Donar nous als nens

 |   |  Twitter

Porras, Marina (2022): Donar nous als nens. Barcelona: Comanegra, 400 p.

La voluntat de reduir Gabriel Ferrater a només un poeta no ve d’ara. Ferrater és un gra al cul de la cultura catalana i tancant-lo al redol de la poesia, donava ales als qui el miraven per damunt l’espatlla considerant les altres aproximacions intel·lectuals com a atzagaiades sense pes. Fora dels tres llibres de poesia i de la compilació després a Els dies i les dones, Ferrater no es va preocupar mai de publicar res més. Gràcies a la feina del seu germà Joan Ferraté, hem pogut gaudir de molts altres Ferraters. Aquestes publicacions, però, no s’han reeditat en trenta o quaranta anys, cosa que ha fet que, més enllà de la seva poesia, sempre accessible, la resta dels seus escrits hagin quedat fossilitzats a les biblioteques i hagin fet que les noves generacions no hi hagin tingut un accés fàcil. És curiós que en cinquanta anys, tret de la poesia, no hi hagi hagut cap intent per reeditar cap altre material. Haurem d’esperar la publicació de l’obra completa.

Aprofitant l’Any Gabriel Ferrater, l’editorial Comanegra va demanar a la Marina Porras que preparés una antologia de textos del reusenc. El resultat és aquest Donar nous als nens que és la traducció al català de Da nuces pueris, el primer llibre de poemes que Ferrater va publicar el 1960, i que va prendre el nom de l’epitalami de Catul i que segons l’autor era una frase que parlava a favor de la felicitat, tot i que el talòs Garcés i el Teixidor renyoc, no hi estiguessin del tot d’acord. Tota l’obra de Gabriel Ferrater parla a favor de la felicitat.

El pròleg, de gairebé una vuitantena de pàgines, és un text important. Porras sintetitza la biografia de Ferrater contextualitzant el que ens explica. Opta per incloure, en el discurs, la veu del seu germà Joan i de l’Amàlia. En alguns casos, la visió del Joan, complementa el relat, d’altres podem trobar que les seves opinions són més discutibles. Sigui com sigui, la potència intel·lectual de Joan Ferraté és prou rellevant per tenir-lo sempre en compte, ens agradi o no, i trobo que és un encert que l’hagi inclòs.

Porras opta per posar en paral·lel la figura de Gabriel Ferrater amb la de Jay Gatsby, protagonista de la novel·la de Francis Scott Fitzgerald The Great Gatsby (El gran Gatsby). La novel·la, publicada el 1925, curiosament, se situa l’estiu de 1922. Mentre Gatsby passejava la seva figura misteriosa per Long Island, Ferrater era un xiquet de pocs mesos. No sé fins a quin punt el paral·lelisme funciona, però no desmentirem que un Gatsby arruïnat —a la novel·la no passa— podria tenir el posat d’aquest Ferrater que donava classe amb vambes i texans, sense llibres ni papers i que meravellava a l’audiència qui ho sap si sentint nostàlgia per aquell nen ben clenxinat que es vestia amb pantalons de golf i abric fet a mida, qui ho sap si arrossegat constantment cap al passat.

Pel que fa als textos, només llegint el que Ferrater va escriure sobre Shakespeare, Baudelaire, Hardy, Proust o Joyce, ja hauríem d’esborrar del nostre cap qualsevol intent de reduir Ferrater al personatge greu i torturat que tantes vegades ens han presentat tot de nous crítics periodistes, malintencionats o no, que cada cert temps es creuen que han descobert la sopa d’all. Gabriel Ferrater és un dels intel·lectuals catalans més importants en l’àmbit europeu de la segona meitat del segle xx li cogui a qui li cogui. L’antologia de textos és magnífica i la recuperació era del tot imprescindible. En clau reusenca podrem rellegir l’entrevista que li va fer Lluís Pasqual en aquesta mateixa revista el desembre del 1970.

El llibre de la Marina Porras, ara com ara, és una fantàstica porta d’entrada per conèixer Gabriel Ferrater i deixar-se seduir per aquest poeta que canvià completament el panorama poètic als anys seixanta i que deixà empremta en tots i cadascun dels àmbits intel·lectuals pels quals es va interessar. Una finestra necessària que torna a posar d’actualitat textos que donen una panoràmica més que completa de qui va ser Gabriel Ferrater i del que va escriure, sempre i molt.