Resum
Albert Oliva Ramal explica el contingut de la beca de recerca Pere Anguera Nolla (2014-2015) convocada pel Centre de Lectura i la URV: estudiar el corpus dels articles sobre literatura popular catalana i folklore publicats a les revistes del Centre de Lectura de Reus en les diferents èpoques. El resultat d’aquesta investigació ha derivat en el treball «Escriure, estimar i viure. La literatura popular catalana i el folklore a la Revista del Centre de Lectura de Reus». Un estudi de tots els materials relacionats amb la literatura oral popular catalana i el folklore, tant del nostre país com d’altres cultures, que s’inclouen en els diversos números de les revistes del Centre de Lectura des de 1859 fins l’any 2015
Sovint s’escriu sobre allò popular que s’estima i es viu. Les paraules impreses ens tradueixen la intensitat d’una sensació, i una publicació periòdica com la Revista del Centre de Lectura de Reus pot contenir molts dels elements imprescindibles de la identitat cultural del poble. Sempre, i en la mesura que ens és possible, cal recompondre’ls de la manera més perfecta, com a peces valuoses del trencaclosques d’aquest teixit social i humà nostre.
Arran de la convocatòria 2014-2015 de la beca de recerca «CLR Pere Anguera Nolla» per cursar el Màster d’Estudis Superiors en Llengua, Literatura i Cultura Catalanes de la Universitat Rovira i Virgili, s’ha pretès estudiar el corpus dels articles sobre literatura popular catalana i folklore publicats a les revistes del Centre de Lectura de Reus en les diferents èpoques. El resultat d’aquesta investigació ha derivat en «Escriure, estimar i viure. La literatura popular catalana i el folklore a la Revista del Centre de Lectura de Reus». Sota aquest títol, el treball que s’ha presentat vol ser un estudi de tots els materials relacionats amb la literatura oral popular catalana i el folklore, tant del nostre país com d’altres cultures, que s’inclouen en els diversos números de les revistes del Centre de Lectura des de 1859 fins l’any 2015. A través d’aquest estudi s’ha volgut aconseguir donar una visió global sobre l’evolució del folklore català, i en particular de la literatura oral popular, així com dels temes que han suscitat més interès al llarg dels anys i de les etapes en què la revista ha estat activa.
La confecció del treball ha consistit, d’una banda, en la part de recerca, buidatge, estudi i classificació dels diversos materials sobre la literatura oral popular i el folklore existents en els diferents números de la Revista del Centre de Lectura de Reus des dels inicis de la publicació amb aquesta capçalera. D’altra banda, s’ha utilitzat la plataforma digital BiblioFolk[1] per introduir, en la base de dades, la informació relativa als materials localitzats i al seu contingut.
El treball inclou un catàleg amb el repertori biobibliogràfic dels materials folklòrics seleccionats. Aquest catàleg serveix de base a l’estudi posterior, que té la finalitat de proporcionar una visió de l’evolució de l’interès cap a aquests materials i els temes tractats, dels gèneres predominants, i els autors i els recol·lectors dels materials.
L’estudi consisteix en una interpretació de les dades obtingudes a través d’una anàlisi quantitativa dels materials, i també fa referència als autors amb més presència i participació en aquest repertori. Tanmateix, l’anàlisi qualitativa dels articles folklòrics és l’apartat més substancial del treball, ja que s’interpreten i es contextualitzen els continguts folklòrics que formen part del repertori biobibliogràfic seleccionat. L’estudi dels materials de literatura popular i folklore pretén posar en relleu la importància documental, històrica, social, antropològica i lingüística que ha tingut i té, en l’actualitat, l’edició de la Revista per a la capital del Baix Camp. Alhora, això permet aportar al panorama folklòric i literari de la ciutat de Reus, a la comarca i al mateix fons documental del Centre de Lectura de Reus un treball de síntesi realitzat a partir d’un tema no estudiat fins ara en el seu conjunt, abordat amb un objectiu acadèmic i amb una metodologia científica.
Com es referencia al principi, escriure, estimar i viure són tres constants sempre presents en la literatura popular i el folklore. Aquest folklore és l’expressió de la cultura d’un poble i del saber de la seva gent. És aquell acte comunicatiu (no només el text), popular o no, però amb contingut tradicional que s’adapta als nous contextos de manera espontània i amb el qual la gent d’una comunitat s’identifica. En molts dels números d’aquestes revistes reusenques es troben recollits materials sobre folklore, i en particular sobre literatura oral popular, ja siguin estudis sobre la matèria o exemples dels seus diversos gèneres. En aquest sentit, cal afirmar que el folklore i la literatura oral popular ha estat un àmbit que ha suscitat molt d’interès en la Revista del Centre de Lectura de Reus per part dels autors que hi han participat, i a tall d’exemple els temes que han agafat més rellevància han estat els de la festa, els costums, la cançó, la rondalla, la llegenda i la història del folklore. Totes aquestes expressions de folklore i de literatura popular serveixen a una societat per mostrar, ampliar i explicar l’origen i l’evolució del seu caràcter col•lectiu i la influència que tenen sobre un grup humà i sobre la cultura. Les expressions populars, com les que es recullen en la Revista, es poden representar de moltes formes, creant una dimensió festiva consolidada amb la pròpia identitat d’un individu.
[1] BiblioFolk és la base de dades en línia del projecte “Repertori Biobibliogràfic de la Literatura Popular Catalana” dirigit des de la Universitat Rovira i Virgili, amb Carme Oriol com investigadora principal. La base de dades conté informació bibliogràfica de les publicacions impreses referides a la literatura oral popular i al folklore i als seus recol·lectors i investigadors en el territori corresponent a l’àmbit de la llengua catalana en el període que va des del 1778 fins a l’actualitat i és fruit del treball dut a terme en tres fases mitjançant els següents projectes d’R+D del Ministeri d’Economia i Competitivitat.