Fina Masdéu Abril

Filòloga i presidenta de la Secció de Llengua i Literatura del Centre de Lectura.

Pregó del LXXI Concurs Exposició Nacional de Roses del Centre de Lectura

La filòloga Fina Masdéu és la convidada a fer a glosa de la 71a edició del Concurs Exposició Nacional de Roses per part del Centre de Lectura de Reus. Després de manifestar els seus agraïments als organitzadors de l’esdeveniment, parlarà sobre la seva relació amb les roses durant la seva infantesa. A continuació, farà un recorregut per la història de la literatura on trobem la presència d’aquesta flor que representa l’escut reusenc i explicarà una petita història en què les roses en són les protagonistes. Finalment, farà referència a altres protagonistes de l’esdeveniment: l’autora del cartell i els roseristes, i acabarà convidant-nos a gaudir d’aquest magnífic espectacle.

Una molt interessant col·lecció d’autògrafs a la Biblioteca del Centre de Lectura

Que la Biblioteca del Centre de Lectura de Reus alberga tresors de vàlua incalculable no és cap secret. Altra cosa és que, d’alguns d’aquests tresors, només en tinguin coneixement un nombre reduït de persones –els motius sobre la desconeixença poden ser diversos i, en tot cas, prescindibles en aquest article. Quant al valor de les meravelles conservades, és, sens dubte, de divers calibre i consideració, segons l’òptica amb què s’analitzin, però indiscutible des del punt de vista patrimonial.

Plàcid Vidal: catalogador dels llibres de la Biblioteca del Centre de Lectura entre 1921 i 1924

L’escriptor Plàcid Vidal i Rosich (Alcover, 1881 – Barcelona, 1938) s’inicià en el món de la literatura amb el Grup Modernista de Reus (1897-1898), l’ideòleg del qual era el seu germà, Cosme Vidal (Josep Aladern). En aquest període, en què es familiaritza amb l’estètica del modernisme regeneracionista i es vincula amb les idees del catalanisme, Plàcid Vidal publica poemes i textos narratius breus –a la premsa local, sobretot– i el monòleg L’escala del crim (1898).

El Centre de Lectura: un vincle entre els reusencs i Gabriel Ferrater

Xavier Amorós, en un article del 29 de gener de 1987 recollit al volum Botigues de mar i escrit amb motiu que l’Institut de Segon Ensenyament Reus III passava a anomenar-se Gabriel Ferrater i Soler, diu que la decisió d’haver triat aquest nom hauria de despertar, si fos possible, la satisfacció de tota la població. I afegeix: “Com que deu haver-hi un tant per cent crescut de ciutadans reusencs als quals encara no és propici de saber amb certesa qui era Gabriel Ferrater, hem de seguir desitjant, amb tota l’ànima, la divulgació de la seva obra dintre d’uns medis que li siguin resoltament permeables.”