En aquesta ocasió ens acostem a Teresa Pàmies, aprofitant que enguany se’n celebra el centenari del naixement. Crèiem que una dona ferma i íntegra com ella –en uns moments en què, precisament, ser dona, sense cap altre adjectiu, ja era molt difícil i complicat–, així com per tot el que va significar de convicció, ideals i memòria col·lectiva, entre molts altres aspectes, bé mereixia que la Revista del Centre de Lectura s’hi aturés i se sumés, d’aquesta manera, a l’Any Pàmies.
Des d’aquestes pàgines, doncs, persones del Centre de Lectura o amb estima per l’entitat –persones que la van conèixer directament o altres que l’han coneguda per la seva trajectòria o els seus llibres– han volgut fer-li el seu particular homenatge, ja sigui indagant en la memòria o a través de la investigació per moments concrets de la seva vida. A tots els devem que ens facilitin que ens hi acostem des de diferents vessants per tal que, després, cadascú, a través del seu propi calidoscopi, se’n pugui endur una imatge més completa.
Potser perquè el llegat de Teresa Pàmies es basa en la recuperació d’un temps fet de silencis sovint els articles s’amaren del gènere epistolar, un gènere més íntim, més constret, més personal. Tinguem present, en aquest sentit, que l’evocació de les vivències que trobem en la literatura testimonial de Teresa Pàmies és crucial per entendre el seu temps en la seva globalitat; és només tenint en compte el que ens aporta ella i altres persones en una situació similar –tot i que el seu cas és cabdal per entendre la situació de la dona– que podem copsar allò que els estats absolutistes van causar. I ho fa a través d’una obra llarguíssima, feta d’experiència militant humana i política de gran relleu, que no només dona testimoni d’allò que li va tocar viure sinó també del seu coratge, de la seva manca de prejudicis, del seu compromís total amb l’ésser humà i la llibertat, de la seva capacitat de resistència ideològica, de la seva tenacitat, fermesa i convicció, i això no en qualsevol moment, sinó en moments difícils de guerra i les seves escorrialles.
És clar que això no és tot, en aquest nou número, també hi trobem algunes ressenyes, així com un article d’homenatge a una altra Teresa, a una Teresa més nostra o, si més no, més vinculada a Reus i al Centre de Lectura: la Teresa Miquel, aprofitant que l’any passat va ser el trentè aniversari de la seva mort.
Aportacions, totes elles, amb voluntat de contribuir a fer-nos més doctes, a socialitzar el coneixement i, per tant, a contribuir a cultivar l’intel·lecte, a dotar-nos de més informació per tal que, tots junts, portem la nostra societat cap a un futur més digne, millor. Esperem ser-ne capaços; ho tenim tot a les nostres mans.