En la dècada dels 70 i la primera mitat dels 80 l’activisme cultural de caire nacionalista i d’esquerres va transformar molts pobles i la comarques del País Valencià. Uns anys d’efervescència social, política i cultural que responia als anhels de llibertat del poble valencià engabiats després de 40 anys de dictadura feixista i criminal. Tot un procés rupturista on gran part del seu potencial transformador va ser anul·lat per part de les estructures franquistes que perduraren.
Al pobles valencians es va viure intensament aquest període on el vell món no acaba de morir i el nou no acaba de nàixer. Les classes clandestines de valencià, el teatre reivindicatiu a la parròquia, el cineclub i els aplecs eren expressions transgressores que es generaven des d’un moviment popular valencià que estimava la cultura popular i la utilitzava per transformar la societat i trencar amb el franquisme. Cada acció tenia la seua funció de ruptura amb les imposicions del sistema per mitjà de la consciència i la reflexió que emanava de la cultura popular.
Seguint el fil roig d’aquest moviment, des dels carrers i les institucions de molts pobles valencians, s’està treballant a fer partícipa la ciutadania i apropar les decisions municipals a la ciutadania. La infatigable i constant tasca per capgirar la sociologia imperant de l’apatia i despolitització de gran part de la societat ha estat i és una transformació necessària per construir un hegemonia social que porte al País Valencià a ser un referent en radicalitat democràtica i inclusió social. Les prioritats de la política municipals en participació ciutadana són evidents, la participació i apoderament del poble com a subjecte polític protagonista de les decisions municipals ha de ser l’estratègia del municipalisme conseqüent. La participació ciutadana té l’objectiu de posar les persones al centre de la política municipal en tota la seua plenitud, no sol com a objecte de drets i serveis sinó també com a subjecte decisori i agent actiu del municipalisme transformador.
El salt qualitatiu ha de vindre per part de la gent quan s’apropie del projecte de participació ciutadana i s’implique activament a defensar la democràcia participativa des de cada espai públic o privat en què es relacione, adoptant una pràctica assembleària per debatre i acordar decisions col·lectives que ens afecten a tots i totes.
El canvi sociològic s’ha de produir des de l’apoderament de sectors històricament menyspreats i silenciats, col·lectius que han estat allunyats dels centres de poder i impossibilitats per prendre partida en les decisions que ens afecta. Es treballa per revertir anys i anys de submissió actuant a diferents nivells, apropant les decisions a la ciutadania, democratitzant espais municipals i dinamitzant espais d’apoderament popular i decisió col·lectiva, normalitzant la participació ciutadana com a pilar de les polítiques municipals i caminar cap a l’acció comunitària i l’autogestió ciutadana.
Altra estratègia transformadora que està arrelada al poble valencià és la cultura com a eina revolucionària. Enfortir la cultura popular i els espais comuns que ens uneixen, significa teixir complicitats confederals entre els diferents territoris que compartim la mateixa llengua i cultura, des del reconeixement mutu, igualtat i solidaritat. Compartir la importància estratègica de la cultura com a pilar del desenvolupament social i polític dels diferents territoris que compartim llengua, des de punts de partida singulars però amb objectius compartits. Pilar estratègic de construcció social que s’ha de desenvolupar en diferents línies d’acció i concretar en projectes confederats que ens ajuden a assolir els objectius marcats.
Entre els projectes confederats remarquem tres exemples per seguir trobant punts d’encontre. El projecte cultural en xarxa BarnaSants, un projecte d’activisme cultural que compleix 27 anys, més d’un quart de segle disparant cançó d’autor amb el kalàixnikov cultural amb l’objectiu de construir col·lectivament una societat més lliure des de la cultura popular i vertebrar els diferents territoris amb la mateixa llengua. Des de la trinxera cultural podem frenar la barbàrie capitalista i crear consciencia revolucionària per prendre partit a favor un món més just
Des de la singularitat del País Valencià, des de l’arrelament al poble i la comarca, el projecte cultural en xarxa Barnasants pot arribar a més municipis del País Valencià, ha de créixer cada any per poder vertebrar els diferents municipis dels Països Catalans. Com afirmava Montserrat Roig, la cultura és l’opció política més revolucionària a llarg termini.
Des dels Ajuntaments també s’ha d’exigir la reciprocitat dels mitjans de comunicació públics dels diferents territoris amb la mateixa llengua. En aquesta, la campanya «Reciprocitat ara!» segueix demanant dia a dia la necessitat de poder veure IB3, TV3 i Àpunt en Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears i així incrementar la graella comunicativa en català en tot el territori i poder conèixer les diferents realitats i singularitats. Aprofundint en el coneixement de cada territori, les seues singularitats i dinàmiques, es facilita la relació entre les diferents societats civils que conformen subjectes polítics diferenciats però amb objectius compartits.
La gestió comunitària dels béns comuns és un altre dels pilars en què es construeix el municipalisme. S’han de garantir els drets fonamentals de la població, per exemple el dret a l’aigua, i sols es pot fer mitjançant la gestió pública del bé comú i ha de ser la població qui, mitjançant els mecanismes de participació ciutadana, decidisca com ha de ser aquesta gestió municipal i com ha de revertir en la població. Una gestió pública eficient i transparent de l’aigua garanteix el dret a la població i socialitza els guanys de la gestió per poder-los invertir en millores del servei.
S’ha de fomentar un model públic amb l’aigua municipalitzada sota la gestió de l’Ajuntament i caminar cap a una gestió comunitària de l’aigua, una gestió ecofeminista de l’aigua, amb un control ciutadà, model que garanteix l’accés de la totalitat de la població a un bé comú, implica a la ciutadania en la defensa i fiscalització del dret i socialitza els guanys d’aquesta gestió en la millora dels serveis municipals.
Els municipis han de ser les primeres trinxeres en defensa del territori. L’explotació de la terra, l’erosió del sòl i l’extracció incontrolada dels recursos han deixat una petjada d’enormes proporcions en els paisatges de tot el món i en alguns casos han provocat la destrucció irreversible d’aquells valors d’ús necessaris per a la supervivència humana. Els símptomes són més que evidents, sota el creixement exponencial del capital la degradació del medi natural s’accelera i inclús ens alerten amb episodis extrems de semblança apocalíptica, com inundacions, incendis, climes extrems, inclús pandèmies mundials.
Tota aquesta crisi enmig d’un creixement exponencial del capital, vinculat a la devastació de la natura, justificat per l’autoanomenat progrés que no es més que anar construint infraestructures per poder seguir reproduint el capital i incrementant la taxa de guanys. A casa nostra tenim uns exemples ben clars de la contradicció entre taxa de guanys i natura, com el macrocàmping que es vol fer a la marjal de Gandia (espai natural de gran valor ecològic) per part d’un inversor privat, l’ampliació de la CV60 que destrossarà l’horta de la Safor o l’ampliació del port de València amb el deteriorament mediambiental i social que comporta. El mateix progrés que ha deixat polígons buits en cada poble, aeroports sense avions, milers de km d’alta velocitat per a uns pocs en detriment de les rodalies o autovies d’innumerables carrils sense cotxes. Tot un progrés econòmic d’uns pocs a costa de la destrucció del territori que repercutirà negativament en el benestar de la majoria i condemnarà la vida de les futures generacions. És una lluita global que es pot interconnectar localment.
Des del municipalisme transformador s’ha de treballar en aquestes estratègies transformadores per poder construir un País Valencià radicalment democràtic, socialment igualitari, mediambientalment sostenible i completament lliure.