Una història que continua ben viva
Informació del contingut d’aquest número de la Revista del Centre de Lectura que inclou un monogràfic sobre els 100 anys de la reforma de l’edifici en què es troba, entre d’altres.
Informació del contingut d’aquest número de la Revista del Centre de Lectura que inclou un monogràfic sobre els 100 anys de la reforma de l’edifici en què es troba, entre d’altres.
Empar Pont ens parla del conjunt d’actes inclosos dins del cicle «1920: la projecció ciutadana del Centre de Lectura», pensat amb l’objectiu d’obtenir una vista panoràmica de tot allò que ha passat al Centre de Lectura i qui ho ha generat des que l’antic Palau dels Marquesos de Tamarit va passar a mans de l’entitat.
Fina Masdéu analitza com ha estat possible la llarga trajectòria del Centre de Lectura i, per fer-ho, es fixa en els valors que l’han marcat, així com les persones, sobretot, els mecenes que han contribuït a fer-lo realitat també tal com avui el coneixem. Entremig s’atura a analitzar els actes de commemoració dels 100 anys de la remodelació de l’edifici, una projecte possible, precisament, gràcies a un d’aquests mecenes: Evarist Fàbregas.
Josep Toset ens explica com es va gestar l’exposició «Imatges d’ahir i d’avui del Centre de Lectura» i ens n’ofereix un tast.
En aquest article es revisen no només els episodis més remarcables de Catalunya sinó de Reus al llarg dels darrers cent anys. Podem veure com Reus i el Centre de Lectura sempre han estat allí, intentant estirar del fil. Finalment, se’n fa un balanç per veure què s’ha aconseguit mantenir o tirar endavant i què s’ha perdut.
Anton Pàmies ens fa un repàs per les diferents seus del Centre de Lectura i ens explica el motiu dels diferents canvis i dels diferents usos de cada localització.
Pere Cavallé Vallverdú ens explica la vinculació entre Pere Cavallé Llagostera, el seu avi, que va acabar essent president del Centre de Lectura, i Evarist Fàbregas, que va comprar el Palau dels Tamarit i costejar les obres de remodelació de l’edifici per tal d’adaptar-lo a allò que els nous temps reclamaven per a una entitat com aquesta. Ens posa en antecedents i ens explica com va evolucionar tot aquest projecte filantròpic.
Josep Ferrando i Rovellat explica qui va ser Evarist Fàbregas a partir dels vincles familiars que els connecten. Ens indica quin tipus de persona era i en quins projectes es va implicar per aconseguir enriquir-se i de quins altres projectes va esdevenir mecenes per tal d’impulsar-los; i, finalment, ens comenta com va acabar els seus dies.
La commemoració del centenari de l’acte inaugural de la reforma de la seu del Centre de Lectura al carrer Major està sens dubte lligada al record de l’home de negocis, polític i filantrop reusenc Evarist Fàbregas i Pàmies (Reus, 1868 – Barcelona, 1938), president de l’entitat entre el 1905 i el 1908 i el seu gran mecenes.
Josep Fàbregas repassa l’època de Tomàs Bergadà i la importància de la seva aportació, així com els homenatges en què va ser inclòs i l’estil que va desenvolupar.
Lluís Miquel Pérez repassa els actes d’inauguració de la reforma de l’antic Palau dels Marquesos de Tamarit que s’esdevingueren el 30 d’octubre del 1921 i que començaren per un acte a l’Ajuntament i continuaren al Centre de Lectura amb la descoberta del bust d’Evarist Fàbregas i un banquet a la Fonda Londres, després del qual al Teatre Bartrina hi hagué el IV Certamen del Centre de Lectura i un concurs de treballs executats per aprenents. Finalment, s’inaugurà una exposició d’art català a la sala d’actes de l’entitat.
Senyores i senyors, benvinguts al Centre de Lectura de Reus, l’espectacle està a punt de
Montse de Anciola repassa la història de la biblioteca del Centre de Lectura, el seu creixement i la seva professionalització, a partir del donatiu de Miquel Ventura i, posteriorment, el d’Eduard Toda que impliquen una gran tasca de classificació dels documents, després de la qual cosa, d’altra banda, els llibres de la biblioteca, abans molt migrada, adquireixen molta més demanda.
Quim Torres repassa els primers anys d’art al Centre de Lectura que arrenquen amb la creació de la Secció d’Art el 1902 i que inclouen la influència de Joaquim Mir, el Noucentisme i més enllà, i exposicions individuals o col·lectives de relleu.
Andreu Ferré repassa els fets més remarcables de la Secció Excursionista del Centre de Lectura al llarg dels darrers cent anys de manera que podem prendre consciència no només de qui hi havia darrere sinó també de la seva vitalitat i el seu dinamisme.
