El 1897 el Centre de Lectura havia traslladat la seva seu a la casa dels marquesos de Tamarit, després de passar pel carrer de Vallroquetes, pel carrer de la Font i pel carrer de la Presó. Va ser el 1916 quan Evarist Fàbregas i Pàmies la va comprar pel valor de 83.000 pts. i la va cedir al Centre perquè deixés de pagar el corresponent lloguer i hi establís la seva seu social, la qual feliçment continua ocupant. Encara haurien de passar uns anys fins que el mateix Evarist Fàbregas costegés les obres de remodelació i ampliació d’aquell edifici, sota el projecte de l’arquitecte Josep Simó i Bofarull i s’inauguressin l’any 1921 amb l’assistència del president de la Mancomunitat de Catalunya, Josep Puig i Cadafalch.
Les dependències dels marquesos ocupaven la planta principal i s’obrien a la façana del carrer Major i pel darrere a un jardí. La fondària de la casa era d’uns 22 metres partint de la façana i per tant arribava aproximadament fins allà on ara hi ha la porta d’accés a la Sala Fortuny.
Segons documenta Pere Anguera, en el seu llibre «El Círcol, 125 anys d’una societat» el palau es convertiria en seu de diferents entitats reusenques; així ja el 1842 el Sr. Suelves, marquès de Tamarit, la cediria en lloguer al Sr. Bernard Torroja per instal·lar-hi el «Fomento de la Instrucción» que fins llavors es trobava a la «Fabril Algodonera» i de la qual n’era president. Més tard, com a resultat de l’escissió dels progressistes del «Casino Reusense» que ocupaven la casa Marc del carrer de sant Joan, i de la unió amb antics socis de la «Societat Patriòtica de Fomento», es va crear la societat «El Círculo» la qual es va instal·lar en aquest palau del carrer Major, quan es va dissoldre «Fomento de la Instrucción».
El 21 de maig del 1865, en plena consolidació de la nova societat, Pere Òdena com a president de «El Círculo» aconsegueix que s’aprovi per unanimitat la «construcción a sus expensas de un local para salón en la parte de jardín junto al terrado». A canvi de dites millores el senyor Suelves, no els incrementaria el lloguer durant deu anys. El projecte el redactaria l’arquitecte Antoni Molner i es va aprovar el 26 d’agost del mateix any. El novembre de 1870 Daniel Ferrer rebia l’encàrrec de repintar el saló de ball i les seves dependències i fins el 1871 el president Pere Nolasc Gay no va poder adquirir els elements decoratius i els miralls.
Aquesta ampliació de l’antic palau o de “la casa de Reus” com l’anomenaven els marquesos, es correspon exactament amb l’actual vestíbul del Teatre Bartrina (entrant pel Centre) i a la magnífica Sala Fortuny de la primera planta.
Finalment, el 1884 el Círcol es traslladà a la seva definitiva seu, al primer pis de l’edifici del Teatre Fortuny de la plaça de Prim, projectat pel arquitecte Francesc Blanc i Pons el 1881 i construït per la societat del «Teatre-Casino» constituïda expressament pocs anys abans i dissolta el 1892. Aquesta circumstància va permetre que al seu lloc del carrer Major s’hi instal·lés «El Círculo Mercantil» fins a l’arribada del Centre de Lectura el 1897, aprofitant el mal moment econòmic pel qual passava aquella entitat.
El Centre de Lectura va anar creixent dins la nova seu i va anar prenent cos dins la seva junta directiva la idea de construir un teatre propi. L’any 1904, després d’uns intents de fer-ho fora de la seva seu, essent president Joaquim Batet i Paret, s’inaugurà al jardí un escenari d’estiu descobert, que poc després es cobriria amb veles; l’èxit fou tan gran que mercès als emprèstits amb el Banc de Reus i d’Espanya, es construí al mateix lloc un teatre cobert, amb caràcter permanent, el qual s’inaugurà el 19 de març de 1905; l’autor del projecte era l’arquitecte reusenc Francesc Batlle Anfrens, el qual poc després realitzaria un peritatge i dirigiria l’escala nova del palau i unes reparacions de la teulada del teatre a càrrec del marquès de Tamarit.
L’any 1906, essent president de l’entitat Evarist Fàbregas, es va construir un passadís cobert per a accedir des del cafè al nou teatre, tot creuant el jardí protegits de la pluja. També sabem que l’any 1908, després d’adquirir un projector per a imatges fixes i animades, es facilità l’accés al teatre des del carrer de la Concepció, seguint també un projecte d’en F. Batlle. Fa poc he descobert que aquest arquitecte, realment poc conegut, tenia una germana que es va casar amb el comandant dels quarters de cavalleria de Reus, el qual havia vingut a Reus destinat des de la regió valenciana i que era l’avi del conegut arquitecte barceloní Fernando Marzá. També recentment he pogut veure unes fotografies del Sr. Batlle quan era jove, en el llibre publicat el 2012 pel Col·legi d’Arquitectes de Catalunya amb motiu dels seu 50è aniversari.
L’any 1995, poc després d’iniciar les obres de la remodelació i ampliació del Teatre Bartrina, al fer repicar el guix de la paret posterior i enderrocar els falsos sostres de les llotges del segon pis, varen aparèixer les obertures tapiades de la façana del que devia ser el saló de ball construït per la societat El Círcol que abans hem comentat, les quals donaven inicialment al jardí de l’antic palau, referenciant-les en un plànol, abans de tornar-les a recobrir i estucar.
L’any 1918 el teatre passaria a anomenar-se Teatre Bartrina en honor al gran poeta local tan arrelat a l’entitat. El projecte de reformes i ampliació és d’en Josep Simó i Bofarull, un arquitecte reusenc format a l’escola francesa de Beaux Arts que va dirigir les obres gratuïtament. Ell va coordinar un seguit d’industrials en la decoració interior de la sala, tots ells grans mestres en el seu ofici com foren el decorador Josep Rocarol, el guixaire Miquel Bech, en Pere Munné (el mateix mestre d’obres de cal Navàs), els fusters Guiot i Soronellas, el serraller Francesc Marca, el tapisser Emili Argilaga, l’ebenista Francesc Ferré, els pintors Carbonell i Alcaraz o l’empresa Muntades i Companyia, la qual hi va instal·lar la calefacció.
Sens dubte va ser un bon precedent de com actuaria l’any 1920 quan una vegada adquirit aquest casalici o palau pel Sr. Evarist Fàbregas als consorts Maria de Miguel de Suelves i Ramon de Montagut, en Simó el va adequar com a seu definitiva del Centre de Lectura.