Qüestionari de resposta breu
Diferents estudiosos ens ofereixen la seva visió de Joan Brossa a través de 10 preguntes de resposta breu que els hem fet arribar.
Agnès Toda Bonet
Llicencia en Filologia Catalana, traductora i membre del Departament de Filologia Catalana de la Universitat Rovira i Virgili
Jordi Coca: Joan Brossa o el pedestal són les sabates (Muro, Ensiola, 2019)
L’any 1971 Jordi Coca va publicar un llibre entrevista, Joan Brossa o el pedestal són les sabates, que aquest 2019 es reedita i aquí en podreu trobar, com a primícia, el pròleg.
A propòsit de Llibres/Lliures. A propòsit d’ara
Una lectura personal i actual de l’obra que Joan Brossa va fer el 1994 amb motiu de la celebració de la 43a edició de la Fira del Llibre d’Ocasió Antic i Modern: Llibres/Lliures.
«poesiⱯ»: Una aproximació a la poesia visual/objectual actual
Una recopilació de la poesia visual o objectual que alguns artistes del nostre entorn han volgut oferir-nos com a homenatge al gran mestre Joan Brossa, comissariada pel president de la Secció d’Art del Centre de Lectura: Aureli Ruiz.
Editorial
Us oferim un nou número de la REVISTA DEL CENTRE DE LECTURA en aquest cas amb un monogràfic adreçat a Joan Brossa aprofitant l’avinentesa que enguany en celebrem el centenari.
Mossèn Josep Asens: una vida de compromís i modèstia
Mossèn Josep Asens Huguet (Alforja, 24 de setembre de 1923 – 3 d’octubre de 2015) va ser una persona de tarannà obert, conciliador, dialogant, unitari… La seva paraula i la seva actitud sempre incorporaven un missatge d’esperança i d’esforç per aconseguir una societat més justa que evités el sofriment de les classes més pobres i afavorís una convivència en pau i llibertat.
Llaç, la revista noucentista de Reus (1919 – 1920)
Els noucentistes reusencs es mobilitzen entorn de la revista Llaç, que es publicarà entre 1919 i 1920, els impulsors de la qual van ser Josep Prous i Vila i Bonaventura Vallespinosa i Salvat. Sortirà amb una periodicitat quinzenal, tot i que a partir del número VII esdevindrà mensual, i se n’allargarà, però, el nombre de pàgines i se n’il·lustraran les portades, que aniran a càrrec de diferents artistes: Joaquim Biosca, Ernest Enguin –al qual es ret homenatge amb motiu de la seva mort–, Xavier Nogués i Lluís Ferré.
Història del Centre de Lectura, 1910 a 1970
El 1911 el nou president del Centre de Lectura, Jaume Simó i Bofarull, funda el primer sanatori mèdic gratuït i promou un congrés d’ateneus i societats culturals, en què s’honra el Centre. Comença, ara, a tenir un pes preponderant el català de manera que és en aquesta llengua que es comencen a redactar les actes. En aquests moments, és quan surt a la llum la desitjada galeria de reusencs il·lustres que, després, serà traslladada del Centre per anar a parar a l’Ajuntament durant el franquisme.
El Centre de Lectura: una entitat històrica i consolidada, 1859 a 1916
El Centre de Lectura neix arran del retard cultural en què es trobava Reus el