Des d’aquestes pàgines es proposa fer una visita guiada, virtual, pel Centre de Lectura per tal de conèixer-ne curiositats tant dels espais més coneguts com, potser, d’alguns que no ho són tant.
Albert Pàmies ens fa una mica de balanç per saber com arriba el Centre de Lectura a la seu del carrer Major per després parlar-nos de la nova ampliació projectada i oferir-nos-en imatges.
Conferència d’Eugeni Perea Simón pronunciada a la sala Emili Argilaga del Centre de Lectura el 23 de novembre del 2021 per tal de recordar Ramon Amigó Anglès amb motiu del desè aniversari del seu traspàs, per la qual cosa en repassa la figura i tot el seu llegat, escrit i espiritual.
Un comentari panoràmic dels esdeveniment socials més destacats a l’entitat, en l’inici del curs 2021-22.
A fi i efecte de conèixer millor les persones que han entomat l’activitat de les diverses seccions, hem demanat a cadascuna de les seccions una breu presentació personal. Comencem, en aquest número de la revista, amb la consòcia Mar Martori, la nova presidenta de la Secció de Música.
Ressenya d’una compra recent feta pel Centre de Lectura: la comèdia La Razón Triunfará (1932), que gira entorn la lluita de la Raó i la Veritat, de l’anarquista reusenc Ferran Fontana, de qui Frederic Samarra Sancho ens posa en antecedents i que, a través d’aquesta obra, podrem comprendre millor.
Isabel Martínez ens explica l’exposició que vam poder observar del 14 d’octubre al 26 de novembre a la Sala Fortuny de l’entitat: «Dones artistes oblidades per la història», d’Isabel Jover. Un conjunt de 27 retrats de dones artistes a les quals Jover pretén treure del silenci al qual la societat patriarcal les ha sotmès.
Ressenya del poemari Si això ha de durar, d’Antoni Nomen. L’article analitza la poètica en què se sustenten els versos, els quals, sota un fonament descriptiu i a partir de pulsions de l’actualitat immediata, s’ajusten a elaborats imperatius formals.
Ressenya del llibre La immigració occitana a la Catalunya Moderna que analitza la importància de les migracions per a Catalunya, en concret, la migració occitana, la petjada de la qual és fàcilment percebible.
Ressenya de Tots els camins de Joan-Francesc Mira, el segon volum de les seves memòries, que ens permet entendre d’on prové tota la seva base intel·lectual; explica les situacions viscudes d’un escriptor, amb el bagatge llatí, romà, com a rerefons. Una època que marcà una trajectòria.
Ressenya del llibre de Ricard Pérez Casado Ser valencians en què, fruit de la seva competent posició, fa balanç de història que ha portat a la situació actual el País Valencià i, de retruc, analitza la de l’Estat espanyol –una no es pot entendre sense l’altra.
Ressenya de l’obra de Ramon Amigó i Anglès Onomàstica de Castellvell del Camp i d’Almoster, a través de la qual no només podem recuperar el seu treball sobre aquests dos pobles, sinó també copsar la seva gran vàlua professional.
Aquest article està basat en la recopilació i en l’anàlisi de les diferents versions sobre l’eventual participació de Jaume Guiu Guimó al cop d’estat del juliol del 1936 i sobre els fets relatius a la seva detenció i la seva mort, incloent-hi especialment informacions recollides per l’autor i fins ara no tingudes en compte.
Amb motiu del traspàs de Maria Pallach i Estela, un breu repàs per qui va ser i la recuperació d’uns poemes que va escriure amb el seu home amb els quals va guanyar el XXI Concurs Exposició Nacional de Roses del Centre de Lectura el 1968.
L’agost del 2010, amb motiu de l’exhumació d’una fossa comuna al paratge de La Pedraja (Burgos), un testimoni farà emergir a peu de fossa la figura d’un mestre assassinat el juliol de 1936 dient «Aquí está enterrado el maestro de mi pueblo». El mestre era català i es deia Antoni Benaiges.
Durant aquella setmana d’agost del 2010 entre l’equip d’exhumació hi havia un fotògraf català documentant aquells treballs. A partir d’aquell moment el documentalista inicià un treball de recuperació de la memòria d’aquell mestre. Un assaig, una novel·la, una exposició fotogràfica i un documental són el resultat del seu projecte cooperatiu, anomenat «Desenterrant el silenci».
Ara, 11 anys després d’aquella exhumació, un altre company investigador fa un article acusant-lo de crear fal·làcies de manera interessada amb l’objectiu d’obtenir-ne beneficis que no mereix. Aquest treball presenta els plecs de descàrrec en la meva defensa, ja que jo soc aquell fotògraf, Sergi Bernal.