Incunables. Un viatge al segle XV

 |   |  Twitter

Imatge d'un Incunable

Es consideren incunables tots els documents impresos des de mitjan segle xv fins a l’any 1500. Els predecessors dels llibres impresos amb tipus mòbils van ser els llibres xilogràfics –documents gravats amb una planxa de fusta tallada en relleu–, possiblement anteriors als tipogràfics, que van coexistir paral·lelament durant la segona meitat del segle xv. Gutenberg –inventor de la impremta i pare del primer incunable tipogràfic conegut, la Bíblia llatina de 42 ratlles–, va resoldre per sempre la còpia mecànica de llibres amb la utilització de tipus mòbils.

Els llibres incunables es caracteritzen per la manca de portada, per la presència d’espais en blanc per a les caplletres –que normalment eren il·luminades a mà–, per la transcripció del text tot seguit sense capítols o parts, per la manca de foliació o signatures tipogràfiques, per una habitual utilització de grans formats, per l’emprament de moltes abreviatures, per l’ús de caràcters tipogràfics imperfectes, per la presència d’impressions defectuoses motivades per tècniques rudimentàries i, sovint, per la manca de colofó.

La Biblioteca del Centre de Lectura compta amb 20 incunables tipogràfics, impresos entre 1476 i 1500, tretze dels quals són de la biblioteca particular de Miquel Ventura i la resta són de procedència desconeguda. De la col·lecció Ventura l’incunable més antic és l’edició veneciana del Sermonarium de peccatis per adventum et per duas quadragesimas de Michael de Carcano, imprès l’any 1476. Dins del grup d’incunables de procedència desconeguda hi ha quatre documents sortits de les premses lioneses de final del segle xv –segurament llibres de text de l’època–, que es van trobar a la golfa de la nostra entitat els anys vuitanta i que han esdevingut unes de les millors peces de la reserva per la seva raresa i pel seu bon estat de conservació.

Repassant el llistat dels nostres incunables es pot observar que hi ha la presència de centres editorials molt representatius dels primers anys de la impremta: Venècia, Lió, Nuremberg, Basilea i Milà. Quant a la temàtica dels primitius impresos cal esmentar dues obres de medicina: el Liber Rasis ad almansorem d’Abu Bakr Muhammad ibn Zakariayya al Razi (1497) i la Practica de Giovanni Michele Savonarola (1497). Per la transcendència política del personatge, no podem passar per alt l’ex-libris imprès de propietat d’Antonio Cánovas del Castillo que llueixen les guardes del Catholicon de Giovanni Balbi (1490) i la Metamorphoseos de Publi Ovidi Nasó (ca. 1500).

La invenció de la impremta ha estat un dels fets més importants de la història de la humanitat. Arran del nou descobriment i gràcies a l’aparició d’edicions en llengua vernacla, es van difondre de manera eficient i ràpida els coneixements de l’època, la qual cosa va contribuir a agilitzar la culturització dels pobles.