Resum
El dia 24 d’agost d’enguany moria a les Borges del Camp Ferran Jové i Hortoneda (1929-2017). Eugeni Perea repassa la vida i l’obra d’aquest historiador i onomasiòleg, excursionista, activista cultural i nacionalista, amb una forta empremta investigadora i humana sobre el Camp de Tarragona. Escut d’Argent de les Borges (1993) i Premi Antoni Pedrol Rius d’investigació (2002), entre altres distincions i reconeixements, Jové col·laborà de manera activa amb el Centre de Lectura, Òmnium Cultural i tot un conjunt d’associacions i entitats del país.
Estimats són els pares, estimats els fills, els parents, els amics, però la pàtria sola conté, abraçant-los, tots els amors, ens recorda el polític i filòsof Ciceró a De Officiis, i aquesta és la màxima que Ferran Jové i Hortoneda va practicar tothora, des que va tenir ús de raó. Mossèn Joan Àguila, que oficià les seves exèquies, es va adonar de seguida que la gent que omplia l’església de l’Assumpció de les Borges per acudir al comiat era diversa i representava la pluralitat d’interessos que en vida va exercir el mateix Jové, de manera que començà l’homilia reconeixent i valorant la seva figura sobre la base de tres punts nuclears: el de l’historiador local, com a via exploratòria per al coneixement i l’arrelament de la persona en el món, i amb una llengua i una cultura definidores del seu caràcter; el de l’espiritualitat, que poua en l’immaterial per ajudar a veure-hi i descobrir realitats altrament invisibles; i, finalment, el punt de la família, en un sentit molt més ampli i dilatat que el simple parentiu, amb els amics, els veïns i tots aquells que ajuden a entrellaçar les relacions humanes. Són tres elements, desglossables i ampliables, efectivament, però decisius a l’hora d’estructurar la vida i el treball de Ferran Jové i que podem resseguir i constatar a través de la seva biografia.
Però, qui era Ferran Jové i Hortoneda? Fou el germà bessó d’una família de set germans, nascut a les Borges del Camp el 17 de novembre de l’any 1929. No va poder fer estudis a causa de la guerra i de les necessitats familiars, de manera que tota la seva formació escolar va ser tardana i autodidacta, empès per una set de coneixement que el va obligar a formar-se en acadèmies particulars i a través de la lectura lliure de llibres. Pel que fa a la llengua escrita, apresa també de gran, va fer els cursos d’Òmnium que als anys setanta dirigia de manera clandestina Ramon Amigó Anglès, des de Reus i per correspondència.
El seu primer ofici va ser el de picapedrer (1944-1961), després exercí d’administratiu de l’empresa Citroën de Reus i, finalment, amb un altre soci, obriren una botiga de recanvis d’automòbil a Reus, on hi treballà fins a la seva jubilació, l’any 1994.
L’any 1958 es va casar amb Maria Cabré Gil, però no van tenir descendència. La seva dona va ser un puntal de suport decisiu en la seva vida, d’estímul, resistència i superació de tants entrebancs i dificultats com la política, i àdhuc l’exercici de la vida cultural i social, sovint li posaren.
El periodista i memorialista Xavier Garcia li va saber dibuixar, amb quatre mots, els grans trets del seu caràcter, que definia “amb aire de monjo reconcentrat en si mateix, barba i cabells blancs, afectuós i parlador, sense ser mai baladrer, sabent administrar paraula i silencis”. Aquest aire tranquil, conciliador i bondadós no el privà d’una llarga i seriosa activitat social, cultural i intel·lectual de referència a la vila i la comarca.
