Les «Revistes» del Centre de Lectura al llarg dels anys: de la tinta noucentista a l’era digital.

 |   |  Twitter

2013-12-14Fa poc s’ha presentat la novena època de la “Revista del Centre de Lectura”, en format digital (www.centrelectura.cat/revistadigital), una publicació amb profundes arrels en el segle XIX que ha evolucionat durant dècades fins a temps recents.

Els inicis: «El Eco»
La primera capçalera que va tenir el Centre es va publicar el novembre de 1859 i va ser promoguda per un jove Josep Güell i Mercader. «El Eco del Centre de Lectura», subtitulat com a «periódico de literatura y de intereses materiales y morales».

En la primera època la periodicitat va ser setmanal, durà fins al 31 d’agost de 1860 i en les seves pàgines es reflectien els objectius bàsics del Centre de Lectura. Es combatia el joc i s’enaltien les virtuts cíviques. Els escrits, inicialment en castellà, havien d’anar amb compte amb la rigorosa Llei de Premsa que imperava.

La segona època comença el gener de 1862 i acaba el 3 de novembre, amb 47 números publicats, i ja s’hi fa alguna aportació en català. El responsable és Josep Macip, a qui acompanyen entre d’altres Ciril Freixa (el primer president del Centre) i Tomàs Lletget (president a partir de 1861).

El 1870 s’enceta una nova etapa com a «periodico cientifico, literario y artistico», amb sortida cada diumenge, i en la qual participen Eduard Toda, Lluís Quer, Tomàs Lletget, Pere Cavallé i Francesc Gaudí (germà de l’arquitecte), i que a poc a poc s’anà esllanguint, renaixent l’any 1872, fins al mes d’octubre, en format quinzenal, amb l’impuls de Joaquim Maria Bartrina. S’apostà en aquesta època per la literatura i es deixa clar que la missió de «El Eco» és «proporcionar medio a la juventud inteligente: he aquí el objeto primordial de esta publicación».

La quarta etapa de «El Eco» s’inicià el gener de 1877, sota la direcció de Josep Martí Folguera, el qual se n’encarregarà fins al 30 de juliol de 1878, fent-se’n càrrec a continuació el seu cosí Josep Miró Folguera, amb  la publicació de tres números al mes, fins al 1882. S’hi publica la primera prosa catalana: “Una conversa” d’Artur Gallard, alguns poemes en català i en castellà, com “La mariposa” de Bartrina, articles sobre la història de Reus a càrrec de Pere Gras i Bellvé i col·laboracions de Ricard Guasch i Antoni Serra Pàmies. Coincidint amb la mort de Joaquim Bartrina l’any 1880 se li dedicà un sentit monogràfic.

A partir de 1897 surt la cinquena i darrera època de “El Eco”, amb direcció d’Eugeni Mata, des del 3 de març i fins al 21 de novembre, data en la qual es nomenat president del Centre, i el substitueix el seu col·laborador Àngel Maria Sancho. Se’n publiquen 65 números fins al 26 de juny de 1898. La capçalera del periòdic és dibuixada i signada per Tomàs Bergadà, professor de dibuix al Centre, i hi col·laboren articulistes com Güell i Mercader, Joan Montseny (Federico Urales), Joaquim Borràs, Hortensi Güell i la resta de membres dels grup modernista de Reus: Josep Aladern, Màrius Ferré i Pere Cavallé.

Altres capçaleres
Durant la segona meitat del segle XIX es publicaren altres capçaleres de revistes com «El porvenir», un periòdic de quatre pàgines editat l’any 1860, coincidint amb el final de la primera edició de «El Eco» i dirigida per Güell i Mercader; la «Revista del Centre de Lectura» (primera època de 1883 a 1884, i segona època de 1901 a 1904). I, encara, al començament del segle XX, «Arts», de la qual se’n van editar quatre números l’any 1906, vinculada al moviment modernista i de la qual eren redactors Ròmul S. Rocamora, Agustí Padrós, Josep Folch i Hernández, Jaume Simó i Francesc Cubells, amb col·laboracions en català de Puig i Ferreter, Josep Aladern i Plàcid Vidal.

