Cent anys d’excursions del Centre de Lectura

Aquest escrit pretén ser una síntesi de la conferència que amb motiu de la commemoració del centenari de la inauguració de la remodelació de l’estatge social del Centre de Lectura vaig pronunciar el dia 19 d’octubre del 2021. Podeu trobar-la al següent enllaç: https://youtu.be/lC-U2d6BmEg

Aquest recull no pretén ser exhaustiu i és un recorregut per aquells fets que he considerat més significatius esdevinguts en aquests 100 anys i  dels quals també he trobat suport gràfic. La majoria de fotografies són de l’arxiu fotogràfic de la Secció Excursionista, també n’hi ha alguna del CIMIR, de l’arxiu del CEC i algunes cedides pels socis de l’entitat Claudi Aguadé (que ens va cedir les fotografies del seu oncle Jaume Aguadé), Maria Rosa Ferrater, Rafel Ferré i Joan Papasseit, que ens ha cedit fotografies del seu pare: Pere Papasseit.  Agraeixo als socis de la Secció Excursionista que han compartit amb nosaltres els seus documents gràfics i encoratjo a tots els que tingueu algun document de l’activitat seccional de tots aquests anys susceptible de ser digitalitzat a cedir-nos-el temporalment. Amb aquest gest contribuireu a recollir el sòlid bagatge històric de la Secció Excursionista del Centre de Lectura de Reus.

Per raons òbvies el gruix de l’activitat de la Secció Excursionista durant aquests cent anys s’ha fet fora del carrer Major, tot i que l’organització de les excursions i actes culturals s’han fet al si de l’antic casal dels marquesos de Tamarit.

Si comencem el recorregut per les activitats fetes per la Secció Excursionista des del 1921 el podem començar al mateix Centre de Lectura on hi trobem el museu. El museu es nodrí de les sortides que feien els socis de la Secció. Aleshores el Patrimoni no tenia gaire protecció i en recollir algunes peces es pretenia preservar-les de la seva desaparició o destrucció. Més endavant el museu ja fou gestionat directament pel mateix Centre i en clausurar-se aquest el 1939 arran de l’ocupació de la ciutat per part dels militars feixistes espanyols, bona part de la col·lecció passà al Museu Municipal de Reus.

Menys conegut és el gimnàs que també allotjava l’edifici del carrer Major i que gestionava la Secció Excursionista. L’existència del gimnàs no es perllongà gaire en el temps tot i que després de la reobertura del Centre tornà a obrir-se un temps. El gimnàs s’ubicava a la planta baixa de l’edifici aproximadament on ara hi ha el bar. Potser si l’existència del gimnàs hagués persistit fins a l’actualitat, i donada l’acceptació que té a hores d’ara el body building entre els més joves, igual la nostra entitat gaudiria d’una massa social més nombrosa, rejovenida i musculosa…

Evarist Fàbregas fou el filantrop que va comprar i arranjar l’edifici per al Centre de Lectura. Entre les propietats de Fàbregas hi havia el mas dels Frares al terme de la Febró. Aquest mas era una antiga dependència d’Escala Dei, ell l’adquirí i l’arranjà com a residència a la muntanya. Fàbregas va ser dels primers reusencs amb automòbil i per aquest motiu va fer-se construir una carretera per poder arribar fins al mas amb el seu automòbil. El 1926 una delegació del Centre de Lectura encapçalada pel seu president, Pere Cavallé, va noliejar un curiós automòbil per visitar a Evarist Fàbregas al mas dels Frares. Paradoxalment l’arribada de la Segona República Espanyola el 1931 tingué conseqüències desastroses per a Evarist Fàbregas. La retirada del compte de CAMPSA del Banc de Catalunya per iniciativa del ministre d’Hisenda del nou govern republicà espanyol provocà la fallida del Banc de Catalunya i, per extensió, la ruïna econòmica d’Evarist Fàbregas que va haver de malvendre totes les seves propietats. Ja en període franquista la finca del mas dels Frares acabà sent propietat de la Diputación Provincial i aquest ens tingué la «feliç» iniciativa de donar la finca de Les Pinedes al Ejército Español a fi que hi instal·lés un campament de las Milicias Universitarias, allò que es coneix com «Los Castillejos». Al mas dels Frares els militars hi van posar una granja de porcs abocant els purins al medi natural. Tot plegat, una dissortada història…

