Foment
Seguint les pàgines de Foment, les celebracions de la inauguració de la reforma de l’antic Palau dels Marquesos de Tamarit que varen comportar l’actual estatge del Centre de Lectura, finançades per l’il·lustre filantrop i financer Evarist Fàbregas i Pàmies, foren un esdeveniment que ultrapassà l’àmbit local i tingué ressò arreu del país.
Com varen dir alguns del personatges convidats a l’acte, el Centre de Lectura era molt més que un ateneu, era un indret clau del panorama cultural de tota Catalunya. Alguns n’elogiaven la vocació formativa de les classes menys afavorides, altres ressaltaven els seu foment de les arts, altres la seva important biblioteca, etc., més endavant ho destacarem.
La font més pròxima als fets és, sens dubte, la Revista del Centre de Lectura, tot i que l’impacte dels actes es pogueren seguir a través de la premsa local, la de caràcter estricament informatiu, els periòdics portaveus de diferents tendències polítiques, com ara Foment, que tractà la notícia abastament, donat que Fàbregas n’era correligionari, les publicacions satíriques i, fins i tot, donada la seva dimensió, premsa de Barcelona.
De fet, per valorar la importància dels actes, cal no limitar-se als actes de la inauguració, cal recórrer als antecedents, quan l’any 1916 el mateix Fàbregas adquirí el vell immoble per tal de destinar-lo a seu del Centre.
Conjuntament a la inauguració pròpiament dita, el 30 d’octubre del 1921, amb un acte solemne previ, al Saló d’Actes Municipal, es nomenà com a Fill Predilecte de Reus a Evarist Fàbregas. De l’Ajuntament s’anà en comitiva fins al casal del carrer Major i allí es feu l’acte oficial d’inauguració. Posteriorment, es llegí el veredicte del IV Certamen Literari i després s’inaugurà una exposició d’art català, una altra de treballs tècnics de l’escola d’aprenents, amb el corresponent repartiment de premis i la representació de l’obra guanyadora del certamen literari, al Teatre Bartrina. Innombrables foren els personatges, els representants d’institucions i de tota mena d’entitats que hi assistiren.
Per ordre cronològic, el primer acte fou, com ja hem apuntat, a l’Ajuntament. A dos quarts d’onze l’Ajuntament, precedit pels macers, va obrir l’entrada al saló de sessions. La guàrdia municipal de Barcelona, de gala, donà la guàrdia d’honor. Hi assistiren, a més del consistori, els representants de l’Ajuntament de Barcelona, amb el Sr. Xavier Gambús –reusenc, en la seva faceta de regidor de la Ciutat Comtal–; delegat per l’alcalde; el diputat a Corts, el Sr. Nougués; el president de la Diputació de Tarragona, Sr. Ramon Vidiella, i l’alcalde de Tarragona, Sr. Segura.
L’alcalde de Reus, el Sr. Loperena va demanar a la comissió de regidors que anés a invitar el senyor Fàbregas que passés a Alcaldia per, des d’allí, acompanyar-lo al saló de sessions. Aquesta comissió precedida pels macers entrà al saló amb el Sr. Fàbregas. Fou un moment de gran solemnitat i intensa emoció. Uns aplaudiments entusiastes, tributats frenèticament amb tot l’entusiasme, dempeus regidors i públic, feren que fos una manifestació imponent.
Fet el silenci, l’alcalde, el senyor Loperena, dirigint-se al Sr. Fàbregas, que tenia a la seva dreta, va dir:
Benemérit conciutadà. L’Ajuntament de Reus va acordar unànimement, solemnement, nomenar-lo fill predilecte. A l’otorgar-vos aquest títul, l’Ajuntament, el poble, us fa la més alta distinció puix no podem concedir altres títuls més enaldidors i si sols aquests de ciutadania civil, de certa primogenitura moral. Amic Fàbregas –continúa dient l’alcalde, qui es mostrà ple d’emoció–: La predilecció dels reusencs envers-vos, ja estava demostrada palesament abans d’ara, es per que nosaltres recollint aquest estat d’opinió varem acordar fer-vos la distinció que rebeu, ben merescuda, en aquest moment històric. Em permeto dir que els pobles que tenen fills com vos, són pobles que passen a la història. Vos, a més d’un home de grans empreses comercials i un gran ciutadà, un gran patriota puix cuideu que lo material de la vida, lo moral, perque haveu fet i creat institucions que ho son tot, ho representen tot. Vos també en empreses, totes, hi poseu un bri d’amor a Reus, per xo, doncs, en aquests moments estem fent-vos la forta expressió de la predilecció que Reus vos professa, amb un amor i veneració, fent-vos entrega solemníssima del títol de fill predilecte.
Una sorollosa ovació va tancar les darreres paraules del Sr. Loperena. El Sr. Fàbregas i el Sr. Loperena s’abraçaren efusivament i es reproduïren amb més intensitat els aplaudiments eixordadors.
Evarist Fàbregas, en paraules imprecises, tallades per l’emoció forta que visiblement experimentava, va dir:
No tinc paraules, ni potser les trobaria per correspondre a la distinció que el poble de Reus em fa objecte, moltes vegades em pregunto tanmateix que és lo que he fet i no em ser contestar, que he complert amb el deure. Jo aquí davant l’Ajuntament, faig la més solemne promesa de que pel meu amor per Reus, si és precís, fins el sacrifici de la meva vida.
Acaba amb un «Visca Reus», que és unànimement contestat i novament una ovació franca i entusiasta ressona llargament per l’espai.
El senyor Pallejà pronuncià un vibrant discurs d’enaltiment del fill predilecte de Reus. Feu ressaltar la magnificència de les institucions creades pel senyor Fàbregas, accentuant que aquest amb l’Institut de Puericultura havia fet una meritíssima obra, ja que s’havia ocupat dels infants, dels petits, que l’endemà serien els homes i que repetirien el nom d’Evarist Fàbregas. Va al·ludir al Centre de Lectura que qualificà de Palau de la Ciència. Va recorda la condició humil d’Evarist Fàbregas i es va mostrar orgullós que hagués esdevingut una glòria reusenca. El discurs del senyor Pallejà, molt eloqüent, fou molt aplaudit.
El senyor Segimón, fent ús de la paraula, va dir que poc més podia afegir a tot el que ja s’havia dit. Va glosar la filantropia del senyor Fàbregas i que l’orgull dels reusencs es manifestaria quan, en parlar d’Evarist Fàbregas, puguin dir «jo també sóc de Reus». Hi hagueren més aplaudiments.
