Articles per autor

Xavier Ferré Trill

Historiador.


La premsa com a espill

Exhaustiva radiografia –des de l’anàlisi del missatge periodístic– de les actituds socials i polítiques pel que feia a l’emergència del període 1868-1874. Estudi complementari amb altres recerques d’aquest historiador pertanyents a l’àmbit del Baix Camp. Model analític que mostra com la història local, comarcal, és el fonament de la història nacional.


Marxisme de la voluntat i revolució cultural

Encertada, per útil, edició d’articles d’Antonio Gramsci (1891-1937) al voltant de la Revolució Russa. L’interès en transcendeix el fet i situa el lector davant conceptes i reflexions que, ben emprats, esdevenen referents en la present conjuntura nacional (guerra de posicions) i internacional (misèria de l’economicisme). Excel·lent introducció de Joan Tafalla, un dels màxims exponents de la projecció del pensament del filòsof de la praxi sard.


Referents

Assaig al voltant de l’evolució de les esquerres continentals. Sota un prisma proper a l’imaginari anarquista, l’autor dissecciona escenaris polítics i preses de posició teòriques que permeten situar-nos en un present quasi desert d’idees dignificadores. Se’ns hi adverteix la reproducció d’estereotips que impedeixen el desenvolupament de fets revolucionaris.


Lletres de lluita

El material epistolar és fonamental per a obrir nous camins de recerca i de reflexió. En el cas d’Andreu Nin, l’obra publicada per Laertes, ofereix al lector ambients, contextos i protagonistes, els quals giravolten al voltant de la decisiva conjuntura soviètica dels anys vint, després del traspàs de Lenin.


Nació i revolució democràtica

Referent teòric i polític destacat pel que fa a la defensa i projecció de la legitimitat revolucionària dels moviments d’alliberament nacional, llur dret a l’autodeterminació (i a la separació), Andreu Nin ofereix al lector interessat i a l’estudiós un conjunt de reflexions i programes que, des dels anys de la Primera pre-Guerra Mundial fins a mitjan anys trenta, influïren en el sorgiment de nous estats antiimperials. Alguns d’aquests plantejaments mostren la historicitat del fet nacional –i la seva vigència–, en el marc actual definit per una conjuntura (cicle?) de revoltes contra la dominació d’elits parasitàries i els estats que les legitimen.


Ús de la paraula

Nomen, amb exposició sistemàtica, caracteritza l’evolució literària de Xavier Amorós. Es tracta d’un model de treball útil per a explicar fonamentalment el pas de la poesia a la memòria autobiogràfica que, sota diversos registres, pot arribar a caracteritzar la “generació” que irromp a la primera meitat dels anys quaranta i es projecta als anys cinquanta i seixanta.


Fabra a l’abast

Xavier Ferré ens fa una breu ressenya de la presentació Pompeu Fabra. L’aventura de la llengua que va tenir lloc a la sala Emili Argilaga del Centre de Lectura de Reus el 10 de gener d’aquest any. El relat biogràfic d’aquesta obra permet de conèixer aspectes essencials de la biografia de Pompeu Fabra amb un registre que, fugint de la mitificació acrítica, posa a l’abast del gran públic una manera d’escriure la història que equilibra la visió global amb episodis de microhistòria.


Pedrolo viu?

Ressenya, a càrrec de Xavier Ferré, del llibre de Sebastià Benassar: Manuel de Pedrolo, manual de supervivència, Barcelona: Editorial Meteora, 2018, 125 p. Síntesi contextualitzada de la ‘vida literària’ pedroliana que tradueix, alhora, els batecs de la història contemporània del país. Amb voluntat de definir claus de lectura de l’autor de l’Aranyó, Benassar acobla, amb claredat, distints registres narratius de l’autor de la sèrie Temps Obert.


La misèria del capitalisme

Fi de la història? L’historiador Josep Fontana aporta en aquest compendi d’articles –ressenyat per Xavier Ferré– un conjunt d’escenaris culturals i polítics que tenen en comú les contradiccions socials del poder. L’assaig aboca el lector a prendre una actitud activa al voltant de la base econòmica i política de l’emergència del feixisme tecnocràtic i, en conseqüència, de l’organització i projecció de vies alliberadores a les societats industrials avançades. El materialisme històric, malgat tot, no és mort.


