Vol. 2015: 9a època, 1r trimestre

Francesc Gaudí i Cornet va néixer a Reus el 27 de maig de 1851. Era, doncs, un any més gran que el seu germà Antoni (Reus, 1852 – Barcelona, 1926). Va fer, com aquest, els estudis de batxillerat a les Escoles Pies de Reus, però amb més aplicació i uns millors resultats acadèmics que el seu germà petit. L’any 1868 es desplaçà fins a la ciutat comtal per a estudiar a la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona.

L’escultura, exempta, representa la figura d’una nena d’uns sis anys d’edat que està asseguda en un tamboret quadrangular i té una nina tirada al terra, a la vora dels peus, com si –almenys per ara– hagués deixat de banda els jocs infantils per dedicar-se, amb total concentració, a l’exercici de les agulles de fer mitja. El que ens sorprèn és com de tan joveneta ja es pren el treball amb tanta seriositat.

La necessitat de deixar de ser l’altre va dur l’artista Albert Porta a transformar-se en Zush (1968) i coincidint amb la clausura de la seva l’exposició individual al MACBA, l’any 2001, Zush va desaparèixer deixant Evru al seu lloc. Tres vides han permès a aquest artista realitzar una obra excepcional que forma part de col·leccions públiques i privades prestigioses com al MOMA (Museum Of Modern Art de Nova York), al Guggenheim de Nova York o a l’FNAC de París.

L’any 2014 Reus va celebrar el bicentenari del naixement del general Prim. Al llarg de l’any, a la ciutat que el va veure néixer, es van programar diverses activitats per retre homenatge a tan insigne figura. Una de les primeres va ser el Club de Lectura que, sobre la novel·la d’Ian Gibson La Berlina de Prim, es va realitzar a la Biblioteca Central Xavier Amorós; el taller es va desenvolupar dins el marc de l’Antena del Coneixement de la Universitat Rovira i Virgili i he d’agrair a la directora de la biblioteca que em convidés a impartir-lo.

El mes de setembre de 2013 va iniciar-se una nova etapa, la novena època, de la Revista del Centre de Lectura.
Després de publicar-se en períodes diferents (El Eco del Centro de Lectura, Ars, Athenaeum o Revista del Centre) l’òrgan d’expressió del Centre es publica actualment en format digital al web https://www.centrelectura.cat/revistadigital/

Dins la programació del Campus Extens Antena del Coneixement de la URV que programa el Centre de Lectura, el dimecres 21 de gener vaig tenir ocasió de recordar, a la sala d’actes de l’entitat, el centenari de la publicació de la Història dels Moviments Nacionalistes (1912-1914) d’Antoni Rovira i Virgili.

El 4 de desembre de 1969 es feia públic el naixement del nostre Cineclub amb la projecció de Los olvidados (1950) de Luis Buñuel, pel·lícula que va ser presentada per Miquel Porter-Moix. Aquest fet fou la culminació de l’esforç realitzat, enfront les condicions polítiques adverses, per part d’un grup d’homes interessats pel cinema i amb ganes d’oferir alguna cosa més a l’espectador reusenc.

Enmig d’aquestes festes ens ha colpit a tots i ens ha produït un cop dolorós la mort, el dia 2 de gener, de Ramon Ferran Pagès. Sincerament no ens ho pensàvem pas malgrat saber, això sí, que el Ramon patia una malaltia que l’obligava a periòdics tractaments agressius: però sempre ens retornava divertit i animós, refet i com si expandís una alegria interior; sense traspuar les lògiques preocupacions que en una persona generosa s’imposa: més que en ell, pensava com quedaríem les persones que més estimava.

El 3 de desembre de l’any passat (2014), vam tenir l’honor d’acollir al Centre de Lectura de Reus al doctor Angel Viñas Martin, que ens va parlar dels seus darrers projectes historiogràfics, al voltant de la figura i de les circumstàncies del general Franco. Més conegut com autor d’una obra descomunal d’investigació al voltant de la Guerra Civil Espanyola, el professor Viñas…

Des de fa més de seixanta anys, el Centre de Lectura de Reus conserva l’sketch (esbós, apunt o croquis), a tinta i acolorit, d’un Office Building, a escala 1:400, sobre el qual s’havia originat una certa confusió pel que fa a l’autoria. En realitat es tracta de l’alçat d’una façana corresponent al projecte –no reeixit– d’un edifici per a oficines, a Nova York, que fou dissenyat cap a la segona dècada del segle XX per l’arquitecte barceloní Ignasi Brugueras Llobet (1883-1964). A l’article hi són esmentats i reproduïs alguns dels dibuixos corresponents a l’igualment frustat Attraction Hotel que Antoni Gaudí (1852-1926) va projectar també, més o menys coetàniament, per a la gran ciutat nord-americana.

Premissa teòrica de l’article: la traducció com una de tantes variants aplicades de la filologia. L’autor, filòleg, hi ressegueix, iŀlustrant-ho amb exemples concernents aspectes diversos (edició, anotació, gramàtica, fraseologia, etc.), la seva pràctica professional en l’exercici d’una tal activitat. Consistent, en aquest cas, a traduir literatura de la llengua de més extensa demografia a la UE —l’alemanya— a la llengua tanmateix més potent dins aquesta mateixa UE d’entre totes les que hi són sotmeses a procés de minorització —la catalana. Balanç final de tot plegat és la pertinència de la traducció com a peça clau d’un projecte cultural tendent a contrarestar tota interferència despersonalitzadora. Paraules clau: Traducció i filologia, Traducció i llengua, Traducció i projecte de país.

«Intempèries» és el títol genèric per al cicle d’art contemporani que la Secció d’Art del Centre ha programat per aquest hivern. En aquests cicles, que el Centre va recuperar fa quatre anys, la Sala Fortuny acull propostes creatives formulades en llenguatges artístics contemporanis, que proposen reflexions sobre el món que ens envolta, que conviden a pensar, qüestionar, jugar amb les imatges, les formes visuals i els seus sentits possibles.