A continuació, el senyor Xavier Gambús, en nom de l’Ajuntament de Barcelona, començà un eloqüent discurs tallat en repetides vegades per grans aplaudiments. En primer lloc va explicar el motiu pel qual eren presents en aquella sessió solemne:
L’Ajuntament de Barcelona va rebre una invitació per a assistir als actes inaugurals del Centre de Lectura. No solament va acordar adherir-nos-hi, sinó que va nomenar una comissió perque en aquells actes hi representes a la ciutat cap i casal de Catalunya, puix abans que tot vol la total compenetració entre els pobles germans. Aquesta comissió va creure que no sols devia assistir als actes del Centre de Lectura, sinó que també devia estar present en aquesta sessió histórica. No es sols el poble de Reus qui se sent joiós de tenir fills com el senyor Fábregas –diu–, sino que és tota Catalunya qui experimenta aquesta satisfacció i orgull. Mirant el pergamí veiem l’expressió de lo que ha fet els senyor Fàbregas, diu: «confortador dels pobres, auxili dels desvalguts», i cada un d’aquests pobres i desheredats de la fortuna, que han rebut confort de l’home magnànim, ha aixecat un altar de devoció envers el senyor Fábregas. No és sols a Reus que el senyor Fábregas ha treballat per aixecar les institucions benéfiques, culturals i patriótiques, puix a Barcelona la filantropia de tant exemplar patrici també s’ha fet sentir. Per xo, jo declaro solemnement que el senyor Fábregas és tan fill predilecte de Reus com de Barcelona.
Va descriure una anècdota romana de la qual en va treure una «hermosa» comparació. Va dir que:
Els fills del senyor Fábregas quan seran homes recordaran la magnanimitat del seu pare i voldrán seguir el seu bell exemple.
Va acabar el seu brillant discurs repetint que la ciutat de Barcelona estava adherida coralment en la distinció que es feia a home tan il·lustre.
El senyor Segura, alcalde de Tarragona, pronuncià breus paraules d’adhesió a l’acte.
El diputat a Corts senyor Nougués recordà que va començar els primers passos junt amb l’homenatjat, que ocupaven el càrrec tots dos, de vocals al Centre de Lectura. Després els atzars de la vida els separaren, i el senyor Fàbregas, des del camp del negocis, i ell, des del camp de la política, sempre s’havien trobat units pel mateix amor a Reus.
A mí –diu– em feren aquesta distinció, per mí immerescuda, de nomenar-me fill predilecte de Reus, i jo trobava que em faltava quelcom, quelcom que avui haveu fet. Ara em trobaré junt altre cop amb l’amic Fábregas per a treballar amb fe i carinyo sempre per nostre Reus volgut.
L’alcalde, el Sr. Loperena, va repetir l’agraïment de la Corporació envers els ajuntaments de Barcelona i Tarragona, que havien honorat l’acte amb la seva presència. Va abraçar cordialment el senyor Fàbregas a qui, va dir, desitjava llargs anys de vida pel bé de Reus i de Catalunya.
Acabada la sessió, tots els assistents, en manifestació cívica que presidí el Sr. Puig i Cadafalch, precedit per la Banda Municipal es dirigiren vers el carrer Major per fer la inauguració oficial del nou casal de nostra primera entitat cultural.
Arribats al Centre de Lectura, obrí l’acte l’alcalde, el Sr. Loperena. Seguidament, el president del Centre, el Sr. Cavallé, en un emocionat parlament va oferir l’àlbum de firmes –en què tots els socis del Centre mostraren la seva gratitud– al seu president honorari. Després va descobrir el bust de marbre del senyor Fàbregas que, executat per l’escultor Rocamora, s’havia de col·locar al saló d’actes. Va acabar el Sr. Cavallé donant les gràcies a les autoritats, personalitats i representacions que, amb la seva presència, havien donat el relleu que mereixia a l’acte que estaven celebrant.
El Sr. Fàbregas emocionadíssim va agrair l’alt homenatge que se li tributava i va explicar l’origen del seu amor pel Centre de Lectura.
La professora Barrufet feu entrega de l’artístic present amb què les deixebles de les classes de labors i dibuix testimoniaven la seva gratitud al Sr. Fàbregas, que va regraciar la finesa.
El president de Catalunya, el Sr. Puig i Cadafalch, va pronuncia un patriòtic discurs amb el qual va enaltir l’obra cultural del Centre de Lectura, que honrava Reus i Catalunya.
L’alcalde, el Sr. Loperena, va cloure l’acte dient que l’Ajuntament, en nom de la ciutat, es possessionava espiritualment del Centre de Lectura, bo i desitjant que el dia de la possessió material no arribés mai.
La comitiva després recorregué les distintes dependències del Centre de Lectura, tributant justs elogis als artistes que havien intervingut en la construcció i la decoració d’aquell sumptuós casal, temple de la cultura popular.
I després de descobrir la làpida que en el frontal de l’escala d’honor de l’edifici recordaria la liberalitat del Sr. Fàbregas, la comitiva va retornar a la casa consistorial on es dissolgué.
Heus aquí les entitats i corporacions que estigueren representades en els actes que acabem de ressenyar: Ajuntament de Reus, Barcelona i Tarragona, Mancomunitat de Catalunya, Diputació Provincial de Tarragona, Cambra Oficial de la Propietat Urbana, Societat El Círculo, Consell de Pedagogia de la Mancomunitat de Catalunya, Reial Círcol Artístic de Barcelona, Centre A. de D. del C. i de l’I. de Barcelona i de Reus, Ateneu de Tortosa, Revista La Zuda de Tortosa, Associació Reusenca de Caritat, Junta d’Obres del Port de Tarragona, Ateneu Enciclopèdic Popular de Barcelona, Diario de Reus, Foment, Las Circunstancias, Sr. Prior Arxiprest, Sindicat de Metges de Catalunya, Institut de Puericultura, Vidriola de l’Infant, Institut General i Tècnic, Banc de Reus de Descomptes i Préstecs, Estació Enològica, Sindicat de Recs i Junta d’Obres del Pantà de Riudecanyes, Heraldo de Cataluña, Cambra de Comerç, Societat Econòmica d’Amics del País, Societat El Olimpo, Unió Monàrquica Nacional, Centre Catòlic, Julià Nougués –diputat a Corts–, Centre Republicà Radical Autonomista, Sindicat d’Exportadors de Vins, Lliga Regionalista, Foment Republicà Nacionalista, Círcol Republicà Català, Semanario Católico, Orfeó Reusenc, Centro Tradicionalista, El Radical –setmanari–, República –setmanari–, Creu Roja, Casa del Poble, Unió Patronal, Cambra Agrícola, El Consecuente –setmanari–, Banc de Tortosa, Banc de Catalunya i corresponsals de: La Veu de Catalunya, La Publicidad, El Día Gráfico, La Vanguardia i El Sol.