Vida associativa i cultural
Si relacionem per grups temàtics algunes de les seves activitats, veurem que en el món associatiu fou tan actiu com prolix. Cofundador del Grup d’Estudis Comarcals Miquel Joan Gili (1972), amb Joaquim M. Masdeu, Isidre Fonts i Ignasi Carnisser; cofundador també de l’Associació Amics de les Borges i de la seva Biblioteca, començada de manera privada l’any 1972 i des del 1990 amb caràcter de pública, assumida la gestió per l’Ajuntament; cofundador de la Societat d’Onomàstica de Catalunya, a la Sala de Comalats —Passanant—, amb Enric Moreu-Rey i Ramon Amigó, entre d’altres (1973), i organitzador de la segona trobada d’estudiosos de l’onomàstica a les Borges del Camp (1977); membre del Consell d’Administració i corresponsal de la revista Mestral (1978-1979), del Camp de Tarragona; formà part de la Junta Directiva d’Òmnium Cultural del Baix Camp i del consell tècnic de publicacions del Centre d’Estudis Riudomencs Arnau de Palomar (1980-1984); secretari de l’Associació d’Estudis Reusencs (1982) i del Centre d’Estudis Comarcals Josep Iglésies (1982-2004). Va fundar la revista La Borja, de les Borges del Camp (1984), que dirigí fins al 2005 i, entre 1983-1997 va dur un registre de la pluviometria borgenca.
Són moltes les seves empremtes en el camp de l’associacionisme, bé a través dels col·loquis d’onomàstica que anualment celebrava la Societat d’Onomàstica que ell havia ajudat a crear, com de la participació en empreses nacionals, entre les quals no podem oblidar el Congrés de Cultura Catalana del Camp de Tarragona, celebrat entre 1975 i 1977, immers en un equip humà que aplegava gent de tota la comarca.
Un altre aspecte important de la seva vida va ser la dedicació a la política activa, inicialment de partit, sobretot durant la resistència al franquisme i més tard com a militant sota unes sigles. Ferran Jové anà a la llista d’electors de Convergència i Unió a les eleccions municipals d’abril del 1979, però aviat se’n desencisà: “Vaig ser el primer militant de Convergència Democràtica de Catalunya a les Borges, però també el primer de plegar. Tant a nivell nacional com a nivell local, no era això del que es tractava”. La seva convicció nacionalista i independentista l’explica en un article a La Borja (núm. 80, a. 1998, p. 26), així com la justificació al dret a decidir (número 153, a. 2010, p. 25).
L’excursionisme és una altra de les realitats indissolubles de l’activitat de Ferran Jové, a través del qual incidí en el coneixement de la terra i la gent, seguint l’exemple dels mestres Josep Iglésies, Joaquim Santasusagna i Ramon Amigó. D’aquest esbargiment en sorgiria el coneixement geogràfic i històric, però alhora també la idea d’aprofundir en alguns aspectes com l’onomàstica, així com el de la divulgació i l’apropament pedagògic als infants i joves de les escoles i els instituts del territori, que sovint acompanyava en el descobriment o la recuperació de rutes de muntanya. Durant quaranta anys va ser organitzador de l’anada a Gallicant (Arbolí) per posar-hi el pessebre nadalenc.
Els registres escrits
Però segurament que els camps que restaran més sòlids del seu treball personal són els de l’escriptura, que desenvolupa en diversos registres, el primer dels quals va ser el de la narrativa —majoritàriament inèdita—, per bé que aviat l’abandonaria, suplerta pel periodisme, la història i la investigació.
En el camp de la literatura publicà “Reflexió”, dins de 3a Mostra Narrativa (Reus: Edicions del Centre de Lectura, 1982, p. 23-29) i “Pot ser…”, dins de 5a Mostra Narrativa (Reus: Edicions del Centre de Lectura, 1984, p. 31-34).
Relacionat amb aquesta àrea, però també transversal, Jové va dur un dietari personal d’ençà del 1979 i fins a la seva mort, on hi recollia dades, anècdotes i referències personals i vilatanes que sovint publicava fragmentàriament a la revista La Borja, en l’espai “Miscel·lània” Els diversos volums d’aquest dietari foren lliurats a l’Arxiu Comarcal del Baix Camp poc abans de morir (2017) i no podran obrir-se fins d’ací a vint-i-cinc anys, d’acord amb la normativa arxivística. La seva biblioteca personal fou cedida al fons bibliogràfic de les Borges del Camp (2017).
Durant prop de deu anys va exercir de corresponsal en els mitjans de comunicació de la comarca, fent-se ressò de les notícies del seu poble. Entre els anys 1968 i 1977 col·laborà com a corresponsal informatiu de premsa als diaris Avui, El Correo Catalán i Diario Español, de Tarragona; i també a Ràdio Reus (SER), on col·laborà en el programa Refilet del Baix Camp (1971), sobre la història nacional de Catalunya, que seria suspès per ordre governativa.
