Evarist Fàbregas i Pere Cavallé. Un abans i un després en la història del Centre de Lectura

 |   |  Twitter

2013-11-30-foto evarist fabregasPere Cavallé fou president del Centre de Lectura del 1915 al 1922, una etapa que es caracteritzà per la projecció social de l’entitat i per una modernització de les seves estructures, per exemple la instal·lació de l’electricitat. Però el que marcà un abans i un després en la història de l’entitat fou la compra de l’arrendament, i doncs, la cessió de l’edifici del carrer Major per part d’Evarist Fàbregas, que havia estat president del Centre entre 1905 i 1909. L’entitat hi estava de lloguer des de 1897.

La primera informació que dóna compte d’aquesta iniciativa consta a l’acta del 21 de març de 1916 en la que es pot llegir «el senyor president avença la gran nova de que mercès al bon patrici en Evarist Fàbregas, serà ben segur que’l nostre Centro de Lectura pugui comptar dintre de poch am una base sólida per anar a disfrutar de casal propi». En poc menys de tres mesos les gestions per a l’adquisició de l’edifici del marquès de Tamarit restaren tancades. El 10 de juny de 1916, Cavallé acompanyà Evarist Fàbregas a Barcelona per visitar el propietari de l’edifici, i Fàbregas comprà l’immoble per 83.000 pessetes. Tres dies més tard, d’acord amb la condició d’Evarist Fàbregas, és a dir, que l’activitat del Centre derivés en promoció cultural cap a la ciutat i que, en cas de dissolució, el patrimoni fos de propietat municipal, l’antic propietari Ramon de Montagut, Cavallé i Fàbregas signaven el contracte d’escriptura davant el notari Joan Loperena.

La donació d’Evarist Fàbregas fou corresposta per l’entitat amb un àpat multitudinari d’homenatge en el que van participar-hi cinc-cents comensals i que es va fer al Teatre Circo el 2 de juliol de 1916. En els parlaments, Cavallé destacà que Fàbregas tenia la virtut de donar vida (cultural) als diners: «més que moneda, ens donareu llavor que ja ha germinat i que en un plaç no llunyá la brosta que fins ara ha fet esdevindrà arbre immens que florirá espléndit per a embaumar l’ambient de Reus.» Per la seva part Evarist Fàbregas clogué els parlaments destacant que el Centre de Lectura ha d’eixamplar cultura arreu de la ciutat; ha d’ésser el casal de totes les classes socials, on tothom col·labori eficaçment per aixecar el nivell moral i cultural del poble.

El contracte establert contextualitzava totes les reformes internes de l’entitat que havia de comptar amb el suport dels socis, de la ciutadania i les donacions particulars. Així consta en una carta oberta publicada a Foment amb el títol La Junta de Govern del Centro de Lectura al poble de Reus. Es sol·licitava el suport necessari per portar a bon terme l’obra social iniciada pel bon patrici don Evarist Fàbregas. L’objectiu era aconseguir l’aportació de quotes dels associats per fer reviure l’entitat, ja que el Centre havia de continuar essent una càtedra oberta a tots els ciutadans i, doncs, havia d’exercir una certa hegemonia moral, una influencia positiva en la cultura de la nostra població. Per aquest motiu s’obrí un llistat d’aportacions per donar suport a les reformes generals de la institució, demostrant  que el mecenatge individual requeria alhora del conjunt de mecenatges populars per sumar a la nova etapa. La significació del mecenatge era molt destacadissa perquè, com afirma Ramon Amigó, Fàbregas va salvar per al futur la llibertat d’una acció de cultura.

Un altre extrem de l’acord entre Fàbregas i el Centre fou la cessió gratuïta del Teatre Bartrina durant les temporades 1916-1917 i l917-1918, el benefici de les quals anà al Centre de Lectura. A més, el banquer reusenc adquirí per al Centre dues cases annexes dels números cinc i set del carrer de l’Abadia, mentre que el Centre ho féu amb l’habitatge dels números tres i quatre. El suport de Fàbregas continuà amb la liquidació del ròssec de 219.718 pts. que l’entitat havia contret amb la Banca Fàbregas-Recasens. Entre els anys 1920 i 1922 l’aportació del banquer per a les reformes del Centre sumà 1.011.519 pts.

El conjunt d’aquesta ampliació del patrimoni, juntament amb l’adquisició del solar del carrer de Martorell, propietat del diputat Ramon Vidiella, es complementà amb l’adjudicació de les obres generals de reforma al contractista Pere Monné Llop. La inauguració del nou Teatre Bartrina com a propietat del Centre tingué lloc el 24 d’agost de 1920.

Els cinc anys de restauració de tot l’edifici culminaren en la inauguració de la nova seu el 30 d’octubre de 1921, amb l’assistència del President de la Mancomunitat, Josep Puig i Cadafalch  que destacà l’orientació de l’entitat cap a la ciutadania.

 

Evarist Fàbregas i Pàmies
Reus, 1868, Barcelona 1938
Empresari. Soci de Folch i Fàbregas, empresa de transports i obres públiques, i de Fàbregas i Garcia, empresa naviliera. Agent de duanes a Tarragona i a Reus, s’instal·là després a Barcelona, on constituí, juntament amb Eduard Recasens i Mercadé, la casa de banca Fàbregas i Recasens (1917); el 1920 fou transformada en Banc de Catalunya, del qual fou el primer president i el director. Participà en les activitats del banc, però en un segon terme, després dels germans Eduard i Francesc Recasens. Regalà l’edifici social al Centre de Lectura de Reus. Finançà els inicis de l’empresa de Josep Canals (1917), la més estable del teatre català dels anys vint, que actuà al Romea de Barcelona.

 

Pere Cavallé i Llagostera
Reus, 1880 – 1939
Periodista, dramaturg i polític català. Formà part del grup modernista de Reus. Fundà i dirigí els periòdics reusencs Lo Ventall, Lo Lliri i La Palma. Redactor en cap del diari Lo Somatent. El seu teatre, inicialment amb temes típics d’estètica modernista, se centrà després en l’estudi de la menestralia. Destaquen Sagetes d’or (Reus, 1898), Justícia de la Terra (Reus, 1898), La Cegueta (Reus, 1900), Aubada i Posta (Reus, 1906). Va escriure també sota el pseudònim de Claudi Montanya. El 1909 va ser elegit regidor i fou el primer representant electe del nacionalisme republicà. President del Centre de Lectura de Reus (1915-1922), promotor del Foment Republicà Nacionalista i editorialista del diari Foment.