Durant aquells anys la Secció Excursionista organitzava excursions i també viatges a llocs aleshores considerats llunyans. La fotografia del vapor Anita a Tortosa dona testimoni del viatge de cap de setmana que es va fer a Tortosa i al Delta de l’Ebre. Les excursions fluvials per l’Ebre s’han anat repetint en aquests cent anys com ho testimonien les fotografies fetes als anys 60 i les fetes ja ben entrat el segle xxi.

Vapor Anita entre Tortosa i el Delta de l’Ebre

Móra d’Ebre, octubre del 1965

Aigües amunt de Xerta, 1966

Faió, juliol del 2013

El 1923 es va organitzar un viatge a París i als camps de batalla on s’havia desenvolupat la cruenta batalla de Verdun durant la guerra europea, feia aleshores pocs anys. El cost del viatge fa palès que alguns dels socis de la Secció gaudien d’una bona posició econòmica. Malgrat això, la Secció també endegà una «Caixa d’Excursions» amb la voluntat que els socis amb pocs recursos poguessin assistir a les excursions que s’organitzaven.

A partir del 1926, la Secció Excursionista experimenta un impuls en les seves activitats amb l’entrada a la seva Junta de gent més jove. Apareixen noms com Josep Iglésies o Joaquim Santasusagna. Són els anys dels Aplecs Excursionistes de les Comarques Tarragonines que es van celebrar entre el 1927 i el 1936 i que van tenir un gran èxit de participació. La Secció Excursionista va tenir-hi un important paper com una de les entitats organitzadores.

També en aquest període de temps es preparen i s’editen les guies itineràries signades per Iglésies i Santasusagna, el 1929 la Guia de les Muntanyes de Prades i el Montsant, el 1931 la del Camp de Tarragona a l’Ebre i, finalment, la de les Valls del Gaià del Foix i de Miralles el 1934… Malauradament l’esclat de la guerra avortà la preparació de la guia itinerària dels Ports.

Amb l’aprovació de l’Estatut del 1932 s’obrí la possibilitat d’establir una nova divisió territorial de Catalunya que superés la «división provincial» feta des de Madrid el 1833 i tan allunyada de la realitat geogràfica de Catalunya. Per tal que la nova divisió fos una realitat calien una sèrie d’estudis i treballs previs. Josep Iglésies en fou un dels impulsors, juntament amb Pau Vila, i aprofità algunes de les excursions de la Secció Excursionista per fer «treball de camp». També es van divulgar aquests treballs previs en publicacions i conferències al Teatre Bartrina que aleshores també feia la funció de sala d’actes del Centre de Lectura. La nova divisió territorial de Catalunya en comarques i vegueries entrà en vigor el 1936, però tingué una existència efímera ja que en acabar la guerra es tornà a la «división provincial», la qual encara a hores d’ara (i ja estem a la tercera dècada del segle xxi!) és plenament vigent per vergonya de tots.

A partir del juliol del 1936 tot s’estronca, primer amb la guerra en la qual el Centre de Lectura i la seva bibliotecària Regina Figuerola són víctimes de les bombes feixistes i, posteriorment, en ocupar els militars revoltats Reus el gener del 1939 amb la clausura del Centre fins el 1948.

Poc temps després de la reobertura del Centre, s’esqueia el 1951 el cinquantenari de la Secció Excursionista. La commemoració va tenir un perfil baix. Amb prou feines es va convocar un concurs de fotografies. Malauradament de l’activitat de la Secció Excursionista durant els anys 50 no n’hem sabut trobar gaire material gràfic com aquesta fotografia feta el febrer del 1957 al riu Asmà.

