Aquest escrit és conseqüència de constatar la quantitat d’esdeveniments que van passar a Catalunya fa uns cent anys: entre el 1906 i el 1923. Tot ve del fet que la Secció de Ciències Socials, Polítiques i Econòmiques del Centre de Lectura vol recordar el centenari de l’Orquestra Pau Casals. L’ambient social, polític i cultural de fa cent anys va fer possible la iniciativa de Pau Casals i altres resultats socials i culturals, fa un segle.
Les dates de 1906 i 1923 són límits amples al centenari, es consideren el període de realització de les idees del Noucentisme. I de la seva difusió i els resultats de l’acció política de la Mancomunitat de Catalunya.
Pau Casals va actuar amb la seva orquestra el 1901 i el 1922 al Teatre Fortuny, per a l’Associació de Concerts de Reus. El novembre del 1925 Pau Casals va visitar el Centre de Lectura i va signar al llibre de visitants, on va deixar escrites unes notes musicals. Després va oferir un altre concert al Teatre Fortuny amb la seva orquestra.
Des del Centre de Lectura, volem recordar que el 1915 la Mancomunitat de Catalunya va crear l’Escola de Bibliotecàries, que va ser la primera del món. Això va fer possible la gestió del patrimoni escrit. I també crear una xarxa de Biblioteques ben gestionades a Catalunya.
El 1918 la Mancomunitat va inaugurar un altre ensenyament crucial: l’Escola d’Infermeria, primera de l’Estat. Aviat, les professionals d’infermeria van projectar una millora clara sobre l’assistència sanitària als ciutadans.
A Reus es va albirar una altra millora de l’assistència. El 1919 es va inaugurar l’Institut de Puericultura de Reus. Les idees d’higiene, vida sana i alimentació adient per a tothom, ric o pobre, lactància materna per als nadons, vacunacions i assistència sanitària adients… eren projectes que calia imposar i posar en pràctica a l’ Institut. Així va ser.
Al Teatre Bartrina s’hi havia celebrat també l’acte acadèmic d’inauguració de l’Institut de Puericultura, el 1919. Inauguració realitzada per part d’autoritats locals, com l’alcalde Claudi Tricaz, i catalanes, encapçalades pel president de la Mancomunitat, Puig i Cadafalch. L’edifici de l’Institut, «La Gota de Llet», havia sigut donat i equipat també pel filantrop Evarist Fàbregas.
L’impulsor i teòric va ser el Dr. Alexandre Frias. Moltes de les conferències que Frias va pronunciar difonent el projecte van ser pronunciades al Centre de Lectura. Del 1920 en endavant va aparèixer la revista Puericultura, editada a Reus pel Dr. Frias, única a l’Estat en la seva especialitat llavors.
També es va practicar la Inspecció Mèdico-Escolar a escoles de Reus. Exercida per personal de l’Institut de Puericultura. I es van celebrar colònies escolars, primer a Riudecanyes i després a Salou, aplicant les idees higienistes de Frias. Fet possible gràcies a Comunitat de Regants i Pantà de Riudecanyes, la primera vegada.
El 1920 apareix l’Institut de Fisiologia de la Universitat de Barcelona. L’ensenyament de Medicina va rebre un impuls amb la creació de l’Institut de Fisiologia. Obtenia aportacions de l’Estat ja que la Fisiologia era i és assignatura dels plans d’estudis. Però, a més a més, rebia aportacions de la Mancomunitat, i el seu suport.
L’Institut de Fisiologia va introduir millores docents, de mètode, de pràctiques i també assistencials. Entre aquestes, la introducció de la insulina per a tractaments de diabètics, a Espanya, o el coneixement de la fisiopatologia de la pubertat; entre les millores docents, pràctiques de laboratori i clíniques, i selectivitat i numerus clausus. I la introducció del català com a idioma vehicular en tot els efectes en la docència; des del programa fins a les classes impartides en català.
Aquell Institut capdavanter de la medicina de l’època va assolir prestigi ràpidament. Potser per això va sobreviure el 1923, quan la Dictadura de Primo de Rivera va respectar l’existència de l’Institut de Fisiologia.
També es deu a la Mancomunitat la creació de l’Escola d’Enginyers, que es va dreçar al carrer Urgell de Barcelona, en un conjunt modern i equipat. I serveis tècnics, com el Servei Meteorològic i el Servei Cartogràfic, en principi originats a la Universitat. I Serveis de Promoció d’Art i de Lletres.
Fa cent anys, el 1921, el Centre de Lectura va rebre el seu local en propietat, obsequi del soci Evarist Fàbregas. Cent anys després, el novembre de 2021, el Centre commemorava la recepció de l’edifici del marquesos de Tamarit, readaptat per l’arquitecte Simó.
L’acte va agradar al públic que va assistir-hi, al Teatre Bartrina, com també a Teresa Lartigau Fàbregas, neta d’Evarist, a qui el president del Centre va lliurar una rosa.
