«La cultura que ha generat el Centre de Lectura de Reus»

Discurs del president del Centre de Lectura a l’Orfeó Martinenc (Barcelona), l’1 de juny de 2017, amb motiu del Dia de l’Associacionisme Cultural 2017).

1 de juny de 2017, Orfeó Martinenc (Barcelona)
(Actes amb motiu del Dia de l’Associacionisme Cultural 2017)

En primer lloc voldria agrair el convit i saludar al conseller de Cultura: Sr. Santi Vila, al Director General de Cultura Popular, Associacionisme i Acció Cultural: Sr. Lluís Puig, als representants públics, als companys de l’entitat que ens acull (L’Orfeó Martinenc, aquí al barri del Clot, a Sant Martí, una entitat centenària fundada l’any 1910 a redós del moviment coral i que ara gaudeix d’aquestes magnifiques instal·lacions inaugurades el 2008) i a totes les persones del món associatiu que heu vingut.

Ens trobem en els actes de celebració del Dia de l’Associacionisme Cultural, enguany dedicat al foment de la lectura i l’estima pels llibres.

Què millor que parlar del Centre de Lectura de Reus.

Us voldria explicar com el naixement del Centre de Lectura de Reus, l’any 1859, s’emmarca en aquell moment històric, mitjans segle XIX, en el qual tot estava per fer. Les enormes desigualtats socials van empènyer a obrers i menestrals a crear centres d’instrucció amb una idea essencial: el progrés, l’ensenyança, l’alfabetització. Per això van començar a recollir llibres, revistes i diaris que llegien en veu alta davant els obrers i van crear la primera biblioteca patrimonial a Catalunya. D’aquí ve el nom de Centre de Lectura.

Una història, la del Centre, paral·lela a l’evolució de la societat catalana i que evidencia la importància del moviment associatiu del país, un model que ens identifica amb un abast i un recorregut que no tenen altres territoris.

La cultura actual, tal com la concebi’m, es hereva d’aquella nascuda el segle XIX, a la renaixença, i que ha anat desenvolupant-se adquirint formes més modernes, a vegades quasi irreconeixibles, però que en realitat són variacions dels plantejaments originals.

Les diferents formes del món associatiu ha estat bàsiques per la sociabilitat del país: els ateneus (espais culturals i instructius), els casinos (espais recreatius i lúdics del món urbà i rural), les societats i els cercles que difonen unes idees, els casals com a punts de trobada i participació i els foments (nascuts amb la voluntat de fomentar el coneixement d’un tret particular o una ideologia política).

La trajectòria de molts ateneus va anar lligada de bon començament amb la voluntat de la total alfabetització de la població, amb la creació de les primeres biblioteques i espais de lectura, l’enaltiment del cant coral i popular que va difondre Anselm Clavé i que es va estendre com una taca d’oli pel país, esdevenint un instrument de lluita per regenerar la societat, defensant la catalanitat, el republicanisme i l’obrerisme. Justament amb el dia de l’Associacionisme Cultural es rememora l’inici del quart festival Euterpe de 1864, moment d’esplendor del moviment coral.

A aquest moviment cultural s’hi van afegir altres:

L’excursionista (el 1876 es va constituir L’Associació Catalanista d’Excursions Científiques i el 1891 el Centre Excursionista de Catalunya, on s’hi va fundar l’IEC): l’excursionisme aportava estima pel territori, amor a la natura amb un pensament científic, i instructiu

També es van anar creant: cercles artístics, museus (primer d’àmbit local), instituts científics, grups de teatre amateur, esbarts, colles sardanistes, balls populars, cobles, bandes de música, colles castelleres, centres d’estudis locals, noves manifestacions de cultura popular i de festes tradicionals.

Amb el temps les associacions s’han anat federant i agrupant en formules compartides i cooperades. Com expliquen Ramon Arnabat i Xavier Ferré a la publicació editada l’any 2015 per la Federació d’Ateneus de Catalunya Ateneus, cultura i llibertat, associacionisme a la Catalunya Contemporània “aquestes formes associatives configuren la majoria del gresol associatiu, cultural, instructiu i recreatiu del país. La industrialització, la creixent urbanització de la població i l’impuls cultural que significà la Renaixença al segle XIX van impulsar la generalització dels ateneus populars, amb l’objectiu de difondre la cultura i alfabetitzar la població. Es va constituir una potent xarxa associativa de la societat civil fins la segona República”. Fins aquí la cita d’Arnabat i Ferré.

Amb la guerra civil molts ateneus, com el Centre de Lectura, van córrer el perill de desaparèixer i la majoria hagueren d’esperar deu o quinze anys per, a poc a poc, recuperar i fer ressorgir l’entitat. Amb el franquisme van venir els anys foscos, fins a la recuperació els anys setanta i vuitanta. La nova explosió del moviment associatiu, amb la recuperació de la democràcia, ens ha portat a que l’any 2014 hi haguessin registrades 30.125 associacions culturals a Catalunya, la meitat de les associacions de tota mena, existents.

