Articles
Articles d’opinió, crítica i pensament, amb temàtiques històriques, socials i científiques vinculades a Reus i la seva comarca.
Una història que continua ben viva
Informació del contingut d’aquest número de la Revista del Centre de Lectura que inclou un monogràfic sobre els 100 anys de la reforma de l’edifici en què es troba, entre d’altres.
Recuperant l’alè
En aquest article editorial hi trobem esbossat tot el contingut d’aquest número de la Revista del Centre de Lectura, que inclou, entre d’altres, un monogràfic a Joan Perucho, amb motiu del centenari del seu naixement el 2020; així com altres commemoracions, ja siguin del 2020 o del 2021. A més, inclou una valoració de l’activitat de l’entitat en els primers mesos d’aquest any.
Atrapats per la covid-19 *
Informació del contingut d’aquest número de la revista centrat en la covid-19. Inclou informació sobre el mateix Centre de Lectura i sobre persones que s’hi han vinculat i ens han deixat enmig d’aquest context. Però també un apartat creatiu en què s’estableix una mena de diàleg entre artistes i escriptors, sempre tenint present aquesta nova realitat que ens ha tocat viure.
Editorial
El present número acull diferents aportacions sobre tot allò que va ser i va representar l’Àngels Ollé: mestra, narradora, amiga, mare, àvia… La voluntat és deixar-ne constància per tal que qui vulgui, en el futur, pugui aproximar-s’hi a partir d’una base escrita.
Les dones del Centre
Ester Ferrando en ple muntatge de l’Homenatge a Tàpies, amb motiu de l’exposició «10 artistes x Tàpies» al Museu d’Art Modern Tarragona, organitzada per la URV i comissariada per Antonio Salcedo, l’any 2012.
Fibra de vidre
500 x 420 cm
Portada
Cadàver exquisit, 2004. Autors: Xavier Amorós, Aureli Ruiz i Magí Sunyer. Tècnica mixta sobre paper. 3 làmines de 50,5 x 70 cm. MAMT. Museu d’Art Modern de la Diputació de Tarragona. Antoni Salcedo va ser el comissari de la mostra de cadàvers exquisits.
Què esperem?
En aquest cas el monogràfic tracta el feixisme amb la voluntat de conèixer-lo i ser conscients de com l’hem patit de manera més o menys directa a casa nostra, per adonar-nos que cal combatre’l per evitar patir-lo altra vegada.
Perucho-Fenosa. Indrets. Idees.
És habitual que la nostra vida es desenvolupi en un entorn que conformen llocs i
Trepitjant fort
Explicació del contingut de la revista, en especial del monogràfic dedicat a celebrar els 100 anys sota el títol de Revista del Centre de Lectura de la publicació, de manera ininterrompuda; per tant, d’ençà que en va començar la tercera època el 1920 –i ja anem per la novena–; tot i que les revistes del Centre de Lectura comencen aquell mateix 1859 en què va començar a caminar l’entitat, aleshores amb el títol d’El Eco del Centro de Lectura.
El confinament i el Centre de Lectura. Apunts personals
En aquest article, Fina Masdéu, secretària general i cap de personal del Centre de Lectura, explica com es va afrontar l’imminent canvi de la quotidianitat marcat per la COVID-19 i tot el trasbals que va representar aquell canvi de rasant per al dia a dia del Centre de Lectura, les seves activitats i els seus treballadors.
Editorial
Repàs breu pel contingut de la revista: les dones que han tingut a veure alguna cosa amb el Centre de Lectura, perquè potser abans no se’ls ha fet prou justícia; l’escriptora valenciana Isabel-Clara Simó, que ens va deixar el gener; informació sobre el Centre; les ressenyes, i informació variada, en aquest cas, però, tota sobre aspectes sanitaris. Aportacions diverses gràcies a gent també diversa que ho ha fet possible.
Una portada, unes notes
Justificació de la portada d’aquest número de la Revista del Centre de Lectura dedicada a l’Àngels Ollé.
