Àngels Ollé i les primeres llavors en el desert literari dels anys seixanta

 |   |  Twitter

Amb aquest títol, les Biblioteques Municipals de Reus convocaven les segones jornades de la «Llum de Llull», que tenen l’objectiu de donar a conèixer el ric patrimoni bibliogràfic català adreçat als infants.

La primera convocatòria es va fer el novembre del 2017, en el marc de Reus Capital de la Cultura Catalana i amb el ressò de l’Any Llull encara latent. En aquell moment vam tenir la sort de compartir amb l’Àngels la redescoberta (Llull sempre es redescobreix) del patriarca de la nostra llengua literària, Ramon Llull, a través de diversos llibres, conferències i fins i tot a partir de la visita que vam fer conjuntament a la biblioteca del Monestir de Montserrat. Vam compartir converses sobre la dificultat d’apropar la seva obra als infants d’avui i el seu suport va ser determinant en la decisió d’organitzar aquelles primeres jornades. «Àngels, em sembla que hauríem de reivindicar més Llull com a primer autor europeu que té la pensada de fer un llibre adreçat als infants, amb unes característiques específiques.» «I tant que sí, si enlloc de català, fos francès, ja el celebraríem a tot Europa el Dia de Ramon Llull!»

L’esperit de l’Àngels Ollé, si va ser tan determinant doncs ja en aquelles primeres jornades, va acabar per ser el protagonista de les segones.

Durant el 2019 s’havia de produir una circumstància no gens comuna en l’àmbit del llibre infantil català. Per una banda, l’editorial Estrella Polar reeditava en un volum, un conjunt de 4 títols de la col·lecció «Cullera de sopa» publicats l’any 1974 amb textos de l’Àngels i il·lustracions de la Carme Solé Vendrell i, per altra banda, dins del mateix any, havien d’aparèixer tres llibres nous, amb textos també de l’Àngels i amb il·lustracions del seu il·lustrador de capçalera: el Pere Prats Sobrepere. Les circumstàncies han fet que no sortissin a la llum el mateix 2019, però no tardaran gaire a fer-ho. Aquesta coincidència era suficientment important per fer-se’n ressò i donar-li protagonisme en una segona edició de la «Llum de Llull», i ella mateixa ens va començar a donar les primeres idees per a l’exposició  que havia d’acompanyar la jornada.

Finalment, i després de la seva mort, vam tenir dubtes sobre si tirar endavant el projecte, però la veritat és que vam sentir la necessitat de posar en valor la seva aportació en l’àmbit del llibre català per a infants, que superava en molt una visió de vegades massa local. Potser ens hi empenyia la necessitat de mostrar el nostre agraïment per haver estat també beneficiats dels seus coneixements al llarg de molts anys.

Fer el programa no era fàcil, vam necessitar algunes converses amb persones ben properes a ella en diferents àmbits que ens eren comuns: les filles, les companyes, les amigues i el Pere Prats, amb qui ha compartit tantes coses! Per fi vam poder tancar els continguts de la jornada que vam celebrar el mateix dia 27 de novembre, dia del beat Ramon Llull.

Teresa Mañà, professora de la Facultat de Biblioteconomia i Documentació de la  Universitat de Barcelona, i autora de diverses investigacions sobre biblioteques públiques i escolars, va obrir la jornada amb el títol: «Àngels Ollé, una contribució fonamental per al llibre infantil dels anys seixanta» una àmplia exposició sobre la situació del llibre infantil català des de principis del segle xx fins als anys de la represa cultural. Tot partia d’una frase dita per l’Àngels Ollé quan va entrar a fer de mestra a l’escola Talitha l’any 1960, amb la qual expressava la seva admiració i sorpresa per la biblioteca que hi va trobar; una biblioteca que Marta Mata havia procurat nodrir de les millors edicions de llibres en català del període de la República, tant de literatura com de pedagogia. És com si l’Àngels s’hagués impregnat de Riba, Folch i Torres, Lola Anglada, Freinet i Montessori per a fer de pont i posar els fonaments del llibre i l’aprenentatge de la lectura de la propera dècada. Amb aquest pretext, la seva ponència va estar plena de referències bibliogràfiques concretes, i va remarcar la producció inicial de l’Àngels Ollé, que també va ser l’inici de l’editorial La Galera, dirigida per Andreu Dòria. De fet, els dos primers llibres de La Galera, són de la col·lecció «La Galera d’or» dirigida per Marta Mata i són dos textos de l’Àngels: Els tres avions amics i Una cullereta a l’escola, de l’any 1963. A la mateixa col·lecció, l’any 1964 hi va escriure: Brillant, El meu pardal i Tula, la tortuga.