Si resseguim la història, la cultura que ha generat un ateneu: el Centre de Lectura de Reus hi veurem molts detalls que dibuixen una línia paral·lela a l’evolució del moviment associatiu català. És un patró que es reprodueix fil per randa a tot Catalunya.

L’evolució de l’entitat ha superat les expectatives inicials.

En podem fer una antologia cronològica de fets rellevants:

  • Es va crear la primera biblioteca patrimonial a Catalunyal’any 1859, després vindrien la de l’Ateneu Barcelonès (1860), la Biblioteca del Centre Excursionista de Catalunya (1876), la Biblioteca Museu Victor Balaguer de Vilanova (1884), la Biblioteca Arús (1895), i la Biblioteca de Catalunya (1907, creada a partir la Biblioteca de l’Institut d’Estudis Catalans).
  • Continua editant-se la Revista del Centre, actualment en format digital, continuadora en deu etapes posteriors a les revistes El Porvenir (1860), Arts (1906), Atheneum (1911) i El Eco del Centre de Lectura. Periodico científico, literario y artístico (de 1859 a 1898, publicat durant cinc èpoques).
  • La Secció coral del Centre de Lectura va gaudir de molt de protagonisme des de bon començament. El 1860 aprovà la constitució d’uns jardins musicals “L’Euterpe” que s’inauguraren el 1862 en un concert dirigit per Anselm Clavé. L’activitat es va reprendre el 1869 fins al 1918 amb una massa coral molt activa, donant peu, amb una escissió, pròpia i habitual, del fervorós moviment associatiu a l’Orfeó Reusenc actual.
  • El 1901 es va fundar la Secció Excursionista, amb la voluntat científica que hem explicat i que ha aportat coneixement de l’entorn natural i en la qual hi van participar personalitats tan rellevants com el geògraf reusenc Josep Iglésies i Joaquim Santasusagna.
  • Es va construir un teatre als jardins el 1905, el 1918 se’l va anomenar Teatre Bartrina en reconeixement al poeta Joaquim Bartrina, instigador del projecte d’instrucció de l’ateneu juntament amb Josep Güell i Mercader. El teatre va ser renovat i ampliat el 1997, amb la implicació de Lluís Pasqual, una persona de l’entitat que ja havia participat activament de jove en la redacció de la Revista del Centre.
  • Es va celebrar al Centre el I Congrés d’Ateneus de Catalunya l’any 1911 amb setanta dues ponències, entre les quals les d’Eduard Fontseré, Jaume Aguadé, Francesc Layret, Antoni Rovira i Virgili, Josep Maria de Sucre, Felip Pedrell, Adrià Gual, Joan Puig i Ferreter… El segon congrés es va fer a Vilanova i la Geltrú el 1912. Posteriorment l’any 1983, ja amb les administracions públiques catalanes reconegudes, s’hi va celebrar a les instal·lacions del l’ateneu reusenc el III Congrés d’Ateneus de Catalunya.
  • El 1921 s’estrenaren les noves instal·lacions després que Evarist Fàbregas comprés el 1916 el Palau del Marquesos de Tamarit, la seu actual del Centre i en la qual s’hi hostatjava en regim de lloguer l’entitat des de 1897.
  • Dels anys 1921 a 1936 la sala Fortuny acollí exposicions dels principals artistes catalans de l’època: l’escultor Roig i Solé, els pintors Joaquim Mir, Ramon Casas, Santiago Rusiñol, el també escultor Joan Rebull,…
  • La Secció Científica va realitzar la primera emissió de ràdio a Reus des del teatre l’any 1923. La voluntat de progrés feia apostar per propostes pioneres en diferents camps, com era aleshores la novetat radiofònica.
  • El 1934 el Centre va contribuir a crear el Museu de Reus amb la cessió de moltes peces, com la galeria de «Fills Il·lustres». A la segona meitat del segle XIX ja s’havia emprès, amb el lideratge d’Eduard Toda, la catalogació d’un museu del Centre de Lectura. A partir de la segona República la interrelació entre el Museu municipal de Reus i el Centre ha estat constant i avui en dia s’hi veu la seva complementarietat.
  • Els anys vint i trenta van començar les exposicions de crisantems i roses que van donar peu a l’actual Concurs Exposició Nacional de Roses que es celebra ininterrompudament des de 1948 i que fa unes setmanes va arribar a la setantena edició a la platea del Teatre Bartrina.
  • Amb motiu del centenari l’any 1959 es van convocar diferents certàmens literaris amb lliurament de premis i de la flor natural. Un moviment, els dels premis literaris que durant el segle XX es va anar escampant a totes les poblacions catalanes, marcant un signe de catalanitat i normalització lingüística.
  • Els anys seixanta a partir la iniciativa de Bonaventura Vallespinosa es van crear els Amics del Teatre, el Teatre de Cambra, una associació d’espectadors pionera i que després ha trobat rèpliques en altres poblacions amb forta tradició teatral, i els que serien els Premis Reus de Teatre.
  • El 1963 s’inaugurà el refugi de muntanya Musté-Recasens a Mont-ral que dóna aixopluc al món excursionista que s’acosta als parcs naturals del Montsant i al de les muntanyes de Prades.
  • A finals dels seixanta es recuperà el català com a llengua de comunicació al Centre. En bona part la recuperació de la nostra llengua ha vingut de la mà de les associacions culturals que des de la clandestinitat primer i amb l’adveniment de la democràcia en van ser fonamentals. La Secció d’Educació també va incorporar les noves dinàmiques educatives que es planejaven a Catalunya.
  • El 1969 van començar les programacions del Cineclub, sempre en versió original i que els últims anys programa diferents cicles al Teatre Bartrina i a la sala d’actes del Centre.
  • La col·lecció d’assaig «Edicions del Centre de Lectura» va iniciar-se el 1979 arribant enguany al número 143 de la col·lecció: un volum que detalla justament la cultura que el Centre de Lectura ha generat durant un segle i mig a Reus i Catalunya i que serveix de catàleg de l’exposició que es pot veure aquestes setmanes al Museu de Reus. L’entitat actua també com a centre d’estudis i està integrada a la Coordinadora del Centres d’estudis de Parla Catalana que acull més de cent vint centres dels tres cents que s’escampen arreu.
  • La programació d’art contemporani ha estat una constant des del anys vuitanta i noranta i ha contribuït a donar sortida als artistes emergents, prèviament al naixement de centres d’art públic o d’espais propietat de fundacions privades.
  • Les escoles del Centre han agafat el relleu a la voluntat d’instrucció que va inspirar el Centre l’any 1859. L’Escola de Dansa (des de 1948), de Música, Teatre, Idiomes (actualment Italià i Anglès), Art i Escriptura són avui espais de formació que apleguen centenars d’alumnes.