L’obra més sòlida i profunda foren, naturalment, els llibres de temàtica especialitzada que va escriure. Va publicar, en el camp de l’onomàstica, Toponímia de les Borges del Camp i del seu terme municipal (AER Rosa de Reus, 1981); Història i onomàstica de Riudecols i dels seus agregats, les Irles i les Voltes (1990, 1991); Estudi onomàstic de la vila i terme de Mont-roig (Ajuntament de Mont-roig, 1999) i Onomàstica del terme de Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant (IEC, 2013).
En història i antropologia, va publicar la Guia de les Borges del Camp (Institut d’Estudis Tarraconenses RBIV, 1983); en col·laboració amb el seu germà Ricard, Les pedres i els homes. La pedra de granit a les Borges del Camp (Centre d’Estudis Josep Iglésies, 2000), i amb Agustí Pàmies prepararen un estudi sobre l’Ermita de la Mare de Déu de la Riera de les Borges del Camp (2001). En el camp de la biografia va publicar Maties de Vall i Llaberia, mariscal de camp carlí, 1802-1872 (Centre de Lectura de Reus, 2003).
A banda dels llibres, Ferran Jové compta amb una bona sèrie d’articles, de divulgació o investigació local i comarcal. Per exemple, va col·laborar, amb l’aportació d’entrades o d’informació, a la Gran Enciclopèdia Catalana (1971), i va escriure: “Sí a les comarques; no a la província”, Mestral (Reus), 14 (1978), p. 4; “Josep Fuster segueix present a Alforja”, Mestral (Reus), 19 (1979), p. 8; “La divisió territorial”, Lo Floc (Riudoms), 26 (1981), p. 22-23; “La importància dels arxius locals”, Lo Floc (Riudoms), 36 (1982), p. 12-13; “Apunts d’història recent de la vila de les Borges del Camp”, Penell (Reus), 1 (1984), p. 111-123; “Adoquinaire, un ofici que es perd”, Lo Floc (Riudoms), 71 (1985), p. 4-5; “Memòria. Dietari manuscrit de Manuel Juncosa de les Voltes, 1764-1863”, Penell (Reus), 3 (1989), p. 125-147; “Algunes notícies sobre la construcció de la línia dels directes, entre Reus i Marçà-Falset”, dins el llibre d’homenatge a Ramon Amigó Amb el barret a la mà (Reus: edició no venal, 1989, p. 41-67); “Sobre inventaris de noms de lloc. Introducció metodològica de Ramon Amigó”, Revista del Centre de Lectura (Reus), 22 (1990), p. 10-11; “Apunts d’antroponímia masculina de Mont-roig del Camp, segons un cadastre de l’any 1755”, Ressò Mont-rogenc (Mont-roig del Camp), 58 (1996), p. 19-21; “Ramon Amigó: un home al servei de la llengua”, Revista del Centre de Lectura (Reus), 40 (1998), p. 5-6; “Mont-roig al cor”, Ressò Mont-rogenc (Mont-roig del Camp), 89 (2004), p. 12; “Les Borges del Camp: algunes notícies del costumari local”, dins Amb reconeixença i de vós. Miscel·lània en homenatge a Albert Manent i Segimon amb motiu dels 75 anys (l’Aleixar: edició no venal, 2005, p. 85-98); “Ramon Amigó i Anglès. Amic predilecte i mestre estimat”, La Borja, 162 (2011), p. 24-25; “Ramon Amigó: del mestratge a l’amistat”, dins XX Jornades de Literatura Excursionista. Curs d’història de l’excursionisme català. Ramon Amigó Anglès. Excursionisme i cultura (Barcelona: Arxiu Bibliogràfic Excursionista de Catalunya, novembre 2014, p. 132-137).
També és autor d’una sèrie de cartes al director a la premsa i publicacions nacionals, sovint expressant queixes, suggeriments o consultes de tema divers —Serra d’Or, Diario Español, Avui, Mestral, Ressò Mont-rogenc, La Borja…—, sempre d’una manera ponderada i raonadament. Una d’aquestes cartes, precisament, va ser la causant que establís contacte amb Albert Manent, i d’aquí que nasqués una relació de treball i amistat que perdurà mentre visqueren.
