Exhaustiva radiografia –des de l’anàlisi del missatge periodístic– de les actituds socials i polítiques pel que feia a l’emergència del període 1868-1874. Estudi complementari amb altres recerques d’aquest historiador pertanyents a l’àmbit del Baix Camp. Model analític que mostra com la història local, comarcal, és el fonament de la història nacional.
Encertada, per útil, edició d’articles d’Antonio Gramsci (1891-1937) al voltant de la Revolució Russa. L’interès en transcendeix el fet i situa el lector davant conceptes i reflexions que, ben emprats, esdevenen referents en la present conjuntura nacional (guerra de posicions) i internacional (misèria de l’economicisme). Excel·lent introducció de Joan Tafalla, un dels màxims exponents de la projecció del pensament del filòsof de la praxi sard.
Assaig al voltant de l’evolució de les esquerres continentals. Sota un prisma proper a l’imaginari anarquista, l’autor dissecciona escenaris polítics i preses de posició teòriques que permeten situar-nos en un present quasi desert d’idees dignificadores. Se’ns hi adverteix la reproducció d’estereotips que impedeixen el desenvolupament de fets revolucionaris.
Joan-Enric Vidiella i Bessa recull l’aportació de l’advocat reusenc Ramon Vidiella Balart a través de tres apartats: un de biogràfic, un de documental i un de cronològic, per tal de poder-nos-en fer arribar totes les facetes: la vital, social, cultural i formativa. D’aquesta manera podem imaginar-nos millor l’abast de la seva estratègia política.
El llibre aborda l’aportació ideològica de Pere Vigués i els seus companys del grup d’«Allà baix» en l’articulació del comunisme ‒especialment al Vallès, però d’aquí arreu del Principat de Catalunya‒, la qual cosa passa pel compromís social de l’intel·lectual. S’aposta per una literatura proletària que expressi les tensions fonamentals de l’ambient social i l’estructura política del moment.
El material epistolar és fonamental per a obrir nous camins de recerca i de reflexió. En el cas d’Andreu Nin, l’obra publicada per Laertes, ofereix al lector ambients, contextos i protagonistes, els quals giravolten al voltant de la decisiva conjuntura soviètica dels anys vint, després del traspàs de Lenin.
Tate Cabré ens guia pels cementiris de les comarques que conformen les Terres de l’Ebre i la vegueria del Camp. Ens explica el rerefons de les construccions –i ens les analitza–, de manera que les podem enllaçar amb els esdeveniments històrics i els personatges més destacats.
Alain Badiou aprofundeix en aquest llibre en allò que és i no és el marxisme, i això el porta, entre d’altres aspectes, a reflexionar sobre la manca de sentit de la dualitat entre materialisme històric/dialèctic, el «discerniment» i les seves conseqüències, així com que la unió entre classe i política explica el sentit del marxisme.
Referent teòric i polític destacat pel que fa a la defensa i projecció de la legitimitat revolucionària dels moviments d’alliberament nacional, llur dret a l’autodeterminació (i a la separació), Andreu Nin ofereix al lector interessat i a l’estudiós un conjunt de reflexions i programes que, des dels anys de la Primera pre-Guerra Mundial fins a mitjan anys trenta, influïren en el sorgiment de nous estats antiimperials. Alguns d’aquests plantejaments mostren la historicitat del fet nacional –i la seva vigència–, en el marc actual definit per una conjuntura (cicle?) de revoltes contra la dominació d’elits parasitàries i els estats que les legitimen.
Ressenya d’una compra recent feta pel Centre de Lectura: la comèdia La Razón Triunfará (1932), que gira entorn la lluita de la Raó i la Veritat, de l’anarquista reusenc Ferran Fontana, de qui Frederic Samarra Sancho ens posa en antecedents i que, a través d’aquesta obra, podrem comprendre millor.
La narració històrica del periodista Juanjo de la Asunción fa un retrat d’època de militants i activistes dels anys setanta al si de les Plataformes Anticapitalistes, d’aquesta manera entenem tot el que van significar i ens incita a pensar on som ara.
La biografia d’Enric Valor que Francesc Gisbert ens ofereix comença per arrelar-lo a la terra que tant li fornirà des del punt de vista lingüístic, acompanyat de la família; després vindrà el sotrac de la ciutat, Alacant, i encara l’estada a la presó Model de València, però sempre amb el neguit lingüístic acompanyant-lo.
Isabel Martínez ens explica l’exposició que vam poder observar del 14 d’octubre al 26 de novembre a la Sala Fortuny de l’entitat: «Dones artistes oblidades per la història», d’Isabel Jover. Un conjunt de 27 retrats de dones artistes a les quals Jover pretén treure del silenci al qual la societat patriarcal les ha sotmès.