Per altra banda, intel·lectuals del país i de l’estat,  artistes,  literats,  traductors, politics… hi han impartit els seus coneixements durant aquests 158 anys.

La llista de personalitats que d’una manera o altra han estat vinculades al Centre és molt llarga: Güell i Mercader, Pere Mata, Joaquim Bartrina, Eduard Toda, Miquel Ventura, Tomàs Lletget, Martí Folguera, Pere Cavallé, Josep Recasens i Mercadé, Pau Font de Rubinat, Josep Iglésies, Salvador Vilaseca, Joaquim Santasusagna, Bonaventura Vallespinosa, Xavier Amorós, Ramon Amigó, Pere Anguera, Josep Murgades, Joaquim Mallafrè,…

Actualment el Centre continua desenvolupant noves propostes contemporànies com la «Biblioteca Digital» que aplega els nous formats d’àudio, fotografia, cinema i la digitalització de fons (art, goigs). Les seccions: excursionista, d’història, de llengua i literatura, de ciències socials, polítiques i econòmiques, d’art, de música, d’educació, de tecnologia i de comunicació estan més actives que mai. El Centre proposa quatre-centes activitats cada l’any, organitza congressos i jornades, simposis, és seu del Campus Extens de la URV, manté uns 800 alumnes matriculats a les escoles, la biblioteca compta amb 260.000 llibres catalogats i el fons d’art integra 800 obres digitalitzades.

La cultura que ha generat el Centre ha anat augmentant de manera exponencial al llarg d’un segle i mig, i a ben segur que supera els objectius que es devien plantejar els seus fundadors. Això sí, continua reivindicant i fomentant la lectura com a eina de formació i civisme amb especial atenció a les noves generacions, des de la biblioteca infantil i juvenil als fons de reserva més especialitzats.

Amb ateneus com el Centre de Lectura i com l’Orfeó Martinenc on som avui, s’hi pot identificar molta part del moviment associatiu, amb objectius instructius semblants o dispars, vells o nous, però que han resultat vertebradors fonamentals de la Catalunya contemporània. Aquesta xarxa de sociabilitat, de patrimoni i de coneixement comunitari ens defineix, ens identifica com a nació.

El conjunt del moviment associatiu ha generat la cultura del nostre país, cadascuna de les associacions hi ha posat el seu gra de sorra. No s’entendrien tampoc els equipaments nacionals sinó fossin fruit de la cultura generada i induïda per les entitats locals. El món associatiu en va posar els fonaments, ha estat la base i ha marcat el nostre futur cultural.

Llarga vida al món associatiu, el que ve de lluny, el que hi ha i el que vindrà.

Xavier Filella Fargas
President del Centre de Lectura de Reus (2011-2017)