Els actes de la inauguració de les obres de reforma del casal del Centre de Lectura varen tenir el seu ressò a les pàgines de diversos periòdics editats a Barcelona. El que va fer un seguiment més precís fou La Vanguardia, que quinze dies abans ja ho anunciava en un breu del seu corresponsal a Reus, un tal Deu, que va tenir cura de relatar amb precisió l’esdeveniment.
Tot i això, també la pròpia redacció anuncià, el 27 d’octubre, que el Centre de Lectura de Reus havia convidat a l’Ajuntament de la Ciutat Comtal als actes per celebrar l’acabament de les obres del nou edifici de l’entitat, degudes a la generositat del seu president honorari, el senyor Evarist Fàbregas.
El mateix dia 27 ja s’especificaven els actes que havien de conformar el programa de la celebració. En l’exprés de la nit del dia 29, segons un breu del dia 30, sortia el president de la Mancomunitat, el senyor Puig i Cadafalch, per tal d’assistir a l’acte de inauguració del Centre de Lectura de Reus, que tindria lloc a les 11 del matí.
També, en un breu, s’anuncià que sortiren cap a Reus els regidors senyors Gambús i Trius, acompanyats de l’oficial de la oficina de Ceremonial, el senyor Puigdomenech, designats per Alcaldia per tal d’assistir a la inauguració del nou edifici del Centre de Lectura.
Finalment, en l’edició del dia 1 de novembre, el susdit corresponsal Deu, feu una crònica detalladíssima dels actes, dels convidats que hi havia, del IV Certamen Literari, dels guanyadors dels premis atorgats.
Quant a les adhesions, Josep Nicolau –diputat a Corts–, Tomàs Llecha –diputat provincial–, Artur Masriera –catedràtic–, Manuel de Peñarrubia, Josep Casals, el governador civil de la província, el governador militar de la província, el jutge de Instrucció, el Dr. Codina i Castellví, Ignasi Iglesias –dramaturg.
Revista del Centre de Lectura
En relació amb la Revista del Centre de Lectura, explicita, en un article amb el títol de «Festes inaugurals del casal del “Centre de Lectura”»:
El dia 30 d’octubre de 1921 tingué lloc la inauguració oficial d’aquest esplèndid edifici del CENTRE DE LECTURA que s’aixeca triomfant en mig de les arcaiques construccions de la citat vella, com per així simbolitzar millor la renaixença espiritual del nostre poble, del Reus clàssic i característic representat pels carrers plens d’ambient de la ciutat primitiva.
Les festes que organitzà la Directiva del CENTRE i que patrocinà l’Excm. Ajuntament de la nostra ciutat, tingueren la solemnitat que mereixia la importància i transcendència de l’acte. Catalunya, compenetrada de lo que el nostre CENTRE és i representa, envià les seves més altes personalitats, així per estimular l’acció futura de la nostra entitat, com per a rendir públic testimoni de reconeixença al que amb el seu exemplar altruisme ha sapigut crear aquest instrument de cultura popular únic en la nostra pàtria.
Cal consignar que la ciutat de Reus es vestí de festa per a honrar el seu fill predilecte, l’Evarist Fàbregas, i per a celebrar el terme gloriós de la reconstrucció del CENTRE DE LECTURA, lo qual ve a significar que l’amor dels reusencs donarà caliu de vida a n’aquesta institució que tot pot influir en els futurs destins de la nostra ciutat.
Heu’s-aquí, lleugerament ressenyats, els actes que tingueren lloc per a solemnitzar la inauguració de l’edifici del CENTRE DE LECTURA.
SOLEMNE SESSIÓ EN EL SALÓ D’ACTES
A dos quarts de dotze del matí, arribà al CENTRE DE LECTURA la Comitiva, formada a Casa de la Ciutat i composta per l’Excel·lentíssim Ajuntament de Reus, Excm. Senyor President de la Mancomunitat de Catalunya, Excm. Ajuntament de Barcelona, i el fill predilecte de Reus i President Honorari del CENTRE DE LECTURA, N’Evarist Fàbregas i Pàmies.
La Directiva del CENTRE, Juntes Seccionals del mateix i les il·lustres representacions que acudiren a donar solemnitat a l’acte, i que són les que es detallen en l’acta de la festa del Certamen, esperen la comitiva en l’escala d’honor, en la que hi campeja la làpida que diu
AQUEST CASAL FOU DONAT
AL CENTRE DE LECTURA PEL
FILANTROP REUSENC
N’EVARIST FÁBREGAS I PAMIES
ANY MCMXXI
Reorganitzat el seguici, N’Evarist Fàbregas i les autoritats abans esmentades, prengueren lloc en l’estrada del Saló, que s’invadí ben prest d’una atapaïda munió de consocis freturosos de testimoniar llur gratitud a l’homenatja’t.
Va iniciar els parlaments el president del Centre de Lectura, Pere Cavallé:
Estimat, cordial amic Fàbregas –digué– permeteu-me que prescindeixi de tractaments i fòrmules de ritual, per a parlar-vos el llenguatge planer de la sinceritat. Fa uns sis anys, que un dia, passejant-nos per la nostra ciutadana Plaça de Prim, em parlàreu de les vostres il·lusions, dels vostres èxits econòmics, i em diguéreu, com a corolari de la conversa: «Ara és arribada l’hora de poguer donar satisfacció a un desig que he cobejat tota la vida: el que el CENTRE DE LECTURA tingui casa pròpia.» «Als pocs mesos el CENTRE era propietari del vell casal dels Marquesos de Tamarit, de la mateixa casa que l’entitat ocupava ja feia anys.»
Altres benemèrits consocis ens ofrenaren graciosament quantitats de certa importància, que s’esmerçaren en la reconstrucció i decoració d’aquesta Sala d’Actes, i quan semblava que el CENTRE no podia aspirar a majors beneficis, vinguéreu vós i oferíreu els cabals necessaris per a empendre la total reconstrucció de l’edifici. I l’edifici reedificat és aquest esplèndid casal que avui inaugurem, i que ha d’ésser honra i orgull de la nostra ciutat.
Vós direu si hem sapigut interpretar el vostre sentir i administrar els cabals que ens heu donat.
