Articles per autor

Agnès Toda i Bonet

Filòloga i escriptora


Recuperant l’alè

En aquest article editorial hi trobem esbossat tot el contingut d’aquest número de la Revista del Centre de Lectura, que inclou, entre d’altres, un monogràfic a Joan Perucho, amb motiu del centenari del seu naixement el 2020; així com altres commemoracions, ja siguin del 2020 o del 2021. A més, inclou una valoració de l’activitat de l’entitat en els primers mesos d’aquest any.


Atrapats per la covid-19 *

Informació del contingut d’aquest número de la revista centrat en la covid-19. Inclou informació sobre el mateix Centre de Lectura i sobre persones que s’hi han vinculat i ens han deixat enmig d’aquest context. Però també un apartat creatiu en què s’estableix una mena de diàleg entre artistes i escriptors, sempre tenint present aquesta nova realitat que ens ha tocat viure.


Editorial

El present número acull diferents aportacions sobre tot allò que va ser i va representar l’Àngels Ollé: mestra, narradora, amiga, mare, àvia… La voluntat és deixar-ne constància per tal que qui vulgui, en el futur, pugui aproximar-s’hi a partir d’una base escrita.


Trepitjant fort

Explicació del contingut de la revista, en especial del monogràfic dedicat a celebrar els 100 anys sota el títol de Revista del Centre de Lectura de la publicació, de manera ininterrompuda; per tant, d’ençà que en va començar la tercera època el 1920 –i ja anem per la novena–; tot i que les revistes del Centre de Lectura comencen aquell mateix 1859 en què va començar a caminar l’entitat, aleshores amb el títol d’El Eco del Centro de Lectura.


Editorial

Repàs breu pel contingut de la revista: les dones que han tingut a veure alguna cosa amb el Centre de Lectura, perquè potser abans no se’ls ha fet prou justícia; l’escriptora valenciana Isabel-Clara Simó, que ens va deixar el gener; informació sobre el Centre; les ressenyes, i informació variada, en aquest cas, però, tota sobre aspectes sanitaris. Aportacions diverses gràcies a gent també diversa que ho ha fet possible.


Editorial

En aquesta ocasió ens acostem a Teresa Pàmies, aprofitant que enguany se’n celebra el centenari del naixement. Crèiem que una dona ferma i íntegra com ella –en uns moments en què, precisament, ser dona, sense cap altre adjectiu, ja era molt difícil i complicat–, així com per tot el que va significar de convicció, ideals i memòria col·lectiva, entre molts altres aspectes, bé mereixia que la Revista del Centre de Lectura s’hi aturés i se sumés, d’aquesta manera, a l’Any Pàmies.


Entrevista a Montse Barderi, comissària de l’Any Pàmies

Entrevista a Montse Barderi, comissària de l’Any Pàmies (amb motiu del centenari del seu naixement), per introduir-nos millor en la nostra coneixença de Teresa Pàmies: qui va ser i quin llegat ens va deixar, però també en el paper de Montse Barderi a l’hora de promoure-la a partir del nomenament de la Institució de les Lletres Catalanes.


L’Altafulla encisadora

Joan Perucho a Les històries naturals, a través d’Antoni de Montpalau, recorda Martí Ardenya en passar per Altafulla. Veurem qui va ser i què més destaca en la literatura oral o escrita d’Altafulla, com per exemple les bruixes, que la fan tan encisadora.


El llegat d’una escriptora coartada, el cas d’Eulàlia Amorós

Repàs de l’activisme d’Eulàlia Amorós i la seva creació literària que la porta a escriure, primer a la revista clandestina Curial (1949) i a les Antologies poètiques universitàries (1949-50), per desembocar a les Antologies de la poesia reusenca (56-61), que Bonaventura Vallespinosa va dirigir com a president de la Secció de Lletres del Centre de Lectura.


Una mà estesa

Diversos artistes i escriptors s’agermanen per donar presència a un moment, el del confinament, que ens va canviar el dia a dia a tots. Veus diverses i polièdriques, com la realitat a la qual representen i la que n’ha resultat, perquè sembla que la covid-19 no té massa intenció de marxar, si més no, a curt termini.


Teresa Miquel i l’ensenyament del català a Reus

Tot i que la figura de Teresa Miquel sí que ha estat prou reconeguda i estudiada, en aquest cas ens centrem en la seva aportació en relació amb l’ensenyament de català en una època en què fer-ho implicava, sovint, haver de moure’s clandestinament. Però ella amant de la seva llengua i conscient de la necessitat de conèixer-la bé, s’escarrassa a transmetre-la contra vent i marea. El Centre de Lectura esdevé important en aquesta tasca.


Les noves tecnologies com a aliades, la Revista del Centre de Lectura ara

Agnès Toda i Bonet fa una valoració de la Revista del Centre de Lectura de què ara disposem i exposa com les noves tecnologies faciliten una publicació amb més possibilitats i més oberta al món i, per tant, s’aconsegueix, a la vegada, que sigui el Centre de Lectura qui sigui més present no només a Reus, sinó també més enllà, un entramat que es retroalimenta.


Ramon Marcer Ollé: «La mare va ser mestra fins a l’últim dia»

El fill de l’Àngels Ollé, el Ramon Marcer Ollé, ens apropa, a través d’una entrevista, feta per Agnès Toda i Bonet, l’Àngels Ollé més íntima, la del clos familiar: la mare, l’àvia… I ens explica com feia extensiu en aquest espai la seva manera d’entendre la vida, com ho vivien i com han assumit tot aquell bagatge.


Guillem Agulló, ni oblit ni perdó

Núria Cadenes recupera la història de Guillem Agulló per explicar-nos no només qui va ser i què li va passar, sinó també tot el que va començar el dia que els feixistes van decidir matar-lo a Montanejos l’11 d’abril del 1993 i com, després de morir, malgrat la impunitat dels assassins (o precisament per això) van néixer milers de Guillems.


Ambició desbordada

David Nel·lo ens parla de l’ofici d’escriptor i traductor en la seva última novel·la, premi Sant Jordi 2019, en què tot s’acaba mesclant de manera que aquest sigui el tema latent darrere d’una amistat esllanguida. L’ambició per l’èxit acabarà fent estralls. Tard, se’ns en mostraran els motius, o no tot és tan clar com sembla?


I si la vida et passa sense viure-la?

Què passaria si t’han muntat la vida per viure-la d’una determinada manera i tu t’hi avens i ho fas tal com pertoca, tal com t’han ensenyat i saps fer-ho, però de sobte un descuit ho capgira tot i et sents en una vida que no és la teva? Aquest és el cas de Tristany, el protagonista de la novel·la del mateix nom d’Anna Monreal, premi de novel·la curta Just M. Casero 2018.


Sexe, droga i rock’n’roll

L’opera prima de Daniel Recasens ens porta des de Reus cap a Londres i des de la infància cap a l’adolescència. En una edat amb molta acció i en una relació entre tres amics que esdevindrà trepidant i amarada per un sentiment de culpa del qual no es podran desempallegar com tampoc dels destins on semblen abocades les seves vides.


Mossèn Josep Asens: una vida de compromís i modèstia

Mossèn Josep Asens Huguet (Alforja, 24 de setembre de 1923 – 3 d’octubre de 2015) va ser una persona de tarannà obert, conciliador, dialogant, unitari… La seva paraula i la seva actitud sempre incorporaven un missatge d’esperança i d’esforç per aconseguir una societat més justa que evités el sofriment de les classes més pobres i afavorís una convivència en pau i llibertat.