Articles

Articles d’opinió, crítica i pensament, amb temàtiques històriques, socials i científiques vinculades a Reus i la seva comarca.


Recuperant l’alè

En aquest article editorial hi trobem esbossat tot el contingut d’aquest número de la Revista del Centre de Lectura, que inclou, entre d’altres, un monogràfic a Joan Perucho, amb motiu del centenari del seu naixement el 2020; així com altres commemoracions, ja siguin del 2020 o del 2021. A més, inclou una valoració de l’activitat de l’entitat en els primers mesos d’aquest any.


Atrapats per la covid-19 *

Informació del contingut d’aquest número de la revista centrat en la covid-19. Inclou informació sobre el mateix Centre de Lectura i sobre persones que s’hi han vinculat i ens han deixat enmig d’aquest context. Però també un apartat creatiu en què s’estableix una mena de diàleg entre artistes i escriptors, sempre tenint present aquesta nova realitat que ens ha tocat viure.


Editorial

El present número acull diferents aportacions sobre tot allò que va ser i va representar l’Àngels Ollé: mestra, narradora, amiga, mare, àvia… La voluntat és deixar-ne constància per tal que qui vulgui, en el futur, pugui aproximar-s’hi a partir d’una base escrita.


Què esperem?

En aquest cas el monogràfic tracta el feixisme amb la voluntat de conèixer-lo i ser conscients de com l’hem patit de manera més o menys directa a casa nostra, per adonar-nos que cal combatre’l per evitar patir-lo altra vegada.


Trepitjant fort

Explicació del contingut de la revista, en especial del monogràfic dedicat a celebrar els 100 anys sota el títol de Revista del Centre de Lectura de la publicació, de manera ininterrompuda; per tant, d’ençà que en va començar la tercera època el 1920 –i ja anem per la novena–; tot i que les revistes del Centre de Lectura comencen aquell mateix 1859 en què va començar a caminar l’entitat, aleshores amb el títol d’El Eco del Centro de Lectura.


Editorial

Repàs breu pel contingut de la revista: les dones que han tingut a veure alguna cosa amb el Centre de Lectura, perquè potser abans no se’ls ha fet prou justícia; l’escriptora valenciana Isabel-Clara Simó, que ens va deixar el gener; informació sobre el Centre; les ressenyes, i informació variada, en aquest cas, però, tota sobre aspectes sanitaris. Aportacions diverses gràcies a gent també diversa que ho ha fet possible.


Editorial

En aquesta ocasió ens acostem a Teresa Pàmies, aprofitant que enguany se’n celebra el centenari del naixement. Crèiem que una dona ferma i íntegra com ella –en uns moments en què, precisament, ser dona, sense cap altre adjectiu, ja era molt difícil i complicat–, així com per tot el que va significar de convicció, ideals i memòria col·lectiva, entre molts altres aspectes, bé mereixia que la Revista del Centre de Lectura s’hi aturés i se sumés, d’aquesta manera, a l’Any Pàmies.


El jou? Camaleònic

Xavier Ferré Trill ens convida a la lluita antifeixista, prèviament, però, puntualitza què cal entendre per feixisme i d’on prové (de fet, emergeix amb el capitalisme), fins on arriba el del franquisme i en què es transforma: la monarquia.


Perucho i Albinyana

Marc Casellas ens explica com Joan Perucho fa cap a Albinyana a través d’Apel·les Fenosa i què en resulta de comprar Cal Groc on, deia, hi havia un fantasma i on convidava els seus amics. Ens endinsa en aquest lligam entre Perucho i el poblet del Baix Penedès. Que li tenia el cor robat ho deixa ben clar quan expressa: «Albinyana és un brillant a la diadema de la Creació.»


Algunes dades sobre la 3a època de la Revista del Centre de Lectura (1920-1935)

Fina Masdéu repassa una de les èpoques més reconegudes de la Revista del Centre de Lectura (1920-1935) que comença amb Pere Cavallé com a president de l’entitat i director de la publicació, però a ell l’aniran succeint altres presidents i directors. A les pàgines de la revista hi escriuen alguns dels integrants del grup modernista de ca l’Aladern, entre molts d’altres. Però no tot són flors i violes i la crisi interna que pateix la revista es trasllueix en altres publicacions locals, i finalment deixa d’aparèixer.