El CENTRE DE LECTURA us va donar mostra del seu agraïment en reunió del 14 de juny de 1916, en ocasió de la compra de la casa. Avui, doncs, no venim més que a donar compliment als extrems d’aquells acords que no es portaren desseguida a terme, en espera de la diada d’avui. En nom del CENTRE DE LECTURA us faig ofrena d’aquest Album, en el que hi ha estampades les firmes de tots els consocis, i en nom del CENTRE descobriré el vostre retrat escultòric, que no per vanaglòria vostra, sinó per a exemple i estímul de les generacions presents i venideres, hem col·locat en el tester d’aquest Saló, lloc d’honor del nostre casal.
En destapar-se el magnífic bust esculpit per l’artista reusenc Ramir Rocamora, esclatà una clamorosa ovació, després de la qual el Sr. Cavallé va abraçar el Sr. Fàbregas i acabà el seu breu parlament amb les paraules següents:
Consocis: que sia aquesta imatge la llàntia de flama eterna que aclareixi el camí que hem de recórrer nosaltres i els que vindran.
Uns perllongats aplaudiments coronaren el discurs del Sr. Cavallé. Seguidament, la professora de les classes de dibuix i labors de les escoles del Centre, la Sra. Maria Barrufet, ofrenà el Sr. Fàbregas amb unes sentides paraules i un esplèndid plafó brodat, obra excel·lent i admirable, executada per aquesta professora, que constitueix l’homenatge que tributen al senyor Fàbregas les deixebles de la Sr. Barrufet.
El Sr. Fàbregas, emocionadíssim, es disposà a parlar, essent saludat amb una ovació formidable, que durà llarga estona. Restablert el silenci, digué el Sr. Evarist Fàbregas:
Estimats consocis: voldria poguer manifestar en termes que estessin a l’altura d’aquest moment històric, lo que el meu esperit sent i lo que m’inspira el desig de realitzar l’obra del CENTRE DE LECTURA. Em faltaran forces; sé que no podré acabar, però ho intentaré.
Fill de pares modestíssims, tan modestos que mai van poguer sufragar els gastos d’un professor que em donés la cultura necessàries, fins que els meus pobres i tendres braços van poguer manejar un teler de teixir seda, no vaig saber què era una escola. Va ser llavors que el CENTRE DE LECTURA, i dic el CENTRE DE LECTURA, perquè va ser aquell gran home, professor d’aquesta casa, D. Salvador Vilanova, qui em va fer la caritat, que Déu li pagui, d’ensenyar-me per una quantitat modesta. La meva pobra cultura es deu, doncs, a don Salvador Vilanova.
Es filla d’aquella educació rebuda, la idea de fer a Reus un gran Centre de Cultura, on els fills del treballadors pobres trobin medis per a instruir-se. Recordo també que moltes vegades la meva mare, la pobra meva mare, em deia: «Fill meu, els que són més pobres que nosaltres, com s’ho arreglen?» I fidel al record de la meva mare, m’he cregut en el deure de buscar per al meu poble i per a les classes necessitades un lloc on poguessin, si tenien voluntat d’apendre, trobar medis d’adquiri una cultura, la instrucció necessària per a poguer-se obrir pas.
Aquesta ha estat la meva idea, i l idea s’ha realitzat. Però, hi ha un però. El CENTRE DE LECTURA té avui un gran edifici, però jo voldria posar-hi una ànima. L’ànima s’ha de fer, s’ha de buscar, encar que sigui fent un gran esforç.
Jo voldria que damunt de l’edifici hi hagués un capital propi, per a què el CENTRE pogués recollir els fills dels obrers pobres, que no tenen altre medi d’educacó que assistir a les escoles públiques, i que poguessin trobar en el CENTRE DE LECTURA l’apoi d’una intensíssima cultura, que els hi permetés ser quelcom m és que uns simples dependents de comerç. Reus ha de buscar una manera de què els deixeble més aprofitats del CENTRE passin a les Universitats i es facin homes de carrera. Dieu-me si no fóra hermós que el CENTRE pogués contribuir a fer bons metges, bons enginyers, bons advocats, bons sacerdots…
Això per a m i representa l’ànima del CENTRE DE LECTURA, perquè els que deguessin al CENTRE la seva cultura, l’estimarien, com jo venero el record d’aquell sant home, d’aquell professor meu, En Salvador Vilanova.
Jo em permeto fer una crida a tots per a què el CENTRE puguin oferir beques als fills pobres de Reus, i així donar ànima a n’aquesta casa. (Aplaudiments.)
Mercès a tots. Jo no he fet més que complir un deure en oferir aquest casal al CENTRE DE LECTURA, que és la veritable casa del poble.
Si puc, faré més coses, si no puc…, qui fa lo que pot, no està obligat a més. (Grans aplaudiments.)
A continuació, parlà l’Excm. Sr. Alcalde de Reus, Joan Loperena i Romà:
En aquest acte solemne –digué–, prenc possessió simbòlica d’aquesta casa, perquè aquesta casa, com s’ha dit abans, és la casa del poble, la que ens ha d’eixoplugar a tots en profit de la cultura popular.
No hi ha dubte que la nostra cooperació entusiasta pot ser un estímul per als qui es trobin en situació de contribuir a l’obra del CENTRE DE LECTURA, i jo espero que l’amor que senten els reusencs per a tot lo que pugui contribuir a la glòria i prestigi d’aquesta ciutat, farà fecunda la iniciativa del senyor Fàbregas en aixecar aquest Palau de Cultura.
En dir que l’Alcalde de Reus venia pendre possessió simbòlica d’aquesta casa, no m’he volgut referir a tenir-hi una intervenció directa ni personal, puix confio en el seny ordenador dels elements que la dirigeixen. La possessió material vindria en el cas de què vosaltres ne féssiu mal ús i l’entitat entrés en un període de decadència. Jo no crec que aquest cas arribi, mes no oblideu que el CENTRE DE LECTURA, que aquesta institució capdal del nostre poble, s’eixopluga sota la bandera de la ciutat. (Perllongats aplaudiments.)
Parlà després l’Iltre. president de la Mancomunitat de Catalunya, J. Puig i Cadafalch:
Jo voldria –digué–, que les meves paraules responguessin a la importància d’aquest acte; jo voldria trobar frases precises per a explicar la grandiosa transcendència d’aquesta festa. Jo crec que en trobar-me aquí entre vosaltres, compleixo un deure ineludible, ja que el lloc que ocupo m’obliga a vetllar per a l’avenir del nostre poble. Aquesta bona ciutat de Reus, tan magnífica, ha vist perdre les seves velles cases senyorials per a aixecar en son lloc les modestes cases de ostres dies; heu sofert la mateixa decadència que s’observa arreu de Catalunya. Catalunya va passar moments de veritable perill; estava a punt de convertir-se en un poble de mercaders, de gent inculta, emperò feliçment ha acabat el període de la decadència i ha començat l’era nova, caracteritzada pels ideals de cultura que ens porten a crear una biblioteca a cada nucli de població. Pot dir-se que Catalunya ha sentit despertar en son si una ànima nova, L’obra que vosaltres heu fet creant el CENTRE DE LECTURA, és noble. CENTRE DE LECTURA vol dir popularitzar els llibres de més eficàcia; vosaltres, a més d’això, creeu escoles complementàries; la vostra obra és admirable, i tots devem aplaudir-la i estimar-la.