Editorial
En aquesta ocasió ens acostem a Teresa Pàmies, aprofitant que enguany se’n celebra el centenari del naixement. Crèiem que una dona ferma i íntegra com ella –en uns moments en què, precisament, ser dona, sense cap altre adjectiu, ja era molt difícil i complicat–, així com per tot el que va significar de convicció, ideals i memòria col·lectiva, entre molts altres aspectes, bé mereixia que la Revista del Centre de Lectura s’hi aturés i se sumés, d’aquesta manera, a l’Any Pàmies.
Editorial
Us oferim un nou número de la REVISTA DEL CENTRE DE LECTURA en aquest cas amb un monogràfic adreçat a Joan Brossa aprofitant l’avinentesa que enguany en celebrem el centenari.
1920: la projecció ciutadana del Centre de Lectura
Empar Pont ens parla del conjunt d’actes inclosos dins del cicle «1920: la projecció ciutadana del Centre de Lectura», pensat amb l’objectiu d’obtenir una vista panoràmica de tot allò que ha passat al Centre de Lectura i qui ho ha generat des que l’antic Palau dels Marquesos de Tamarit va passar a mans de l’entitat.
El jou? Camaleònic
Xavier Ferré Trill ens convida a la lluita antifeixista, prèviament, però, puntualitza què cal entendre per feixisme i d’on prové (de fet, emergeix amb el capitalisme), fins on arriba el del franquisme i en què es transforma: la monarquia.
Perucho i Albinyana
Marc Casellas ens explica com Joan Perucho fa cap a Albinyana a través d’Apel·les Fenosa i què en resulta de comprar Cal Groc on, deia, hi havia un fantasma i on convidava els seus amics. Ens endinsa en aquest lligam entre Perucho i el poblet del Baix Penedès. Que li tenia el cor robat ho deixa ben clar quan expressa: «Albinyana és un brillant a la diadema de la Creació.»
Algunes dades sobre la 3a època de la Revista del Centre de Lectura (1920-1935)
Fina Masdéu repassa una de les èpoques més reconegudes de la Revista del Centre de Lectura (1920-1935) que comença amb Pere Cavallé com a president de l’entitat i director de la publicació, però a ell l’aniran succeint altres presidents i directors. A les pàgines de la revista hi escriuen alguns dels integrants del grup modernista de ca l’Aladern, entre molts d’altres. Però no tot són flors i violes i la crisi interna que pateix la revista es trasllueix en altres publicacions locals, i finalment deixa d’aparèixer.
#laculturaacasa. La cultura no s’atura
Montserrat de Anciola, com a cap de la biblioteca del Centre de Lectura, ens explica com es va resoldre la gestió dels serveis i les activitats que s’oferien en els primers moments en què es va haver d’afrontar el confinament a què ens va abocar la pandèmia i com va evolucionar tot posteriorment.
Cèlia Artiga i Esplugas
Ens endinsem en l’aportació de Cèlia Artiga i Esplugas de la mà de la Secció de Ciències de l’Educació a la qual va pertànyer. Un article que ens permet adonar-nos que fou una persona dedicada plenament a la pedagogia. S’incorpora, a més, la valoració que en fan els fills a través d’una entrevista i d’unes paraules prèvies que faciliten conèixer-la en un àmbit més íntim.
Records de l’Àngels
Una carta íntima que recorda els moments compartits a la Universitat i tot el que l’amistat ha comportat des d’aleshores, des d’esdeveniments més políticament compromesos a espais molt més íntims.
Entrevista a Montse Barderi, comissària de l’Any Pàmies
Entrevista a Montse Barderi, comissària de l’Any Pàmies (amb motiu del centenari del seu naixement), per introduir-nos millor en la nostra coneixença de Teresa Pàmies: qui va ser i quin llegat ens va deixar, però també en el paper de Montse Barderi a l’hora de promoure-la a partir del nomenament de la Institució de les Lletres Catalanes.
La clau de la clau de Joan Brossa
El recurs de la clau en Brossa, com la mateixa A que tant utilitza, el trobem en més d’una ocasió, una de les quals en el cartell dels 125 anys del Centre de Lectura –en què també hi ha la A–, però no només en aquest cas.