Cèlia Artiga i Esplugas

Ens endinsem en l’aportació de Cèlia Artiga i Esplugas de la mà de la Secció de Ciències de l’Educació a la qual va pertànyer. Un article que ens permet adonar-nos que fou una persona dedicada plenament a la pedagogia. S’incorpora, a més, la valoració que en fan els fills a través d’una entrevista i d’unes paraules prèvies que faciliten conèixer-la en un àmbit més íntim.


Entrevista a Montse Barderi, comissària de l’Any Pàmies

Entrevista a Montse Barderi, comissària de l’Any Pàmies (amb motiu del centenari del seu naixement), per introduir-nos millor en la nostra coneixença de Teresa Pàmies: qui va ser i quin llegat ens va deixar, però també en el paper de Montse Barderi a l’hora de promoure-la a partir del nomenament de la Institució de les Lletres Catalanes.


El Centre de Lectura i la importància del mecenatge

Fina Masdéu analitza com ha estat possible la llarga trajectòria del Centre de Lectura i, per fer-ho, es fixa en els valors que l’han marcat, així com les persones, sobretot, els mecenes que han contribuït a fer-lo realitat també tal com avui el coneixem. Entremig s’atura a analitzar els actes de commemoració dels 100 anys de la remodelació de l’edifici, una projecte possible, precisament, gràcies a un d’aquests mecenes: Evarist Fàbregas.


Cita al Balneari de Pandicosa

Àlex Broch ens permet recuperar el seu conte «Cita al Balneari de Pandicosa» ‒extret del seu llibre de narracions La mirada de pedra (2013)‒, en què recull, tal com ens explica en la «Nota a l’edició» ‒escrita especialment per a aquest número de la Revista del Centre de Lectura‒, que es refereix a Joan Perucho i que parteix d’un referent real.


Teresa Bartomeu i Granell

Teresa Bartomeu Granell, també coneguda com a Tissy, va néixer a Reus el 1889, tot i que la vida la va portar a allunyar-se’n. Va destacar com a musa de Carner, primer, i sobretot com a esquiadora, després, malgrat ser dona i, per tant, rebre els atacs propis de la moral d’una època poc avesada a veure les dones en aquest tipus de competicions. Amb el temps, la seva filla tornarà a Reus i, en concret, trepitjarà el Centre de Lectura on farà donació del quadre de Rusiñol que presideix la sala de converses.


L’Altafulla encisadora

Joan Perucho a Les històries naturals, a través d’Antoni de Montpalau, recorda Martí Ardenya en passar per Altafulla. Veurem qui va ser i què més destaca en la literatura oral o escrita d’Altafulla, com per exemple les bruixes, que la fan tan encisadora.


El règim del 78 a la Revista del Centre de Lectura

Antoni Nomen repassa els seus vincles amb la Revista del Centre de Lectura, començant per un període de traspàs problemàtic, amb la direcció a càrrec de Xavier Amorós, essent president del Centre, Ramon Amigó, i després passant a mans del nou president de l’entitat, Jordi Escoda, tot i que qui en prengué la batuta fou Joaquim Mallafrè i després ho feren Joan Abelló i ell mateix.


El llegat d’una escriptora coartada, el cas d’Eulàlia Amorós

Repàs de l’activisme d’Eulàlia Amorós i la seva creació literària que la porta a escriure, primer a la revista clandestina Curial (1949) i a les Antologies poètiques universitàries (1949-50), per desembocar a les Antologies de la poesia reusenca (56-61), que Bonaventura Vallespinosa va dirigir com a president de la Secció de Lletres del Centre de Lectura.