Premis, reconeixements i distincions
Ferran Jové va obtenir el premi Eduard Brossa (1970) de la Societat Catalana de Geografia, filial de l’Institut d’Estudis Catalans, pel seu treball onomàstic sobre les Borges del Camp, i el premi Simon Mossa en el Jocs Florals de l’Alguer (1972), amb el conte pacifista “Història d’un fusell”; Premi d’Assaig de les Borges (1999) per un treball sobre l’ermita de la Mare de Déu de la Riera; XIX Premi Pedrol Rius d’investigació (2002) del Centre de Lectura de Reus.
Va ser pregoner de la festa major de les Borges (1990) i de Mont-roig (2003). L’ajuntament de les Borges va atorgar-li l’Escut d’Argent de la vila (17-1-1993).
Emmarcada, com un preciós document honorífic, Jové conservava una carta personal de Pau Casals agraint-li el ressò que li va donar a la ràdio al seu famós discurs a l’ONU, on es declarava català i posava Catalunya en el context de les nacions.
Un altre dels filtres que detecten el reconeixement a la seva persona i obra és el seu cercle d’amistats i relacions, amb Enric Moreu-Rey, Ramon Amigó i Albert Manent com a triangle humà que agrupà la gent que componia l’Escola del Camp de Tarragona d’onomasiòlegs, però igualment amb Joaquim Mallafrè, Xavier Amorós, Miquel S. Jassans, Joan Maria Pujals, Salvador Daroca, Agustí Pàmies… També els pròlegs, comentaris i crítiques a les seves obres, signades per Albert Manent, Ramon Amigó, Pere Anguera, Carles Maristany, Jaume Massó, Martí Rom, Xavier Miró, Jordi Cáceres Silva…, són prova d’aquest suport intel·lectual i afecte a la seva persona.
Relacionem una breu mostra d’aquestes referències de valoració de la seva obra escrita, de treball i d’investigació: Martí Rom: “Ferran Jové i Hortoneda: L’Onomàstica de Mont-roig”, Ressò Mont-rogenc, 72 (1999), p. 17-19; Xavier Miró: “La revista fa història local. Entrevista a Ferran Jové, director de ‘La Borja’, revista local de les Borges del Camp”, El Punt (edició Baix Camp), 1723 (14-6-2001), p. 12; “Ferran Jové i Hortoneda, i nacionalista estudiós, activista cultural convençut”, La Borja, 150 (2009), p. 49-51; Xavier Garcia: “Ferran Jové i Hortoneda, l’oracle de les Borges del Camp”, dins Homenots del sud (tercera sèrie, Arola, 2013, p. 98-101); Jordi Cáceres Silva: “Onomàstica de Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant”, La Borja, 175 (2013), p. 28-29; Eugeni Perea: “Sobre l’Onomàstica del terme de Vandellòs, de Ferran Jové”, Noms, revista de la Societat d’Onomàstica (Barcelona), 1 (2014), p. 10-11.
En el camp de la divulgació, Jové fa conferències (Les Borges, 2003) i participa igualment en converses d’art i cultura, la darrera de les quals va ser en una taula rodona, “A l’entorn de l’onomàstica (noms de lloc i de persona)”, en la qual participà Ramon Amigó Anglès com a ponent i Eugeni Perea, Fina Anglès i ell mateix com a tertulians, a la Fundació privada Reddis (Reus, 28 de juliol de 2009).
Comiat
L’esquela del seu recordatori duia imprès un poema del Llibre d’absències, de Miquel Martí i Pol: “No tornaràs mai més, però perdures / en les coses i en mi de tal manera, / que em costa imaginar-te absent per sempre”. Mentre els familiars rebien el condol, un trio musical interpretava el Cant dels ocells, la Santa Espina i Que tinguem sort, de Lluís Llach, peces totes elles amb una profunda significació personal i col·lectiva. Ferran Jové, investigador fidel. Però amb la mateixa argumentació i atès el seu currículum, fidel també a la família, a la fe i a la pàtria, on tot s’hi resumeix.