La presència de Teresa Pàmies al II Congrés Mundial de la Joventut

Teresa Pàmies i Bertran (Balaguer, Noguera, 8 d’octubre de 1919 – Granada, 13 de març de 2012) el 1937 va ingressar en les Joventuts Socialistes Unificades de Catalunya, braç juvenil del Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC), constituït a Barcelona pocs dies després de l’esclat de la Guerra Civil per la fusió de la Unió Socialista de Catalunya, el Partit Comunista de Catalunya, el Partit Català Proletari i la Federació Catalana del PSOE, en la direcció del qual aviat tingué un paper molt actiu; com a prova, la seva participació en l’important esdeveniment que comentem.

El I Congrés Mundial de la Joventut va tenir lloc l’estiu del 1936 a Ginebra, sota els auspicis de la Federació Internacional de la Lliga de les Nacions. L’any següent, coincidint amb la celebració de l’Exposició Internacional del 1937, la mateixa Federació va impulsar una trobada de joves, a l’aire lliure i a les rodalies de París, per discutir sobre la inquietant situació internacional. Va ser llavors quan els reunits van acceptar la proposta, provinent de la representació dels joves nord-americans, de celebrar, el 1938, el II Congrés Mundial al seu país, prop de la ciutat de Nova York. La primavera del 1938 els administradors del Vassar College –de la ciutat de Poughkeepsie, a l’estat de Nova York, una institució d’ensenyament superior per a noies, fundada el 1861– van invitar el Congrés a reunir-se al seu campus entre el 16 i el 23 d’agost del mateix any.

Va ser així com més de 500 assistents de 52 països i 18 delegacions internacionals, representant 40.000.000 de joves d’arreu el món van conviure durant set dies a les confortables instal·lacions de la prestigiosa universitat americana per tal d’estudiar i discutir les bases –polítiques, econòmiques i religioses– que conduïssin a elaborar un pla de pau mundial. Alemanya, Itàlia i el Japó van enviar delegacions al marge dels seus governs. Suïssa, la URSS, Egipte, Libèria i Albània hi van mostrar les seves simpaties mitjançant telegrames.

L’Espanya lleial, en Guerra Civil des de feia més de dos anys, hi va tenir una nodrida i il·lustre representació, gràcies a la generosa col·laboració de la mateixa Teresa Pàmies. Propiciat per una vella fotografia de l’esdeveniment, trobada casualment, tenim el nom i les imatges dels components del contingent que va enviar als Estats Units la Segona República Espanyola i podem il·lustrar gràficament la seva presència al Congrés. Comentem els tres documents fotogràfics que s’adjunten a aquest article.

El primer i principal és l’esmentada còpia d’època –original de tonalitat sèpia, sals de plata, 18 x 12 cm– en la qual la mà del fotògraf local, anònim, ha deixat constància del lloc i data. Intentem una descripció del que ens diu. Mostra un aula del centre formatiu americà convertida en sala de conferències del Congrés. Uns grans finestrals s’obren a un espai fosc, misteriós. Possiblement els jardins dels voltants, en una nit calorosa d’estiu. Una anònima conferenciant, dreta, amb papers a la mà, sense fer ús de la megafonia, s’adreça al públic present, compost de joves congressistes. Al fons, una tribuna, perpendicular a les fileres de seients, n’allotja més. La nostra atenció es fixa en els quatre joves retallats contra el radiador que tenen a l’esquena, després en parlarem. A la fila zero, personatges que podrien ser periodistes. Alguns prenen notes. Al costat de la jove que parla, una dactilògrafa fa la seva feina. Ostensibles, en primer pla, cadires escolars de fusta, com ho es el mobiliari visible. Tenen també reposabraços, però en aquestes cadires els braços permeten suportar estris d’escriure o llibres. Una és ocupada per un home, que té al davant o al costat un micròfon. A continuació, un de dret, de vestimenta fosca, sembla sostenir una palleta que li va a la boca, no és l’únic; a la seva alçada i a l’altre costat de la imatge, hi veiem un altre individu amb palleta. Ningú dels presents fuma; els homes, malgrat la calda estacional i la manca d’aire condicionat, vesteixen tots rigorosa jaqueta o americana, camisa blanca i corbata. Alguns s’alliberen d’una o vàries d’aquestes peces i s’arremanguen. L’efecte del flash del fotògraf es fa evident en la claror dels abillaments i les cares dels homes asseguts en primer pla.

Consultem Teresa, i armada d’una fotocòpia del document, que adjuntem retallada, marca les dues úniques noies de la delegació hispànica, que, per aquesta raó i pels seus mèrits personals, foren elements rellevants del grup: ella mateixa i Margarita Robles, de la Federació Universitària Escolar, companya d’aventures. Són dues de les noies del grupet del radiador.

Com a tercera imatge, la fotocòpia que Teresa ens va fer a mans de la delegació espanyola al complet, amb els noms i les funcions de tots els presents envoltant un vaixell, l’American Relief Ship for Spain. A sobre, la frase: «Help All This Ship».

Només resta dir que el Congrés va concloure amb la redacció i signatura del Pacte per la Pau de Vassar. Els joves reunits es comprometien a preservar la pau i la fraternitat mundials, condemnaven tota violació territorial així com el bombardeig de ciutats obertes i població civil, i es comprometien a no participar en cap guerra d’agressió.

Bibliografia

Vassar Alumnae Magazine, vol. 24, núm. 1, octubre, 1938.