El mes de maig de l’any 1975 vaig ser nomenat president del Centre de Lectura, l’entitat cultural més important de les comarques de Tarragona i vaig acceptar-ho amb alegria, però també amb molta responsabilitat, perquè en aquells moments es vivia un període general de crisi molt forta i no hi havia diners. Coneixia alguns membres de la junta. De la meva època d’estudiant a l’Institut de Reus, recordo que hi anava cada dia a la tarda per preparar-me els estudis.
Vam fer vàries reunions amb la junta i van haver-hi algunes baixes que vaig acceptar i vam començar el mandat donat pels socis a la meva junta. Es van produir diversos problemes que no van fer sinó estimular-me per tirar endavant l’entitat, plena d’activitat en totes les diverses seccions. Els problemes inicials que hi havia eren l’Exposició de Roses, que l’equip que la duia a terme va decidir no fer-la, i la mateixa Revista del Centre de Lectura que van decidir que no sortiria perquè no hi havia director. Al mateix temps es va continuar negociant i, finalment, es va signar la recuperació del Teatre Bartrina i del bar, que es van aconseguir recuperar de l’espoli franquista. Dues eines importants. Els col·laboradors que em van ajudar, vam considerar que seria la Presidència de l’entitat la que assumiria la direcció de la Revista i també de l’Exposició de Roses, que, amb aportacions noves, va esdevenir un muntatge modern i amb molts expositors afeccionats a les roses, de llarga tradició, i uns professionals altruistes.
La meva presidència va durar sis anys, del 1975 al 1981. Durant aquest període la Revista va tenir molts col·laboradors i el Centre de Lectura va reactivar la tasca literària amb el ressorgiment de l’Editorial del Centre de Lectura, una editorial que ja va existir els anys anteriors a la Guerra Civil, període en què els feixistes van tancar l’entitat els dies que van entrar a Reus.
En plena crisi, a la Revista sortien publicats articles de tot tipus que tocaven diversitat de temes i escrits per molts escriptors que hi col·laboraven. Des del maig del 1975, que començà la publicació i durant la meva presidència, vull esmentar alguns noms d’aquests articulistes. És una obligació que tinc perquè, per a mi, eren una continuïtat obligada. Joaquim Mallafrè, Antoni Nomen, Xavier Sierra, Jordi Gil, Oriol Pi de Cabanyes, Joan Abelló, Josep Murgades, Lluís Figuerola, Pere Anguera, Vallespinosa, Josep M. Martí, Josep M. Prous i Vilà, Bea de Desunvila, Ramon Amigó… i n’hi ha molts més.
Tot això va ajudar a crear noves il·lusions, pertànyer i representar el Congrés de Cultura Catalana i, després de Barcelona, les Terceres Vies, que, el Centre de Lectura va anomenar Els Camins de la Democràcia.
Sintetitzant també, és un període amb persones precursores del canvi a Catalunya, Marta Mata, Maria Rubies, M. Aurèlia Capmany, Joan Raventós, Jordi Pujol, Josep Pradell… i també vull esmentar la conferència científica de qui després va ésser president del Parlament de Catalunya, el patriota català Heribert Barrera, lluitador antifranquista i demòcrata, injustament tractat per alguns mal anomenats polítics, que està enterrat al cementiri de Reus.
La Revista va continuar ben viva, i encara es continua publicant, és clar. Recordo que el 2003 es van publicar dos monogràfics de Joan Fuster, molt interessants, i és un exponent de la cultura intel·lectual del Centre de Lectura.