«Atheneum» es publicà mensualment entre l’octubre de 1910 i l’agost de 1911 amb Jaume Simó com a director i col·laboracions de Joan Ferraté, Pere A. Savé, Francesc Olives, Jaume Aguadé Miró, Josep Recasens, Ramon Fàbregas, Lluís Ribé, Joan Pi, Antoni Porta i  Puig i Ferreter, entre d’altres.

La «Revista del Centre de Lectura»
La capçalera que s’ha mantingut fins als nostres dies i que ara apareix en format digital és la «Revista del Centre de Lectura». Des del 1883, quan sota la presidència de Casimir Grau i la direcció de Josep Martí Folguera agafa el subtítol de «semanario científico, literàrio i artístico», moltes generacions d’escriptors, artistes, historiadors, científics, crítics i pensadors han participat en diferents etapes de la revista.

La segona època la va dirigir Pere Cavallé. La publicació va mantenir una unitat ideològica important, amb la participació destacada del nucli modernista (Josep Aladern, Puig i Ferreter, Antoni Isern…), i altres col·laboradors destacats.

La tercera època la va iniciar el mateix Cavallé l’any 1920 amb la col·laboració com a redactor en cap de Josep Banús i Sans, i després va passar per diverses direccions, com les dels nous presidents del Centre, Josep Caixés, novament Pere Cavallé i Pau Font de Rubinat,  en una de les etapes més brillants de les publicacions de l’entitat fins al 1935. Aquesta època compta amb importants col·laboracions, entre d’altres, de Salvador Vilaseca (redactor en cap), Josep Miquel i Pàmies, Joaquim Santasusagna, Josep Serra i Pàmies, Eduard Toda, Miquel Ventura, Josep Recasens i Mercadé, Josep Maria Prous i Vila, Josep Iglésies, Anton Martí Baiges Tomàs Bergadà, Ricard Ferraté, Cèsar Ferrater i col·laboracions puntuals de Jaume Roig, Antoni Rovira i Virgili, Antoni Pedrol Rius, etc.

La quarta època de la revista s’inicia el 1952 després de la represa del Centre l’any 1948, i prèvia autorització del Ministerio. Es distingeixen tres períodes: de 1952 a 1967, primer sota la redacció en cap de Josep Banús i la presidència d’Enric Aguadé; el segon comprés des del juliol de 1967 fins al febrer del 1971 amb les direccions de Bonaventura Vallespinosa i Antoni Correig i amb la participació de Joaquim Mallafrè, Andreu Tomàs, Xavier Amorós, Ramon Amigó, Celestí Martí, Josep Iglésies, Lluïsa Vilaseca, Eufemià Fort i Josep Maria Arnavat. A partir del mes de juny de 1969 es redacta totalment en català. I el tercer període, que va  de març de 1971 al juny de 1975, en què Xavier Amorós és el director i la redacció està formada per Ramon Gomis, Pere Anguera, Claudi Arnavat i amb col·laboracions de Rosa Cabré, Andreu Pujol, Lluís Pasqual i Venanci Bonet.

La cinquena època de la Revista, de 1987 a 1993, va ser dirigida per Joaquim Mallafrè; la sisena època de 1994 a 2001, per Rosa Pagès i, després, Antoni Mateu i Francesc Artero; la setena època de 2002 a 2006, per Montserrat Corretger, després Gerard Gort i un número de direcció conjunta entre Dolors Juanpere, Jordi Suárez i Josep Baiges; la vuitena època  va anar de 2010 a 2011, dirigida per Enric Tricaz.

Ara comença la novena època de «La Revista del Centre de Lectura», en format digital, amb un consell editorial format per Josep Fàbregas Roig i Jaume Massó Carballido, amb els següent apartats: articles, audiovisuals, llibres en pdf, les edicions del Centre i la connexió amb el Raco (revistes catalanes amb accés obert) on es poden consultar les revistes de les èpoques anteriors.