Nin, Andreu: Cartas desde Moscú 1921-1930 (Pelai Pagès, ed.). Barcelona: Laertes Edicions, 2019, 252 p.
El conjunt d’epístoles intercanviades entre Andreu Nin i militants revolucionaris –entre els quals, Joaquim Maurin i Lev Trotski– aporta dades, referents i conjuntures per a aprofundir en el context revolucionari soviètic. El període polític d’aquestes lletres –1921-1930– esdevé fonamental per a comprendre els conductes que s’anaven bastint per a socialitzar el compromís amb l’orientació de la Internacional Comunista i la Internacional Sindical Roja (ISR); és a dir, el conjunt d’organitzacions sindicals que donaven suport al procés revolucionari soviètic. Tot aquest context resta explicitat, sota diverses situacions, en la correspondència editada, amb bon criteri historiogràfic per Pelai Pagès, recercador de referència pel que fa a la biografia política de Nin i a l’evolució de l’oposició comunista.
La correspondència entre Maurin i Nin contextualitza l’etapa de l’adhesió d’ambdós activistes a la ISR. De fet, formaren part de la delegació sindicalista de la CNT que el 1921 assistí a Moscou a la constitució de la Internacional de sindicats afins a la revolució russa. Ara bé, l’etapa 1921-1923 també palesà l’oposició de sectors anarcosindicalistes vers la revolució russa i definí els primers posicionaments crítics de Nin davant l’emergència staliniana. La primera part de l’intercanvi epistolar Maurin-Nin reflecteix, doncs, els moviments interns que explicaven el fet que La Batalla esdevingués portaveu de la Internacional Sindical Roja. Aquesta informació pot relacionar-se amb les lletres entre Nin, Hilari Arlandis i Jaime Andrade (1922-1924). L’objectiu era organitzar propaganda per a la captació de militants sindicalistes revolucionaris –en una conjuntura d’oberta polèmica amb sindicalistes, com Ángel Pestanya, oposats a la Internacional Comunista i a la ISR–, fet que es produïa a través del portaveu del PCE, La Antorcha i Acción Sindicalista.
La part de les lletres entre Nin i Maurin, escrites entre el 1928 i el 1929, reflecteix el control i la vigilància de l’oposició trotskista, espai amb què aleshores s’identificava el comunista vendrellenc. Com apunta Pagès, la lletra de Nin del 17 de gener del 1929 (p. 79-85) explicita l’hegemonia de Stalin dins el Partit Comunista bolxevic i evidència els comentaris desfavorables vers la política de racionament, industrial i agrària (col·lectivització forçosa). Un ambient polític semblant recullen les cartes intercanviades entre Nin i Trotski (1928-1930). Però, a més, ambdós revolucionaris aporten dades sobre la implantació de l’esquerra comunista a Europa: Holanda, Alemanya, Estat francès. Els corrents interns que hi són establerts a cada estat expliciten els debats i les estratègies a dur a terme a l’hora de confegir una resposta interna al gir stalinià de la política soviètica, una de les característiques de la qual era consolidar l’estratègia del socialisme en un sol país. Les lletres, davant una situació política contrària, aporten informació sobre la deportació de Trotski a Alma Ata, i posteriorment a Prinkipo, i l’expulsió de Nin de Moscou i el retorn a la capital de Catalunya. En conjunt, es tracta d’informació sobre el neguit de Trotski pel que feia a l’articulació i estructuració interna de la complexa Oposició Comunista (condicionada per les circumstàncies adverses de treball polític), com mostra, per exemple, el parer de l’ideòleg de la revolució permanent a l’autor de Les dictadures dels nostres dies, el 13 de setembre de 1930 (p. 131-137). Alhora algun dels documents aporta informació sobre la traducció per Nin d’obres de Trotski en editorials –Cenit– proclius a difondre’n les idees.
La darrera secció de l’epistolari de Nin té un caràcter personal, per bé que les informacions intercanviades amb Eugeni d’Ors, Prudenci Bertrana i Puig i Ferreter ens assabenten de l’interès i del seguiment de Nin per qüestions de la vida intel·lectual i cultural del Principat: polèmiques de crítica literària (Bertrana) i la vinculació de Nin, com a traductor del rus, a l’editorial Proa (Puig). Les notícies de Nin a d’Ors (10 de maig de 1923) són rellevants perquè, a més de mostrar interès per la situació de l’autor del Glossari, expliciten l’allunyament Nin del catalanisme i de la democràcia burgesa (p. 182). Si el segon extrem és del tot comprensible atès el progrés del règim soviètic (democràcia obrera); el primer criteri no implicava –i això és fonamental– no reconèixer el dret a l’autodeterminació. És clar que aquesta decisió tenia a veure amb el sorgiment de nous estats post-Primera Gran Guerra, i interiorment, comptava amb l’emergència de plataformes i organitzacions independentistes. El catalanisme reformista burgès anava perdent hegemonia, i més a l’avantsala de la dictadura de Primo de Rivera.
Clou el volum dues entrevistes a Nin, immediatament després del seu retorn a Barcelona. La segona de les quals, però, a càrrec de Domènec de Bellmunt, situa el lector en la trajectòria biogràfica –la dècada dels anys vint– de l’autor dels Moviments d’emancipació nacional.
Cartas desde Moscú ha comportat la unificació de correspondència (a més d’incloure’n d’inèdita) del revolucionari català. És una iniciativa que cal valorar clarament en una encertada política editorial de rehabilitació d’un intel·lectual polític sovint mal interpretat i, sobretot, bandejat de la llarga tradició comunista que maldava per la relació sense dominació entre homes i nacions.