Quim Besora repassa el feixisme de Marinetti per analitza com impacta en el futurisme i fa cap al cas català per arribar a la conclusió que a Catalunya el futurisme feixista no va existir.
Un comentari panoràmic dels esdeveniment socials més destacats a l’entitat, en l’inici del curs 2021-22.
Ressenya del poemari Si això ha de durar, d’Antoni Nomen. L’article analitza la poètica en què se sustenten els versos, els quals, sota un fonament descriptiu i a partir de pulsions de l’actualitat immediata, s’ajusten a elaborats imperatius formals.
Quim Besora rememora els estius d’antany per fer-nos veure que potser no han canviat tant com sembla. Qui sí que ha canviat la manera d’encarar-lo és el Centre de Lectura que aquest juliol ha presentat un ventall d’activitats esplendorós i el calendari del nou inici de curs fa preveure que aquest ritme no para.
L’exposició, que arrenca de l’impacte produït en Miquel García llegir la notícia, trobada en un breu en un diari local publicat als anys de la Guerra Civil Espanyola, d’una representació, al Teatre Fortuny de Reus, de la sarsuela Amor i metralla ens transporta un moment en què Reus va ser víctima de bombardejos.
Quim Besora analitza l’últim poemari d’Aureli Trujillo (A l’ombra de les paraules) fruit d’una lectura pausada i atenta, després d’una primera lectura desbocada, que el du a reportar-nos-en algun fragment i a reflexionar en veu alta sobre tot allò que extreu d’aquest acostament minuciós.
Amb motiu del 150è aniversari de la Comuna de París dos amics parlen a la plaça Mercadal i, a part d’il·lustrar-nos amb la seva anàlisi dels esdeveniments històrics, acaben fent referència a Arthur Rimbaud. Entusiasmats, decideixen acostar-nos-en la traducció feta per Joan Brossa de dos poemes seus.
Aixoplugat dins una balma oberta a la pleta de pastors; i protegit d’una persistent tempesta d’estiu, que esclatà al bell mig d’un deambular plàcid i amable per un sender muntanyenc, qui escriu, en contrapunt a la remor de la pluja, demorava ensopit el seu pensament en un agradós i difús record infantil.
Deu escriptors del Camp se sumen a la proposta llançada per Antoni Nomen i Quim Besora de contribuir amb les seves aportacions a homenatjar Baudelaire en el bicentenari de la seva naixença.
Lectura acotada del poema «La cara» de Gabriel Ferrater del qual se’n destaquen les connexions intertextuals amb l’Eneida per tal de comprendre l’abast de la intel·lectualitat del poeta reusenc.
Anàlisi del «jo poètic» en la poesia de Xavier Amorós com a aportació a la col·lectivitat social.
Amb motiu del seu traspàs el novembre passat, record de Hebe Maria Pastor de Bonafini, líder de las Madres de la Plaza de Mayo, de la lluita pacífica que representa. El 1995 va passar pel Centre de Lectura i va signar al seu Llibre d’Honor.
Ressenya del llibre Terres de llum. La vida i l’obra d’un poeta desmesurat, que rescata l’obra narrativa i, sobretot, que conté una àmplia selecció de poemes de Miquel Escudero, en una impecable edició a cura del també poeta Antoni Nomen.
El passat divendres 12 d’abril es presentà el llibre de poemes El camí del ximple, de Ferran Garcia Querol, nascut a Tortosa el 1982 i professor de filosofia a un institut de secundària de Reus. Volem deixar constància i donar notícia d’aquest acte, tot recordant que presidí la taula Betlem Oriol, de la Secció de Ciències de l’Educació, i que hi intervingueren Rubén Gavilán (prologuista del llibre), Quim Besora (poeta), Jordi Castelló (d’Stonberg Editorial) i l’autor. Llegí uns poemes del llibre la rapsoda Elisabet Màrquez Blasco. Reproduïm el primer poema de llibre i les paraules dites per Quim Besora.
Amb la voluntat declarada de donar espai a una experiència associativa com el Safareig poètic de Reus, que amb un biaix organitzatiu informal però consolidat en el temps, des del 2015, el Centre de Lectura ha convidat enguany a aquesta entitat a oferir una mostra de les seves activitats periòdiques en forma de lectura de poemes, una anomenada jam que acompanyà musicalment el saxofonista Gerard Marsal.
Nou poetesses i poetes conformaren el nucli de l’acte en llegir alguns poemes propis. A les converses que seguiren a l’acte, es demanà si es podien posar a l’abast alguns d’aquest escrit. Per això publiquem aquest recull amb textos que ens ha aportat el Safareig poètic. Que gaudiu de la seva lectura.
Documents del radi de Reus del Partit Socialista Unificat de Catalunya, dels anys 1935-1938, que van ser apropiats per agents franquistes el 1939 i traslladats a Salamanca.
El dissabte 9 de maig, a la pedrera del Camp de Mauthausen, el concertista de guitarra i catedràtic del Conservatori de Perpinyà Francisco Ortiz va oferir novament el «Concert per una bandera». Ara que fa 70 anys de l’alliberament d’aquest camp d’extermini nazi, s’escau significar que les forces aliades entraren en un recinte prèviament deslliurat pels mateixos presos i les rebien amb una pancarta i una bandera.
Enmig d’aquestes festes ens ha colpit a tots i ens ha produït un cop dolorós la mort, el dia 2 de gener, de Ramon Ferran Pagès. Sincerament no ens ho pensàvem pas malgrat saber, això sí, que el Ramon patia una malaltia que l’obligava a periòdics tractaments agressius: però sempre ens retornava divertit i animós, refet i com si expandís una alegria interior; sense traspuar les lògiques preocupacions que en una persona generosa s’imposa: més que en ell, pensava com quedaríem les persones que més estimava.
El tremp d’una entitat centenària com és el Centre de Lectura de Reus es fa difícil de definir des d’idees simples, des d’indicacions esquemàtiques: malgrat que per a gairebé tothom se’ns fan evidents uns sòlids fonaments de catalanitat, de participació i de civisme actiu que d’alguna manera, des de l’afirmació del Centre de Lectura, han ajudat a configurar el tarannà de la ciutat de Reus.