S’ha de prestar l’atenció deguda als problemes de l’esperit, Què hauria estat el Renaixement sense aquells homes que es deien Mèdicis? Fins, què fóra Europa si no haguessin sigut els homes del Renaixement? La nostra petita Catalunya, què fóra, pregunto també, jo sense aquestes escoles i biblioteques que són fortaleses que anem aixecant? Si Catalunya segueix per aquesta ruta podrà assolir la grandesa que per a ella desitgem. La joventut de nostres dies ben aprofitar l’obra portada a terme pel senyor Fàbregas, Si nosaltres haguéssim tingut lo que té la joventut catalana d’avui, altra seria la nostra sort.
Jo faig vots per a què aquest casal sigui fogar de cultura.
Com sia que la corporació que presideixo resol totes les qüestions per mitjà de vots, no puc fer-vos cap promesa concreta; emperò si puc dir-vos que en tot lo que dependeixi de mi em tindreu al vostre costat per a ésser el vostre més entusiasta col·laborador.” (Grans aplaudiments.)
El senyor alcalde donà per acabat l’acte i seguidament es procedí a la inauguració oficial de l’edifici. Totes les representacions i il·lustre personalitats, en un lluït seguici, recorregueren les diferents dependències del Centre i tributaren xardorosos elogis als artistes que han projectat la reforma de l’edifici i han planejat la seva decoració. Meresqué, així mateix, favorables comentaris l’organització de la biblioteca, les escoles, els museus i altres serveis de la casa, que donaven al Centre de Lectura el caient d’un veritable ateneu.
Un cop visitades totes les dependències, la comitiva es va dirigir a l’Hotel de Londres, on tingué lloc el dinar amb què l’Ajuntament de Reus i el Centre de Lectura, obsequiaren les autoritats i representacions que assistiren a les nostres festes.
–Banquet a la Fonda de Londres
El banquet a la Fonda de Londres tingué lloc al saló principal d’aquest establiment. Prengueren lloc a taula més de cent comensals. La presidència l’ocuparen els senyors Fàbregas, Puig i Cadafalch, Loperena, Gambús, Trías, Vidiella, Cavallé, Nougués i l’alcalde de Tarragona.
La llista de plats fou la següent:
Entreteniments variats
Ous Florentina
Guatlles trufades a la caçadora
Piràmide de llagostins a la parisién
Cor de filet
Pollastre del Camp a l’ast
Gelat Montelinar
Pinyes d’Amèrica al kirs
Shara Bernhard
Ramellets de fruites
VINS
Mayner i Plà, blanc
Mayner i Plà, claret
Xerès González Byas
Codorniu extra
CAFÈ – LICORS – TABACS
L’alcalde de Reus, Joan Loperena, feu ofrena del banquet i envià una esplèndida cistella de flors, que decorava la taula, a l’esposa del Sr. Evarist Fàbregas.
Suprimits els parlaments en honor a la brevetat, ja que el temps apressava, a les cinc de la tarda es dirigiren tots els assistent a l’àpat (menys el senyor Puig i Cadafalch, que es veié obligat a retornar a Barcelona en el tren mixt) al Teatre Bartrina per a la celebració de la festa del IV Certamen del Centre de Lectura.
–Festa del IV Certamen del Centre de Lectura
Heu aquí l’acta que d’aquesta festa aixecà Enric Aguadé, el secretari:
En la ciutat de Reus, a trenta d’octubre de l’any mil-nou-cents-vint-i-ú, se celebrà en el gran Saló «Teatre Bartrina», la festa del IV Certamen.
A les cinc de la tarda entraren a l’escenari del teatre l’Excm. Ajuntament, presidit pel Sr. Alcalde.
El delegats de l’Excma. Diputació Provincial de Tarragona.
Mancomunitat de Catalunya.
Excm. Ajuntament de Barcelona.
Excm. Ajuntament de Tarragona.
Cambra de la Propietat Urbana.
Societat «El Círculo».
Consell de pedagogia de la Mancomunitat de Catalunya.
Real Círcol Artístic, de Barcelona.
Centre Autonomista de Dependents del Comerç, de Barcelona.
Ateneo de Tortosa.
Associació Reusenca de Caritat.
Junta d’Obres del Port, de Tarragona.
Sindicat de Metges de Catalunya.
Institut de Puericultura.
Vidriola de l’Infant.
Institut General i Tècnic de Reus.
Banc de Reus de Descomptes i Prèstecs.
Estació Enològica.
Sindicat de Regants del Pantán de Riiudecanyes.
Centre Autonomista de Dependents del Comerç i de la Indústria.
Cambra de Comerç.
Societat Econòmica d’Amics del País.
Societat «El Olimpo».
Unión Monárquica Nacional.
Centre Catòlic.
Centre Republicà Radical Autonomista.
Sindicat d’Exportadors de vins.
Lliga Regionalista.
Foment Republicà Nacionalista.
Círculo Republicano Catalán.
Orfeó Reusenc.
Centre Tradicionalista.
Creu Roja.
Casa del Pueblo.
Unión Patronal.
Cambra Agrícola.
Banc de Tortosa.
Banco de Cataluña, de Barcelona.
I demés persones oficialment invitades a l’acte, seguides del Jurat, de la Junta Directiva del CENTRE, amb son President Honorari, dels Presidents de les 7 Seccions i de la Comissió Organitzadora del Certamen; tots els quals ocuparen sos llocs respectius, entre els generals aplaudiments de la concorrència que omplenava tota la sala.
El Sr. Alcalde, Joan Loperena, obrí l’acte i pronuncià unes frases de salutació, cedint seguidament la paraula al president del Jurat, Pere Coromines, que llegí el discurs presidencial, que fou acollit entusiàsticament pel selecte auditori.
A continuació, el secretari infrascrit llegí la memòria de consuetud, i anà descloent els plecs que contenien els noms dels autors premiats. Entre els premiats cal destacar: J. Pin i Soler, J. Bertran i Pijoán, Miquel de Palol, Joan Amades, Mossèn Higini Anglès, Joan Cachot Torroja, Lluís Aymerich, Apel·les Mestres, Ambrosi Carrión, Agustí Grau, En Ribera Rovira, Joan Arús, Mateu Julià, Joan Ruiz Porta, Josep M. Gausset, Alfons Maseras, R. Suriñach Senties.
