Vol. 2021: 9a època, 3r quadrimestre


El Centre de Lectura i la importància del mecenatge

Fina Masdéu analitza com ha estat possible la llarga trajectòria del Centre de Lectura i, per fer-ho, es fixa en els valors que l’han marcat, així com les persones, sobretot, els mecenes que han contribuït a fer-lo realitat també tal com avui el coneixem. Entremig s’atura a analitzar els actes de commemoració dels 100 anys de la remodelació de l’edifici, una projecte possible, precisament, gràcies a un d’aquests mecenes: Evarist Fàbregas.


Adquisició del local del Centre de Lectura

Pere Cavallé Vallverdú ens explica la vinculació entre Pere Cavallé Llagostera, el seu avi, que va acabar essent president del Centre de Lectura, i Evarist Fàbregas, que va comprar el Palau dels Tamarit i costejar les obres de remodelació de l’edifici per tal d’adaptar-lo a allò que els nous temps reclamaven per a una entitat com aquesta. Ens posa en antecedents i ens explica com va evolucionar tot aquest projecte filantròpic.


1921: els actes d’inauguració de la reforma

Lluís Miquel Pérez repassa els actes d’inauguració de la reforma de l’antic Palau dels Marquesos de Tamarit que s’esdevingueren el 30 d’octubre del 1921 i que començaren per un acte a l’Ajuntament i continuaren al Centre de Lectura amb la descoberta del bust d’Evarist Fàbregas i un banquet a la Fonda Londres, després del qual al Teatre Bartrina hi hagué el IV Certamen del Centre de Lectura i un concurs de treballs executats per aprenents. Finalment, s’inaugurà una exposició d’art català a la sala d’actes de l’entitat.


La biblioteca del Centre de Lectura, 1919-1923

Montse de Anciola repassa la història de la biblioteca del Centre de Lectura, el seu creixement i la seva professionalització, a partir del donatiu de Miquel Ventura i, posteriorment, el d’Eduard Toda que impliquen una gran tasca de classificació dels documents, després de la qual cosa, d’altra banda, els llibres de la biblioteca, abans molt migrada, adquireixen molta més demanda.


Qui soc?

A fi i efecte de conèixer millor les persones que han entomat l’activitat de les diverses seccions, hem demanat a cadascuna de les seccions una breu presentació personal. Comencem, en aquest número de la revista, amb la consòcia Mar Martori, la nova presidenta de la Secció de Música.


Aprofundint en Joan-Francesc Mira

Ressenya de Tots els camins de Joan-Francesc Mira, el segon volum de les seves memòries, que ens permet entendre d’on prové tota la seva base intel·lectual; explica les situacions viscudes d’un escriptor, amb el bagatge llatí, romà, com a rerefons. Una època que marcà una trajectòria.


Memòria inèdita de la vida i mort de Jaume Guiu Guimó

Aquest article està basat en la recopilació i en l’anàlisi de les diferents versions sobre l’eventual participació de Jaume Guiu Guimó al cop d’estat del juliol del 1936 i sobre els fets relatius a la seva detenció i la seva mort, incloent-hi especialment informacions recollides per l’autor i fins ara no tingudes en compte.


Plecs de descàrrec: Desenterrant el silenci

L’agost del 2010, amb motiu de l’exhumació d’una fossa comuna al paratge de La Pedraja (Burgos), un testimoni farà emergir a peu de fossa la figura d’un mestre assassinat el juliol de 1936 dient «Aquí está enterrado el maestro de mi pueblo». El mestre era català i es deia Antoni Benaiges.
Durant aquella setmana d’agost del 2010 entre l’equip d’exhumació hi havia un fotògraf català documentant aquells treballs. A partir d’aquell moment el documentalista inicià un treball de recuperació de la memòria d’aquell mestre. Un assaig, una novel·la, una exposició fotogràfica i un documental són el resultat del seu projecte cooperatiu, anomenat «Desenterrant el silenci».
Ara, 11 anys després d’aquella exhumació, un altre company investigador fa un article acusant-lo de crear fal·làcies de manera interessada amb l’objectiu d’obtenir-ne beneficis que no mereix. Aquest treball presenta els plecs de descàrrec en la meva defensa, ja que jo soc aquell fotògraf, Sergi Bernal.