El Centre de Lectura i la importància del mecenatge
Fina Masdéu analitza com ha estat possible la llarga trajectòria del Centre de Lectura i, per fer-ho, es fixa en els valors que l’han marcat, així com les persones, sobretot, els mecenes que han contribuït a fer-lo realitat també tal com avui el coneixem. Entremig s’atura a analitzar els actes de commemoració dels 100 anys de la remodelació de l’edifici, una projecte possible, precisament, gràcies a un d’aquests mecenes: Evarist Fàbregas.
El feixisme militant en el futurista Marinetti passà de llarg a Catalunya?
Quim Besora repassa el feixisme de Marinetti per analitza com impacta en el futurisme i fa cap al cas català per arribar a la conclusió que a Catalunya el futurisme feixista no va existir.
Cita al Balneari de Pandicosa
Àlex Broch ens permet recuperar el seu conte «Cita al Balneari de Pandicosa» ‒extret del seu llibre de narracions La mirada de pedra (2013)‒, en què recull, tal com ens explica en la «Nota a l’edició» ‒escrita especialment per a aquest número de la Revista del Centre de Lectura‒, que es refereix a Joan Perucho i que parteix d’un referent real.
El Centre de Lectura que jo vaig viure
Jordi Escoda com a president del Centre de Lectura (1975-1981) va assumir, també, la gestió de la Revista. Varen ser uns moments convulsos, però des de la junta directiva es va aconseguir tirar endavant tant la publicació com altres aportacions culturals de relleu que van continuar deixant empremta.
Qui era Verdés i Juncadella? Un comediant? Un escriptor?
Ramon Gomis ens revela la identitat de l’autor que escrivia sota el pseudònim P. Verdés i Juncadella unes crítiques literàries amb el títol d’«Acotacions a la mandra» que van sortir publicades a la Revista del Centre de Lectura els anys 1972, 1973 i 1974, essent-ne director Xavier Amorós i redactor en cap, Claudi Arnavat.
Teresa Bartomeu i Granell
Teresa Bartomeu Granell, també coneguda com a Tissy, va néixer a Reus el 1889, tot i que la vida la va portar a allunyar-se’n. Va destacar com a musa de Carner, primer, i sobretot com a esquiadora, després, malgrat ser dona i, per tant, rebre els atacs propis de la moral d’una època poc avesada a veure les dones en aquest tipus de competicions. Amb el temps, la seva filla tornarà a Reus i, en concret, trepitjarà el Centre de Lectura on farà donació del quadre de Rusiñol que presideix la sala de converses.
M. Àngels Ollé: uns inicis
Fina Rifà ens reporta als inicis de l’Àngels Ollé com a escriptora de contes a La Galera, sempre amb uns personatges diferents dels habituals i amb plena consciència lingüista, i amb l’ajut de l’il·lustrador en qüestió, que acabava de transportar els nens i les nenes a la lectura proposada.
Carta a la Teresa Pàmies
Maria Barbal repassa la trajectòria de Teresa Pàmies a través d’una carta que li adreça en què recorda tots els moments compartits físics o no, els lligams entre les dues escriptores.
Relacions brossianes
Joan Brossa i el Centre de Lectura tenen certa història en comú, la repassem en els seus diferents aspectes.
Exposició fotogràfica: «Imatges d’ahir i d’avui del Centre de Lectura»
Josep Toset ens explica com es va gestar l’exposició «Imatges d’ahir i d’avui del Centre de Lectura» i ens n’ofereix un tast.
Un relat històric: fer visibles les dones antifeixistes
Carme Porta remarca visibilitzar les dones i, per fer-ho, reclama reescriure la història, també la història de l’antifeixisme, perquè tot i silenciades, les dones hi són i també han jugat un paper determinant, poques han aconseguit destacar en l’engranatge patriarcal del qual tots som víctimes.
L’Altafulla encisadora
Joan Perucho a Les històries naturals, a través d’Antoni de Montpalau, recorda Martí Ardenya en passar per Altafulla. Veurem qui va ser i què més destaca en la literatura oral o escrita d’Altafulla, com per exemple les bruixes, que la fan tan encisadora.