Anàlisi creativa de l’aposta narrativa de Rosina Ballester. El títol d’aquesta nova veu és Liquidació i es basa en la literatura del jo per submergir-se en el món de la violència masclista, que denuncia.
Eva Vilarrasa ens treu la bena dels ulls amb aquest recull de contes (Sense diagnòstic) per oferir-nos una mirada amable i emotiva davant d’aquells que pateixen malalties minoritàries, per aprendre a entendre’ls i a integrar-los.
Ressenya del poemari Si això ha de durar, d’Antoni Nomen. L’article analitza la poètica en què se sustenten els versos, els quals, sota un fonament descriptiu i a partir de pulsions de l’actualitat immediata, s’ajusten a elaborats imperatius formals.
El premi Documenta 2020: Els desperfectes, d’Irene Pujadas, no deixarà ningú indiferent. Crearà addicció o rebuig. Hi trobem una realitat descarnada i contrafeta passada pel sedàs del realisme màgic i l’humor negre que permet que tot sigui possible.
Núria Cadenes recupera la història de Guillem Agulló per explicar-nos no només qui va ser i què li va passar, sinó també tot el que va començar el dia que els feixistes van decidir matar-lo a Montanejos l’11 d’abril del 1993 i com, després de morir, malgrat la impunitat dels assassins (o precisament per això) van néixer milers de Guillems.
Ressenya del llibre La immigració occitana a la Catalunya Moderna que analitza la importància de les migracions per a Catalunya, en concret, la migració occitana, la petjada de la qual és fàcilment percebible.
Al Teatre Bartrina vam poder veure l’obra teatral que recorda com va morir a Reus víctima de la brutalitat franquista Cipriano Martos. Amb ella se’n recupera la història que els assassins van voler amagar. Es planteja que a Reus ja és hora que es faci alguna cosa per reparar aquella injustícia.
Ressenya de Tots els camins de Joan-Francesc Mira, el segon volum de les seves memòries, que ens permet entendre d’on prové tota la seva base intel·lectual; explica les situacions viscudes d’un escriptor, amb el bagatge llatí, romà, com a rerefons. Una època que marcà una trajectòria.
L’exposició, que arrenca de l’impacte produït en Miquel García llegir la notícia, trobada en un breu en un diari local publicat als anys de la Guerra Civil Espanyola, d’una representació, al Teatre Fortuny de Reus, de la sarsuela Amor i metralla ens transporta un moment en què Reus va ser víctima de bombardejos.
Repassem dos llibres de Juan Carlos Moreno Cabrera que serveixen per constatar les bases culturals i vies de difusió d’un argumentari que, sota l’aparença de reglamentació d’una suposada democràcia lingüística, té per objectiu la jerarquia (darwinisme lingüístic) i cínica demonització de les llengües sense estat. Ens mostren com un model d’organització «nacional» jeràrquic estableix les precondicions d’un model polític glotofàgic configurador de l’hegemonia monolingüe substitutòria.
Ressenya del llibre de Ricard Pérez Casado Ser valencians en què, fruit de la seva competent posició, fa balanç de història que ha portat a la situació actual el País Valencià i, de retruc, analitza la de l’Estat espanyol –una no es pot entendre sense l’altra.
Maite Montagut fa una entrevista panoràmica a un referent liberal del pensament sociològic. A través de la biografia intel·lectual i acadèmica de Salvador Giner el lector té a l’abast diversos contextos i situacions que permeten resseguir el bastiment d’itineraris de recerca i d’estratègies d’organització en l’àmbit institucional.
Ressenya de l’obra de Ramon Amigó i Anglès Onomàstica de Castellvell del Camp i d’Almoster, a través de la qual no només podem recuperar el seu treball sobre aquests dos pobles, sinó també copsar la seva gran vàlua professional.
Quim Besora analitza l’últim poemari d’Aureli Trujillo (A l’ombra de les paraules) fruit d’una lectura pausada i atenta, després d’una primera lectura desbocada, que el du a reportar-nos-en algun fragment i a reflexionar en veu alta sobre tot allò que extreu d’aquest acostament minuciós.
La rememoració de l’esperit que amarà la medicina preventiva resta ben delimitat i definit en el llibre catàleg editat amb l’avinentesa de la commemoració del centenari de la naixença del científic reusenc. Els textos que s’hi inclouen són, a tall de brúixola de seguiment, il·lustratius d’un model mèdic sense parió i, també, sense continuïtat ètica present.
Josep Millo repassa el llibre Poemes d’un temps de Ricard Avellan, a través del qual entrem de ple en els seus ideals i els seus pensaments i ens submergim en un temps en què el simple fet d’escriure en valencià ja suposava una declaració de principis.
