Tomàs Bergadà (1862-1937), un modest pintor entre genis
Josep Fàbregas repassa l’època de Tomàs Bergadà i la importància de la seva aportació, així com els homenatges en què va ser inclòs i l’estil que va desenvolupar.
Josep Fàbregas repassa l’època de Tomàs Bergadà i la importància de la seva aportació, així com els homenatges en què va ser inclòs i l’estil que va desenvolupar.
Fa uns mesos, el Centre de Lectura rebia la donació d’un manuscrit, redactat sobre pergamí, relatiu a un procés per demostrar la condició d’hidalgo. El litigi, davant l’Audiència de Valladolid, el va interposar Diego de Torices, un personatge veí de la localitat de la Hoz de Abiada, pertanyent al marquesat de Campoo de Suso (Cantàbria), un senyoriu que, des del segle XV, va estar vinculat al Marquès de Santillana; el document està datat a Valladolid el 2 de maig de 1547.
Fa poques setmanes, a mitjan abril, celebràvem al Centre de Lectura les Jornades de Llibre Antic. En la meva intervenció, com historiador, vaig voler destacar la importància que pels investigadors actuals tenen algunes d’aquestes relíquies, com a font de coneixement.
Transcorreguda la Setmana Santa, el Centre de Lectura recupera el pols de la seva activitat cultural. El programa d’actes de primavera, mentre arriba la diada de Sant Jordi, arrenca amb força; just començar abril ens trobem amb un dels plats forts, em refereixo a les Jornades d’Estudis que enguany estaran dedicades al Llibre Antic, així en majúscula.
L’any 2014 Reus va celebrar el bicentenari del naixement del general Prim. Al llarg de l’any, a la ciutat que el va veure néixer, es van programar diverses activitats per retre homenatge a tan insigne figura. Una de les primeres va ser el Club de Lectura que, sobre la novel·la d’Ian Gibson La Berlina de Prim, es va realitzar a la Biblioteca Central Xavier Amorós; el taller es va desenvolupar dins el marc de l’Antena del Coneixement de la Universitat Rovira i Virgili i he d’agrair a la directora de la biblioteca que em convidés a impartir-lo.
Després d’un segle i mig d’existència, el Centre de Lectura es manté fidel als seus principis fundacionals: un Centre d’ensenyança i d’educació popular obert a les idees de progrés, segons paraules de Josep Güell i Mercader, un dels seus promotors.
Fins a finals del segle XV la República de Venècia va ser una de les grans potències a la Mediterrània. La seva força es basava en els intercanvis comercials que, des de l’edat mitjana, mantenia amb l’Orient. La caiguda de Constantinoble el 1453, en poder dels turcs, va iniciar un declivi que es va allargar fins a finals del segle XVIII.
El llibre antic actualment, a banda de l’interès que pot suscitar entre els investigadors, s’ha convertit en una peça de col·leccionista. Les biblioteques de llibres antics ens permeten conèixer no només els múltiples elements de la cultura i de la societat que els va produir, que és obvi, sinó també la història del llibre.