En el seu recorregut com a mestra, la mirada de la M. Àngels Ollé ja de bon principi no es va limitar al tipus d’escola que predominava en seu temps. La seva sensibilitat, la seva preparació i el seu seny a cada moment la van dur a atendre al màxim el que com a mestra duia entre mans, tot tenint en compte el que el temps havia deixat enrere, alhora que, en el possible, preveure i preparar el demà.
En acabar els seus estudis universitaris, el curs 1960-61, la M. Àngels entra com a mestra a Barcelona a una escola privada amb mentalitat d’escola pública: l’escola Talitha. Aquell centre que havia obert les portes cinc cursos abans, superats els dubtes i problemes dels inicis, en aquella etapa començava a perfilar la seva línia (actualment «projecte») d’escola. Per principi, Talitha tenia com a opcions clares, d’una banda, l’escola per a tots és a dir oberta i assequible a la possible diversitat (socioeconòmica, ideològica…) de les famílies que hi optessin i, d’altra banda, el treball dels mestres en equip: calia compartir, consensuar. Era escola únicament de noies a partir dels 7 anys, atesa la dràstica normativa de l’època que només permetia coeducació fins als 6 anys. La M. Àngels el primer curs va ser mestra de matèries de lletres a temps parcial, i el segon curs, a temps total va ser tutora d’un grup d’11-12 anys. Cada classe tenia el seu nom: les alumnes se’l triaven en començar la primària i el mantenien durant tota l’escolaritat. Aquesta elecció suposava un interès compartit per alumnes i mestres per saber més sobre el que aquell nom significava. El curs del que la M. Àngels va ser tutora havia triat com a nom el personatge del Llibre de la selva: Mowgli. Queda patent la relació, dedicació i bona entesa entre la tutora i el seu grup classe de manera que aquest va ser el nom de l’escola que la M. Àngels iniciava a Reus. No cal dir que a l’equip de Talitha ens va sorprendre i emocionar quan, al seu dia vam retrobar ampliat Mowgli com a nom de la nova escola de Reus!
El curs 1959-60, el seu tercer a Talitha, la M. Àngels que des del començament havia demostrat interès i eficiència pel que fa a la biblioteca escolar, va passar a responsabilitzar-se’n totalment. Durant uns mesos, mentre la Marta Mata, que fins aleshores se n’havia fet el càrrec, passava la torxa a la M. Àngels, segur que les converses que ambdues lectores nates mantenien sobre lectura i derivats, rebassaven sobradament els temes relatius a catalogació i ordenació, i guarden relació amb l’actuació posterior de la M. Àngels respecte de la lectura.
Aquell curs, 1962-63, va ser l’últim de la M. Àngels a Talitha. Havien estat tres cursos molt intensos: no solament com a mestra havia encaixat perfectament amb l’equip i els objectius de l’escola Talitha, sinó que, aquella experiència viscuda amb intensitat, li permetria no partir de zero en el seu recorregut posterior.
L’escola Mowgli marca una bona part del recorregut professional de la M. Àngels. Pel que fa al món escolar, si tenim en compte que ni mai no partim de zero, ni mai no acabem del tot allò a què ens dediquem, el projecte de l’escola que la M. Àngels inicia a Reus repeteix aspectes que ha viscut anteriorment en tant que mestra, com poden ser l’objectiu de formar els alumnes en el tàndem responsabilitat/llibertat, el de potenciar la sociabilitat, el de prioritzar tot allò que representa el bé comú… valors que es viuen en el dia a dia a l’escola Mowgli i que solen diferenciar-se de la majoria d’escoles del voltant. Al seu torn, escoles com Talitha, sovint han mantingut –gairebé es pot dir que han rescatat– objectius força anteriors, com el contacte amb la natura, aspectes que havien resultat innovadors a les escoles dels anys 1930, quan hi va haver la «primera renovacoió pedagògica» en temps de la Mancomunitat.
A més de l’aire fresc que en general representa l’educació a l’escola Mowgli, la M. Àngels no solament valora i fomenta l’enriquiment personal que representa la lectura en el món de l’escola sinó que, coneixedora de l’entorn i de la realitat ambiental, preveient situacions difícils, interessos més forts, atracció de les satisfaccions immediates, etc. busca les mil maneres de motivar, de sortir al pas als diferents tipus de dificultats i fer gratificant la lectura.
I gairebé les troba, les mil maneres! Té experiència tant de les dificultats per part dels lectors, com del goig quan un llibre té sentit. Es fa seus els interessos, segons l’edat i la situació de qui llegeix. Coneix les possibilitats de narradors, d’editors, d’il·lustradors: els és propera i comparteixen interessos, tot i les diferents motivacions. El seu afany per motivar, facilitar, incrementar, fer assequible la lectura, la duu a redactar ella mateixa especialment per a les primeres edats, conscient que quan se n’agafa el gust ja s’ha entrat en el camí.
Se’ns n’ha anat massa aviat, la M. Àngels. Hi ha tanta feina a fer i ella l’enfocava de manera tan realista i engrescadora i alhora assequible per poder-hi posar el granet de sorra personal!
Però ens deixa i confia el seu estil, el seu interès i l’estimació per a l’educació i la cultura més propera, la nostra, la seva valoració de la lectura, els contes, els llibres… i tants aspectes que ens duen a saber-nos diferents i alhora a sentir-nos propers; en definitiva, a estimar!