El 1959 es fa una exposició a la Sala Fortuny de material de càmping. És a partir d’aquells anys que els campaments viuen una període d’expansió que es perllongarà fins als anys 70. Això és degut a l’aparició del plàstic i el niló, que fa possible que el material d’acampada sigui més lleuger que el que hi havia fins aleshores; la progressiva generalització de l’automòbil que facilita el desplaçament fins als punts d’acampada i, finalment, el fet que sota l’aixopluc d’uns campaments es podien mantenir trobades en uns anys en què el dret a la reunió estava fortament restringit per la dictadura franquista. La Secció Excursionista organitza un Primer Campament al pantà de Riudecanyes. I es participa en campaments organitzats per altres entitats excursionistes del mateix àmbit «provincial» o també en àmbit català en els Campaments Generals de Catalunya.

Campament Sant Bernat a la Mussara, 1959

Campament als Cogullons

Campament Català de Muntanya al Clot del Cirer, 1974

De manera paral·lela als campaments –sovint coincidien en els mateixos dies–, les marxes excursionistes experimenten un temps d’esplendor. Les marxes acostumaven a ser de regularitat, d’orientació o d’azimuts i esdevenien un valuós instrument per recuperar o mantenir camins i donar-los a conèixer als excursionistes. En la majoria de marxes s’editava un mapa cartogràfic de l’itinerari a seguir més o menys precís. Aquesta cartografia era una contribució valuosa ja que aleshores es disposava de molt poc material cartogràfic.

Amb motiu dels 60 anys de la Secció s’organitza un cicle d’excursions pels miradors del Camp. En cada mirador s’hi col·locava una pedra amb el seu nom i la seva alçària i es feia una fotografia de grup. En acabar el cicle es va fer un reconeixement a aquells socis de la Secció que havien participat en totes i cadascuna de les excursions. L’impulsor d’aquest cicle fou el Dr. Joan Domènech, soci de la Secció i delegat «provincial» de la Federació.

Ruta dels miradors del Camp. Serra del Pou, 1962

Ruta dels miradors. El desaparegut Puigmarí, 1962

També, amb motiu dels 60 anys de la Secció, el soci del Centre de Lectura Sr. Francesc Recasens tingué la iniciativa d’adquirir dues cases ubicades al carrer Major de la vila de Mont-ral per construir-hi un refugi de muntanya i donar-lo al Centre de Lectura. El refugi duria el nom de Musté-Recasens. Musté en honor a la muller del Sr. Recasens, originària del mas de Musté a Mont-ral, i Recasens en honor al mecenes. La inauguració del refugi fou el 1963 amb un concorregut acte. Molts dels assistents van arribar-hi seguint l’itinerari de la marxa de regularitat que es va organitzar aquell dia i que sortia d’Alcover. Anys després el refugi Musté-Recasens fou objecte d’una petita ampliació per ubicar-hi un estatge per al guarda del refugi. L’ampliació fou inaugurada per l’aleshores regidor de Cultura: Ernest Benach.

El matrimoni Recasens Musté el dia de la inauguració del refugi

El 1971 es va fer la primera Festa de les Roses i de Sant Jordi a Sant Joan de la Muntanya a Montblanc. Aquesta trobada social s’ha anat realitzat des d’aleshores any rere any en alguna ermita del nostre entorn. El 1975 es feu a l’església de Siurana on va fer-se un homenatge a Genar Martorell, gràcies a la tenacitat del qual el petit poble no va caure en l’abandó. En la Festa de les Roses del 1986 es posà la taula d’orientació al tossal de la Baltasana. Durant la Festa de les Roses es llegeix una glossa al voltant de Sant Jordi, les roses o l’excursionisme a càrrec d’algun soci de la nostra entitat, tal com ho va fer el president Ballesté en la darrera Festa de les Roses del 2021.