Lectura d’Enlloc, la darrera novel·la de Magí Sunyer, en el context de la totalitat de la seva producció novel·lística, en especial pel que fa al personatge conductor del relat i a la concepció de l’amor i el sexe, al si de la parella heterosexual, com a perpetu motiu d’íntim conflicte psicològic.
Antoni Nomen comenta el recent llibre de versos de Montse Farrés i, a propòsit, repassa la trajectòria poètica de l’autora, la situació de la poesia eròtica reusenca i la utilització de la poesia com a font d’autoconeixement.
David Nel·lo ens parla de l’ofici d’escriptor i traductor en la seva última novel·la, premi Sant Jordi 2019, en què tot s’acaba mesclant de manera que aquest sigui el tema latent darrere d’una amistat esllanguida. L’ambició per l’èxit acabarà fent estralls. Tard, se’ns en mostraran els motius, o no tot és tan clar com sembla?
Xavier Ferré recupera la figura d’Aina Moll, i en fer-ho, també la del seu pare, a partir de la biografia feta per Pilar Arnau que analitza detingudament; un llibre que revaloritza i visibilitza tota la tasca a favor de la llengua feta per la filla de Francesc de Borja Moll.
Què passaria si t’han muntat la vida per viure-la d’una determinada manera i tu t’hi avens i ho fas tal com pertoca, tal com t’han ensenyat i saps fer-ho, però de sobte un descuit ho capgira tot i et sents en una vida que no és la teva? Aquest és el cas de Tristany, el protagonista de la novel·la del mateix nom d’Anna Monreal, premi de novel·la curta Just M. Casero 2018.
Xavier Ferré analitza la memòria gràfica de més seixanta anys de lluita independentista que aporta el llibre Difon la idea!; un llibre que recull un imaginari denotatiu d’una orientació ideològica molt clara i que explicita algunes qüestions pendents.
L’opera prima de Daniel Recasens ens porta des de Reus cap a Londres i des de la infància cap a l’adolescència. En una edat amb molta acció i en una relació entre tres amics que esdevindrà trepidant i amarada per un sentiment de culpa del qual no es podran desempallegar com tampoc dels destins on semblen abocades les seves vides.
Més enllà d’avançar-nos quin tipus de definicions i de conceptes podem trobar dins del llibre de referències nacionals de Ferran Lupescu, Xavier Ferré n’analitza el que se n’extreu des del punt de vista intel·lectual, ideològic i polític. El llibre connecta amb altres disciplines i està escrit amb voluntat crítica, i Ferré el marca com a referent necessari entre els estudiosos de les nacions.
Pasqual Moreno recull en el seu llibre fets, vivències i concepcions d’una vida a l’exili –en diferents indrets de l’Estat francès– que li permet contactar amb persones de relleu per la nostra historiografia o, si més no, ens permet a nosaltres entendre on som i d’on venim.
Anàlisi de l’aportació de Marta Vallverdú i Borràs amb el llibre Seixantisme. L’esclat cultural català dels 60 i valoració de tot el que pot significar i pot acabar generant, amb una crida a treballar-ho des de Reus.
L’autor, filòsof, poeta i performer, recupera la presentació feta a la Biblioteca Amorós del poemari d’Antoni Nomen Ja no és ahir i encara no és demà, una versió reduïda del qual ha estat publicada recentment a la revista Caràcters de la Universitat de València: https://revistacaracters-uv.es/la-ironia-i-lambiguitat-com-a-forma-de-vida-una-interpellacio-a-lautor/
Ressenya del llibre d’Albert Balcells: La projecció exterior de Catalunya al món d’entreguerres, situat essencialment entre el 1919 i el 1939, que analitza conjuntures que inclouen mediadors i juristes –Joan Estelrich i Francesc Maspons i Anglesell– i humanistes –Josep Maria Batista i Roca– vinculats a la Mancomunitat de Prat de la Riba i de Puig i Cadafalch a fi d’interpel·lar la Societat de Nacions, avantsala de les Nacions Unides.
Anàlisi de Geografia vital de Francesc Pujols, un llibre de Joan Cuscó Clarasó, a través del qual se’ns descriu el paisatge pujolsià més remarcable, però també el que acaba definint el projecte humà de Pujols.
Ressenya del llibre de Josep Maria Gort: Essenis, cristians i càtars, del qual es poden fer dues lectures pel cap baix. L’«externa», en què es valoren els primers cristians com a moviment social. I l’«interna», que desmenteix per la metodologia inductiva-deductiva fets que teníem per versemblants.