El règim del 78 a la Revista del Centre de Lectura
Antoni Nomen repassa els seus vincles amb la Revista del Centre de Lectura, començant per un període de traspàs problemàtic, amb la direcció a càrrec de Xavier Amorós, essent president del Centre, Ramon Amigó, i després passant a mans del nou president de l’entitat, Jordi Escoda, tot i que qui en prengué la batuta fou Joaquim Mallafrè i després ho feren Joan Abelló i ell mateix.
El llegat d’una escriptora coartada, el cas d’Eulàlia Amorós
Repàs de l’activisme d’Eulàlia Amorós i la seva creació literària que la porta a escriure, primer a la revista clandestina Curial (1949) i a les Antologies poètiques universitàries (1949-50), per desembocar a les Antologies de la poesia reusenca (56-61), que Bonaventura Vallespinosa va dirigir com a president de la Secció de Lletres del Centre de Lectura.
Llucieta Canyà, el pas per Reus de «l’eterna criatura empordanesa»
Pionera femenina del periodisme escrit a les redaccions catalanes, Llucieta Canyà va publicar un veritable best-seller la dècada dels 30: L’etern femení, una obra que parlava dels atributs de la dona en la seva relació amb els canvis socials. Resident a Reus a partir del 1936 i apartada de l’univers periodístic de la capital catalana, Canyà va intentar reinventar-se amb col·laboracions al Diario Español tot resituant-se ideològicament en un règim com el franquista que deixava poc espai a les dones. Malgrat els seus esforços, el seu pas per Reus i per institucions com el Centre de Lectura va ser poc reeixit. Aquest article repassa els anys reusencs de Canyà i subratlla les tesis ja apuntades per l’escriptor Xavier Amorós i altres intel·lectuals reusencs sobre l’autoria de qui Josep Maria de Sagarra va definir com «l’eterna criatura empordanesa».
Educar avui amb mirada àmplia
Dels inicis com a mestra a l’escola Talitha a la fundació i la tirada endavant de l’escola Mowgli de Reus, sense obviar els contes, trobem una gran tasca educadora duta a terme per l’Àngels Ollé, que se suma a la renovació pedagògica que s’inicia durant el franquisme.
La iaia Teresa
Àlex Pàmies Queralt, net de Teresa Pàmies, recorda la seva àvia, aquella àvia propera i alhora amb un llegat impressionant a les espatlles, a casa de la qual era sovint –passat el seu periple a l’exili i dedicada, entre altres coses, a escriure.
Qüestionari de resposta breu
Diferents estudiosos ens ofereixen la seva visió de Joan Brossa a través de 10 preguntes de resposta breu que els hem fet arribar.
Xavier Amorós, et guardem la paraula
Record homenatge de Xavier Amorós per commemorar els seus 100 anys, presentant (a grans trets) què inclou el monogràfic d’aquesta revista.
Recollint el llegat de Gabriel Ferrater i més enllà
Aquesta revista inclou molts records, un monogràfic dedicat a Gabriel Ferrater, però també un altre apartat dedicat a Xavier Amorós i articles solts dedicats al Dr. Josep Laporte i a Francesc Tosquelles, entre altres aportacions.
Fa cent anys a Catalunya. Un cop d’ull
En aquest article es revisen no només els episodis més remarcables de Catalunya sinó de Reus al llarg dels darrers cent anys. Podem veure com Reus i el Centre de Lectura sempre han estat allí, intentant estirar del fil. Finalment, se’n fa un balanç per veure què s’ha aconseguit mantenir o tirar endavant i què s’ha perdut.
Els pistolers de blau
Joan Mas Quetglas ens marca l’inici de Falange Española a les illes Balears, una història que va de bracet del marquès de Zayas, entre d’altres, i que, en aquells inicis, no comptava amb el beneplàcit amb què sí que sembla que compta ara.
Reus a Les històries naturals de Joan Perucho
Fina Masdéu cerca la presència reusenca a Les històries naturals de Joan Perucho que, ens diu, és més qualitativa que quantitativa. L’analitza a fons per fer-nos veure que no només hi ha personatges, sinó també textos i títols que fan que la petjada reusenca en el llibre sigui més present que no ho sembla en una lectura poc atenta.
