb les notes a peu de pàgina, he optat per conservar l’autonomia de cada escrit i prescindir de llistats bibliogràfics al final. Pel que fa a citacions d’escrits de Xavier Amorós o que s’hi refereixen, n’indico la localització de la publicació original i també, si existeix, la localització a l’Obra completa, editada per l’Ajuntament de Reus. Aquesta segona referència es denota entre claudàtors amb el nombre romà indicatiu del volum en qüestió i la xifra aràbiga de la pàgina o de les pàgines de procedència; per exemple, [IV, 464] vol dir: pàgina 464 del volum IV; excepció feta, és clar, d’algun text escrit expressament per ser incorporat a l’Obra completa i, per tant, no publicat abans: llavors es consigna només d’aquesta segona manera però sense claudàtors. Quan, per agilitzar la cita, la nomenclatura descrita sigui utilitzada amb parèntesis rodons, per exemple (IV, 464), s’indica només la localització a l’Obra completa, sense implicar cap altra consideració sobre la ubicació del text en qüestió.

Agraeixo a Xavier Amorós l’amabilitat amb què infinites vegades s’ha prestat a conversar ran de qualsevol pretext literari. I a Teresa Miralles i a Ernest Fusté, la lectura que han fet dels originals i les esmenes que m’hi han suggerit, sense les quals encara s’haurien publicat més esguerrats.

Antoni Nomen
Gener de 2017