A mig camí del documental, la ficció especulativa i el cinema experimental, aquesta pel·lícula parteix del fet que hi ha un passat que no ha fet història. Per això, a partir del concepte d’«història potencial» desenvolupat per l’artista i teòrica anticolonial Ariella Aïsha Azoulay, narra unes experiències no tant a partir del que n’ha quedat documentat, sinó del que ens manca d’elles. És la història en potència del metge Francesc Tosquelles que, en temps crítics del segle xx, revolucionà i polititzà la psiquiatria, treballà amb la precarietat i l’inesperat, utilitzà el cinema i les arts, s’obrí a l’experimentació, a la insistència de l’inconscient i a la mirada sobre el cos que reivindicaren les avantguardes, capgirant per sempre la nostra relació amb la bogeria. Un llegat oblidat per a Catalunya i el món, que obre un espai crític i autocrític sobre la seva desmemòria.
LA CIRCULACIÓ DE LA PARAULA
La sèrie de cartells de grans dimensions que acompanya el film Història potencial de Francesc Tosquelles, Catalunya i la por s’inspira formalment en els cartells que anunciaven els anomenats mítings monstre del Bloc Obrer Camperol (BOC), en què va militar Tosquelles a principi dels anys 1930. Es tractava de pòsters que presentaven les persones que prenien la paraula en els diferents actes convocats. Seguint aquesta inspiració, el conjunt de pòsters de nova producció que es mostra en paral·lel a la pel·lícula valora les persones que narren les diferents escenes: no s’esmenten els seus noms propis, sinó el context des d’on parlen, que igual que la psiquiatria que Tosquelles va promoure no és mai el de la competència ni l’assignació.