La cinquena època de la Revista del Centre de Lectura del gener de 1988 al juny del 1989
Joan Ballester repassa la seva vinculació amb la Revista del Centre de Lectura: alguns dels col·laboradors amb qui es va comptar, la publicitat que incorporava, els tiratges –que augmenten en encartar-se al Reus Diari, i el que va significar això–, etc.
Una mà estesa
Diversos artistes i escriptors s’agermanen per donar presència a un moment, el del confinament, que ens va canviar el dia a dia a tots. Veus diverses i polièdriques, com la realitat a la qual representen i la que n’ha resultat, perquè sembla que la covid-19 no té massa intenció de marxar, si més no, a curt termini.
Regina Figuerola Rebull
La jove Regina Figuerola va poder aconseguir treballar al Centre de Lectura com a auxiliar de bibliotecària, però realitzant aquesta funció i amb l’adveniment de la Guerra Civil Espanyola va rebre l’impacte d’una de les primeres bombes que l’exèrcit franquista va fer explotar sobre la societat civil reusenca i hi va deixar la vida. Tenia 19 anys.
Records, vivències…
Dolors Esquerda topa amb la Renovació Pedagògica en entrar a treballar a l’Escola Mowgli on entra en contacte amb l’Àngels Ollé. Ens explica què va representar per a ella aquell nou univers.
Secrets de família
Aquest article pretén acostar les figures de dues dones, dues esposes, dues mares, molt allunyades en el temps però unides per l’amor que senten per un home absent, exiliat, rebel o pres, fent un joc metaliterari entre la primera de les Heroides de l’escriptor romà Ovidi, una carta de Penèlope a Ulisses i una falsa carta de Teresa Pàmies a Gregorio López Raimundo, escrita a partir de fragments de la novel·la Amor clandestí. El seu fill petit, Sergi Pàmies, en el seu últim llibre L’art de portar gavardina, a «No sóc ningú per donar-te consells» irromprà com un nou Telèmac, afegint un tercer punt de vista a la història. Sense rancúnia, reflexionant sobre el paper del fill amb un monòleg interior madur i sincer que esdevé un veritable homenatge al pare absent.
Jordi Coca: Joan Brossa o el pedestal són les sabates (Muro, Ensiola, 2019)
L’any 1971 Jordi Coca va publicar un llibre entrevista, Joan Brossa o el pedestal són les sabates, que aquest 2019 es reedita i aquí en podreu trobar, com a primícia, el pròleg.
Les seus del Centre de Lectura de Reus des de la seva fundació l’any 1859 fins la inauguració de les obres de reforma de la seu definitiva l’any 1921
Anton Pàmies ens fa un repàs per les diferents seus del Centre de Lectura i ens explica el motiu dels diferents canvis i dels diferents usos de cada localització.
Una lluita antifeixista que esdevé imprescindible
Jorge Mancebo ens exposa a grans trets d’on ha sortit l’extrema dreta que campa pel País Valencià i què ha suposat ser un dels seus principals camps de batalla a casa nostra: els atacs rebuts per una part de la societat (l’antifexista) i la impunitat per l’altra (la feixista), però també com se l’ha combatuda; la qual cosa dona pistes de com continuar actuant.
Joan Perucho i Joan Miró: Mont-roig
És resseguint el contacte entre Joan Perucho i Joan Miró que Martí Rom ens connecta, també Perucho, amb Mont-roig tant de manera física com de manera escrita. Veurem l’abast d’aquest vincle i els textos que hi fan referència.
«Sí, vull»
Pilar Crua recorda les entregues de la Revista del Centre de Lectura de les quals es va fer càrrec com a directora, tot tenint en compte els diferents números que van sortir i els directors i editors precedents de la publicació. Parla del canvi de rumb que s’hi va donar, del suport de Joaquim Mallafrè com a editor, així com de les efemèrides històriques amb què va topar, i de la il·lusió i la professionalitat amb què ella ho va encarar.