L’Escola de Lletres de la Biblioteca neix l’any 2011 per tal de consolidar en un sol ens depenent de la biblioteca del Centre de Lectura, l’organització de cursos i tallers literaris, rutes, trobades de traductors, lectures dramatitzades, cicles literaris, etc., amb l’objectiu de difondre i promocionar fonamentalment la literatura i la cultura catalanes.
Organitzada per la Secció de Ciències de l’Educació el dijous 29 de maig de 2014 va tenir lloc a la sala d’actes del Centre la presentació del projecte educatiu d’Elena Sanfeliu Sabater, fundadora de l’Associació l’Arbreda de Valldoreix.
El darrer dels Tubaus és el títol de l’única novel·la escrita per Jaume Roig Padró, que va néixer a Reus el 1896 i morí a Mèxic el 1969. Fill d’un metge de Vimbodí instal·lat a Reus, va estudiar medicina, és doctorà a Madrid i el 1917 ingressà al cos de sanitat militar, cos que abandonà voluntàriament amb el grau de comandant.
Hom coneix el gran valor patrimonial de la Biblioteca del Centre de Lectura, amb prop de 260.000 volums catalogats, però potser no es coneix tant la rellevància que els darrers anys ha anat agafant la Videoteca del Centre.
Rusiñol presentà el 1888 a l’Exposició Extraordinària de Nadal de la Sala Parés de Barcelona en solitari aquest quadre de gran format, que en la crònica de “La Publicitat” (25-XII-1888, pág.2) per la tècnica desimbolta i l’ús profús de l’espàtula fou considerat com un magnífic esbós. Pertany al gènere de paisatge amb figures. Descriu una devesa amb una filera d’arbres ordenats en paral·lel a un mur de tanca fet amb grans fragments de material de la colada de lava que procedeix del volcà Garrinada, als afores de la ciutat d’Olot.
Fa 21 anys, al 1993, la Videofonoteca del Centre de Lectura de Reus va començar una petita campanya de recuperació de material cinematogràfic a Reus de la mà del seu director de llavors Xavier Robert, que va confiar en la proposta de dos joves llicenciats, socis del Centre, Pedro Nogales i Josep Estivill. La manca de pressupost no va permetre tenir una llarga continuïtat del projecte, però si algunes petites recuperacions de gran valor històric com va ser el fons de Francesc Llevat Rosell.
El pianista i director d’orquestra Daniel Barenboim, nascut a Buenos Aires i nacionalitzat israelí, espanyol i palestí, va fer estada a Reus el mes d’agost de 1998 per tal d’enregistrar el film «Entre 4 (z) yeux» dedicat als Preludis (llibre primer) de Claude Debussy. L’any 1962, quan tenia vint anys, ja havia actuat al Teatre Fortuny.
En ple franquisme i en una entitat com el Centre de Lectura que maldava entre la supervivència i la resistència, l’any 1959 es convocà un certamen de caràcter jocfloralesc amb motiu de la celebració del centenari de la seva fundació. Es tractava de la sisena convocatòria, successora de les dels anys 1878, 1884, 1892, 1921 i 1952, a la qual volia donar-se especial rellevància amb motiu de l’efemèride.
L’any 1997, l’aleshores comissari de l’exposició, Pere Campi, em va demanar un petit article per a l’especial monogràfic de la Revista del Centre de Lectura –intitulat, és clar, Roses– dedicat a la cinquantena edició del Concurs-Exposició Nacional de Roses. Em va semblar que, per a no repetir conceptes –sovint més aviat poètics– ja expressats per molts dels glossadors de la flor més emblemàtica, podia fer una petita incursió en el nostre passat clàssic.
Amb Salvador Espriu, de forma directa, només hi vaig tenir una relació d’unes quantes hores (potser nou en total distribuïdes en tres jornades diferents) i de quatre cartes. En un dels contactes amb Espriu hi era present el senyor Francesc Recasens i Mercadé, fundador del Banc Exterior d’Espanya que, uns tres anys enrera, havia insinuat que li agradaria ser president del Centre de Lectura. Cal no confondre Francesc Recasens amb el seu germà gran Josep, intel·lectual i polític socialista reusenc.
La tradició traductora laica de Reus ve de molt lluny. Joaquim Maria Bartrina va publicar abans de 1880 diferents versions de poemes de Catullus (A Lèsbia), d’Heinrich Heine (Lo negrer), d’Horaci (Llibre I, Oda IX), Josep Roumanille (La cegueta) o de la prosa d’Adalbert de Chamisso (Lo castell dels gegants). Alguns dels membres del Grup Modernista de Reus com Josep Aladern, qui ja havia traduït al català, l’any 1894, Solness el contructor d’Ibsen va publicar diverses traduccions a les pàgines de la premsa modernista reusenca de l’època.
El Teatre no va veure una programació estable de cinema professional mut fins a la seva inauguració com a Teatre Bartrina l’any 1918. Llavors el cinema era alguna cosa més que una simple novetat o atracció, era un dels espectacles més importants de la ciutat i l’empresa d’Evarist Fàbregas, que regentava el Teatre, amb bon ull comercial, no va poder resistir-se a fer cinema de forma regular.
La història del cinema al Teatre Bartrina no té, és clar, la importància que pot tenir la dels grans cinemes de Barcelona on s’estrenava puntualment el cinema de Hollywood, però marca el veritable ressò popular, intel·lectual i social del cinema a Reus i al país. Ens introdueix en la seva veritable implantació en la societat i en la cultura. Bona part de la història del cinema professional al Teatre Bartrina no difereix gaire de la resta de cinemes de Reus. La veritable diferència és la seva relació amb el Centre de Lectura.
Qui fou el primer historiador destacat de Reus descendia d’una família noble, els Bofarull, que tenia –però– uns orígens més modestos: uns quants Boffarull (amb dues f, a la francesa) van ser, entre els segles xvi i xviii, pagesos, blanquers i boters. Els pares d’Andreu eren el noble Francesc de Bofarull i Mascaró, nét de l’ennoblit Josep de Bofarull i germà del famós arxiver i historiador Pròsper, i Antònia Brocà, filla del doctor en Drets Salvador Brocà i Salas.
