De llibres i altres


La premsa com a espill

Exhaustiva radiografia –des de l’anàlisi del missatge periodístic– de les actituds socials i polítiques pel que feia a l’emergència del període 1868-1874. Estudi complementari amb altres recerques d’aquest historiador pertanyents a l’àmbit del Baix Camp. Model analític que mostra com la història local, comarcal, és el fonament de la història nacional.


Marxisme de la voluntat i revolució cultural

Encertada, per útil, edició d’articles d’Antonio Gramsci (1891-1937) al voltant de la Revolució Russa. L’interès en transcendeix el fet i situa el lector davant conceptes i reflexions que, ben emprats, esdevenen referents en la present conjuntura nacional (guerra de posicions) i internacional (misèria de l’economicisme). Excel·lent introducció de Joan Tafalla, un dels màxims exponents de la projecció del pensament del filòsof de la praxi sard.


Referents

Assaig al voltant de l’evolució de les esquerres continentals. Sota un prisma proper a l’imaginari anarquista, l’autor dissecciona escenaris polítics i preses de posició teòriques que permeten situar-nos en un present quasi desert d’idees dignificadores. Se’ns hi adverteix la reproducció d’estereotips que impedeixen el desenvolupament de fets revolucionaris.


Lletres de lluita

El material epistolar és fonamental per a obrir nous camins de recerca i de reflexió. En el cas d’Andreu Nin, l’obra publicada per Laertes, ofereix al lector ambients, contextos i protagonistes, els quals giravolten al voltant de la decisiva conjuntura soviètica dels anys vint, després del traspàs de Lenin.


Nació i revolució democràtica

Referent teòric i polític destacat pel que fa a la defensa i projecció de la legitimitat revolucionària dels moviments d’alliberament nacional, llur dret a l’autodeterminació (i a la separació), Andreu Nin ofereix al lector interessat i a l’estudiós un conjunt de reflexions i programes que, des dels anys de la Primera pre-Guerra Mundial fins a mitjan anys trenta, influïren en el sorgiment de nous estats antiimperials. Alguns d’aquests plantejaments mostren la historicitat del fet nacional –i la seva vigència–, en el marc actual definit per una conjuntura (cicle?) de revoltes contra la dominació d’elits parasitàries i els estats que les legitimen.