Tot i que l’escultor reusenc tingué, tota la seva vida, un vincle estret amb la ciutat que el va veure néixer, i especialment amb el Centre de Lectura de Reus, cal destacar que fou durant la seva època d’adolescència i primera joventut que aquest vincle fou més fort. Un lligam que seria determinant per al seu desenvolupament artístic i personal.
Rebull va ser un artista precoç. Als 10 anys ja havia estat guardonat amb el primer premi en el Concurs Regional d’Aprenents, amb una còpia feta en fang de “La temptació de Sant Antoni”, de Rafael Atché. Aquest obra, quedarà en propietat del Centre de Lectura, així com una altra que Rebull realitzarà a la mateixa època, titulada “Al·legoria”, també en fang. A més d’aquestes dues obres, el patrimoni artístic del Centre es nodreix d’una interessant col·lecció de dibuixos i esbossos de l’escultor, així com un bust de bronze, que comentaré més tard.
La relació de Rebull i el Centre va néixer el 1912, quan l’escultor visità una exposició d’Enric Casanoves. Eren les primeres escultures que veia en la seva vida. Sembla que el fet fou determinant per a la seva carrera artística, tal i com ho declarava en una entrevista el 1951. El Centre estava a punt d’entrar en una etapa dolça de la seva història. Després d’uns anys d’una certa grisor, el 1915 el polític i dramaturg reusenc Pere Cavallé es fa càrrec de la presidència de l’entitat anunciant a la junta, un any més tard d’haver pres possessió del càrrec, de la possibilitat que, gràcies a la generositat de l’empresari de Reus Evarist Fàbregas, el Centre de Lectura podria tenir finalment una seu pròpia. Realitat que es faria efectiva el 1921, quan es traslladà l’entitat a l’edifici que avui encara ocupa. En aquest ambient d’optimisme, el jove Rebull entra en contacte, a més d’entrar-hi amb els prohoms abans esmentats, amb Eduard Toda, Tomàs Bergadà i especialment amb Conrad Felip, president de la secció d’art en aquell temps i amb qui l’uní sempre una gran amistat. Pere Anguera, ens dóna notícia de la vinculació de Conrad Felip i Pagès (Reus, 1870-1954) amb el Centre, a partir del 1902, en què entra a formar part de la comissió artística. També és esmentat durant la redacció d’uns estatuts el 1908 i més tard, el 1927, quan és nomenat bibliotecari, càrrec que ocuparà força anys. Militant d’Acció Catalana, col·laborà del 1932 fins el 1936 al diari reusenc Les circumstàncies amb critiques sobre el món de l’art, titulades «D’Art» i que signava només com a P., possiblement en homenatge a una tertúlia que tenia lloc, després de sopar, en unes dependències del mateix Centre, anomenada “la peixera”, pels vidres que la flanquejaven. Llavors l’entitat era oberta fins a la mitjanit i un cafè valia 35 cèntims. En aquesta tertúlia, també s’hi deixarà caure Joan Rebull, el 1935, quan havia muntat la seva escola-taller a Tarragona. Felip fou amic personal del pintor Joaquim Mir, quan aquest descobrí les excel·lències del Camp de Tarragona, amistat que traslladà a Rebull i a la qual el Centre deu el fet de posseir una interessant mostra de teles d’aquest pintor. Felip també fou l’impulsor de l’Exposició de Roses, que es fa el juny del 1936. El seu fill, el Sr. Conrad Felip i Sugrañes, a qui agraïm la col·laboració per a fer aquest article, recorda que, conjuntament amb el seu pare i el Sr. Pere Balaguer, president de l’entitat llavors, el 19 de juliol de 1936, s’apressaren a penjar un cartell a l’entrada de l’entitat on es podia llegir “Aquest edifici és del poble”, per tal de mitigar les temptacions de saqueig d’algun incontrolat, durant la revolta prèvia a la Guerra Civil.
El 1916, quan Rebull només tenia 17 anys, fa la seva primera exposició. L’escenari no podia ser cap altre que el Centre de Lectura. Cal destacar en aquesta primera exposició l’obra “Retrat de Pere Cavallé”, mostra de l’agraïment que Rebull sentia per Cavallé, que sempre l’encoratjà a continuar treballant. A més d’aquest peça, s’hi podien veure onze obres més, entre les quals cal fer esment de “Nu d’atleta”, “Boxador” i l’esbós del retrat del periodista i diputat reusenc Josep Güell i Mercader. La mateixa gratitud que mostra en forma d’escultura a Cavallé, també la manifestà envers Conrad Felip Pagès, realitzant en bronze un bust de la seva filla Àngela, quan tenia 4 anys. La peça és catalogada amb aquest nom “Àngela”, va signada J. Rebull a la part esquerra amb l’any d’execució, 1917. Val a dir que una còpia d’aquest bust va ser donada per Conrad Felip i Sugrañes en memòria de la relació que tingué el seu pare amb el Centre de Lectura i amb Rebull, amb la voluntat que l’entitat tingués una obra d’una certa qualitat de l’escultor, en propietat. Actualment la peça es troba al despatx de la presidència del Centre.
Degut a la vàlua de la seva primera exposició, l’Ajuntament de Reus decideix atorgar-li una borsa d’estudis. El gener de 1917 Rebull torna a exposar al Centre. L’obra “Follia eròtica” li suposa una altra beca, aquest cop, finançada per Evarist Fàbregas. Rebull realitzaria l’estela funerària en reconeixement al seu suport; pot veure’s al cementiri de Reus. L’octubre de 1928, se li organitza, al Centre, un sopar de desgreuge en homenatge per la injustícia que suposa que el projecte per a construir un monument a Marià Fortuny, que Rebull havia ideat amb l’arquitecte Antoni Puig i Guiralt, no fos triat. L’opció escollida no es va arribar a realitzar mai. El 1929, en un moment de vacil·lacions en la seva carrera artística, protagonitza un fet insòlit. Al Teatre Bartrina, acompanyat per la música que feia un fonògraf, pronuncià una curiosa conferència on alhora que traça ràpids dibuixos, deixa anar una sèrie de curioses sentències tals com “l’escultura ha de tancar com una circumferència”, “hi ha infants que neixen, creixen i moren com una patata” o “la fumera del ble del meu quinqué barrina el blanc sostre de la meva cambra”.
El 1937, trobem Rebull entre els firmants del manifest de protesta per la bomba que, fruit d’un bombardeig, va derruir bona part de la biblioteca. La bomba assassinà l’auxiliar de servei Regina Figuerola i Rebull, neboda de l’escultor. Potser la darrera mostra pública del nexe entre Rebull i el Centre es donà el 1949 quan, en commemoració del 90è aniversari de la casa, oferí un bust per tal que es vengués i, amb els diners obtinguts, es dotessin dues beques que portaren els noms de Tomàs Bergadà, la de pintura, i Joan Roig i Soler, la d’escultura.