L’Estació Enològica de Reus és un conjunt d’edificis modernistes construït a principis del segle xx, i inaugurat el 1910, quan replantaven vinya americana després de la fil·loxera. L’arquitecte va ser Pere Caselles. En el seu moment va disposar de la tecnologia vitivinícola més moderna i era el centre més gran de l’Estat. L’enòleg era Claudi Oliveras, que venia del Penedès.
En aquesta època també es van alçar els cellers cooperatius a força pobles de Catalunya. Les naus dels cellers cooperatius, projectades en estil modernista i transició a noucentisme per arquitectes reconeguts, són conegudes com les catedrals del vi, i també van allotjar molins i dipòsits d’oli. Van ser resultat de les iniciatives locals i de l’ajut de la Mancomunitat de Catalunya.
Clubs esportius com el Reus Deportiu, el CN Reus Ploms i d’altres clubs locals eren actius fa cent anys i els seus socis hi practicaven esport normalment. El Dr. Domènec va ser un metge higienista que va procurar un model de ciutat jardí al voltant de les instal·lacions del Reus Deportiu.
A la primeria del segle xx, es feien vols d’exhibició aèria a les festes majors de Reus i Tarragona. Aviadors francesos amb el seu avió es lluïen davant de nombrós públic. El primer bateig de vol d’un reusenc va ser el de l’arquitecte Simó Bofarull, i el segon el de l’escriptor Jaume Fort. Enlairament i aterratges tenien lloc llavors a rieres o platges de Salou, si el temps ho permetia. Entremig, un tomb per l’aire als voltants dels campanar de Sant Pere de Reus o de la catedral de Tarragona.
En 1919 la Mancomunitat i el Centre Excursionista de Catalunya van organitzar l’Expedició d’introducció de l’esquí a la Vall d’Aran, impulsada pel president Puig i Cadafalch. Van obsequiar esquís als ajuntaments aranesos i van ensenyar-ne l’ús.
Aturo el llistat aquí, i deixo d’espigolar fets i dates. El llistat podria ser més llarg i ordenat. Llargues van ser les dificultats materials per fer això exposat. Aquelles idees dels besavis de fa 100 anys van reeixir, però totes les realitats preteses no. Reviso els resultats des de la perspectiva de l’any 2021. El cop d’ull dels cent anys.
Pau Casals va ser un músic de fama mundial, però la seva orquestra no va superar la guerra del 1936. Casals va esdevenir un paladí de la pau, la llibertat, Catalunya i els exiliats del 1939.
La Mancomunitat, tan prolífica en accions socials i culturals, va ser abolida el 1923. Però els ensenyaments de Bibliotecàries i d’Infermeria van arrelar, amb noms renovats i altres tuteles. L’Institut de Puericultura de Reus va desaparèixer, orfe d’estabilitat econòmica, però part de les seves idees són posades en pràctica per la Seguretat Social actual. La revista Puericultura no va sobreviure a la guerra, però d’altres l’han substituït.
Evarist Fàbregas es va arruïnar, després de la fallida del Banc de Catalunya. Però el Centre de Lectura segueix funcionant i oferint aixopluc a l’estudi, l’art i la cultura. Com ho volien Fàbregas i els socis.
Les colònies per a nens i adolescents avui són pràctica habitual a tot Catalunya. A l’Estació Enològica de Reus no hi ha l’Escola d’Enologia de la Universitat Rovira i Virgili, però sí la seu del Consell Comarcal del Baix Camp. Els cellers monumentals dels pobles de Catalunya són útils i atractius avui també, aixoplugant les cultures del vi i de l’oli.
L’Institut de Fisiologia de la Universitat de Barcelona va ser abolit el 1939, i els seus professionals més destacats van anar a l’exili. Tot i aquest daltabaix, l’ensenyament de la Fisiologia és una realitat viva avui a les facultats de medicina de les noves universitats catalanes, com la de Reus, de la Universitat Rovira i Virgili. No només a Barcelona.
Els clubs esportius de Reus mantenen l’activitat i la salut dels seus socis, tot i la precarietat i la competència d’instal·lacions esportives municipals.
L’esquí és una pràctica esportiva ben arrelada a la Vall d’Aran i d’altres valls pirinenques. I suport principal de la seva vida econòmica actual.
Avui els enlairaments i aterratges d’aeronaus a Reus es fan al Camp d’Aviació de Reus. Hi ha un aeroport viu i modern, i un centre on s’hi ensenya aviació a escala universitària, adscrit a la Universitat Rovira i Virgili. Però les comunicacions per terra del Camp de Tarragona són una assignatura pendent.
L’Escola d’Enginyers del carrer Urgell de Barcelona va ser el nucli de la nova Universitat Politècnica de Catalunya. Els serveis meteorològic i cartogràfic perviuen avui com a serveis de la Generalitat. Les arts són objecte d’ensenyaments públics i privats, entre ells els del Centre de Lectura.
Tots els apunts aquí presentats mereixen més espai i més temps. I més ordre, dades i anàlisis. Però prou dubtes i nostàlgia. Aquesta miscel·lània respon a la intenció de la Secció de col·laborar amb la Revista del Centre de Lectura, que també fa més de cent anys que es publica. Esperem que sigui per molts més anys. Brindo amb xampany de Reus.