Monogràfic dedicat a Teresa Pàmies publicat al 2n quadrimestre de 2019
En aquesta ocasió ens acostem a Teresa Pàmies, aprofitant que enguany se’n celebra el centenari del naixement. Crèiem que una dona ferma i íntegra com ella –en uns moments en què, precisament, ser dona, sense cap altre adjectiu, ja era molt difícil i complicat–, així com per tot el que va significar de convicció, ideals i memòria col·lectiva, entre molts altres aspectes, bé mereixia que la Revista del Centre de Lectura s’hi aturés i se sumés, d’aquesta manera, a l’Any Pàmies.
Entrevista a Montse Barderi, comissària de l’Any Pàmies (amb motiu del centenari del seu naixement), per introduir-nos millor en la nostra coneixença de Teresa Pàmies: qui va ser i quin llegat ens va deixar, però també en el paper de Montse Barderi a l’hora de promoure-la a partir del nomenament de la Institució de les Lletres Catalanes.
Maria Barbal repassa la trajectòria de Teresa Pàmies a través d’una carta que li adreça en què recorda tots els moments compartits físics o no, els lligams entre les dues escriptores.
Àlex Pàmies Queralt, net de Teresa Pàmies, recorda la seva àvia, aquella àvia propera i alhora amb un llegat impressionant a les espatlles, a casa de la qual era sovint –passat el seu periple a l’exili i dedicada, entre altres coses, a escriure.
Aquest article pretén acostar les figures de dues dones, dues esposes, dues mares, molt allunyades en el temps però unides per l’amor que senten per un home absent, exiliat, rebel o pres, fent un joc metaliterari entre la primera de les Heroides de l’escriptor romà Ovidi, una carta de Penèlope a Ulisses i una falsa carta de Teresa Pàmies a Gregorio López Raimundo, escrita a partir de fragments de la novel·la Amor clandestí. El seu fill petit, Sergi Pàmies, en el seu últim llibre L’art de portar gavardina, a «No sóc ningú per donar-te consells» irromprà com un nou Telèmac, afegint un tercer punt de vista a la història. Sense rancúnia, reflexionant sobre el paper del fill amb un monòleg interior madur i sincer que esdevé un veritable homenatge al pare absent.
Guillem Martínez recupera el pas de Teresa Pàmies pel II Congrés Mundial de la Joventut celebrat a Nova York el 1938 al costat de Margarita Robles i de molts altres més assistents, un total de més de 500 assistents de 52 països i 18 delegacions internacionals.
L’article presenta l’amistat epistolar que van mantenir Teresa Pàmies i Antònia Abelló, dues dones escriptores que compartien la passió per l’escriptura memorialística com a compromís ètic contra l’oblit, i se sentien unides, a més, per uns topants ideològics molt propers. Les dues pertanyien als vençuts de la guerra civil i als resistents a la dictadura franquista.
L’article recull les aportacions de Margarida Aritzeta, Olga Xirinacs i Teresa Pàmies en la taula rodona: «Feminisme i literatura» que es va dur a terme, organitzada per la Secció de Llengua i Literatura, el 17 de desembre del 1985 al Centre de Lectura.