Llucieta Canyà, el pas per Reus de «l’eterna criatura empordanesa»

Pionera femenina del periodisme escrit a les redaccions catalanes, Llucieta Canyà va publicar un veritable best-seller la dècada dels 30: L’etern femení, una obra que parlava dels atributs de la dona en la seva relació amb els canvis socials. Resident a Reus a partir del 1936 i apartada de l’univers periodístic de la capital catalana, Canyà va intentar reinventar-se amb col·laboracions al Diario Español tot resituant-se ideològicament en un règim com el franquista que deixava poc espai a les dones. Malgrat els seus esforços, el seu pas per Reus i per institucions com el Centre de Lectura va ser poc reeixit. Aquest article repassa els anys reusencs de Canyà i subratlla les tesis ja apuntades per l’escriptor Xavier Amorós i altres intel·lectuals reusencs sobre l’autoria de qui Josep Maria de Sagarra va definir com «l’eterna criatura empordanesa».


Els pistolers de blau

Joan Mas Quetglas ens marca l’inici de Falange Española a les illes Balears, una història que va de bracet del marquès de Zayas, entre d’altres, i que, en aquells inicis, no comptava amb el beneplàcit amb què sí que sembla que compta ara.


Reus a Les històries naturals de Joan Perucho

Fina Masdéu cerca la presència reusenca a Les històries naturals de Joan Perucho que, ens diu, és més qualitativa que quantitativa. L’analitza a fons per fer-nos veure que no només hi ha personatges, sinó també textos i títols que fan que la petjada reusenca en el llibre sigui més present que no ho sembla en una lectura poc atenta.


Una mà estesa

Diversos artistes i escriptors s’agermanen per donar presència a un moment, el del confinament, que ens va canviar el dia a dia a tots. Veus diverses i polièdriques, com la realitat a la qual representen i la que n’ha resultat, perquè sembla que la covid-19 no té massa intenció de marxar, si més no, a curt termini.


Regina Figuerola Rebull

La jove Regina Figuerola va poder aconseguir treballar al Centre de Lectura com a auxiliar de bibliotecària, però realitzant aquesta funció i amb l’adveniment de la Guerra Civil Espanyola va rebre l’impacte d’una de les primeres bombes que l’exèrcit franquista va fer explotar sobre la societat civil reusenca i hi va deixar la vida. Tenia 19 anys.


Secrets de família

Aquest article pretén acostar les figures de dues dones, dues esposes, dues mares, molt allunyades en el temps però unides per l’amor que senten per un home absent, exiliat, rebel o pres, fent un joc metaliterari entre la primera de les Heroides de l’escriptor romà Ovidi, una carta de Penèlope a Ulisses i una falsa carta de Teresa Pàmies a Gregorio López Raimundo, escrita a partir de fragments de la novel·la Amor clandestí. El seu fill petit, Sergi Pàmies, en el seu últim llibre L’art de portar gavardina, a «No sóc ningú per donar-te consells» irromprà com un nou Telèmac, afegint un tercer punt de vista a la història. Sense rancúnia, reflexionant sobre el paper del fill amb un monòleg interior madur i sincer que esdevé un veritable homenatge al pare absent.


Una lluita antifeixista que esdevé imprescindible

Jorge Mancebo ens exposa a grans trets d’on ha sortit l’extrema dreta que campa pel País Valencià i què ha suposat ser un dels seus principals camps de batalla a casa nostra: els atacs rebuts per una part de la societat (l’antifexista) i la impunitat per l’altra (la feixista), però també com se l’ha combatuda; la qual cosa dona pistes de com continuar actuant.


«Sí, vull»

Pilar Crua recorda les entregues de la Revista del Centre de Lectura de les quals es va fer càrrec com a directora, tot tenint en compte els diferents números que van sortir i els directors i editors precedents de la publicació. Parla del canvi de rumb que s’hi va donar, del suport de Joaquim Mallafrè com a editor, així com de les efemèrides històriques amb què va topar, i de la il·lusió i la professionalitat amb què ella ho va encarar.


Rosa Magrané Ferrando

Repassem el vincle de Rosa Magrané amb el Centre de Lectura, en concret amb la Secció Excursionista de la qual va formar part i de la qual va ser un membre actiu, però també els records personals que en té Joan Ballester Grau i que ens permeten conèixer-la més a fons com a persona.