Vol. 2013: 9a època, 1r trimestre

Tot i que l’escultor reusenc tingué, tota la seva vida, un vincle estret amb la ciutat que el va veure néixer, i especialment amb el Centre de Lectura de Reus, cal destacar que fou durant la seva època d’adolescència i primera joventut que aquest vincle fou més fort. Un lligam que seria determinant per al seu desenvolupament artístic i personal.
Rebull va ser un artista precoç. Als 10 anys ja havia estat guardonat amb el primer premi en el Concurs Regional d’Aprenents, amb una còpia feta en fang de “La temptació de Sant Antoni”, de Rafael Atché. Aquest obra, quedarà en propietat del Centre de Lectura, així com una altra que Rebull realitzarà a la mateixa època, titulada “Al·legoria”, també en fang.

Capbussar-se en els llibres de dedicatòries del Centre és fer un viatge per la història. La seva visió en conjunt ofereix el retrat de l’entitat i el prestigi que s’ha guanyat amb els anys. Moltes personalitats del món de l’art, la música, les lletres o la política, hi han rubricat la seva signatura o hi han deixat textos, dibuixos, poemes o notes musicals. El primer llibre de dedicatòries comença amb un poema escrit per Joaquim Bartrina i dibuixos de Soberano, Llovera i alguns atribuïts a Fortuny. Repassant els llibres podem veure aquells que hi són i també aquells que per motius diversos no hi van estampar la seva dedicatòria: la conjuntura, la deixadesa, la por al rebuig o l’oblit dels responsables de l’entitat, va fer que alguns personatges destacats, que han participat o col·laborat regularment amb el Centre, no hi figurin.

De formació autodidàctica, Ramon Amigó començà com a agent comercial en empreses exportadores de fruits secs reusenques i, en la seva darrera etapa laboral, encarregat d’afers exportadors en una empresa gràfica.

El Centre de Lectura va ser la primera institució cultural reusenca que va posseir una col·lecció d’objectes d’interès historicoartístic. Si repassem la monografia de Pere Anguera sobre el Centre (1977), veurem que ja al començament de 1860, poc després de la fundació, ja es van fer efectives donacions que inauguraren el que avui –ensems amb els fons de la Biblioteca– és un patrimoni realment extraordinari. El 5 d’abril de 1862, la Junta Directiva va fer pública la seva intenció de formar un “museu d’antiguitats” i va nomenar un equip d’onze persones per dur a terme tasca de recol·lecció, sota la presidència de l’escultor Andreu Arpa. Al llarg dels anys, a les revistes de l’entitat hi trobem referències a diverses cessions d’objectes.

Xavier Amorós, en un article del 29 de gener de 1987 recollit al volum Botigues de mar i escrit amb motiu que l’Institut de Segon Ensenyament Reus III passava a anomenar-se Gabriel Ferrater i Soler, diu que la decisió d’haver triat aquest nom hauria de despertar, si fos possible, la satisfacció de tota la població. I afegeix: “Com que deu haver-hi un tant per cent crescut de ciutadans reusencs als quals encara no és propici de saber amb certesa qui era Gabriel Ferrater, hem de seguir desitjant, amb tota l’ànima, la divulgació de la seva obra dintre d’uns medis que li siguin resoltament permeables.”

El 4 de desembre de 1969 es feia públic el naixement del nostre Cineclub amb

El Centre de Lectura neix arran del retard cultural en què es trobava Reus el