Per d’abordar l’Any Ferrater, l’editorial Comanegra va encarregar una antologia de textos seus a Marina Porras i el resultat n’és: Donar nous als nens (traducció de Da nuces pueris), el llibre que es ressenya. Una fantàstica porta d’entrada per conèixer Gabriel Ferrater i deixar-se seduir per aquest poeta que canvià completament el panorama poètic als anys seixanta i que deixà empremta en tots i cadascun dels àmbits intel·lectuals pels quals es va interessar.
El món adult es construeix sobre els ciments del món infantil, sent el món de les relacions socials i familiars la peça clau. Les insatisfaccions afectives infantils es reelaboraran i es perllongaran al llarg de la vida adulta així com les pors i les covardies que actuaran com a fre a la pròpia felicitat. Les màscares, tard o d’hora, cauran i ho faran de forma caòtica i desordenada, desbordant-t’ho tot.
Anàlisi del llibre sobre Gabriel Ferrater fet per Jordi Amat, un treball que permet comprendre millor la figura del poeta reusenc, però que també se’ns presenta amb certes mancances.
Ressenya deconstruïda del poemari Ja no és ahir i encara no és demà, d’Antoni Nomen.
Amb una lectura historicista i a partir de la crítica textual, el comentarista elabora al seu torn un discurs en què, replicant el text analitzat, s’interroga sobre els límits del jo tant a escala estrictament ontològica com sobre la pretensió d’imaginar una revolta contra el desenvolupament helicoïdal.
Ressenya de Ràbia, de Sebastià Alzamora, un llibre en què s’analitza la ràbia, no de la gossa protagonista: la Taylor, sinó de la societat malalta que li ha causat la mort.
Diàleg amb el llibre Independència és revolució. La sobirania en un món en crisi d’Albert Botran, que intenta situar l’independentisme en l’esdevenir de la història catalana per entendre’l actualment i plantejar possibles sortides a la situació actual.
Anàlisi de Torturades, de Gemma Pasqual i Escrivà, un llibre en el qual l’autora posa nom i cognoms a vint-i-dues dones que van passar per les dependències de la comissaria de Via Laietana. Vint-i-dos exemples de detingudes que van patir humiliacions, escarni i tortures físiques i psíquiques, tant de la policia franquista com de la posterior.
Repàs per part de Joaquim Mallafrè d’alguns dels personatges, alguns de coneguts mutus, que recull Ramon Gomis al seu llibre, així com esbós del tipus de retrat que en fa.
Ressenya d’Els que manen. Vida i obra de les 50 famílies que mouen els fils de Catalunya, un llibre que fa referència a la influència social que tenen i/o busquen eixamplar un conjunt de famílies de l’(alta) burgesia catalana i com, sovint, aquest fet implica un desarrelament en clau catalana.
Ressenya del llibre Entre Orfeu i Plató de Joan Cuscó i Clarasó, en el qual es mostra la necessitat de vincular més la música amb les altres disciplines i, en darrer terme, amb la vida mateixa per tal d’obtenir-ne més aprofitament, més riquesa personal.
Ressenya de L’obra folklòrica d’Isidor Macabich, de Joan Gomila Pere, que reivindica la vàlua de l’aportació als camps del folklore i l’etnopoètica d’Eivissa d’Isidor Macabich i Llobet, el seu abast i influències posteriors de la seua tasca.
Anàlisi de la primera novel·la d’Antoni Veciana, que ens submergeix sota el mar i ho fa en llenguatge mariner, tot basant-se en la mitologia.
Aquest text transcriu la presentació feta al Centre de Lectura de Reus, el 2 d’abril del 2022, com a cloenda de l’exposició de Toni Giró «Res és possible, tot es mou», comissariada per Aureli Ruiz. Sintetitza la instal·lació de l’escultor en quatre lectures: postmonument, postantropocè, arqueologia especulativa sobre el futur sense humans i simbologia esotèrica.
Retrat de Miquel Bonet i anàlisi del seu darrer llibre, un recull de diferents dels seus articles centrats en el Camp de Tarragona, del qual es van destacant les aportacions més destacables.
Anàlisi de les entrevistes a Joan Fuster que Isidre Crespo ens aporta a De viva veu, tenint en compte el moviment històric en què es produeixen i l’aportació que representen en cada cas tant per conèixer millor Joan Fuster, com el país i nosaltres mateixos.
Contemplant les planxes dels gravats de Goya a l’Academia de San Fernando a Madrid, el somni de la raó va començar a produir monstres que podrien ser actuals. En aquesta imatge, veiem el soldat vomitant en el camp de batalla i la llum del no-res que ho envaeix tot.
Vallverdú, Josep (2023): Proses de Ponent. Juneda: Fonoll, 254 p. Joan Fuster, amb Nosaltres, els
