Tomàs Lletget, un dels primers presidents del Centre de Lectura (1861-1866, 1868-1875)

Escrit per | Amb data: | Articles | Arxivat a:

Resum
Tomàs Lletget va néixer a Reus el 1825. Metge de professió se’l coneix per les seves innovacions dins la branca de la medicina i per la seva presidència, en diverses ocasions, del Centre de Lectura de Reus, fundat l’any 1859. Els anys que Lletget va ser president de la institució, van coincidir amb l’augment del nombre d’activitats educatives que fomentaven la formació de la classe obrera, coincidint amb la finalitat de la institució.


tomas-lletgetEl segon de tres germans fills de Josep Lletget Torens i Maria Cailà, Tomàs Lletget i Cailà va néixer a Reus el 1825. Un cop completats els anys escolars en aquesta ciutat, va cursar estudis de Medicina a Barcelona, traslladant-se posteriorment a Madrid, on va obtenir el grau de Doctor el 1847. Com a metge, va dirigir diversos establiments balnearis a Catalunya, Aragó, Navarra i Múrcia. Així, entre el 1876 i el 1877 va tenir al seu càrrec les termes de Caldes de Montbui, on les seves idees liberals quant al tractament dels pacients sembla que l’enfrontaren amb els propietaris de la institució. No és estrany, doncs, que una revista científica alemanya de l’època elogiés la tasca mèdica de Lletget. Com molts metges del seu temps, Lletget no es va limitar a exercir la seva professió, sinó que fou també un assagista o, com hom en deia aleshores, un publicista de certa anomenada. Va participar activament en la revista barcelonina La Independencia Médica (on va signar –segons Francesc Xavier Vall– nombrosos articles amb el pseudònim de “Damián”, un dels patrons de la Medicina), va redactar un grapat de monografies sobre la seva especialitat i va aplegar els seus pensaments en un volum titulat Tres problemas cosmológicos (Barcelona, 1885). De família amb simpaties republicanes, Lletget participà en la política del seu temps. Fou amic de Pi i Margall i de Salmerón i va assistir a les sessions del Primer Congrés Catalanista del 1880. Va morir a Archena (Murcia) el 1889. Del seu matrimoni amb Magina Sardà nasqueren cinc fills, un dels quals, Josep, va ser diputat a Corts per Girona el 1899 i per Barcelona quatre anys més tard.

Tot i les seves continuades estades lluny de Reus, Lletget es va sentir sempre molt lligat a la vida cultural de la ciutat. Va ser un dels mentors del poeta Joaquim Maria Bartrina, el qual el va titllar de “sabio cuanto modesto”. Però els vincles de Lletget amb Reus van ser, sobretot, a través del Centre de Lectura, entitat filantròpica fundada l’any 1859 i de la qual Lletget va ser president en diverses ocasions, del 1861 al 1866 i del 1868 al 1875. La finalitat de la institució era concebre la formació de la classe obrera com a mitjà de regeneració social. De fet, la fundació de l’associació responia al desig de contribuir al “progrés moral, intel·lectual i material dels pobles i a la propagació de la fraternitat”, tal i com palesa la memòria presentada per Lletget en el començament del curs acadèmic 1870-1871, en què el director constatava l’evolució positiva del Centre de Lectura –i, per extensió, de la revista El Eco del Centro de Lectura, òrgan de la societat i diari estrictament literari, més enllà de les controvèrsies polítiques. Els anys del mandat presidencial de Lletget coincidiren amb l’augment del nombre d’activitats educatives del Centre de Lectura a través de càtedres, vetllades científiques i literàries, a més d’exposicions agroindustrials. Segons es desprèn de la memòria redactada per Lletget, aquestes iniciatives tenien com a propòsit “fomentar el amor al estudio y destruir la cadena de la ignorancia que esclaviza al pueblo”. Un dels primers seminaris impartits, el 1870, tractà sobre Història Universal i fou encarregat, precisament, a Bartrina i Lletget, entre d’altres professors.

Per voluntat expressa de Lletget, plasmada en el reglament aprovat el 1863, els cursos dictats en el Centre de Lectura s’havien d’integrar a la dinàmica de la Biblioteca de la institució que els acollia. La junta presidida per Lletget no trencà d’aquesta manera la política encetada per presidents anteriors, ans contribuí al desenvolupament del patrimoni bibliogràfic de l’entitat. Sota la presidència de Lletget, la Biblioteca del Centre, administrada pels mateixos socis fins al nomenament del seu primer bibliotecari, va conèixer un període de consolidació, engrandida en part gràcies a les donacions altruistes de molts dels seus socis. Una de les ofrenes bibliogràfiques de major pes, formalitzada a final d’agost de 1863, van ser, per exemple, les obres facilitades pel metge reusenc Pere Mata (1811-1877). Durant  els diferents períodes de la presidència de Lletget, la Biblioteca del Centre de Lectura va seguir el seu ritme de compra, amb la subscripció a diaris i l’adquisició sobretot de volums enciclopèdics i d’exemplars de contingut històric general però també de llibres relacionats amb la història local. Tot i que aquesta política expansiva va ocasionar problemes econòmics a l’entitat, a què les juntes posteriors van haver de fer front, és de justícia reconèixer la tasca modernitzadora endegada per Tomàs Lletget al si del Centre de Lectura de Reus.

Descarrega PDF Versió en PDF