Acabada la distribució dels premis, el senyor Gambús, en nom de l’Excm. Ajuntament de Barcelona, se sumà a la festa; ho va aprofitar per dir poques, però concises, paraules per tal de manifestar que la corporació que representava no havia acceptat la invitació per pura fórmula, sinó amb un afecte cordialíssim, ja que Barcelona estimava Reus com una germana predilecta i volia prendre part en les festes que Reus celebrava. Fou molt aplaudit.
Seguidament, Pere Cavallé, vicepresident del jurat i president del Centre de Lectura, llegí un bell parlament de gràcies, que meresqué un llarg aplaudiment de la nombrosa concurrència.
Finalment, el senyor alcalde posà terme a la festa amb les paraules de rúbrica.
MEMÒRIA DEL SECRETARI DEL JURAT
Excms. Senyors, Senyores i Senyors:
Tots convindrem en què el dia d’avui és de gaia festa, sens dubte la més esplendorosa que el CENTRE ha celebrat mentre han transcorregut vertiginosos els 62 anys de la seva vida. Però en nosaltres hi ha una recança: la de no poguer-s’hi trobar tots els qui han estimat el CENTRE com l’estimem nosaltres. 62 anys són molts anys, i en aquest lapsus han desaparegut molts consocis que havien format sempre a primera fila. Vagi envers ells el nostre més sincer record! I especialitzem-lo lamentant la pèrdua dels individus del Jurat del III Certamen del CENTRE, que es digueren Víctor Balaguer, Eugeni Mata Miarons, Antoni Soler i Clariana, Ricard Guasch i Pijoàn, Enric Bages Codinach i Agustí Nofraías Arenas; descansin en pau!
Correntment se’n diu costum dins dels usos que la Societat ha establert, a la norma de tributar els homenatges als qui se n’han fet mereixedors, tan prest com els subjecte desapareixen d’aquesta vida.
Jo, senyors, sento una satisfacció immensa de formar part d’aquest CENTRE, que trencant aquella norma quasi general, establerta de segles ha, ha vingut a retre l’homenatge seriós i ple de respecte, que totes les gents d’arreu tributarien al nostre President Honorari, així com ho fem, en coneixent el seu generós desprendiment per a afavorir el casal que de tot cor volem, ell i nosaltres.
I ja que d’homenatges parlem, jo vos en vull proposar un per a què el CENTRE DE LECTURA estudiï la manera de tributar-lo a n’aquell vellet venerable que fou Secretari del Jurat dels dos primers Certàmens del CENTRE, celebrats el 1878 [?] i 1884, Vocal en el III, que tingué lloc en 1892, i que també ha compartit amb el mateix títol l’examen dels treballs rebuts en el IV, que avui aquí ens reuneix. Ell és En Josep Martí Folguera, l’home modest, el savi poeta, el prosista excels, que sempre ha defugit l’aplaudiment d’altri, preferint la satisfacció pròpia. I no ens excedirem pas; només faríem justícia, considerant-lo com una de les més grans plomes posades al servei de la literatura catalana
L’any passat, amb motiu d’obrir les portes d’aquest teatre, se li tributà un públic homenatge representant-li una de les seves obres en la vetlla de la inauguració (1920). Després la REVISTA DEL CENTRE li dedicà una gran part d’un dels seus nombres. Però el que jo proposo no són aquestes, al fi i al cap minses expressions de simpatia, sinó que es vegi de fer per a ell quelcom que duri tant com la vida del CENTRE, que ha de durar sempre.
Per primera vegada en els Certàmens que amb tant esplendor ha organitzat el CENTRE, la Comissió organitzadora ha prescindit d’incloure en el Cartell-Convocatòria el premi d’honor consistent en una flor natural. I ho ha fet a consciència, entenent que potser no s’emmotllarà molt bé en els nostres temps el que el símbol de la poesia, tota amor, se la fes presidir també la prosa aspra d’un tema científic o d’uns altres de comercials. Ço i res més ha influït en la decisió nostra.
I també es suprimeixen els accèssits, per entendre que poca gràcia els ha de fer als autors que no se’ls recompensi sinó amb un diploma, i altrament sembla que se’ls castigui a no poder disposar en tot un any de les seves obres.
Heu’s-aquí lo que hem fet. Ja hem acabat la tasca! Als nostres successors els tocarà la missió de jutjar el V Certamen, que deurà fer-se d’acord amb la nova i esplèndida volada que el CENTRE des d’avui empendrà. Que el bon seny ens guiï a tots! – He dit.
DISCURS DE COMIAT DEL VIS-PRESIDENT DEL JURAT EN PERE CAVALLÉ
Excms. Senyors, Senyores i Senyors:
Emmenat per la mà guiadora de l’habitud, que porta als presidents del CENTRE DE LECTURA a actuar de Vis-presidents en els Jurats dels Certàmens que l’entitat celebra, vinc a complir la, per a vosaltres i per a mi, poc falaguera tasca de cloure aquesta formosa festa que té, per als reusencs, una altíssima i exemplar significança.
Seré breu en la realització del meu comès per a no treure-us, amb la meva paraula buida i matussera, la dolçor de la mel gustada. Invoco la costum per a justificar un deure; no amb l’intent de cometre la mala acció d’esborrar del vostre esperit les emocions que hi ha despertat els poetes i oradors que m’han precedit en l’ús de la paraula. Sigueu, doncs, indulgents amb mi, ja que us faig promesa, de què no haureu de suportar molt temps l’enuig d’escoltar-me.
Cada u dels Certàmens organitzats pel CENTRE DE LECTURA és una fita lluminosa que assenyala un moment culminant de la història de Reus: El Certamen de 1868 [?] representa la plenitud d’aquesta entitat, creada l’any 1859 per uns modestos obrers que amb orientació admirable cercaven en la cultura la reivindicació del proletariat i la dignificació dels ciutadans. Ningú pot negar que la fundació del CENTRE DE LECTURA és un dels aconteixements de més relleu de la història local contemporània i una de les accions dels nostres pares que més han contribuït al progrés de la ciutat.
El torneig de l’any 1884, commemorà la inauguració de la línia ferrada de M. i Z., a Barcelona, en la secció corresponent a Reus, obra de gran magnitud i transcendència que modificà l’estructura i moviments del comerç local i donà embranzida i vitalitat a l’economia reusenca.