Quan la perifèria és centre

Pedrolo, un dels grans novel·listes socials del nostre imaginari literari, concreta a Tocats pel foc uns ambients que hom creu marginals però que acaben esdevenint pólvora alliberadora. Els ambients oprimits, enllà de caure en la decrepitud, acaben esdevenint una égloga al socialisme. Ressenya de Xavier Ferré del llibre de Manuel de Pedrolo: Tocats pel foc, Manresa: Tigre de paper, 2017, 116 p.


Recuperació d’una tradició cartogràfica

El 17 de setembre de 2018 es van presentar a la sala d’actes Emili Argilaga del Centre de Lectura de Reus, els dos primers volums de l’Atles manual d’Història de Catalunya sota l’autoria de Victor Hurtado, que actualment està treballant en el darrer lliurament. Ambdós volums recullen la síntesi d’una part definitòria de la nostra història i la seva finalitat és aportar la cartografia com a instrument per a situar els factors clau: el temps i l’espai.


Ressenya: L’economia social catalana

Una reflexió al voltant de la via cooperativa –com a opció alternativa a les grans acumulacions de capital monopolista– en un context de crisi estructural, sense retorn, de l’anomenat ‘Estat del Benestar’, artefacte socialdemòcrata que en el moment de la seva expansió europea –entre els anys cinquanta i vuitanta– serví, fonamentalment, per a contrarestar l’àrea d’influència economicopolítica del socialisme real. Material de treball que, per la capacitat de síntesi, ofereix un guiatge en el marasme social i polític vigent “devorador de Persones i de Pobles”.


DOMINA, ressenya

Pedrolo dissenya una situació de revolta contra l’opressió judicial, que esdevé, alhora, una oposició de masses al control de decisions arbitràries de l’estat. Model de narrativa pedroliana gens a veure amb la literatura de l’absurd, i sí, per contra, amb diverses cruïlles decisòries pròpies de la condició humana.


De la Xina a Poblet

En escaure’s el setanta-cinquè aniversari del traspàs del mecenes reusenc Eduard Toda i Güell (1855-1941), l’Institut de Museus de la ciutat ha editat un catàleg –corresponent a l’exposició que es pot veure a la ciutat fins al 7 de gener de 2017– que sistematitza la trajectòria del senyer diplomàtic i humanista, representant d’una generació que d’ençà del darrer del terç del vuit-cents renovellà, en part, la cultura (local i comarcal) del país.


Diana Palmer, la darrera novel·la de Manuel Costa-Pau

Diana Palmer, darrera novel·la –amb ressons autobiogràfics– del pensador i activista Manuel Costa-Pau (Garriguella, 1936), exposa l’ambient sociopolític entre Portbou-Figueres i el Rosselló a través dels records adolescents d’un grup d’amics sota la segona meitat dels anys quaranta (1946-1948).


Octavi Fullat al Centre de Lectura

El 23 de gener la Secció de Ciències de l’Educació del Centre va encetar el cicle de conferències «Els nostres pedagogs», una tribuna oberta a educadors i pedagogs de trajectòria àmpliament consolidada, amb la conferència d’Octavi Fullat, inclosa en la programació de l’Antena del Coneixement de la URV: «Educar: què és?. Biologia, més societat i potser llibertat». Una bona oportunitat per repassar la trajectòria del filòsof.


Evarist Fàbregas i Pere Cavallé. Un abans i un després en la història del Centre de Lectura

Pere Cavallé fou president del Centre de Lectura del 1915 al 1922, una etapa que es caracteritzà per la projecció social de l’entitat i per una modernització de les seves estructures, per exemple la instal·lació de l’electricitat. Però el que marcà un abans i un després en la història de l’entitat fou la compra de l’arrendament, i doncs, la cessió de l’edifici del carrer Major per part d’Evarist Fàbregas, que havia estat president del Centre entre 1905 i 1909. L’entitat hi estava de lloguer des de 1897.


La Biblioteca del Centre, la primera biblioteca patrimonial de Catalunya (1859)

Els orígens de la Biblioteca venien definits per l’objectiu de l’entitat sota la tríada de «la instrucción, la moralidad, las buenas costumbres». En el discurs de Gabriel Bofarull, secretari provisional i un dels fundadors del Centre, en la junta general ordinària del 4 de setembre de 1859, destacaven aquests principis, que havien de restar definits amb el progrés del saber, que comportava la lluita contra la ignorància, el no assoliment de la qual equivalia a la marginació social. L’orientació de l’entitat es definia a través de la difusió del saber, del «desarrollo intelectual» i de la propagació de la fraternitat.