143 – Un segle i mig de cultura a Reus i a Catalunya. La cultura que ha generat el Centre de Lectura

Número 143 de les Edicions del Centre de Lectura.

Autors: diversos.
Coordinació: Joan Navais Icart.

edicions143-portadaNúmero 143 de les Edicions del Centre de Lectura.

Autors: diversos.
Coordinació: Joan Navais Icart.

Podeu descarregar el llibre en format digital (pdf) a través de l’enllaç: https://www.centrelectura.cat/revistadigital/wp-content/uploads/2017/05/edicions143-llibre.pdf.


Presentació a càrrec de Xavier Filella Fargas

L’any 1977 Pere Anguera va publicar el llibre El Centre de Lectura de Reus. Una institució ciutadana (Edicions 62) on repassava el camí recorregut des de 1859 fins al 1975 i feia “una crònica de la primera societat cultural reusenca i una de les davanteres del Principat, en la seva història interna”. Ara, quaranta anys després, recopilar més d’un segle i mig de la cultura que el Centre ha generat resulta inabastable. La compilació d’articles que ha coordinat Joan Navais és una bona aproximació a la història de la institució i permet veure les inquietuds culturals d’una societat que ha passat d’ensenyar a llegir i crear la primera biblioteca patrimonial de Catalunya a oferir una sèrie de serveis d’ample abast i que inclouen: una biblioteca de referència amb més de 260.000 volums, un teatre, un fons d’art reflex de l’època transcorreguda, ensenyaments artístics de dansa, teatre, música, escriptura i idiomes, i una continuada proposta d’activitats culturals i acadèmiques que acosten al Centre a intel·lectuals, escriptors i ensenyants del país.

L’edició d’aquesta publicació, que complementa l’exposició del mateix títol Un segle i mig de Cultura a Reus i Catalunya. La cultura que ha generat el Centre de Lectura comissariada per Joan Navais, Marc Ferran i Jaume Massó i organitzada pel Museu de Reus i el Centre de Lectura en el marc de «2017 Reus Capital de la Cultura Catalana», no pot ser un detall exhaustiu de tot el que ha viscut l’entitat però si que sintetitza moltes de les activitats, algunes pioneres, que el Centre ha irradiat a Reus i Catalunya: la creació de la primera biblioteca patrimonial de Catalunya l’any 1859, el Teatre Bartrina, la publicació reincident de la Revista del Centre, la constitució de la Secció Excursionista el 1901, el primer Congrés d’Ateneus de Catalunya l’any 1911, l’aposta pel moviment coral que va donar peu a l’Orfeó Reusenc el 1918, la primera emissió radiofònica a Reus l’any 1924 al Teatre Bartrina, el Concurs Exposició Nacional de Roses l’any 1948, la formació de la l’Escola de Dansa també el 1948, la creació del Departament de Meteorologia que guarda totes les dades meteorològiques de la ciutat des de 1949, la fundació del Cineclub l’any 1969, la convocatòria dels primers premis Reus de Teatre l’any 1969, l’inici de les Edicions del Centre de Lectura l’any 1979 (com a centre d’estudis el Centre forma part de la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana) i que arriba amb aquest volum al número 143, la primera i única entitat cultural que acull una seu del Campus Extens Antena del Coneixement de la URV des de 2010, el Congrés Internacional d’Història Contemporània Pere Anguera de 2011,…

Des de 1975 el Centre ha rebut diversos guardons: Premi d’Honor Lluís Carulla (1982), Creu de Sant Jordi (1983) i Premi Nacional de Cultura (2013) i és Entitat d’Utilitat Pública des de 2004.

Han estat moltes generacions de reusencs del món intel·lectual, educatiu i social que han rebut i també aportat els seus coneixements al Centre durant anys. Qui no ha estudiat de jove a la biblioteca?, qui no ha portat algun fill a les escoles?, qui no ha assistit a alguna exposició i xerrada? qui no coneix el que representa la institució?

Per l’entitat ha estat definitiu el mecenatge de particulars com Evarist Fàbregas, Eduard Toda, Miquel Ventura…, la contribució dels associats, actualment l’ajut d’institucions privades com la Fundació Mútua Catalana que col·labora amb aquesta edició, els actuals Membres d’Honor del Centre (Repsol, Beep, Fundació Privada Reddis, Òptiques Teixidó) així com el recolzament d’institucions públiques: l’Institut Ramon Muntaner, l’Ajuntament de Reus, la Diputació de Tarragona, la URV i el Departament de Cultura de la Generalitat. Tot plegat permet tirar endavant i continuar oferint a la ciutadania una rendibilitat cultural de primer ordre.


Editat per les Edicions del Centre, Arola Editors i Publicacions de la URV el llibre complementa l’exposició instal·lada al Museu de Reus i a la Sala Fortuny del Centre i que porta el mateix títol.

La coordinació del  llibre ha anat a càrrec  de Joan Navais i hi han participat: Anton Pàmies, Magí Sunyer, Montserrat Corretger, Joaquim Mallafrè, Rosa Molas, Montserrat de Anciola, Ester Ferrando, Albert Macaya, Xavier Ferré, Natàlia Borbonès, Dolors Juanpere, Xavier Filella, Isabel Martínez, Jaume Massó, Joan Navais, Andreu Ferré, Frederic Samarra, Francesc Artero, Josep Fàbregas, Marc Ferran, Enric Aguadé, Joaquim Besora, Rafel Ferré, Xavier Amorós i Dolors Sugranyes.  Les fotografies i imatges són de Josep M. Toset i altres col·laboradors i el recull fotogràfic de l’exposició és de Ferran Estivill Civit.

Compta amb la col·laboració de la Fundació Privada Mútua Catalana, l’Institut Ramon Muntaner,  Reus 2017 Capital de la Cultura Catalana i el Departament de Cultura de la Generalitat.