Resum
Una de les múltiples efemèrides que es commemoraran al llarg de l’any 2018 és del del cent cinquantè aniversari del naixement de l’home de negocis, polític i filantrop Evarist Fàbregas i Pàmies (Reus, 1868 – Barcelona, 1938), president del Centre de Lectura entre 1905 i 1908 i el gran mecenes de l’entitat.
El passat 11 de febrer, en un acte coorganitzat per l’Ajuntament i el Centre de Lectura, fou descoberta una placa d’homenatge públic a Evarist Fàbregas i Pàmies –col·locada a la façana de la seva casa natal, la número 20 del carrer de Vent–, amb motiu del cent cinquantè aniversari del naixement d’aquest important home de negocis, polític i filantrop reusenc. El descobriment comptà amb l’assistència de la tinent d’alcalde Montserrat Vilella –en representació de l’alcalde Carles Pellicer–, de diversos regidors i regidores i d’uns quants representats del Centre i de diferents entitats reusenques.
L’any 1868, als baixos de l’esmentada casa hi havia instal·lada la petita indústria tèxtil que posseïen els pares d’Evarist Fàbregas, ambdós menestrals (el pare era mestre veler i la mare, teixidora de cotó), i en la qual ell també va començar a exercir –des de molt jove– l’ofici familiar. No va poder anar a cap escola pròpiament dita, però va assistir amb molt de profit a les classes formatives que aleshores donava al Centre de Lectura el mestre catalanista Salvador Vilanova. Fàbregas no va oblidar mai aquesta circumstància, sobretot quan –més endavant– va aconseguir endegar satisfactòriament diferents iniciatives comercials, industrials i financeres i assolir una molt destacada posició econòmica. Va adquirir el vell casal del carrer Major que havia estat propietat dels marquesos de Tamarit i en finançà molt generosament la remodelació que va originar la seu actual del Centre de Lectura, inaugurada l’any 1921. També va ser el principal benefactor de l’Institut de Puericultura (la popular “Gota de Llet” impulsada pel doctor Frias) i subvencionà en diverses ocasions l’Hospital i l’asil de la nostra ciutat, a més d’altres contribucions filantròpiques.
Militant catalanista des de molt jove, presidí el Foment Nacionalista Republicà i –tot encapçalant la candidatura integradora d’ERC– fou elegit alcalde de Reus, en substitució de Josep Caixés i Gilabert (qui havia estat també president del Centre de Lectura). En prendre possessió de l’alcaldia, el 14 d’abril de 1931, va adreçar als assistents aquestes paraules: «Em faig càrrec de la vara d’autoritat de la ciutat en nom de la República catalana que ve a substituir el règim que fins ara ens ha ultratjat. Com a president de la Junta Revolucionària constituïda pels regidors que elegíreu el diumenge passat, proclamo la República i en nom d’ella us ofereixo la nostra autoritat per vetllar per l’ordre i la justícia, esperant de vosaltres que sabreu comportar-vos dignament per tal de consolidar el nou règim. Visca Reus! Visca Catalunya! Visca la República!».
Si retrocedim una mica en el temps, podem recordar també que Fàbregas havia facilitat –el 1925– la sortida furtiva del país del famós poeta i polític catalanista Ventura Gassol, aleshores perseguit per la Dictadura de Primo de Rivera, i que –cinc anys després– havia preparat amb tot detall el retorn a Catalunya de Francesc Macià, aleshores exiliat a Brussel·les (finalment, l’Avi renuncià a l’operació).
Pocs mesos després d’esdevenir alcalde, i causa d’una aliena (o prietista) maniobra politicofinancera que comportà la fallida successiva del Banc de Catalunya i del Banc de Reus, Evarist Fàbregas va perdre la major de la seva fortuna i va haver de presentar la dimissió del càrrec municipal. Tal com va assenyalar Pere Anguera (1986), «potser la màxima nota del caràcter de Fàbregas el doni el fet que un cop arruïnat, el 1938, en plena guerra, quan una bomba feixista va esfondrar [el 17 de setembre de 1937] part del Centre de Lectura, renunciés a la pensió que l’entitat li passava per a destinar-la a ajudar a finançar les obres de reconstrucció».
Com és natural, el Centre de Lectura vol commemorar de manera adient l’efemèride natalícia de Fàbregas, sense oblidar que enguany també farà vuitanta anys de la seva mort, succeïda a Barcelona el 18 de setembre de 1938. El bust i la placa que presideixen les escales d’accés a la planta noble del Centre evidencien el record perenne de qui va ser president de l’entitat (entre 1905 i 1908) i el seu extraordinari mecenes.
Bibliografia reusenca sobre Evarist Fàbregas:
– P. Anguera, El Centre de Lectura de Reus. Una institució ciutadana, Barcelona: Ed. 62, 1977.
– J. M. Escoda i Vila, Reus de la Dictadura a la República. Introducció a la seva història, Reus: Edicions del Centre de Lectura, 1990 (volum 2 de la sèrie d’Assaig).
– P. Anguera, «Evarist Fàbregas i Pàmies», dins Cent personatges del Baix Penedès al Montsià, Tarragona: Edicions El Mèdol, 1986, p. 49.
– R. Amigó, J. Tous & E. Ucelay da Cal, Evarist Fàbregas i el seu temps, Reus: Edicions del Centre de Lectura, 1990 (volum 30 de la sèrie d’Assaig).
– J. Tous, Evarist Fàbregas i Pàmies (1868-1938). Filàntrop [sic], financer i republicà catalanista reusenc, Reus: Edicions del Centre de Lectura, 1990 (volum 32 de la sèrie d’Assaig).
– F. Cabana i Vancells, Eduard i Francesc Recasens. Dos empresaris de Reus, Reus: Cambra de Comerç, Indústria i Navegació, 2003.
– J. Navais (coord.), Un segle i mig de cultura a Reus i a Catalunya. La cultura que ha generat el Centre de Lectura, Reus: Edicions del Centre de Lectura, 2017 (volum 143 de la sèrie d’Assaig).
Altres articles
-
Portada
-
L’empremta de Lluís Domènech i Montaner a la ciutat de Reus. Una anàlisi de la seva arquitectura
-
El llegat de Domènech i Montaner, un gran atractiu per a Reus
-
Lluís Domènech i Pere Caselles, un tàndem per al Manicomi de Reus
-
A propòsit d’alguns projectes «menors» de Lluís Domènech i Montaner descoberts a l’Arxiu Històric Municipal de Reus