«Gran part de la impunitat masculina es troba en la ignorància femenina» va escriure la dramaturga Maria de la O Lejárraga, una de les 27 dones retratades pel pinzell de l’artista Isabel Jover a l’exposició «Dones artistes oblidades per la història» oberta a la sala Fortuny fins el passat 26 de novembre. Juntament amb altres insignes desconegudes pel gran públic, com la compositora Alma Mahler o l’escultora Camille Claudel, Jover ha plasmat en els seus retrats l’ànima d’unes artistes que, malgrat la seva excel·lència, van quedar eclipsades pel pas del temps o destruïdes les seves possibilitats de triomf pel fet de ser dones. Casar-se amb altres artistes de gran fama, ser germanes d’altres genis, viure la seva vida lluny dels convencionalismes socials o ser desterrades a institucions a causa dels seus problemes de salut van ser només alguns dels destins d’aquestes dones excepcionals que Jover ha retratat amb magistral execució i amb una gran bellesa.
Emprant una interessant combinació de colors freds (especialment blaus i verds), Jover recupera dones excepcionals que, per diferents circumstàncies, van quedar oblidades per la posteritat tot i haver estat destacades en el seu temps o amb dots artístics de primer ordre. «Sempre m’estranyava que als llibres d’història de l’art no hi figuressin dones artistes», assenyala en el catàleg la pintora, que recorda que tan sols les impressionistes Berthe Morrisot o Mary Casatt passaven, puntualment, el filtre d’aquests llibres de referència en el moment en què estudiava Belles Arts.
Com a revulsiu d’aquesta absència injusta durant dècades als principals museus i galeries, l’exposició de Jover mostra dones com Sofonisba Anguissola, una de les pintores favorites de la cort de Felip II, els quadres de la qual dècades després es van atribuir a diferents autors masculins. Tan sols en els darrers temps, una tímida temptativa del Museu del Prado ha rescatat la veritable mà creadora d’aquelles joies pictòriques atribuïdes sempre a pinzells masculins en detriment de la veritable autoria. Un moviment en què d’altres equipaments com el Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) també ha posat fil a l’agulla per rellegir la història de l’art i recuperar altres figures oblidades com la pintora Lluïsa Vidal, també retratada per Jover.
Mentre biografies com la del pintor del barroc Caravaggio podien ser brutals i excessives, el pas del temps no va perdonar vivències igualment tràgiques en la vida d’altres d’aquestes retratades. És el cas d’Artemisa Gentileschi, que va ser violada per un aprenent del seu pare i obligada a casar-se amb ell. Tot i així, Gentileschi, molt superior a aquell aprenent, va arribar a ser una de les pintores més brillants de la seva època i a pintar per la cort anglesa del rei Carles I. I com a mostra d’aquesta excepcionalitat només cal contemplar la dramàtica i alhora expressiva Judit de la galeria dels Ufizzi que talla el coll d’un Holofernes la sang del qual sembla esquitxar l’espectador. Impactant la força d’aquest quadre de Gentileschi.
«Tot va començar amb Nancy Cunard» explicava fa unes setmanes Jover. «Un amic em va deixar la biografia d’aquesta dona i vaig pensar com era que no la coneixia» s’interrogava fa unes setmanes Jover a la sala Fortuny on, amb passió, explicava als visitants de la mostra la gènesi d’aquests retrats així com les biografies de les figures escollides. Compositores, pintores, escriptores, filòsofes… tota una extensa i diversa nòmina de creadores de les quals a vegades tenim petites espurnes als mitjans de comunicació a través de pel·lícules o obres rellevants, però que no són massivament conegudes.
La lluna, un bosc amenaçant que rodeja la protagonista o el buit són els principals símbols que Jover ha emprat per acompanyar les retratades i transmetre, des de la bellesa d’una execució brillant, les vides d’aquestes dones oblidades que amb iniciatives d’aquest tipus poden ser menys absents de la història.