El concurs de 1892 solemnitzà l’erecció del Monument que Reus dedicà al seu fill il·lustre, l’insigne general Prim, donant així bella mostra de què no menteix la cançó quan diu que els reusencs mai obliden els germans que han donat renom i glòria a la pàtria nadiua.
El Certamen d’ara representarà, en l’avenir, jo així ho espero, la revifalla espiritual del nostre poble i el pas per la vida d’un home que, en avençar camí de l’eternitat, deix rastre inextingible de generositats exquisides i fecundes que han de contribuir al bon nom i progrés de Reus i a perfeccionar l’ànima col·lectiva despertant en la multitud sentiments d’amor i de bondat.
Cap altra festa podia solemnitzar la data del 30 d’octubre de 1921, que s’escriurà amb trets inesborrables en els anals de Reus, que aquest torneig de la intel·ligència i l’esperit. Intel·ligència i esperit ha sigut és i serà el CENTRE DE LECTURA i, intel·ligència i esperit han d’ésser les armes que deuen esgrimir els homes per a conquerir la terra de promissió que tots enyorem.
El CENTRE DE LECTURA, en deixondir-se de l’atuïment en què havia romàs durant molts anys, víctima de la decadència moral del nostre poble, ha contret una greu i perillosa responsabilitat davant de la consciència ciutadana. Greu, per la complexa tasca que deu portar a terme, perillosa, perquè la revifalla no ha sigut produïda per una reacció de l’esperit públic, sinó per magnanimitat d’un hom. És per ço que en referir-nos a la significació d’aquesta festa parlàvem en futur i no en present. El poble no ha creat el CENTRE DE LECTURA d’avui, que admiren propis i estranys; emperò el CENTRE DE LECTURA transformarà el poble, fent-lo apte per a les més altes empreses. Per a què així sigui, cal que els homes que passin pel CENTRE exercint funcions de govern, estiguin posseïts d’una gran fe en el triomf i d’una heroica abnegació en la brega; per vèncer, s’ha de maldar. Si tenim elements directors posseïts del dó diví de la perseverància, no s’apagarà mai més la foguera que hem encesa avui amb aquest acte inicial de les tasques futures, al que ha contribuït la selecció de la intel·lectualitat catalana, que és la guia a la nostra dolça Catalunya camí de la seva grandesa i de la lliberació. L ’impuls, doncs, és donat; mes no oblidem que deu seguir a n’aquest inici una acció constant i ferma i que els homes que avui ens han ajudat no podran ésser constantment al nostre costat.
L’obra del CENTRE DE LECTURA ha d’ésser filla de nosaltres mateixos, dels reusencs; i bé podem portar-la a terme si sabem esquivar la influència el atavisme eixorc que es manifesta en la feblesa de la nostra vida social. Enamorats romàntics de la santa independència de l’individu que exhaureix deures devès els proïsme, deixem que s’ anulin les accions col·lectives, que vagi baixant el nivell moral de la població, i que, poc a poc, es determini la decadència positiva de la ciutat, a la que tots estimem platònicament sense mai ofrenar-li l’esforç del nostre braç o el batec del nostre cor.
Diem mai, pensant en la nostra generació, en els temps que nosaltres hem viscut. Sabem prou bé que la idiosincràcia dels reusencs no ha sigut sempre la que ara agullona el nostre esperit de crítica. Epoques hi ha hagut en què cada fill de Reus era un Quitxot de l’ideal, que amb la seva contribució a la tasca dels germans donava tema a la llegenda per a teixir la glòria de la ciutat i assegurar-li un avenir de benestar i de ventures. La placidesa del viure ciutadà que nosaltres gaudim, als nostre avis devem agraïr-la, que sense les llurs activitats, sense que ells haguessin vetllat nit i dia per a què Reus no es quedés a reragassa en l’avenç dels pobles, no paladejaríem les delícies que ens proporciona el sojorn en aquesta població oberta a totes les comoditats de la vida moderna. Nosaltres som els hereus disciplents i egoïstes que col·lectivament anem vivint del patrimoni que ens ha llegat les gèneres pretèrites, sense pensar que el món es transforma, que la civilització progressa i que els homes de demà podran blasmar de nosaltres. No ens interessa més que lo que pot proporcionar-nos un profit particular, que lo que pot augmentar la nostra riquesa privada, per a fer-ne ofrena als nostres fills, com si poguent-los-hi llegar gavadals d’or haguéssim resolt tots els problemes de la seva vida futura, com si fos possible l’isolament de l’individu en la societat; com si no hi hagués interessos i vida comuns que, parells als privats, influeixen directament en el benestar de cada ciutadà.
Aquesta, cruament exposada, acolorida, potser, amb tocs massa llampants, és la realitat present; la terra on hem de pegar cop d’ala per a empendre el vol. El fet de la renaixença el CENTRE DE LECTURA, l’exemple de la magnanimitat i d’amor patri que representa la creació de l’edifici que avui inaugurem, ens obliga a fer examen de consciència, a meditar serenament sobre els nostres deures envers la societat i a donar-nos una nova ruta per a l’avenir.
Quina ha d’ésser aquesta ruta? Goethe diu: «No tots els camins són per tots els caminaires; mireu com les aranyes se fan camins pels aires.»
Fem-nos-el nosaltres, també un camí, obert en el cel blau de l’optimisme: forgem un ideal. Diem-nos cada u de nosaltres a nosaltres mateixos, en un moment de forta i conscienta revifalla de la voluntat: Sóc reusenc; estimo el poble on han nascut o neixeran els meus fills; la grandesa de Reus és la meva grandesa.., i el camí haurà sorgit, i l’ideal es plasmarà en una acció fecunda.
Avui sembrem una llavor, llavor d’altruïsme, llavor meravellosa que tanca el germen que fa grans i poderosos els pobles. El que la llavor germini o es migri, dependeix de nosaltres. Si assaonem i espongem la terra amb els nostres entusiasmes, nosaltres i després de nosaltres els que ens han de succeir colliran flors i fruits per a conhort de l’esperit i plaer del cos. No us tempta el contribuir, fent fruitosa la sembrada, a la glòria del filantrop sembrador i a la de tots els que haurem donat caliu d’amor a la nostra terra estimada per a què sien fecundes ses entranyes?