I Festa de Sant Jordi i de les Roses a l’ermita de Sant Joan de Montblanc, abril del 1971

Festa de les Roses. Homenatge a Genar Martorell, 1977   

Festa de les Roses. Tossal de la Baltasana, abril del 1985

Festa de les Roses Ermita de Barrulles, abril del 2021

El anys setanta també van ser uns anys de forta activitat al si de la Secció Excursionista. El 1974 es creava el Grup Juvenil d’Iniciació a la Muntanya que acollia infants (la majoria fills de socis) i se’ls donava formació excursionista els dissabtes i es feien excursions a la seva mida. Anys després aquest grup s’anomenà Grup Juvenil Edelweiss.

Grup Juvenil. Excursió a la Mare de Déu de la Roca, 1974

El 1975 la Secció Excursionista organitzà la VI Renovació de la Flama de la Llengua Catalana. Si bé els actes centrals es fan l’abadia de Montserrat, es van organitzar una sèrie de conferències prèvies a la sala d’actes del Centre de Lectura amb gran èxit d’audiència. Entre els conferenciants Maria Aurèlia Campmany, Josep Palau i Fabre, l’arquebisbe Pont i Gol, Vicent Andrés Estellés. L’acte més destacable fou el concert de l’Orfeó Català al Teatre Fortuny.

Arribada de la VI Flama a Montserrat, febrer del 1975. Els presidents seccionals: Josep Iglésies 1926-27, Enric Trill 1931-32, Francesc Magrané 1969-70 i Rafel Ferré 1973-75

Entre el 1976 i 1977 s’organitzaren els actes commemoratius del 75è aniversari de la Secció. De tots els actes organitzats en destaquem el I Aplec Excursionista dels Països Catalans realitzat al tossal dels Tres Reis a Fredes (els Ports). Aquest aplec volgué ser la continuïtat dels aplecs fets abans de la guerra i dugué com a subtítol: «11è Aplec de les Comarques Tarragonines».

També s’organitzà el IV Congrés Excursionista Català després de més de quaranta anys del darrer. El IV Congrés fou presidit per Josep Iglésies, la discussió de les ponències es feu a la sala d’actes i l’acte de cloenda es feu a la mola dels Quatre Termes el dia 31 d’octubre del 1977.

Acte de Cloenda del IV Congrés Excursionista Català a la mola d’Estat, octubre del 1977

Malgrat que nombrosos cims de més de 3.000 m del Pirineu han estat assolits per la Secció Excursionista (Aneto, Montperdut, etc.), en el vessant de l’alpinisme de molt alta muntanya no s’han assolit gaires fites. La més destacada és l’Operació Andes 1983 en què els nostres consocis Eugeni i Jordi Casado van assolir l’objectiu de l’expedició: l’Huascarán, però l’adversitat metereològica va impedir arribar al cim; malgrat tot, van poder assolir el Nevado Pisco, 5.752 m.

Aneto, juliol del 1958. Jaume Aguadé, Dolors Blasco, Carme Cochs, Josep Argany i Josep Casas, i dos excursionistes més de Vic i  Sabadell

Mont Perdut, 1963

Jordi i Eugeni Casado a l’Operació Andes, juny del 1983

El 1985 les Edicions del Centre de Lectura editen la Guia Itinerària de les Muntanyes de Prades a càrrec de Rafael Ferré. Amb aquesta guia es pretenia actualitzar les anteriors edicions de les guies d’Iglésies, Santasusagna i Amigó als canvis haguts a l’entorn.

Presentació de la Guia Itinerària de les Muntanyes de Prades, a càrrec de Josep Gomis, aleshores president de la Diputació i alcalde de Montblanc

El 2001 s’escau el Centenari de la Secció Excursionista, per a aquesta commemoració la Junta Seccional programà una nombrosíssima i ambiciosa sèrie d’actes per celebrar la fita assolida: la Renovació de la Flama de la Llengua Catalana, el Dia del Camí de Muntanya, l’Aplec Excursionista dels Països Catalans, un viatge al Marroc amb ascensió al Toubkal. L’Ajuntament de Reus atorgà a la Junta, presidida per Rosa Magrané, la Menció Honorífica Municipal en reconeixement a la trajectòria de la Secció i a la tasca feta aleshores.

