Articles per autor

Quim Besora Agrelo

Soci del Centre de Lectura


La vida del Centre de Lectura

Quim Besora rememora els estius d’antany per fer-nos veure que potser no han canviat tant com sembla. Qui sí que ha canviat la manera d’encarar-lo és el Centre de Lectura que aquest juliol ha presentat un ventall d’activitats esplendorós i el calendari del nou inici de curs fa preveure que aquest ritme no para.


Quand nous chanterons Le temps des cerises… Amb motiu del 150è aniversari de la Comuna de París (1871)

Amb motiu del 150è aniversari de la Comuna de París dos amics parlen a la plaça Mercadal i, a part d’il·lustrar-nos amb la seva anàlisi dels esdeveniments històrics, acaben fent referència a Arthur Rimbaud. Entusiasmats, decideixen acostar-nos-en la traducció feta per Joan Brossa de dos poemes seus.


Aixopluc

Aixoplugat dins una balma oberta a la pleta de pastors; i protegit d’una persistent tempesta d’estiu, que esclatà al bell mig d’un deambular plàcid i amable per un sender muntanyenc, qui escriu, en contrapunt a la remor de la pluja, demorava ensopit el seu pensament en un agradós i difús record infantil.


Hebe Maria Pastor de Bonafini

Amb motiu del seu traspàs el novembre passat, record de Hebe Maria Pastor de Bonafini, líder de las Madres de la Plaza de Mayo, de la lluita pacífica que representa. El 1995 va passar pel Centre de Lectura i va signar al seu Llibre d’Honor.


Camí del ximple. Comentari de Quim Besora

El passat divendres 12 d’abril es presentà el llibre de poemes El camí del ximple, de Ferran Garcia Querol, nascut a Tortosa el 1982 i professor de filosofia a un institut de secundària de Reus. Volem deixar constància i donar notícia d’aquest acte, tot recordant que presidí la taula Betlem Oriol, de la Secció de Ciències de l’Educació, i que hi intervingueren Rubén Gavilán (prologuista del llibre), Quim Besora (poeta), Jordi Castelló (d’Stonberg Editorial) i l’autor. Llegí uns poemes del llibre la rapsoda Elisabet Màrquez Blasco. Reproduïm el primer poema de llibre i les paraules dites per Quim Besora.


XXXV Recepció Anual a les Entitats. Els poetes que hi participaren

Amb la voluntat declarada de donar espai a una experiència associativa com el Safareig poètic de Reus, que amb un biaix organitzatiu informal però consolidat en el temps, des del 2015, el Centre de Lectura ha convidat enguany a aquesta entitat a oferir una mostra de les seves activitats periòdiques en forma de lectura de poemes, una anomenada jam que acompanyà musicalment el saxofonista Gerard Marsal.

Nou poetesses i poetes conformaren el nucli de l’acte en llegir alguns poemes propis. A les converses que seguiren a l’acte, es demanà si es podien posar a l’abast alguns d’aquest escrit. Per això publiquem aquest recull amb textos que ens ha aportat el Safareig poètic. Que gaudiu de la seva lectura.


«Concert per una bandera»

El dissabte 9 de maig, a la pedrera del Camp de Mauthausen, el concertista de guitarra i catedràtic del Conservatori de Perpinyà Francisco Ortiz va oferir novament el «Concert per una bandera». Ara que fa 70 anys de l’alliberament d’aquest camp d’extermini nazi, s’escau significar que les forces aliades entraren en un recinte prèviament deslliurat pels mateixos presos i les rebien amb una pancarta i una bandera.


Ramon Ferran Pagès, pedagog i artista

Enmig d’aquestes festes ens ha colpit a tots i ens ha produït un cop dolorós la mort, el dia 2 de gener, de Ramon Ferran Pagès. Sincerament no ens ho pensàvem pas malgrat saber, això sí, que el Ramon patia una malaltia que l’obligava a periòdics tractaments agressius: però sempre ens retornava divertit i animós, refet i com si expandís una alegria interior; sense traspuar les lògiques preocupacions que en una persona generosa s’imposa: més que en ell, pensava com quedaríem les persones que més estimava.


Ramon Ferran, un artista del Centre de Lectura

El tremp d’una entitat centenària com és el Centre de Lectura de Reus es fa difícil de definir des d’idees simples, des d’indicacions esquemàtiques: malgrat que per a gairebé tothom se’ns fan evidents uns sòlids fonaments de catalanitat, de participació i de civisme actiu que d’alguna manera, des de l’afirmació del Centre de Lectura, han ajudat a configurar el tarannà de la ciutat de Reus.