Nin, Andreu: Catalunya, la qüestió nacional i el dret d’autodeterminació (1912-1935) (Pelai Pagès, ed.). València: Edicions Tres i Quatre, 2919, 222 p.
No s’editen determinades antologies de textos per casualitat. El referèndum de l’1 d’Octubre, la repressió policial, la dilatada campanya d’intoxicació de la premsa al servei del poder i la no gens estranya, per esperable, demagògia política del bloc espanyolista-unionista (PP, C’S, PSOE-PSC, SCC) pel que fa a la criminalització dels objectius polítics que legitimen la qüestió nacional requereix, com a autodefensa intel·lectual, recórrer –com a recurs d’orientació i de clarificació– als clàssics que hi reflexionaren pregonament.
Un dels exemples més representatius que ho feu als Països Catalans als anys trenta –des de la política comunista– fou Andreu Nin, (però també, entre d’altres, Jordi Arquer, Emili-Gómez Nadal, Jaume Compte, Joan Comorera). A partir de l’encertat criteri de Pelai Pagès d’establir el fil conductor de la ideologia nacional del comunista vendrellenc, el lector es pot fer cabal de l’assumpció del moviment de construcció nacional des de la joventut republicana fins a l’època de maduresa teòrica i expansió política de qui fou un destacat militant poumista.
Aquesta selecció de textos palesa, de primer, l’evolució de Nin respecte de la concepció del fet nacional des dels temps de militància a la Unió Federal Nacionalista Republicana. Els sis articles recollits escrits entre 1912 i 1913 suposen les primeres idees sobre la relació entre el que s’entenia com a «Esquera Catalana» i formació del nacionalisme republicà. Precisament és aquest projecte (i l’adscripció d’ambdues fites a la UFNR) el que mostra afinitats entre l’intel·lectual i traductor del rus, i el republicà Antoni Rovira i Virgili: vincular nació i voluntat política i, com refereix Nin, explicitar constants polítiques com fou l’hegemonia del Partit Reformista espanyol dins el sistema polític de la Restauració.
Existeix, però, una etapa intermèdia que, com a fita de treball polític, anuncia la concepció socialista de Nin pel que fa a la qüestió nacional. Fou definida per la polèmica rellevant sostinguda amb el socialista i cooperativista reusenc Antoni Fabra Ribas. Els tres articles que Nin hi intercanvià palesaven –contràriament a la línia defensada per Fabra– una nítida relació entre socialisme i alliberament nacional, al si del portaveu reusenc de la Federació Catalana del PSOE: Justícia Social.
Rellegir aquests tres articles avui dia implica, com a mínim, remarcar el cert predomini polític de sectors de la Federació Catalana del PSOE i palesar la claredat d’idees de Nin sobre el socialisme com a moviment antiburgès i no pas contrari a l’alliberament nacional, procés entès com a lluita contra l’aparell polític de la burgesia capitalista: l’estat nació. Ambdues fites, doncs, eren recíproques: socialisme i el que Nin concebia aleshores com a «nacionalisme». Aquestes reflexions escrites el 1914 representaven, en conseqüència, la premonició de la crisi dels imperis europeus centrals, a la base de la Primera Guerra Mundial, i el bastiment de la frontissa metodològica que, entre els anys vint i trenta, permetrà a Andreu Nin la incorporació del materialisme històric a l’anàlisi del fet nacional.
La resta dels cinc estudis compilats en aquest volum indiquen la relació entre marxisme i qüestió nacional. Escrits entre el 1926 i el 1935, vinculen la concepció nacional del vendrellenc en l’espai polític de l’esquerra comunista.
En aquest sentit, cal tenir en compte que el condicionant més rellevant del progrés ideològic d’Andreu Nin fou la seva estada a la Rússia soviètica (1921-1930) com a secretari adjunt de la Internacional Sindical Roja.
Cal, però, destacar l’article escrit l’any 1926: «La qüestió nacional a Espanya. El problema català», informe segrestat per la policia espanyola quan Nin fou detingut a París provinent de Moscou. Es tracta d’un detallat informe general (econòmic, també) sobre la crisi política de l’Estat espanyol aconduïda, en gran part, per la capacitat d’acció dels moviments nacionals peninsulars, en concret pel moviment nacionalista català, que Nin definia com a progressiu.
Els articles escrits entre 1932 i 1935 (p. 103-140) constitueixen esbossos molt elaborats que fruitaren en la publicació d’Els moviments d’emancipació nacional (1935), tot just coincident amb l’etapa de fundació del POUM. Aquest text –i els programes annexos de la FCCB, Esquerra Comunista i el POUM– conté les idees fonamentals de Nin sobre l’actitud a prendre pels marxistes conseqüents davant l’emergència dels moviments nacionals: alliberament nacional com a moviment revolucionari democràtic, dret a l’autodeterminació, oposició al fals internacionalisme, hegemonia del moviment d’emancipació nacional per la classe obrera en el marc de la revolució socialista.
El plantejament mostrava les contradiccions de la burgesia de la nació oprimida, situar la revolució democràtica –en estats imperialistes d’acció contra les nacions minoritzades, com era definit l’Estat espanyol– en l’àmbit de la petita burgesia, que tampoc no culminà l’alliberament. Nin no feia altra cosa que adoptar les anàlisis leninistes que consideraven positivament els moviments autodeterministes vers els que tenien un caràcter retrògrad i expansionista. És a dir, la teoria nacional niniana bevia dels referents de Marx (independència d’Irlanda i crisi de l’imperi Austrohongarès) i de teòrics de la III Internacional. Però, com he esmentat, cal no perdre mai de vista l’etapa inicial nacionalista republicana, car hi estableix les primeres aproximacions als batecs socials des d’un vessant modernista («Revolta»).
Com podem llegir profitosament les idees nacionals de Nin? Sense prejudicis, la qual cosa retorna el valor transformador del fet nacional en el marc en què precisament el situà el polític vendrellenc: la revolució democràtica com a resposta a la concepció nacional d’un estat espanyol (presó de pobles) com més va més totalitari. Eixim de l’encotillament i de la retòrica immobilista. Nin, que no s’oposava pas a la independència, no encotillava la naturalesa de les lluites.