Les bretxes al País Valencià

 |   |  Twitter

La desigualtat entre homes i dones o desigualtat de gènere és una realitat que no podem obviar i és en gran mesura el resultat de la desigualtat econòmica. La bretxa salarial de gènere situa les dones en una posició subordinada en el mercat de treball, en sectors feminitzats i infravalorats, encara que aquesta pandèmia ha demostrat que eren sectors essencials, sovint a costa de la seua la salut, ens han abastit i han cobert totes les necessitats per continuar amb la vida quotidiana i evitar una catàstrofe econòmica molt més gran.

Segons estudis i càlculs del Bank of America el món sumaria 23 bilions d’euros al PIB si se suprimira la desigualtat entre l’home i la dona, que la crisi provocada per la covid ha augmentat. Si la bretxa de gènere desapareguera, s’afegiria al PIB mundial entre 12 i 28 bilions de dòlars el 2025, de 9,8 a 22,9 bilions d’euros. Aquest darrer nombre és la suma de la riquesa de la Xina i els Estats Units.

El Banc Mundial calcula que continuar mantenint la fractura de la desigualtat econòmica (bretxa salarial de gènere) genera unes pèrdues de 160 bilions de dòlars. Aquesta informació no deu haver arribat als empresaris (CEOE), perquè tothom sap que la realitat és una altra.

En termes de bretxa salarial, segons les dades de l’enquesta d’estructura salarial anual del 2019, la Comunitat Valenciana estava en el grup de les cinc comunitats amb majors nivells de bretxa salarial, 21,2% salari anual, mentre que a Espanya era del 19,5%.

Al País Valencià, el sou mitjà  era de 19.315 € per a les dones i 24.500 € per als homes. En la pràctica, les dones haurien de treballar 77 dies més a l’any per equiparar-se als homes. Les causes principals que determinen la bretxa salarial de gènere són:

            . Discriminació en el lloc de treball: pel mateix treball, l’home rep més salari.

            . Dificultat per conciliar la vida laboral i familiar: la bretxa salarial augmenta quan les dones que tenen infants decideixen treballar a temps parcial per compaginar les seues responsabilitats familiars.

           . Diferents salaris per sectors: en treballs feminitzats ( com ho és per exemple el sector sanitari, on el 80% són dones), els salaris són més baixos que en altres àmbits on hi ha més homes).

            . Sostre de vidre: menys dones en llocs de treball d’alt nivell.

Acabar amb les desigualtats de gènere en el mercat laboral no és només una qüestió d’equitat, ja que l’existència d’aquestes desigualtats suposen també un cost d’oportunitat. «Si el salari de la dona s’igualara al salari de l’home, la producció augmentaria i es crearien 2,3 milions de llocs de treball», segons un informe de Closin Gap, elaborat per PwC.

Per acabar amb la desigualtat que suporten les dones, s’ha d’actuar sobre les causes d’aquesta desigualtat i això només es pot resoldre en el marc d’una societat i una economia més justes que superen la precarietat i l’explotació estructural.

Aquesta bretxa salarial junt a una carrera professional més curta i interrompuda per les causes enumerades, porta a una bretxa de gènere de les pensions, que com en el cas de la bretxa salarial, també les pensions mitjanes al País Valencià són inferiors a la mitjana de l’Estat. Així doncs, la pensió mitjana mensual estatal és de 1.034,02 €, mentre que al País valencià, la pensió mitjana mensual és de 953,11 €.

PENSIONS HOMES DONES
Estatal 1.254,94 € 831,37 €
País Valencià 1.156,73 € 768,47 €

Font: Estadística de la seguretat Social, eSTADISS

Per què el País Valencià és una de les cinc comunitats amb major nivell de bretxa de gènere salarial? La resposta la trobem en una altra discriminació que pateix el poble valencià: la bretxa territorial.

Des de la seua creació el 1980 el Fons de Compensació territorial (FCT) ha anat adaptant-se. Ara és el Fons de Compensació interterritorial (FCI), desglossat en Fons de Compensació i Fons Complementari, que si bé el 2010 estava en 2000.000 milions d’euros, el 2017 no arribava a 500.000 milions. Aquest infrafinançament és la causa de cobrar salaris més baixos i pensions més baixes al País Valencià.

Segons fonts del Ministeri d’Hisenda, el finançament autonòmic per habitant (dades del 2019), la mitjana espanyola era de 2.806 € mentre que al País Valencià de 2.513 €, una diferència de 293 €, equivalent a un 12% menys que la mitjana regional. La Comunitat Valenciana és la que menys finançament rep de les 17 comunitats i 842 € menys que l’autonomia més ben finançada —Cantàbria— que ingressa 3.355 € per habitant.

El Consell ha estimat en 1.350 milions a l’any la diferència entre els diners que rep de l’Estat i el que necessita realment per pagar els serveis públics. La realitat és que aquesta diferència genera un dèficit cada any que el Consell compensa via endeutament, és a dir, amb préstecs. La Comunitat Valenciana acumula un deute de 52.301 milions, equivalent al 47% del PIB valencià, quasi el doble del pressupost de la Generalitat Valenciana  per al 2021 que és de 27.967 milions. (El Diario.es, 14/12/2021).

Segons l’anàlisi del Banc d’Espanya, en el darrer trimestre del 2021, el deute de la Comunitat Valenciana s’ha incrementat en 554 milions d’euros a causa de l’infrafinançament.

Per tal d’acabar amb la discriminació que pateix el País Valencià i amb les bretxes salarial, de pensions i territorial, cal, en primer lloc, un finançament just, que la societat valenciana prenga les regnes del seu país i reivindique amb força, a les places, als carrers, que exigisca als seus governants el finançament que li pertoca; en segon lloc, la condonació del deute adquirit a causa de l’infrafinançament; només així el País Valencià deixarà de ser el país de les escletxes.