Lliurament de la Menció Honorifica Municipal, setembre del 2001La Flama de la Llengua Catalana a Sant Miquel de Cuixà, febrer del 2021

Rebuda de la Flama de la Llengua a l’abadia de Montserrat. L’abat Soler, Rosa Magrané i Albert Via

Acte de Cloenda del Centenari de la Secció Excursionista

El 2006 amb motiu del centenari del diari esportiu del Grupo Godó El Mundo Deportivo, aquest rotatiu volgué reconèixer a totes les entitats esportives catalanes de més de cent anys. Evidentment la Secció Excursionista fou una d’elles. Aquest acte va corroborar que la Secció és la segona entitat excursionista més antiga de Catalunya, després del Centre Excursionista de Catalunya (CEC).

El 2009 s’esqueien els 150 anys del Centre de Lectura. Per aquest motiu, la Junta Seccional tingué la iniciativa d’endegar el repte «150 anys, 150 cims», en què els socis de la Secció que assolien algun cim en feien una fotografia, la referenciaven i l’enviaven a la Secció per tal de registrar-la.

La Secció Excursionista ha sigut sempre sensible a la preservació de la natura, del paisatge i del medi ambient. Un exemple d’això podrien ser les festes o plantades de l’arbre en indrets castigats per incendis forestals com la que es va fer la tardor del 2010 a Horta de Sant Joan on, a més, es va homenatjar la memòria dels 5 bombers morts durant les tasques d’extinció de l’incendi patit.

Un altre homenatge han estat les Caminades Albert Via pels voltants de Reus on s’ha fet tribut a la memòria d’Albert Via, que va ser president de la Secció i que va morir en un malaurat accident.

Amb el precedent el 1973 de l’organització conjunta per part de les cinc entitats excursionistes de Reus de la 37a Marxa de Regularitat de Catalunya, a partir del 2014 s’enceta un intens període de col·laboració entre les cinc entitats.

Aquesta col·laboració fructificà en l’organització conjunta de la 45a Renovació de la Flama de la Llengua Catalana el 2014.

Renovació de la Flama de la Llengua a l’atri de l’abadia de Montserrat, febrer del 2014

I més endavant, amb el 52è Dia del Camí de Muntanya a les Socarrades (la Febró) el 2016 i el 41è Aplec Excursionista dels Països Catalans el desembre del 2017. En aquest darrer cas, es feu l’acte d’obertura al Teatre Bartrina, reprenent la celebració d’actes de la Secció en aquell espai, tal com es feia abans de la guerra on s’hi feien la majoria de conferències.

La trajectòria històrica de la Secció Excursionista fa ben palesa la reivindicació per part de la immensa majoria dels seus socis de Catalunya, la seva llengua, la seva cultura i les seves institucions. En tenim una mostra gràfica amb les fotografies del 26 d’abril del 1931 feta pocs dies després de proclamar-se la República durant una excursió a la Mola de Colldejou, la feta durant la diada de l’11 de Setembre amb motiu de la Via Catalana cap a la Independència o la que es va fer fa aquesta mateixa tardor al Montsant en una excursió del Grup dels Dijous.

I de cara el futur la Secció Excursionista té un gran repte: incorporar una nova fornada de gent jove que vulgui agafar el relleu d’aquests més de cent anys d’història amb activitats excursionistes pròpies de la tercera dècada del segle xxi. Una primera passa per aconseguir-ho ha estat la publicació des del 2009 dels tracks GPS de les excursions del dissabte o diumenge de la Secció al conegut portal Wikiloc amb enllaç al respectiu àlbum fotogràfic digital de cada excursió. És només una primera passa, però en calen moltes més.

https://ca.wikiloc.com/wikiloc/user.do?id=76788