Teresa Mañà

A continuació, vam tenir el goig de presentar la segona ponència i la seva autora: Teresa Codina amb «Educar amb realisme i mirada àmplia: recuperar, preveure…». Teresa Codina era la directora de Talitha quan Àngels Ollé hi va entrar a fer de mestra l’any 1960, recent acabada la carrera de Pedagogia a la Universitat de Barcelona. La seva intervenció venia a posar llum a la cara menys coneguda a Reus de l’Àngels, ja que va deixar Talitha per venir a viure a Reus. Teresa Codina, mestra, pedagoga i amb llargs períodes al servei de l’administració de l’Ajuntament de Barcelona i de la Generalitat, va ser una gran resistent en la pràctica de les metodologies pedagògiques més avançades durant el franquisme. En la seva exposició va fer un recorregut per la situació econòmica, cultural, política i social que vivia l’educació i per les seves opcions com a directora d’una escola privada que volia ser de l’abast de tothom. La darrera part de la seva intervenció la va dedicar a l’Àngels, descrivint-la com una persona singular, molt vocacional i amb una aptitud especial per a fer les coses amb rapidesa i naturalitat, com si hagués format part de l’equip des dels inicis. Va ser per aquesta ràpida integració que ben aviat va assumir la responsabilitat de continuar la tasca de portar la biblioteca després de Marta Mata.

Cristina Garreta i Teresa Codina

La tarda de la jornada va estar dedicada a la seva obra. En primer lloc dins el marc de la sessió setmanal de contes de la sala infantil «Contes a cau d’orella», les àvies MARC, grup impulsat per Àngels Ollé, van explicar el conte que l’Àngels va fer com a pregó per la Festa Major de Sant Pere l’any 1994: «La visita de Sant Pere». La Neus Aragonès i la Isabel Olesti van ser les encarregades de narrar-lo. Aquesta sessió de contes tenia una sorpresa, i era la distribució de la reedició del pregó en format llibret que l’Ajuntament de Reus va voler fer en record de l’Àngels després de la seva mort. La Carme Cano va vetllar per tots els detalls per tal que quedés ben editat. Si algú no havia tingut ocasió de sentir la narració, hi va haver una segona oportunitat de gaudir-ne a partir de la lectura literal del text que en va fer magistralment bé la Dolors Esquerda.

El regidor de Cultura, Daniel Recasens, va presentar l’exposició bibliogràfica preparada per Carmen Jiménez i Jesús Martínez de l’equip de les BMR: pràcticament tota l’obra bibliogràfica publicada per ella des dels inicis amb el primer títol Els tres avions amics, fins al buit d’uns llibres que va deixar enllestits i que encara no han sortit. Els exemplars procedien, en bona part de fons propis, però també alguns cedits per la família i altres particulars, i un conjunt de fotografies i altres materials originals cercats per Jaume Aymí i Josepa Garcia, que han quedat exposats en vitrines fins al dia 11 de gener. Tot seguit l’alcalde Carles Pellicer, en la seva intervenció, va fer públic l’acord que acabava de prendre l’Ajuntament de posar el nom d’Àngels Ollé a la plaça que queda propera a l’escola Mowgli, en el remodelat passeig de la Boca de la Mina de Reus, una notícia que es va rebre amb gran emoció.

Finalment, per tancar la jornada, s’havia reservat un acte singular. La presentació del volum Cullera de sopa de l’editorial Estrella Polar, una compilació dels títols: Les galetes, La mona, La ullera de llarga vista i L’aprenent de la col·lecció«Cullera de sopa»editats per La Galera entre els anys 1978 i 79 que, per molt poquets dies, l’Àngels no va tenir ocasió de poder tenir a les mans. Era, per tant, un acte que reunia una càrrega emotiva molt intensa, ja que era el fruit de les darreres converses que havia tingut l’editora, primer, amb ella directament per telèfon i, després, amb els seus fills. La presentació, la van fer entre l’editora d’aquell moment, Cristina Feliu, i la mateixa il·lustradora, Carme Solé Vendrell. En primer lloc, l’editora va justificar el perquè de l’edició com una necessitat de recuperar uns llibres ben fets, ben treballats, que han sostingut molt bé el pas dels anys i que són testimonis de la nostra història. Per la seva banda, la intervenció de la Carme Solé, va voler destacar el gran treball que hi havia darrere d’aquells llibrets aparentment senzills i vulnerables, i va posar en valor les dificultats del moment de les dones emprenedores i de l’ofici d’il·lustrar en general.

Els assistents a la jornada rebien una bosseta amb una cullerada de sopa de lletres que s’havia preparat amb les quals podien confegir una paraula que representés el que l’Àngels els semblava que havia significat. Era una manera de fer l’ullet als abecedaris i als jocs de lletres que tant li agradaven a l’Àngels i que, a la vegada, enllaçava amb el seu darrer llibre: Cullera de sopa. El resultat: «entusiasme», «passió», «creativa», «ànima», «contes», «compromís», «humanitat», «alegria», «empenta», «país», «generosa»… Ben segur que hi estareu d’acord, d’una en una i, sobretot, totes alhora.

En conjunt, les segones jornades de la «Llum de Llull» van aportar la llum per a conèixer la dimensió més vinculada en l’àmbit del llibre infantil de l’Àngels Ollé, sigui des de la creació o des del foment i l’aprenentatge de la lectura, passant per la biblioteca escolar. Una dimensió que no es pot desvincular, com res del que va fer, del seu sentit de servei al país.

Visió panoràmica de les jornades