Vol. 2013: 9a època, 4t trimestre

El 1897 el Centre de Lectura havia traslladat la seva seu a la casa dels marquesos de Tamarit, després de passar pel carrer de Vallroquetes, pel carrer de la Font i pel carrer de la Presó. Va ser el 1916 quan Evarist Fàbregas i Pàmies la va comprar pel valor de 83.000 pts. i la va cedir al Centre perquè deixés de pagar el corresponent lloguer i hi establís la seva seu social, la qual feliçment continua ocupant.

Pel Centre de Lectura ha circulat durant anys una llegenda urbana en el sentit que el quadre Un hort de l’Aleixar, un paisatge del pintor Joaquim Mir, va restar durant anys penjat a la sala de converses de l`’entitat, ara Sala de converses Ramon Amigó, de cap per avall degut a l’estil de l’artista que pintava a base de taques de color. Es una llegenda divertida però difícil de acceptar com a verídica ja que l’esmentat quadre presenta a l’esquerra de la part inferior la signatura de l’artista i la dedicatòria Al Centre de Lectura de Reus.

Fa poc s’ha presentat la novena època de la “Revista del Centre de Lectura”, en format digital (https://www.centrelectura.cat/revistadigital), una publicació amb profundes arrels en el segle XIX que ha evolucionat durant dècades fins a temps recents.

Entre les iniciatives del Centre de Lectura, cal considerar les Edicions que ha impulsat al llarg del temps per tal d’oferir una col·lecció formada per treballs de recerca que, segons les bases d’edició, es circumscriuen al territori del Baix Camp o de manera més laxa, al Camp.

Pere Cavallé fou president del Centre de Lectura del 1915 al 1922, una etapa que es caracteritzà per la projecció social de l’entitat i per una modernització de les seves estructures, per exemple la instal·lació de l’electricitat. Però el que marcà un abans i un després en la història de l’entitat fou la compra de l’arrendament, i doncs, la cessió de l’edifici del carrer Major per part d’Evarist Fàbregas, que havia estat president del Centre entre 1905 i 1909. L’entitat hi estava de lloguer des de 1897.

A la primavera de 1977, segurament pels voltants de Sant Jordi, editat per Edicions 62 i finançat pel polític reusenc –tot i que nascut a Montblanc- Josep Andreu Abelló, Pere Anguera publicà un llibre del més alt interès: El Centre de Lectura de Reus: una institució ciutadana. Josep Andreu Abelló, polític destacat d’Esquerra Republicana de Catalunya durant la Segona República, el més jove diputat del Parlament de Catalunya en la seva constitució i, finalment, President del Tribunal de Cassació fins al final de la guerra civil de 1936, visqué molt intensament la política reusenca i era president del Foment Nacionalista Republicà quan aquesta ben arrelada societat local contribuí a la fundació d’ERC.

Els orígens de la Biblioteca venien definits per l’objectiu de l’entitat sota la tríada de «la instrucción, la moralidad, las buenas costumbres». En el discurs de Gabriel Bofarull, secretari provisional i un dels fundadors del Centre, en la junta general ordinària del 4 de setembre de 1859, destacaven aquests principis, que havien de restar definits amb el progrés del saber, que comportava la lluita contra la ignorància, el no assoliment de la qual equivalia a la marginació social. L’orientació de l’entitat es definia a través de la difusió del saber, del «desarrollo intelectual» i de la propagació de la fraternitat.

Amb motiu de la recepció del Premi Nacional de Cultura 2013, que tindrà lloc el divendres 22 de novembre, el Centre de Lectura ha programat una setmana d’activitats culturals que evidencien l’ample ventall de propostes que la institució programa regularment. Divendres 15 de novembre comença el cicle amb el concert del «Consort de flautes» de l’Escola de Música del Centre i el cor femení Cal·líope i continuarà mostrant propostes de l’Escola de Dansa, l’Escola de Teatre, el Cineclub, sessions de lectures En Veu Alta, un concert familiar del quartet de solistes de l’Orquestra Camerata XXI i conferències i presentacions de llibres organitzades des de les seccions del Centre o en col·laboració amb el Campus Extens Antena del Coneixement de la URV.

Pere Anguera ho explica al llibre El Centre de Lectura. Una institució ciutadana: «El Centre de Lectura va néixer com un producte de les tertúlies vuitcentistes. Sembla que cal situar el seu origen en les reunions que feien un grup de joves menestrals, en un cafè del raval de Santa Anna, el Cafè de la Música, de Francesc Vidal; hi discutien de política, d’actualitat, de cultura i d’interessos locals. Cada vespre es trobaven per llegir i comentar entre ells els diaris, sobretot «La Discusión» i «El Pueblo», de Madrid, tinguts aleshores com els portaveus de la democràcia peninsular, sobretot el primer, dirigit per Nicolás María Rivero, que comptava amb col·laboracions de Castelar.

El metge i prehistoriador reusenc Salvador Vilaseca Anguera (1896-1975) va estar relacionat molt intensament i des de molt jove amb el Centre de Lectura. El 31 de gener de 1911, quan encara no tenia quinze anys, va ser-hi admès com a soci numerari. Es va donar de baixa temporalment, durant un parell d’anys, mentre portava a terme els seus estudis universitaris a fora de Reus, però tot seguit –el 4 de juliol de 1916– es va tornar a inscriure al nostre ateneu i continuà sent-ne soci fins a la mort.

Al llarg dels darrers 30 anys les exposicions de la sala Fortuny i el fons d’art del Centre de Lectura han seguit una evolució paral·lela. El fons d’art s’ha anat ampliant successivament amb obres d’art contemporani gràcies al canvi de política d’exposicions esdevingut als anys 80. La sala Fortuny, rehabilitada l’any 1990, que tradicionalment havia estat una sala d’art comercial, va donar pas a la contemporaneïtat i els artistes que hi exposaven deixaven com a contraprestació una obra que passava a formar part de la col·lecció del Centre.

Des del lliurament de la Creu de Sant Jordi l’any 1983 fins a la concessió aquest estiu del Premi Nacional de Cultura han passat 30 anys durant els quals la Biblioteca del Centre de Lectura ha viscut una important transformació que podríem analitzar a partir de quatre blocs diferenciats: les instal·lacions, els processos de treball, els serveis que ofereix la biblioteca i la seva dinamització.

Profundament arrelat a la ciutat, amb un prestigi viu en tot el país com a ateneu amb un segle i mig d’existència, el Centre de Lectura de Reus ha rebut en els darrers trenta anys les dues màximes distincions reservades, una, a les entitats i persones que s’han distingit en qualsevol àmbit d’acció, la Creu de Sant Jordi, el 1983; i, l’altra, a l’excel·lència cultural: el Premi Nacional de Cultura, aquest 2013.

Els noucentistes reusencs es mobilitzen entorn de la revista Llaç, que es publicarà entre 1919 i 1920, els impulsors de la qual van ser Josep Prous i Vila i Bonaventura Vallespinosa i Salvat. Sortirà amb una periodicitat quinzenal, tot i que a partir del número VII esdevindrà mensual, i se n’allargarà, però, el nombre de pàgines i se n’il·lustraran les portades, que aniran a càrrec de diferents artistes: Joaquim Biosca, Ernest Enguin –al qual es ret homenatge amb motiu de la seva mort–, Xavier Nogués i Lluís Ferré.