Les narracions, amb paraules ben expressades i plenes d’emocions, van aconseguir que els petits lectors entressin en els contes de la M. Àngels Ollé. En general no hi havia ni prínceps ni princeses; els protagonistes, que podien ser pocs o molts, no havien sortit gaires vegades en una història: una tortuga, unes naus per volar, unes naus per flotar, una cullereta, un pardal, un tren… eren personatges que s’estrenaven. Això va fer que els llibres catalans per als primers lectors tinguessin un aire molt personal.
La M. Àngels i jo vam coincidir treballant en la mateixa escola al barri de Sarrià de Barcelona; ella, especialitzada en socials i jo, en plàstica, i sortosament per a la lectura en català, ella es va iniciar en escriure i jo en la il·lustració. És així com vam començar els llibres per a primers lectors. Van seguir reunions i trobades amb Andreu Dòria, l’editor, i amb Marta Mata, especialista en lectura per a infants.
De mica en mica La Galera, amb col·leccions diverses, es va anar introduint. Els llibres tenien bon aspecte, es llegien bé i els dibuixos eren de molts il·lustradors, originals i amb certa tendència a destacar per la seva varietat amb tècniques diferents. La M. Àngels hi va prendre part des del començament amb els seus guions molt personals, una societat on tothom hi podia prendre part, tothom pensava. Recordem Brillant, el tren que va salvar una vaca. El text era un diàleg protagonitzat per un tren que cada dia feia content el seu viatge amb un maquinista agosarat: «Brillant és a l’estació, avui farà el seu primer viatge»… I tot seguit, passen coses, totes representades amb formes simples i colors atrevits per en Bartomeu Massot.
En els llibres escrits per la M. Àngels els nens i les nenes es familiaritzaven amb expressions ben dites i no es rebaixava el llenguatge, cada cosa tenia el seu nom. De tant en tant, introduïa la paraula pròpia de la comarca, com la cullereta, que en altres llocs se la coneix com el capgròs. Els infants d’arreu, l’assimilaven de seguida gràcies al dibuix.
Van aparèixer diferents col·leccions i la M. Àngels, sempre atenta, va fer, en editar-se, una petita troballa: la col·lecció «A poc a poc» per a nenes i nens que començaven a llegir. En aquesta col·lecció les narracions eren molt breus, amb lletra lligada i espais generosos; eren un bon inici. Els dibuixos estaven fets per en Pere Prats Sobrepere, amb colors plans, entenedors per als primers lectors de mans petites. Els contes eren molt adequats. Un encert!
La M. Àngels, amb família i escola a Reus, va continuar la seva relació amb els llibres i jo, com a il·lustradora vaig tenir la sort de dibuixar-ne alguns que em van ajudar a entendre el món de la il·lustració. Puc dir que el que feia anys que ella havia iniciat havia omplert l’escola i els interessos dels infants.
ALGUNS TÍTOLS:
Ollé, M. Àngels (1964): Tula, la tortuga (Fina Rifà, il.). Barcelona: Edicions La Galera (Reedició 2018, Barcelona, Rosa Sensat).
Ollé, M. Àngels (1964): El meu pardal (Pilarín Bayés, il.). Barcelona: Edicions La Galera.
Ollé, M. Àngels (1971): 3 avions amics (Antoni Bassó, il.). Barcelona: Edicions La Galera.
Ollé, M. Àngels (1964): Brillant, el tren que va salvar una vaca (Bartomeu Massot, il.). Barcelona: Edicions La Galera.
Ollé, M. Àngels (1965): El vaixell bromista (Maria Lluïsa Jover, il.). Barcelona: Edicions La Galera.
Ollé, M. Àngels (1971): El meu amic (Pere Prats-Sobrepere, il.). Barcelona: Edicions La Galera.
Altres articles
-
Portada
-
L’empremta de Lluís Domènech i Montaner a la ciutat de Reus. Una anàlisi de la seva arquitectura
-
El llegat de Domènech i Montaner, un gran atractiu per a Reus
-
Lluís Domènech i Pere Caselles, un tàndem per al Manicomi de Reus
-
A propòsit d’alguns projectes «menors» de Lluís Domènech i Montaner descoberts a l’Arxiu Històric Municipal de Reus