«Només vivim per l’instant en què admirem l’esplendor del clar de lluna, la neu, la flor del cirerer i les fulles multicolors de l’auró. Gaudim del dia excitats pel vi, sense que ens desil·lusioni la pobresa, mirant-nos fixament als ulls. Ens deixem portar -com una carbassa arrossegada pel corrent del riu- sense perdre l’ànim ni per un instant. Això és el que s’anomena el món que flueix, el món passatger.»
Sovint s’escriu sobre allò popular que s’estima i es viu. Les paraules impreses ens tradueixen la intensitat d’una sensació, i una publicació periòdica com la Revista del Centre de Lectura de Reus pot contenir molts dels elements imprescindibles de la identitat cultural del poble. Sempre, i en la mesura que ens és possible, cal recompondre’ls de la manera més perfecta, com a peces valuoses del trencaclosques d’aquest teixit social i humà nostre.
Com tants altres compatricis seus, Eduard Toda i Güell (Reus, 1855 – Poblet, 1941) es va sentir sempre vitalment vinculat a la seva ciutat natal. I molts dels qui el van conèixer i en van parlar també n’acostumaven a destacar el seu caràcter reusenc i àdhuc reusenquista. Publiquem un autògraf de 1924 que ho posa ben de manifest.