Juramentem-nos per a què aquest casal del CENTRE DE LECTURA, al que ens hem habituat, a nomenar temple, sia realment temple d’una religió restaurada, de la religió d’amor al poble nadiu; amor que ho sintetitza tot: educació, cultura, treball riquesa i patriotisme, que aquell que estima molt a la seva pàtria sap que per a fer-se digne d’ella h d’assolir la pròpia dignificació. Coronem aquest edifici amb una bandera blanca en la que hi flamegi, amb resplendors d’ideal, la rosa encesa del nostre escut; i al cim de l’entena que aguanti la bandera, posem-hi un símbol eloqüent que, brillant en la blavor del nostre cel, digui als germans de pàtria que si Reus vol fer-se forta, que si Reus vol fer-se gran, és per a contribuir a la major fama de la nostra Catalunya, que és la mare que estimem amb tot el nostre cor.
I ara, en nom del CENTRE DE LECTURA, rebin cordials mercès tots els qui, d’una manera o altra, han contribuït a l’explendor d’aquesta festa, que pot ésser la pedra angular de la grandesa de Reus. – HE DIT.
–Concurs de treballs executats per aprenents
Abans de donar per finida la festa del certamen, la Secció d’Arts i Oficis de nostre Centre, organitzadora del concurs local de treballs executats per aprenents, d’ambdós sexes, aprofità l’oportunitat per repartir les recompenses als concursants premiats. El secretari del jurat, Josep Caixés, pronuncià les paraules següents:
Excms. Senyors, Senyores i Senyors:
Tant sols unes brevíssimes paraules, per a exposar el criteri del Jurat que ha examinat els treballs presentats al Concurs d’Aprenents, organitzat per la Secció d’Arts i Oficis de nostra entitat.
La tasca del Jurat ha sigut ben senzilla i ben planera. Sols 10 treballs s’han presentat al Concurs, i, com tots saben, el número de premis era molt major. Si bé pocs, en quantitat, són els treballs, en general, bons en qualitat, i, àdhuc havent-n’hi algun de quelcom defectuós, el Jurat va acordar concedir premi a tots, encara que sols fos per a recompensar la bona voluntat dels concursants.
Hem de confessar, perquè no hi ha que amagar-ho, que tant la Secció Organitzadora com el Jurat han experimentat, davant de tan migrat resultat, una profunda decepció. Si el poc èxit no afectés més que a la Secció d’Arts i Oficis, el fet no tindria importància, ja que no depenia de la seva sola voluntat l’obtenir millor resultat; però tractant-se d’un concurs d’aprenents, podria ésser un símptoma greu d’una fonda descomposició en l’aprenentatge, que justificaria l’aspiració tan sentida i repetides vegades manifestada, de la creació a la nostra ciutat d’una Escola d’Aprenentatge. No obstant, nosaltres no creiem que els aprenents d’avui, diferentment que els d’ahir, no sentin estímuls pel treball, no sàpiguen imposar-se al sacrifici d’unes hores d’esbarjo per a treballar, lluitar i vèncer. Tampoc podem creure que els patrons i els fadrins, germans de treball dels aprenents, no els hagin ajudat amb llurs consells, orientant-los, i fins i tot amb bones paraules fer el miracle de crear energies allí on no n’hi ha. No, nosaltres no podem creure res d’això, i millor suposem que hi ha, entre els aprenents, un fals concepte de lo que és un concurs. Molts, indubtablement, creuen que per obtenir premi és necessari presentar una obra mestra, un treball que cridi l’atenció per sa novitat o enginy, fins per la seva raresa; i són molts els que davant d’una empresa així, com és lògic, es senten defallir. I aquí rau l’equivocació. L’aprenent, mentre és tal aprenent, no té ni la iniciativa ni la direcció. Es solament un executor; per això el Jurat, per establir categories, per a fer la qualificació del treballs, s’ha fixat, en primer terme, en la bona execució, atenent, a l’ensems, en les dificultats de la mateixa, i, sols per afegidura, s’ha fixat si el treball denota una feliç inspiració o una enginyosa novitat. A bon segur que si els aprenents ho haguessin cregut així, altre hauria sigut el resultat del concurs. Heu’s-aquí el per què el Jurat no ha titubejat en aconsellar a la Secció d’Arts i Oficis que, amb el remanent dels premis, que importa una considerable quantitat, anunciï un nou concurs per l’any vinent, amb la seguretat de què aconseguirà major èxit.
L’enhorabona als aprenents premiats; que el premi els serveixi d’estímul per a que durant llur vida puguin obtenir mes altes recompenses; que sempre tinguin a orgull l’haver sigut premiats en un Concurs del CENTRE DE LECTURA, ja que per a ells té el premi dues valors: significa una recompensa a llur aptitud, a llur capacitat de treball; i significa, també, i per a mi això val molt més, que estimen llur ofici tenen fe en ells mateixos, en una paraula, que poden intervenir amb èxit en les lluites que la vida imposa i que cap ésser des dels més petits fins a l’home pot defugir. (El premi extraordinari , ofert per S.M. el Rei, se concedeix a l’obra que porta per lema: «Amor al treball».)
–Exposició d’art català
Acabada la festa del certamen, es procedí a la inauguració de l’esplèndida manifestació d’art català, instal·lada al saló d’actes del nostre casal.
Davant d’una nombrosa concurrència i acompanyat de les autoritats i convidats que havien assistit als altres actes celebrats anteriorment, el president del Centre declarà oberta l’exposició i feu constar, com era de justícia, l’agraïment del Centre envers el Reial Círcol Artístic de Barcelona, que l’havia organitzada responent a la invitació que li feu la nostra Secció d’Art; i al mateix temps mostrà la satisfacció que sentia per la presència a l’acte dels representants d’aquella entitat: els senyors Fuster, Cardona i Duràn.
El senyor Fuster, president del Reial Círcol Artístic, visiblement commogut, contestà a les paraules del senyor Cavallé expressant la seva satisfacció per haver pogut associar-se, l’entitat que presidia, a la inauguració del casal del Centre de Lectura, organitzant l’exposició amb els elements de més vàlua del Círcol Artístic. Amb paraules profundament sentides, recordà que en una altra ocasió, feia ja 29 anys, també visità el Centre, acompanyant la seva plorada esposa, que fou reina de la festa del III certamen i acabà oferint al Centre l’entusiasta col·laboració del Reial Círcol Artístic i prometent que aquella no seria l’última exposició que celebraria en la nostra entitat.
Sorollosos aplaudiments coronaren la improvisació del senyor Fuster, i el públic, nombrosíssim, començà a recórrer l’exposició, admirant les obres exposades, la vàlua de les quals s’expressa en les firmes de: Ramon Casas, Raurich, Meifrèn, Puig Perucho, Galwey, Colom, Mir, Masriera, Anglada, Padilla, Carles, Rusiñol, Cardona, Fuster i Llop, i els nostres Bergadà, en pintura; i escultura, Gargallo, Marés i Josep Cardona.